Diferència entre les revisions de "Massarrojos"
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | Massarrojos era una [[alqueria]] àrap que [[Ximén Pérez de Arenós]] canvià a l'[[Orde del Temple]] junt a [[Benifaraig]] a canvi d'[[Albentosa]], en Terol. En l'any [[ | + | Massarrojos era una [[alqueria]] àrap que [[Ximén Pérez de Arenós]] canvià a l'[[Orde del Temple]] junt a [[Benifaraig]] a canvi d'[[Albentosa]], en Terol. En l'any [[18989]] passà a ser pedania de la [[ciutat de Valéncia]]. |
== Demografia == | == Demografia == | ||
Revisió de 18:26 12 set 2024
Massarrojos (en castellà Masarrochos), és una pedania de la ciutat de Valéncia.
Geografia
Llimita als sur en Borbotó, al suroest en Rocafort a l'oest en Godella i Bétera i al nort i a l'est en Moncada. El seu caixco està contigu al de Moncada, que al mateix temps ho està al d'Alfara del Patriarca, conformant les tres poblacions una conurbació de més de 25.000 habitants. Va ser un municipi independent fins a l'any 1899, any en que va passar a ser una pedania de Valéncia.
Història
Massarrojos era una alqueria àrap que Ximén Pérez de Arenós canvià a l'Orde del Temple junt a Benifaraig a canvi d'Albentosa, en Terol. En l'any 18989 passà a ser pedania de la ciutat de Valéncia.
Demografia
La seua població censada en l'any 2023 era de 2.587 habitants segons el cens del INE. Hui en dia ha experimentat un gran creiximent demogràfic degut a les urbanisacions en les seues montanyes.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1986 | 2001 | 2005 | 2009 | 2014 | 2022 | 2023 | |||||
| 606 | 787 | 1.200 | 1.391 | 1.743 | 1.302 | 1.137 | 1.180 | 1.119 | 1.099 | 1.449 | 2.015 | 2.248 | 2.497 | 2.587 | |||||
Economia
Durant el sigle XVIII l'activitat principal era l'extracció de pedra per a la construcció i el cultiu de la morera, per a abastir l'indústria de la seda de Valéncia. En una de les pedreres s'ha trobat ceràmica andalusí, lo que denota l'antiguetat d'esta ocupació.
Monuments
Destaca dins del seu patrimoni:
- Iglésia parroquial de l'Assunció
- Alqueria del Rellonge
- Casa Abadia
- Casa del músic Salvador Giner
Vore també
Referències
- Ajuntament de Valéncia
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Massarrojos
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Massarrojos.