Diferència entre les revisions de "Gramàtica de l'interlingua"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''gramàtica de l'idioma interlingua''' és una gramàtica anglorromanç simplificada. És més simple que…»)
 
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 2: Llínea 2:
  
 
== Artícul ==
 
== Artícul ==
El [[artícul (gramàtica)|artícul]] definit és sempre "''le''", i l'artícul indefinit és sempre "''un''". No hi ha concordància en el nom al que qualifica (no canvia per plural o per gènero).
+
L'[[artícul (gramàtica)|artícul]] definit és sempre "''le''", i l'artícul indefinit és sempre "''un''". No hi ha concordància en el nom al que qualifica (no canvia per plural o per gènero).
  
 
== Nom ==
 
== Nom ==
Llínea 14: Llínea 14:
  
 
L'intenció és que l'idioma interlingua siga, essencialment, el "mig" de totes les llengües d'orige europeu.
 
L'intenció és que l'idioma interlingua siga, essencialment, el "mig" de totes les llengües d'orige europeu.
 
+
 
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
* [http://www.interlingua.com/grammatica Gramàtica en la pàgina de la UMI]
 
* [http://www.interlingua.com/grammatica Gramàtica en la pàgina de la UMI]
Llínea 21: Llínea 21:
  
 
[[Categoria:Interlingua]]
 
[[Categoria:Interlingua]]
 +
[[Categoria:Gramàtiques]]

Última revisió del 17:12 12 set 2024

La gramàtica de l'idioma interlingua és una gramàtica anglorromanç simplificada. És més simple que la gramàtica anglesa o la gramàtica de les llengües romances, germàniques i eslaves.

Artícul[editar | editar còdic]

L'artícul definit és sempre "le", i l'artícul indefinit és sempre "un". No hi ha concordància en el nom al que qualifica (no canvia per plural o per gènero).

Nom[editar | editar còdic]

La gran majoria dels noms terminen en una de les vocals "-o" (fructo), "-a" (pagina - "pàgina"), "-e" (libertate - "llibertat"). "-o" ocorre freqüentment. Quan la terminació "-o" ocorre en una paraula que designa un ser masculí, el corresponent femení pot ser representat per la mateixa paraula en la terminació substituïda per "-a". El plural es forma per l'adició de "-s". Si el nom té final en consonant, l'adició és "-es".

Adjectius[editar | editar còdic]

La gran majoria dels adjectius terminen en la vocal "-e" (*delicate - "delicat", parve - "menut"), o en una de les consonants -l, -n, -r, -c (natural, equal - "igual", american - "americà", par, cyclic - "cíclico"). Adjectius posats immediatament prop un nom seguixen el nom (normal i lo més freqüent). L'adjectiu no té inflexió o concordància adjectival. (Li parve *emina es belle. Parve feminas es belle.) Els graus de comparació d'adjectius són expressats pels adverbis plus i minus.

Verps[editar | editar còdic]

Els verps en interlingua tenen conjugació per pronom personal obligatori. Totes les formes del verp per a tots els pronoms: "io, tu, illo, nos, vos, illos" són idèntiques. Els verps en interlingua terminen en "-r" en infinitiu, i terminen en "-a", "-e", o "-i" en present, i el participi es forma en el fi "-te"

L'intenció és que l'idioma interlingua siga, essencialment, el "mig" de totes les llengües d'orige europeu.

Enllaços externs[editar | editar còdic]