Diferència entre les revisions de "Gramàtica de l'interlingua"
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''gramàtica de l'idioma interlingua''' és una gramàtica anglorromanç simplificada. És més simple que…») |
|||
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== Artícul == | == Artícul == | ||
− | + | L'[[artícul (gramàtica)|artícul]] definit és sempre "''le''", i l'artícul indefinit és sempre "''un''". No hi ha concordància en el nom al que qualifica (no canvia per plural o per gènero). | |
== Nom == | == Nom == | ||
Llínea 14: | Llínea 14: | ||
L'intenció és que l'idioma interlingua siga, essencialment, el "mig" de totes les llengües d'orige europeu. | L'intenció és que l'idioma interlingua siga, essencialment, el "mig" de totes les llengües d'orige europeu. | ||
− | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [http://www.interlingua.com/grammatica Gramàtica en la pàgina de la UMI] | * [http://www.interlingua.com/grammatica Gramàtica en la pàgina de la UMI] | ||
Llínea 21: | Llínea 21: | ||
[[Categoria:Interlingua]] | [[Categoria:Interlingua]] | ||
+ | [[Categoria:Gramàtiques]] |
Última revisió del 17:12 12 set 2024
La gramàtica de l'idioma interlingua és una gramàtica anglorromanç simplificada. És més simple que la gramàtica anglesa o la gramàtica de les llengües romances, germàniques i eslaves.
Artícul[editar | editar còdic]
L'artícul definit és sempre "le", i l'artícul indefinit és sempre "un". No hi ha concordància en el nom al que qualifica (no canvia per plural o per gènero).
Nom[editar | editar còdic]
La gran majoria dels noms terminen en una de les vocals "-o" (fructo), "-a" (pagina - "pàgina"), "-e" (libertate - "llibertat"). "-o" ocorre freqüentment. Quan la terminació "-o" ocorre en una paraula que designa un ser masculí, el corresponent femení pot ser representat per la mateixa paraula en la terminació substituïda per "-a". El plural es forma per l'adició de "-s". Si el nom té final en consonant, l'adició és "-es".
Adjectius[editar | editar còdic]
La gran majoria dels adjectius terminen en la vocal "-e" (*delicate - "delicat", parve - "menut"), o en una de les consonants -l, -n, -r, -c (natural, equal - "igual", american - "americà", par, cyclic - "cíclico"). Adjectius posats immediatament prop un nom seguixen el nom (normal i lo més freqüent). L'adjectiu no té inflexió o concordància adjectival. (Li parve *emina es belle. Parve feminas es belle.) Els graus de comparació d'adjectius són expressats pels adverbis plus i minus.
Verps[editar | editar còdic]
Els verps en interlingua tenen conjugació per pronom personal obligatori. Totes les formes del verp per a tots els pronoms: "io, tu, illo, nos, vos, illos" són idèntiques. Els verps en interlingua terminen en "-r" en infinitiu, i terminen en "-a", "-e", o "-i" en present, i el participi es forma en el fi "-te"
L'intenció és que l'idioma interlingua siga, essencialment, el "mig" de totes les llengües d'orige europeu.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
|