Canvis

804 bytes afegits , 12 setembre

sense resum d'edició

Llínea 1: Llínea 1: −

'''Sigmund Freud''' ([[Alfabet Fonetic Internacional|AFI]] <small>pronunciació en [[alemà]]:</small> <span class="IPA" style="font-family:{{IPA fonts}}; font-family /**/:inherit;"></span>{{IPA|ˈziːkmʊnt ˈfʁɔʏt}}) ([[6 de maig]] de [[1856]], en [[Příbor]], [[Moravia]], [[Imperi austríac]] (actualment [[República Checa]]) - [[23 de setembre]] de [[1939]], en [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]) fon un [[mege]] [[neurologia|neuròlec]] [[Àustria|austríac]], pare del [[sicoanàlisis]] i una de les majors figures intelectuals del [[sigle XX]].<ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref>

+

{{Biografia|

−

El seu interés científic inicial com investigador se centrà en el camp de la [[neurologia]], derivant progressivament les seues investigacions cap a la vertent [[Sicologia|sicològica]] de les afeccions mentals, de la que donaria conter en la seua pràctica privada. Estudià en [[París]] en el neuròlec [[França|francés]] [[Jean-Martin Charcot]] les aplicacions de l' [[hipnosis]] en el tractament de l'[[histèria]]. De volta en Viena i en colaboració en [[Joseph Breuer]] desenrollà el [[~~método~~ catàrtic]]. Paulatinament, reemplaçà tant la sugestió hipnòtica com el ~~método~~ catàrtic per l'[[associació lliure]] i l' [[interpretació dels somis]]. D'igual modo, la busca inicial centrada en la rememoració dels traumes psicògens com productors de síntomes, fon obrint pas al desenroll d'una teoria [[etiologia|etiològica]] de les neurosis més diferenciada. Tot açò se convertí en el punt de partida del [[sicoanàlisis]], al que se dedicà ininterrompudament el restant de la seua vida. <ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref>

+

| nom = Sigmund Freud

+

| image = [[File:Sigmund Freud, by Max Halberstadt (cropped).jpg|250px|Sigmund Freud]]

+

| peu = Sigmund Freud en l'any [[1921]]

+

| nacionalitat = [[República Checa|Checa]]

+

| ocupació = Mege.

+

| data_naix = [[6 de maig]] de [[1856]]

+

| lloc_naix = [[Příbor]], [[Moravia]], [[Imperi austríac]] (actualment [[República Checa]])

+

| data_mort = [[23 de setembre]] de [[1939]]

+

| lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]

+

}}

+

'''Sigmund Freud''' ([[Alfabet Fonetic Internacional|AFI]] <small>pronunciació en [[alemà]]:</small> <span class="IPA" style="font-family:{{IPA fonts}}; font-family /**/:inherit;"></span>{{IPA|ˈziːkmʊnt ˈfʁɔʏt}}) ([[6 de maig]] de [[1856]], en [[Příbor]], [[Moravia]], [[Imperi austríac]] (actualment [[República Checa]]) - † [[23 de setembre]] de [[1939]], en [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]) fon un [[mege]] [[neurologia|neuròlec]] [[Àustria|austríac]], pare del [[sicoanàlisis]] i una de les majors figures intelectuals del [[sigle XX]].<ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref>

+

El seu interés científic inicial com investigador se centrà en el camp de la [[neurologia]], derivant progressivament les seues investigacions cap a la vertent [[Sicologia|sicològica]] de les afeccions mentals, de la que donaria conter en la seua pràctica privada. Estudià en [[París]] en el neuròlec [[França|francés]] [[Jean-Martin Charcot]] les aplicacions de l' [[hipnosis]] en el tractament de l'[[histèria]]. De volta en Viena i en colaboració en [[Joseph Breuer]] desenrollà el [[mètodo catàrtic]]. Paulatinament, reemplaçà tant la sugestió hipnòtica com el mètodo catàrtic per l'[[associació lliure]] i l' [[interpretació dels somis]]. D'igual modo, la busca inicial centrada en la rememoració dels traumes psicògens com productors de síntomes, fon obrint pas al desenroll d'una teoria [[etiologia|etiològica]] de les neurosis més diferenciada. Tot açò se convertí en el punt de partida del [[sicoanàlisis]], al que se dedicà ininterrompudament el restant de la seua vida. <ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref>

Freud postulà l'existència d'una sexualitat infantil perversa polimorfa,<ref>Sigmund Freud, ''Tres Ensajos sobre Teoria Sexual''. Biblioteca Freud. Aliança Editorial. ISBN 84-206-3699-1. p. 61.</ref> tesis que causà una intensa polèmica en la societat puritana de la [[Viena]] de principis del [[sigle XX]] i per la qual fon acusat de ''pansexualista''. A pesar de l'hostilitat que tingueren que afrontar les seues revolucionaries teories i hipòtesis, Freud acabaria per convertir-se en una de les figures més influents del [[sigle XX]]. Les seues teories, no obstant, seguixen sent discutides i criticades, quan no simplement rebujades. Molts llimiten la seua aportació al camp del [[Pensament (ment)|pensament]] i de la cultura en general, existint un ample debat al voltant de si el [[sicoanàlisis]] pertany o no a l'àmbit de la ciència.

−

La divisió d'opinions que la figura de Freud suscita podria resumir-se del següent modo: per un costat, els seus seguidors li consideren un gran científic en el camp de la medicina, que descobri gran part del funcionament ~~psíquico~~ humà; i per atre, els seus crítics ho veuen com un [[filosof]] que replantejà la naturalea humana i ajudà a derribar [[tabu]]s, pero de les quals teories, com ciència, fallen en un examen rigorós.

+

La divisió d'opinions que la figura de Freud suscita podria resumir-se del següent modo: per un costat, els seus seguidors li consideren un gran científic en el camp de la medicina, que descobri gran part del funcionament síquic humà; i per atre, els seus crítics ho veuen com un [[filosof]] que replantejà la naturalea humana i ajudà a derribar [[tabu]]s, pero de les quals teories, com ciència, fallen en un examen rigorós.

−

El [[28 d'agost]] de [[1930]] Freud fon guardonat en el [[Premi Goethe]] de la ciutat de [[~~Fráncfort del Meno~~]] en honor de la seua activitat creativa. També en honor de Freud, al que freqüentment se li denomina ''el pare del psicoanálisis'', se donà la denominació «[[Freud (crater llunar)|Freud]]» a un chicotet [[crater d'impacte]] [[lluna]]r que se troba en una [[replanell]] dins de l'[[Oceanus Procellarum]], en la part noroest del costat visible de la lluna.<ref>{{cita web |url=http://planetarynames.wr.usgs.gov/jsp/FeatureNameDetail.jsp?feature=62191 |título=Ficha del crater llunar «Freud» en la Gazetteer of Planetary Nomenclature |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref>

+

El [[28 d'agost]] de [[1930]] Freud fon guardonat en el [[Premi Goethe]] de la ciutat de [[Frankfurt]] en honor de la seua activitat creativa. També en honor de Freud, al que freqüentment se li denomina ''el pare del psicoanálisis'', se donà la denominació «[[Freud (crater llunar)|Freud]]» a un chicotet [[crater d'impacte]] [[lluna]]r que se troba en una [[replanell]] dins de l'[[Oceanus Procellarum]], en la part noroest del costat visible de la lluna.<ref>{{cita web |url=http://planetarynames.wr.usgs.gov/jsp/FeatureNameDetail.jsp?feature=62191 |título=Ficha del crater llunar «Freud» en la Gazetteer of Planetary Nomenclature |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref>

== Biografia ==

+

Sigmund Freud naixqué el [[6 de maig]] de [[1856]] en [[Freiberg (Moravia)|Freiberg]], [[Moravia]] (en l'actualitat, [[Příbor]] en la [[República Checa]]) en el si d'una familia [[Judaisme|judeua]]. Encara que el nom que figura en el seu certificat de naiximent es ''Sigismund'',<ref>[http://www.loc.gov/exhibits/freud/images/vc008101.jpg Manuscript Reading Room - Library of Congress] Consultat el 19 d'abril de 2011</ref> son pare afegi un segon nom, d'orige hebreu, ''Schlomo'' o ''Shelomoh'' (versions de ''Salomón'') en una inscripció manuscrita en la [[bíblia]] de familia. Un document de l'any [[1871]] se referix a Freud com ''Sigmund'' encara que ell mateix no comença a firmar ''Sigmund'' fins a l'any [[1875]] i mai usà el segon nom.<ref> {{en}} [http://www.freud.org.uk/about/faq/ «What was Freud's 'real' name?» The Freud Museum, Londres] Consultat el 19 d'abril de 2011</ref> Fon el major de sis germans (cinc chiquetes i un chiquet). Tenia ademés dos germanastres d'un matrimoni anterior de son pare. En [[1860]], quan contava en tres anys d'edat, la seua família se traslladà a [[Viena]], esperant el pare recobrar la prosperitat perduda del seu negoci de llanes.[[Image:Pribor - Birthplace of Sigmund Freud.jpg|thumb|left|Lloc de naiximent de Sigmund Freud en [[Příbor]], [[Republica Checa]].]] A pesar de que la seua familia travessà grans dificultats econòmiques, sos pares s'esforçaren per a que obtinguera una bona educació i en l'any [[1873]], quan contava en 17 anys, Freud ingressà en l'[[Universitat de Viena]] com estudiant de medicina en un ambient de [[antisemitisme]] creixent. En l'any [[1877]], abreujà el seu nom de ''Sigismund Freud'' a ''Sigmund Freud''. Estudiant poc convencional pero retillent, fon assistent del professor [[Ernst Wilhelm von Brücke|I. Brücke]] en l'Institut de Fisiologia de Viena entre [[1876]] i [[1882]].<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. Chronological Table.</ref> En l'any [[1880]] coneixqué al que seria el seu colaborador [[Joseph Breuer]].

−

En l'any [[1881]] se graduà com a mege.<ref>{{cita llibre |apellido=Gay |nombre=Peter |enlaceautor=Peter Gay |título=Freud |url= |fechaacceso=17 de novembre de 2010 |año=2010 |editorial=Paidós |ubicación=Barcelona |isbn=978-84-493-2427-7 |páginas=52 |cita=Se llançà a la seua carrera universitaria molt tempranament, als dèsset anys; la acabà tart, en 1881, als vinticinc. La seua vasta curiositat i la seua preocupació per l'investigació li impediren obtindre el seu títul de mege en els cinc anys habituals.}}</ref> Freud treballà baix la direccio de [[Theodor Meynert]] en l'Hospital General de Viena entre els anys [[1883]] i [[1885]]. Com investigador medic, Freud fon un pioner al propondre l'us terapeutic de la [[cocaïna]] com estimulant i analgesic. Entre els anys [[1884]] i [[1887]] escrigué molts artículs sobre les propietats de dita droga. En base a les experimentacions que ell mateix realisava en el laboratori de neuroanatomía del notable patologiste ~~austriac~~ i especialiste en [[histologia]] [[Salomon Stricker]], conseguí demostrar les propietats de la cocaïna com anestesic local.

+

En l'any [[1881]] se graduà com a mege.<ref>{{cita llibre |apellido=Gay |nombre=Peter |enlaceautor=Peter Gay |título=Freud |url= |fechaacceso=17 de novembre de 2010 |año=2010 |editorial=Paidós |ubicación=Barcelona |isbn=978-84-493-2427-7 |páginas=52 |cita=Se llançà a la seua carrera universitaria molt tempranament, als dèsset anys; la acabà tart, en 1881, als vinticinc. La seua vasta curiositat i la seua preocupació per l'investigació li impediren obtindre el seu títul de mege en els cinc anys habituals.}}</ref> Freud treballà baix la direccio de [[Theodor Meynert]] en l'Hospital General de Viena entre els anys [[1883]] i [[1885]]. Com investigador medic, Freud fon un pioner al propondre l'us terapeutic de la [[cocaïna]] com estimulant i analgesic. Entre els anys [[1884]] i [[1887]] escrigué molts artículs sobre les propietats de dita droga. En base a les experimentacions que ell mateix realisava en el laboratori de neuroanatomía del notable patologiste austríac i especialiste en [[histologia]] [[Salomon Stricker]], conseguí demostrar les propietats de la cocaïna com anestesic local.

−

En l'any [[1884]] Freud publicà el seu treball ''Über Coca'' (''Sobre la coca''), al que succeiren varios ~~articuls~~ més sobre el tema. Aplicant els resultats de Freud, pero sense citar-ho, [[Carl Koller]] utilisà en gran èxit la cocaïna en cirugia i intervencions [[oftalmologia|oftalmologiques]] publicant al respecte i obtenint per això un gran reconeiximent cientific.<ref>{{cita web |url=http://www.freud-museum.at/pdf/NL12001.pdf |título=Newsletter des Sigmund Freud-Museums |fechaacceso=21 de maig de 2010 |idioma=alemán}}</ref> S'ha pogut determinar despuix de la publicació de les cartes a la seua llavors promesa i més tart esposa, Martha Bernays<ref>Freud, Sigmund ''Brautbriefe: Briefe vagen Martha Bernays aus d. Jahren 1882 - 1886''. Seleccio, edició i pròlec de von Ernst L. Freud, Fischer, [[~~Fráncfort del Meno~~]] 1987. ISBN 3-596-26733-1.</ref> - que Freud feu un intent frustrat de curar en cocaïna al seu amic Ernst von Fleischl-Marxow, qui era adicte a la morfina, pero el tractament soles agregà una nova adicció i finalment faltà. Se li criticà a Freud no haver admés publicament este fracàs, aixina com el fet de que el seu biógraf i amic [[Ernest Jones]] tampoc li ho haja reportat. Es també conegut que el propi Freud consumí cocaïna per algun periodo de sa vida, segons se pot llegir en la versió completa de la seua correspondencia en [[Wilhelm Fliess]].<ref>Cartes a Wilhelm Fliess (1887-1904). Nova edició completa. Bons Aires & Madrit: Amorrortu Editors. ISBN 978-950-518-128-5.</ref>

+

En l'any [[1884]] Freud publicà el seu treball ''Über Coca'' (''Sobre la coca''), al que succeiren varios artículs més sobre el tema. Aplicant els resultats de Freud, pero sense citar-ho, [[Carl Koller]] utilisà en gran èxit la cocaïna en cirugia i intervencions [[oftalmologia|oftalmologiques]] publicant al respecte i obtenint per això un gran reconeiximent cientific.<ref>{{cita web |url=http://www.freud-museum.at/pdf/NL12001.pdf |título=Newsletter des Sigmund Freud-Museums |fechaacceso=21 de maig de 2010 |idioma=alemán}}</ref> S'ha pogut determinar despuix de la publicació de les cartes a la seua llavors promesa i més tart esposa, Martha Bernays<ref>Freud, Sigmund ''Brautbriefe: Briefe vagen Martha Bernays aus d. Jahren 1882 - 1886''. Seleccio, edició i pròlec de von Ernst L. Freud, Fischer, [[Frankfurt]] 1987. ISBN 3-596-26733-1.</ref> - que Freud feu un intent frustrat de curar en cocaïna al seu amic Ernst von Fleischl-Marxow, qui era adicte a la morfina, pero el tractament soles agregà una nova adicció i finalment faltà. Se li criticà a Freud no haver admés publicament este fracàs, aixina com el fet de que el seu biógraf i amic [[Ernest Jones]] tampoc li ho haja reportat. Es també conegut que el propi Freud consumí cocaïna per algun periodo de sa vida, segons se pot llegir en la versió completa de la seua correspondencia en [[Wilhelm Fliess]].<ref>Cartes a Wilhelm Fliess (1887-1904). Nova edició completa. Bons Aires & Madrit: Amorrortu Editors. ISBN 978-950-518-128-5.</ref>

−

~~[[Image:Sigmund freud um 1905.jpg|thumb|150px|Sigmund Freud en 1905.]]~~

En l'any [[1886]], Freud se casà en [[Martha Bernays]] i obrí una clinica privada especialisada en desórdenes nerviosos. Començà la seua practica per a tractar l'[[histeria]] i la [[neurosis]] utilisant l'hipnosis i el método catartic que el seu colaborador Josef Breuer havia aplicat en [[Bertha Pappenheim]] (Anna O.) obtenint resultats que en aquell moment semblaven sorprenents,<ref>Joseph Breuer i Sigmund Freud, ''Estudis sobre l'histeria'' en: Obres Completes, Vol. II, Amorrotu, B.Aires 9ª. Edicio 1996, p. 47, ISBN 950-518-578-2 (Titul original: ''Studien über Hysterie'', 1895).</ref> per a posteriorment abandonar abdós tècniques en favor de l'[[associacio lliure]], desenrollada per ell entre els anys [[1895]] i [[1900]], impulsat per les experiencies en les seues pacients histeriques. Freud notà que podia aliviar els seus síntomes animant-les a que verbalisaren sense censura qualsevol ocurrencia que passara per la seua ment.

Llínea 20: Llínea 31:

En l'any [[1899]]<ref>La data oficial de publicació, no obstant, quedà establida com 1900.</ref> se publicà la que es considerada la seua obra més important i influent, ''[[L'Interpretacio dels Somis]] '', inaugurant una nova disciplina i modo d'entendre a l'home, el [[sicoanàlisis]]. Enacabant de alguns anys d'aïllament personal i professional degut a l'incomprensió i indignació que en general les seues teories i idees provocaren, començà a formar-se un grup d'adeptes en torn a ell, el llavor del futur moviment sicoanalític. Les seues idees començaren a interessar cada volta més al gran públic i se foren divulgant pese a la gran resistencia que suscitaven.

−

El primer reconeiximent oficial com a creador del sicoanàlisis fon en l'any [[1902]] al rebre el nomenament imperial com a Professor extraordinari, fet que Freud comentaria en una carta a [[Wilhelm Fliess]] datada en Viena el [[11 de març]] de 1902, señalant sarcásticament que açò era «..."Com si de pronte el paper de la sexualitat fora reconegut oficialment per sa Majestat...»<ref>{{cita llibre |título=Sigmund Freud Briefe an Wilhelm Fließ 1887-1904 idioma= alemán|edición= 2ª|año=1999 |editor=Compilación de Jeffrey Moussaieff Masson, versión en alemán de Michel Schöter |editorial= S. Fischer |ubicación=~~Fráncfort del Meno~~ |isbn=3-10-022802-2 |páginas=501 |cita= És regnet auch jetzt schon Glückwünsche und Blumenspenden, als sei die Rolle der Sexualität plötzlich von Sr. Majestät amtlich anerkannt, die Bedeutund des Traumes vom Ministerrat bestätigt und die Notwendigkeit einer psychoanalytischen Therapie der Hysterie mit 2/3 Majorität im Parlament durchgedrungen.}}</ref>

+

El primer reconeiximent oficial com a creador del sicoanàlisis fon en l'any [[1902]] al rebre el nomenament imperial com a Professor extraordinari, fet que Freud comentaria en una carta a [[Wilhelm Fliess]] datada en Viena el [[11 de març]] de 1902, señalant sarcásticament que açò era «..."Com si de pronte el paper de la sexualitat fora reconegut oficialment per sa Majestat...»<ref>{{cita llibre |título=Sigmund Freud Briefe an Wilhelm Fließ 1887-1904 idioma= alemán|edición= 2ª|año=1999 |editor=Compilación de Jeffrey Moussaieff Masson, versión en alemán de Michel Schöter |editorial= S. Fischer |ubicación=Frankfurt |isbn=3-10-022802-2 |páginas=501 |cita= És regnet auch jetzt schon Glückwünsche und Blumenspenden, als sei die Rolle der Sexualität plötzlich von Sr. Majestät amtlich anerkannt, die Bedeutund des Traumes vom Ministerrat bestätigt und die Notwendigkeit einer psychoanalytischen Therapie der Hysterie mit 2/3 Majorität im Parlament durchgedrungen.}}</ref>

[[Image:ClarkDoctor.jpg|thumb|left|170px|El titul de ''Doctor of Laws honoris causa'' se conserva en el Museu Sigmund Freud de la [[Berggasse 19]] en Viena.]]Internacionalment, no obstant, el primer reconeiximent oficial del seu treball ocorre en l'any [[1909]], quan l'Universitat de Clark, en [[Worcester (Massachusetts)|Worcester]], [[Massachusetts]], li concedi el títul honorific ''[[doctor honoris causa]] ''.<ref>Peter Gay (1998). A Life for our Clave. Ed. W. W. Norton, London, New York. p. 224, 455, 562.</ref> [[Stanley Hall|G. Stanley Hall]] invità a Freud a donar una série de conferencies com part de les celebracions en motiu del vigèsim aniversari de la fundacio de l'universitat que presidia, en l'intenció de divulgar el psicoanálisis en els [[Estats Units]].

Freud experimentà la primera dissensio interna a la seua doctrina en octubre de [[1911]] quan [[Alfred Adler]] i sis dels seus partidaris se donaren de baixa de la [[Associacio Psicoanalítica Vienesa]].<ref>Ibid. p. 224.</ref> Per esta época ya estava en gestació la que en [[1914]], i en més greus conseqüencies, protagonisaria [[Carl Gustav Jung]], que amenaçaria en desestabilisar tot l'edifici psicoanalítico.

−

En l'any [[1923]] li fon diagnosticat un [[càncer]] de paladar, provablement a conseqüencia de la seua intensa ~~adicción~~ als purs, pel qual fon operat fins 33 voltes. La seua malaltia, ~~aparte~~ de provocar-li un gran sofriment, una gran incapacitat i una eventual [[sordera]] de l'oit dret, l'obligà a usar una série d'incomodes prótesis de paladar que li dificultaren granment la capacitat de la parla.<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. p. 204.</ref> Mai deixà de fumar, no obstant les conseqüencies que açò li carrejà. A pesar de la seua malaltia, Freud continuà treballant com psicoanalista i, fins el fi de la seua vida, no cessà d'escriure i publicar un gran número d'artículs, ensajos i llibres.

+

En l'any [[1923]] li fon diagnosticat un [[càncer]] de paladar, provablement a conseqüencia de la seua intensa adicció als purs, pel qual fon operat fins 33 voltes. La seua malaltia, apart de provocar-li un gran sofriment, una gran incapacitat i una eventual [[sordera]] de l'oit dret, l'obligà a usar una série d'incomodes prótesis de paladar que li dificultaren granment la capacitat de la parla.<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. p. 204.</ref> Mai deixà de fumar, no obstant les conseqüencies que açò li carrejà. A pesar de la seua malaltia, Freud continuà treballant com psicoanalista i, fins el fi de la seua vida, no cessà d'escriure i publicar un gran número d'artículs, ensajos i llibres.

−

[[File:Sigmund Freud 1926.jpg|thumb|150px|Sigmund Freud en l'any 1926, en els seus ùltims anys de vida]]Tota la vida de Freud, en l'excepció dels seus tres primers anys, transcorreu en la ciutat de [[Viena]]. No obstant, en l'any [[1938]], enacabant de l'anexió d'[[Àustria]] per part de la [[~~Alemania~~]] [[nazi]], Freud, en la seua condició de judeu i fundador de l'escola psicoanalítica, fon considerat enemic del [[Tercer Reich]]. Els seus llibres foren cremats publicament i tant ell com la seua família patiren un intens acós. Contrari a abandonar Viena, es va vore obligat a fugir del país al quedar clar que el perill que corría la seua vida era imminent. En un aplanament de la casa a on operava l'editorial psicoanalítica i de la seua vivenda, el seu fill Martin fon detengut durant tot un dia. Una semana més tart, la seua filla [[Anna Freud|Anna]] fon interrogada en el quarter general de la [[Gestapo]]. Estos fets el portaren a convencer-se de la necessitat de partir.<ref>Peter Gay (1989). A Life for our Clave. Ed. W. W. Norton, London, New York. p.622</ref> El fet que les seues germanes (quatre d'elles permaneixeron en Viena) foren apresadas més tart i moriren en [[Camp de concentracio|camps de concentracio]] confirma ''[[a posteriori]] '' que el risc vital era completament real. Gràcies a l'intervenció ''[[in extremis]] '' de [[Marie Bonaparte]] i [[Ernest Jones]] consrguí eixir del país i refugiar-se en [[Londres]], [[Inglaterra]]. En el moment de partir se li exigí que firmara una declaració a on se aseguraba que havia segut tratat con respete por el [[Nazismo|régimen nazi]].<ref>{{cita libro |apellido= Roudinesco |nombre=Élisabeth |enlaceautor= Élisabeth Roudinesco |apellido2=Plon |nombre2=Michel |título= Diccionario de Psicoanálisis|año=2008 |editorial=Paidós |ubicación= Buenos Aires| isbn=978-950-12-7399-1|páginas=390 |cita=En el moment de partir li obligaren a firmar una declaració en la qual afirmaba que ni ell ni els seus allegata habien segut importunats pelsl funcionaris del Partit Nacional Socialiste... No arrivà a conocer la sort reservada pels nazis a ses quatre germans, exterminades en els camps de concentració.

+

[[File:Sigmund Freud 1926.jpg|thumb|150px|Sigmund Freud en l'any 1926, en els seus ùltims anys de vida]]Tota la vida de Freud, en l'excepció dels seus tres primers anys, transcorreu en la ciutat de [[Viena]]. No obstant, en l'any [[1938]], enacabant de l'anexió d'[[Àustria]] per part de la [[Alemanya]] [[nazi]], Freud, en la seua condició de judeu i fundador de l'escola psicoanalítica, fon considerat enemic del [[Tercer Reich]]. Els seus llibres foren cremats publicament i tant ell com la seua família patiren un intens acós. Contrari a abandonar Viena, es va vore obligat a fugir del país al quedar clar que el perill que corría la seua vida era imminent. En un aplanament de la casa a on operava l'editorial psicoanalítica i de la seua vivenda, el seu fill Martin fon detengut durant tot un dia. Una semana més tart, la seua filla [[Anna Freud|Anna]] fon interrogada en el quarter general de la [[Gestapo]]. Estos fets el portaren a convencer-se de la necessitat de partir.<ref>Peter Gay (1989). A Life for our Clave. Ed. W. W. Norton, London, New York. p.622</ref> El fet que les seues germanes (quatre d'elles permaneixeron en Viena) foren apresadas més tart i moriren en [[Camp de concentracio|camps de concentracio]] confirma ''[[a posteriori]] '' que el risc vital era completament real. Gràcies a l'intervenció ''[[in extremis]] '' de [[Marie Bonaparte]] i [[Ernest Jones]] consrguí eixir del país i refugiar-se en [[Londres]], [[Inglaterra]]. En el moment de partir se li exigí que firmara una declaració a on se aseguraba que havia segut tratat con respete por el [[Nazismo|régimen nazi]].<ref>{{cita libro |apellido= Roudinesco |nombre=Élisabeth |enlaceautor= Élisabeth Roudinesco |apellido2=Plon |nombre2=Michel |título= Diccionario de Psicoanálisis|año=2008 |editorial=Paidós |ubicación= Buenos Aires| isbn=978-950-12-7399-1|páginas=390 |cita=En el moment de partir li obligaren a firmar una declaració en la qual afirmaba que ni ell ni els seus allegata habien segut importunats pelsl funcionaris del Partit Nacional Socialiste... No arrivà a conocer la sort reservada pels nazis a ses quatre germans, exterminades en els camps de concentració.

En l'any [[1939]], molt deteriorat físicament i incapaç de soportar el dolor que li produia la propagació del càncer de paladar, demanà al seu mege personal, Max Shur, que acabara en el seu sofriment.<ref>{{cita web |url=http://www.elpais.com/solotexto/articule.html?xref=19890923elpepicul4&type=Tes&anchor=elpepicul |título=Un profeta sense Deu |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref> Freud morí despuix de ser-li subministrades tres inyeccions<ref>Mark Edmunson (2007). The Death of Sigmund Freud. Blommsbury Publishing, London, New York and Berlin. p. 225</ref> de [[morfina]].<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. p. 265</ref>

Llínea 51: Llínea 62:

Freud estava especialment interessat en la dinamica d'estes tres parts de la [[ment]]. Argumentà que eixa relació està influenciada per factors o energies innates, que cridà [[Pulsio|pulsions]]. Descrigue dos pulsions antagoniques: [[Eros]] o [[pulsio de vida]], una pulsió sexual tendent a la preservació de la vida. [[Tánatos]] o [[pulsió de mort]]. Esta última representa una moció agressiva, encara que a voltes se resolt en una pulsió que nos induix a tornar a un estat de calma, Principi de nirvana o no existencia, que basà en els seus estudis sobre [[protozou]]s (''[[Mes alla del principi de plaer]] '').

−

[[Image:Wien-FreudHaus-Berggasse.JPG|thumb|180px|Residencia de Sigmund Freud, [[Berggasse 19]], [[Viena]], [[~~Austria~~]].]]Freud també sostingue que la [[libido]] madura en els individus per mig del canvi del seu objecte. Argumentà que la sexualitat infantil es "polimórficamente perversa", en el sentit de que una gran varietat d'objectes poden ser una font de [[plaer]]. Conforme les persones van desenrollant-se, van fixant-se sobre diferents objectes especifics en distintes fases:# [[Fase oral]], eixemplificada pel plaer dels bebes en l'alletament.# [[Fase anal]], eixemplificada pel plaer dels chiquets al controlar els seus esfinters.# [[Fase falica]]. Propongue llavors que aplega un moment en que els chiquets passen a una fase a on se fixen en el progenitor de sexe opost ([[complex d'Edipo]]) i desenrollà un model que explica la forma en que encaixa este patrón en el desenroll de la dinamica de la ment. Cada fase és una progressio cap a la madurea sexual, caracterisada per un fort Yo i l'habilitat per a retardar la necessitat de trobaduress.# [[Periodo de latencia]], periodo en que se desenrollen forces psíquicas que inhibixen l'impuls sexual i reduixen la seua direccio.# [[Fase genital]], sorgix en l'adolescencia quan maduren els orguens genitals. Hi ha un surgimient dels desijos sexuals i agressius.

+

[[Image:Wien-FreudHaus-Berggasse.JPG|thumb|180px|Residencia de Sigmund Freud, [[Berggasse 19]], [[Viena]], [[Àustria]].]]Freud també sostingue que la [[libido]] madura en els individus per mig del canvi del seu objecte. Argumentà que la sexualitat infantil es "polimórficamente perversa", en el sentit de que una gran varietat d'objectes poden ser una font de [[plaer]]. Conforme les persones van desenrollant-se, van fixant-se sobre diferents objectes especifics en distintes fases:# [[Fase oral]], eixemplificada pel plaer dels bebes en l'alletament.# [[Fase anal]], eixemplificada pel plaer dels chiquets al controlar els seus esfinters.# [[Fase falica]]. Propongue llavors que aplega un moment en que els chiquets passen a una fase a on se fixen en el progenitor de sexe opost ([[complex d'Edipo]]) i desenrollà un model que explica la forma en que encaixa este patrón en el desenroll de la dinamica de la ment. Cada fase és una progressio cap a la madurea sexual, caracterisada per un fort Yo i l'habilitat per a retardar la necessitat de trobaduress.# [[Periodo de latencia]], periodo en que se desenrollen forces psíquicas que inhibixen l'impuls sexual i reduixen la seua direccio.# [[Fase genital]], sorgix en l'adolescencia quan maduren els orguens genitals. Hi ha un surgimient dels desijos sexuals i agressius.

El [[Desenroll psicosexual|model psicosexual]] que desenrollà ha segut criticat des de diferents fronts. Alguns han atacat l'afirmació de Freud sobre l'existencia d'una ''sexualitat infantil'' (i implicitament l'expansio que feu en la nocio de [[sexualitat]]). Atres autors, en canvi, consideren que Freud no amplià els coneiximents sobre sexualitat (que tenien antecedents en la psiquiatría i la filosofia d'autors com [[Arthur Schopenhauer|Schopenhauer]]); sino que Freud "neurotisà" la sexualitat al relacionar-la en conceptes com [[incest]], [[perversió sexual|perversio]] i [[malaltia mental|trastorns mentals]]. Ciències com la [[antropologia]] i la [[sociologia]] argumenten que el patrón de desenroll propost per Freud no es universal ni necessari en el desenroll de la salut mental, calificant-ho de [[Etnocentrismo|etnocéntrico]] per ometre determinants soci-culturals.

−

Freud esperava provar que el seu model, basat en observacions de la classe mija ~~austriaca~~, fose universalment valit. Utilisà la [[mitologia grega]] i la [[etnografia]] contemporanea com models comparatius. Acodí al ''[[Edipo Rei (Sófocles)|Edipo Rei]] '' de [[Sófocles]] per a indicar que el ser humà desija el [[incest]] de forma natural i com es reprimit eixe desig. El [[complex d'Edipo]] fon descrit com una fase del [[desenroll psicosexual]] i de madurea. També se fixà en els estudis antropologics sobre [[Tótem|totemisme]], argumentant que reflectixen una costum ritualisada del complex d'Edipo (''[[Tótem i tabu]] ''). Incorporà també en la seua teoria conceptes de la religio [[catolicisme|catolic]] i [[judaisme|judeu]]; aixina com principis de la societat victoriana sobre [[Repressio (psicoanálisis)|repressio]], [[sexualitat]] i [[moral]]; i atres de la [[biologia]] i la [[hidraulica]].

+

Freud esperava provar que el seu model, basat en observacions de la classe mija austríaca, fose universalment valit. Utilisà la [[mitologia grega]] i la [[etnografia]] contemporanea com models comparatius. Acodí al ''[[Edipo Rei (Sófocles)|Edipo Rei]] '' de [[Sófocles]] per a indicar que el ser humà desija el [[incest]] de forma natural i com es reprimit eixe desig. El [[complex d'Edipo]] fon descrit com una fase del [[desenroll psicosexual]] i de madurea. També se fixà en els estudis antropologics sobre [[Tótem|totemisme]], argumentant que reflectixen una costum ritualisada del complex d'Edipo (''[[Tótem i tabu]] ''). Incorporà també en la seua teoria conceptes de la religio [[catolicisme|catolic]] i [[judaisme|judeu]]; aixina com principis de la societat victoriana sobre [[Repressio (psicoanálisis)|repressio]], [[sexualitat]] i [[moral]]; i atres de la [[biologia]] i la [[hidraulica]].

−

[[Image:Freudsdoor.JPG|thumb|170px|Entrada a la consulta de Freud.]]Esperava que la seua investigacio proporcionara una solida base cientifica per al seu método terapèutic. L'objectiu de la terapia freudiana o [[psicoanálisis]] és relacionant conceptes de la ment cartesiana i de l'hidraulica, moure els pensaments i sentiments reprimits (explicats com una forma d'energia) cap al [[conscient]]. A l'inici dels seus treballs en [[Josef Breuer|Breuer]], Freud pensava que açò podia realisar-se a través de la [[metodo catartic|catarsis]] i que això duria automaticament la retor. Al poc temps, no obstant, Freud abandona abdós idees en benefici del método de la [[associacio lliure]] i de la [[interpretació dels somis]]. Deixa en això arrere també l'[[hipnosis]] i tota forma de [[Sugestió|tècnica sugestiva]], en lo que inaugura la tècnica psicoanalítica propiament dita, a la que s'agrega atre element central: a través de la relativament poca intervencio del psicoanalista, que adopta una postura [[Neutralitat (psicoanálisis)|neutral]] i [[Regla de l'abstinencia|abstinent]], el pacient pot proyectar els seus pensaments i sentiments sobre ell. A través d'este proces, ~~cridat~~ [[Transferencia (psicoanálisis)|transferencia]], el pacient pot reconstruir i resolver conflictes reprimits (causants de la seua malaltia), especialment conflictes de l'infancia en els seus pares.

+

[[Image:Freudsdoor.JPG|thumb|170px|Entrada a la consulta de Freud.]]Esperava que la seua investigacio proporcionara una solida base cientifica per al seu método terapèutic. L'objectiu de la terapia freudiana o [[psicoanálisis]] és relacionant conceptes de la ment cartesiana i de l'hidraulica, moure els pensaments i sentiments reprimits (explicats com una forma d'energia) cap al [[conscient]]. A l'inici dels seus treballs en [[Josef Breuer|Breuer]], Freud pensava que açò podia realisar-se a través de la [[metodo catartic|catarsis]] i que això duria automaticament la retor. Al poc temps, no obstant, Freud abandona abdós idees en benefici del método de la [[associacio lliure]] i de la [[interpretació dels somis]]. Deixa en això arrere també l'[[hipnosis]] i tota forma de [[Sugestió|tècnica sugestiva]], en lo que inaugura la tècnica psicoanalítica propiament dita, a la que s'agrega atre element central: a través de la relativament poca intervencio del psicoanalista, que adopta una postura [[Neutralitat (psicoanálisis)|neutral]] i [[Regla de l'abstinencia|abstinent]], el pacient pot proyectar els seus pensaments i sentiments sobre ell. A través d'este proces, nomenat [[Transferencia (psicoanálisis)|transferencia]], el pacient pot reconstruir i resolver conflictes reprimits (causants de la seua malaltia), especialment conflictes de l'infancia en els seus pares.

−

Es menys conegut l'interés inicial de Freud per la [[neurologia]]. En els començaments de la seua carrera havia investigat la [[parálisis cerebral]]. Publicà numerosos ~~articuls~~ medics en este camp. També mostrà que la malaltia existia molt abans de que atres investigadors del seu temps tingueren noticia d'ella i l'estudiaren. També sugeri que era erroneu que esta malaltia, que havia descrit William Little (cirugià ortopedic britanic), tinguera com causa una falta d'[[oxigen]] durant el naiximent. En canvi, digue que les complicacions en el part eren soles un sintoma del problema. No fon fins la década de [[1980]] quan les seues especulacions foren confirmades per investigadors més moderns.

+

Es menys conegut l'interés inicial de Freud per la [[neurologia]]. En els començaments de la seua carrera havia investigat la [[parálisis cerebral]]. Publicà numerosos artículs medics en este camp. També mostrà que la malaltia existia molt abans de que atres investigadors del seu temps tingueren noticia d'ella i l'estudiaren. També sugeri que era erroneu que esta malaltia, que havia descrit William Little (cirugià ortopedic britanic), tinguera com causa una falta d'[[oxigen]] durant el naiximent. En canvi, digue que les complicacions en el part eren soles un sintoma del problema. No fon fins la década de [[1980]] quan les seues especulacions foren confirmades per investigadors més moderns.

−

Des ~~de el~~ punt de vista de la [[medicina]], la teoria i practica freudiana han segut substituides pels descobriments empirics a lo llarc dels anys. La [[psiquiatría]] i la [[psicología]] com ciencies rebugen hui la major part del treball de Freud. No obstant, moltes persones continüen deprenent i practicant el [[psicoanálisis]] freudiano tradicional. En l'àmbit del psicoanálisis modern, la paraula de Freud seguix ocupant un lloc determinant, encara que les seues teories apareixen reinterpretadas per autors com [[Sándor Ferenczi]], [[Jacques Lacan]], [[Melanie Klein]] i [[Wilfred Bion]].

+

Des del punt de vista de la [[medicina]], la teoria i practica freudiana han segut substituides pels descobriments empirics a lo llarc dels anys. La [[psiquiatría]] i la [[psicología]] com ciencies rebugen hui la major part del treball de Freud. No obstant, moltes persones continüen deprenent i practicant el [[psicoanálisis]] freudiano tradicional. En l'àmbit del psicoanálisis modern, la paraula de Freud seguix ocupant un lloc determinant, encara que les seues teories apareixen reinterpretadas per autors com [[Sándor Ferenczi]], [[Jacques Lacan]], [[Melanie Klein]] i [[Wilfred Bion]].

== Llegat ==

Llínea 67: Llínea 78:

[[Image:SillonFreud01.jpg|thumb|left|150px|Reproducció del silló que ocupava Sigmund Freud i que li havia regalat sa filla Mathilde. Se conserva en el ''Sigmund Freud Museum'' de [[Viena]] i fon confeccionat per a un reportage de la [[British Broadcasting Corporation|BBC.]]]]Les hipótesis i métodos introduits per Freud foren polèmics durant sa vida i ho seguixen sent en l'actualitat, pero pocs discutixen el seu enorme impacte en la sicologia i la siquiatria.

−

Freud desenrollà la ~~cridada~~ "retor de la parla" que possibilitaria la mitigació i desaparicio dels síntomes histèrics i neuròtics a través d'un monòlec sense censura en l'analiste. Este, ubicat fora de la vista de l'analisat, atenderia en [[atenció flotant]] i respectaria la regles de la [[Neutralitat (psicoanálisis)|neutralitat]] i [[Regla de l'abstinencia|abstinencia]], es dir, evitant juïns morals o de valor i no entregant satisfaccions substitutes a l'analisat.

+

Freud desenrollà la nomenada "retor de la parla" que possibilitaria la mitigació i desaparicio dels síntomes histèrics i neuròtics a través d'un monòlec sense censura en l'analiste. Este, ubicat fora de la vista de l'analisat, atenderia en [[atenció flotant]] i respectaria la regles de la [[Neutralitat (psicoanálisis)|neutralitat]] i [[Regla de l'abstinencia|abstinencia]], es dir, evitant juïns morals o de valor i no entregant satisfaccions substitutes a l'analisat.

En moments clau del treball associatiu, l'analiste faria intervencions per a interpretar el material expost. En la descripció inicial de la tècnica, este procés no tindria més finalitat que rememorar (fer conscients) idees o recòrts d'events que, per ser dolorosos, humiliants o simplement intolerables per al subjecte, foren reprimits en l'inconscient. Portant tot este material reprimit a la consciència se li faria perdre el seu poder patogen i els síntomes desapareixerien. Este proces, sobre el paper senzill, supon un esforç intens per al analisat, ya que, les mateixes forces que otrora possibilitaren la repressió cap al inconscient de les idees i recòrts traumàtics, s'opondrien virulentment a que siguen duts a la consciencia, es dir, a ser recordats. Estes forces que s'oponen a l'alvanç de la terapia i millorament de l'analisat són denominades [[Resistencia (psicología)|resistencies]].<ref>Joseph Breuer i Sigmund Freud, ''Studies on Hysteria'', Nervous and Mental Disease Monographs Nº61. Coolidge Foundation, Publishers. New York. p. 201.</ref>

Llínea 90: Llínea 101:

== Critiques ==

−

[[Image:Sigmund Freud 1926.jpg|thumb|191px|Freud en l'any [[1926]].]]Sigmund Freud i les seues teories han rebut gran cantitat de crítiques per part de diversos autors: [[Karl Popper]] ho critica en el seu treball sobre la [[filosofia de la ciència]] per basar la seua teoria en [[Hipótesis (metodo cientific)|hipótesis]] no [[falsacionismo|falsables]] i per replantejar l'evidència quan no confirma les hipótesis recorrent a lo infalsable. En el seu model de demarcació de la ciència, Karl Popper prengue al psicoanálisis com eixemple de [[seudociencia]], en contrast en la [[teoria de la relativitat]] de [[Albert Einstein]]. Popper observà que mentres les condicions de refutació de les hipótesis d'Einstein estaven determinades en precisió i Einstein estava dispost a començar de nou si l'evidencia no les sustentava, les teories de Sigmund Freud eren infalsables i li permetien reinterpretar l'evidencia per a mantindre les hipótesis pese a la falta de sustent empiric.<ref>[http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/343/34309906.pdf "Les critiques de Karl Popper al psicoanálisis". Fernanda Clavell De Druyff]</ref>* [[Adolf Grünbaum]] considera que el psicoanálisis soles és infalsable en la situacio analitica per la relació circular que genera en les explicacions sobre desijos inconscients. Grünbaum considera que la teoria si pot ser falsada i que resulta ser fals.<ref>{{cita llibre |apellido= Grünbaum |nombre= Adolf |enlaceautor= Adolf Grünbaum|título= The Foundations of Psychoanalysis: A Philosophical Critique |año=1984 |editorial= University of Californi Press |ubicación= Berkeley, CA |isbn=0-520-05017-7}}</ref><ref>{{cita llibre |apellido= Grünbaum |nombre=Adolf |enlaceautor=Adolf Grünbaum |apellido2= Holzman |nombre2=Philip S. |título= Validation in the Clinical Theory of Psychoanalysis: A Study in the Philosophy of Psychoanalysis, Psychological Issues, 61 |año= 1993 |editorial=International Universities Press |isbn= 978-0823667222}}</ref>* En la década dels [[anys 1960|anys 60]], [[Hans Eysenck]] recopilà i criticà tots els estudis existents sobre l'efectivitat del psicoanálisis. El resultat fon que el tractament psicoanalítico no supon ninguna millor sobre la taxa de remissió espontànea (sense tractament) de les [[neurosis]].<ref>{{cita web |url=http://www.laeditorialvirtual.com.ar/Pagues/Eysenck/EysenckFreud01.htm |título=Decadencia i caiguda de l'imperi freudiano |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref> Eysenck afirmà que Freud «fon, sense dubte, un geni; no de la ciencia, sino de la propaganda; no de la prova rigorosa, sino de la persuasión». Freud és criticat també per varis autors per haver falsejat els resultats de les seues investigacions. Historiadors i periodistes han mostrat que hi ha una gran divergencia entre l'evolucio dels casos clinics tal com Freud els relata en els seus texts i els casos reals. Un dels casos ~~mes~~ famosos es el de [[Sergei Pankejeff]] (l'home dels llops), investigat pel periodiste [[Karin Obholzer]], qui hauria demostrat que Pankejeff jamai se curà.* Diversos moviments [[feminisme|feministes]] critiquen a Freud per explicar a la dona com un ''home sense fal'' i pel concepte de ''[[enveja del pene]] ''. Les minories sexuals critiquen també la seua teoria per considerar la [[homosexualitat]] com una [[perversió sexual|perversió]]. No obstant, el terme «perversió» dins del marc teòric freudian no porta una carrega pijorativa, sino que referix a qualsevol practica sexual que se "desvie" o aparte de l'objectiu de la reproduccio, sent d'esta manera un concepte teoric despullat de tot juí moral. El gran impacte cultural de les teories de Freud sobre el desenroll psicosexual i possiblement una falta de rigor u objectivitat en la seua interpretacio popularisà l'idea de l'homosexualitat com una malaltia, aumentant en la primera mitat del [[sigle XX]] l'internamént d'homosexuals en instituts de salut mental. El tractament psicoanalític fon utilisat durant vàries décades per a intentar ''curar'' l'homosexualitat, promovent el surgiment de vàries psicoterapias en este mateix objectiu que se basen en algunes de les seues teories.</br> No obstant, és necessari aclarir que el mateix Freud sostingué realment en molts dels seus treballs explicacions al voltant de la «inversió sexual» com el resultat d'una «elecció d'objecte», que no demanda un juí moral o ètic ni el veredicte de «sanitat o insanitat» al subjecte, i prenent com eixemple als antics grecs i a grans figures de l'historia, eximix de culpes als homosexuals llimitant-se a advertir-los sobre els problemes que poden tindre en societats cuyos cànons morals els són adversos.<ref>{{cita llibre |apellido= Freud |nombre= Sigmund |título= El malestar en la cultura i atres ensajos |año=1970 |editorial= Aliança |ubicación= Madrit |páginas=95-96}}</ref> Certes corrents de la [[psicología]] moderna (principalment [[psicología cognitiva]], [[psicología conductista]] i psicología biologica) descalifiquen el seu treball com [[pseudociencia|seudocientífico]]. Des d'este àmbit, gran part de les teories de Freud han segut abandonades al no ser consistents en les troballes de la [[sicología experimental]] i la [[biologia]].{{cita requerida}} L'antropòlec [[Bronisław Malinowski]], com resultat de la seua important investigacio de camp en les [[Illes Trobriand]], criticà la tesis freudiana al voltant de l'universalitat del [[Complex d'Edipo]], al mateix temps que el seu orige biològic. Freud havia propost l'existencia del complex en totes les societats humanes en la seua obra ''[[Tótem i tabu]] ''. Malinowski intentà refutar esta percepció ortodoxa, rebujant el model darwiniano evolucioniste sobre el qual Freud fonamentà el seu ensaig antropològic i demostrant que en l'estructura matrilineal dels trobiandeses la presencia de les mares en la vida dels chiquets era prou reduïda (donat que les dones eren qui portaven a veta les activitats economiques) i que els pares tampoc posseien un paper important en la societat, ni se'ls reconeixia el seu paper en la procreació. Les funcions d'un i atre progenitor puix, eren realisats per les germanes majors i pels tios materns dels chiquets. En esta constelacio desenrollaven, generalment, fantasies sexuals cap a les seues germanes, en tant que odi cap als tios materns.<ref>{{cita llibre |apellidos=Barnouw |nombre=Victor |título=Cultura i personalitat |url= |fechaacceso=18 de febrer de 2011 |año=1967 |editorial=Troquel |ubicación=Buenos Aires |isbn= |capítulo=Crítica a la teoria freudiana per Malinowski |páginas=84-102 }}</ref> La critica de Malinowski no nega l'existència del complex com conflicte nuclear del subjecte, sino l'universalitat de la disposició del Complex d'Edipo al que se referia Freud (en el que la mare era objecte de desig sexual i el pare d'odi per part del chiquet), model este que associava en la societat ~~austriaca~~. Per la seua part, Malinowski sostenia que poden existir multiples variants en dependencia de les relacions de parentesc que imperen en cada societat particular.<ref>{{cita llibre|apellidos= Roudinesco|apellidos2= Plon|nombre= Elisabet|nombre2= Michel|enlaceautor=Elisabeth Roudinesco|título=Diccionario de Psicoanálisis|otros= Traduccio: Jordi Piatigorsky i Gabriela Villalba|año=2008|any-original= Primera publicacio (''Dictionnaire de la Psychanalyse''), 1997|editorial=Paidós|ubicación= Bons Aires|isbn= 978-950-12-7399-1|capítulo= Articul: Malinowski, Bronislaw (1884-1942)|páginas= 679-682}}</ref> La controversia més conflictiva no fon directament en Freud, sino que se desenrollà entre Malinowski i [[Ernest Jones]]. El llibre en el que Malinowski expon els seus resultats de camp i la seua critica a l'universalitat de l'Edipo se titula ''Sexe i repressió en la societat primitiva''.

+

[[Image:Sigmund Freud 1926.jpg|thumb|191px|Freud en l'any [[1926]].]]Sigmund Freud i les seues teories han rebut gran cantitat de crítiques per part de diversos autors: [[Karl Popper]] ho critica en el seu treball sobre la [[filosofia de la ciència]] per basar la seua teoria en [[Hipótesis (metodo cientific)|hipótesis]] no [[falsacionismo|falsables]] i per replantejar l'evidència quan no confirma les hipótesis recorrent a lo infalsable. En el seu model de demarcació de la ciència, Karl Popper prengue al psicoanálisis com eixemple de [[seudociencia]], en contrast en la [[teoria de la relativitat]] de [[Albert Einstein]]. Popper observà que mentres les condicions de refutació de les hipótesis d'Einstein estaven determinades en precisió i Einstein estava dispost a començar de nou si l'evidencia no les sustentava, les teories de Sigmund Freud eren infalsables i li permetien reinterpretar l'evidencia per a mantindre les hipótesis pese a la falta de sustent empiric.<ref>[http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/343/34309906.pdf "Les critiques de Karl Popper al psicoanálisis". Fernanda Clavell De Druyff]</ref>* [[Adolf Grünbaum]] considera que el psicoanálisis soles és infalsable en la situacio analitica per la relació circular que genera en les explicacions sobre desijos inconscients. Grünbaum considera que la teoria si pot ser falsada i que resulta ser fals.<ref>{{cita llibre |apellido= Grünbaum |nombre= Adolf |enlaceautor= Adolf Grünbaum|título= The Foundations of Psychoanalysis: A Philosophical Critique |año=1984 |editorial= University of Californi Press |ubicación= Berkeley, CA |isbn=0-520-05017-7}}</ref><ref>{{cita llibre |apellido= Grünbaum |nombre=Adolf |enlaceautor=Adolf Grünbaum |apellido2= Holzman |nombre2=Philip S. |título= Validation in the Clinical Theory of Psychoanalysis: A Study in the Philosophy of Psychoanalysis, Psychological Issues, 61 |año= 1993 |editorial=International Universities Press |isbn= 978-0823667222}}</ref>* En la década dels [[anys 1960|anys 60]], [[Hans Eysenck]] recopilà i criticà tots els estudis existents sobre l'efectivitat del psicoanálisis. El resultat fon que el tractament psicoanalítico no supon ninguna millor sobre la taxa de remissió espontànea (sense tractament) de les [[neurosis]].<ref>{{cita web |url=http://www.laeditorialvirtual.com.ar/Pagues/Eysenck/EysenckFreud01.htm |título=Decadencia i caiguda de l'imperi freudiano |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref> Eysenck afirmà que Freud «fon, sense dubte, un geni; no de la ciencia, sino de la propaganda; no de la prova rigorosa, sino de la persuasión». Freud és criticat també per varis autors per haver falsejat els resultats de les seues investigacions. Historiadors i periodistes han mostrat que hi ha una gran divergencia entre l'evolucio dels casos clinics tal com Freud els relata en els seus texts i els casos reals. Un dels casos més famosos es el de [[Sergei Pankejeff]] (l'home dels llops), investigat pel periodiste [[Karin Obholzer]], qui hauria demostrat que Pankejeff jamai se curà.* Diversos moviments [[feminisme|feministes]] critiquen a Freud per explicar a la dona com un ''home sense fal'' i pel concepte de ''[[enveja del pene]] ''. Les minories sexuals critiquen també la seua teoria per considerar la [[homosexualitat]] com una [[perversió sexual|perversió]]. No obstant, el terme «perversió» dins del marc teòric freudian no porta una carrega pijorativa, sino que referix a qualsevol practica sexual que se "desvie" o aparte de l'objectiu de la reproduccio, sent d'esta manera un concepte teoric despullat de tot juí moral. El gran impacte cultural de les teories de Freud sobre el desenroll psicosexual i possiblement una falta de rigor u objectivitat en la seua interpretacio popularisà l'idea de l'homosexualitat com una malaltia, aumentant en la primera mitat del [[sigle XX]] l'internamént d'homosexuals en instituts de salut mental. El tractament psicoanalític fon utilisat durant vàries décades per a intentar ''curar'' l'homosexualitat, promovent el surgiment de vàries psicoterapias en este mateix objectiu que se basen en algunes de les seues teories.</br> No obstant, és necessari aclarir que el mateix Freud sostingué realment en molts dels seus treballs explicacions al voltant de la «inversió sexual» com el resultat d'una «elecció d'objecte», que no demanda un juí moral o ètic ni el veredicte de «sanitat o insanitat» al subjecte, i prenent com eixemple als antics grecs i a grans figures de l'historia, eximix de culpes als homosexuals llimitant-se a advertir-los sobre els problemes que poden tindre en societats cuyos cànons morals els són adversos.<ref>{{cita llibre |apellido= Freud |nombre= Sigmund |título= El malestar en la cultura i atres ensajos |año=1970 |editorial= Aliança |ubicación= Madrit |páginas=95-96}}</ref> Certes corrents de la [[psicología]] moderna (principalment [[psicología cognitiva]], [[psicología conductista]] i psicología biologica) descalifiquen el seu treball com [[pseudociencia|seudocientífico]]. Des d'este àmbit, gran part de les teories de Freud han segut abandonades al no ser consistents en les troballes de la [[sicología experimental]] i la [[biologia]].{{cita requerida}} L'antropòlec [[Bronisław Malinowski]], com resultat de la seua important investigacio de camp en les [[Illes Trobriand]], criticà la tesis freudiana al voltant de l'universalitat del [[Complex d'Edipo]], al mateix temps que el seu orige biològic. Freud havia propost l'existencia del complex en totes les societats humanes en la seua obra ''[[Tótem i tabu]] ''. Malinowski intentà refutar esta percepció ortodoxa, rebujant el model darwiniano evolucioniste sobre el qual Freud fonamentà el seu ensaig antropològic i demostrant que en l'estructura matrilineal dels trobiandeses la presencia de les mares en la vida dels chiquets era prou reduïda (donat que les dones eren qui portaven a veta les activitats economiques) i que els pares tampoc posseien un paper important en la societat, ni se'ls reconeixia el seu paper en la procreació. Les funcions d'un i atre progenitor puix, eren realisats per les germanes majors i pels tios materns dels chiquets. En esta constelacio desenrollaven, generalment, fantasies sexuals cap a les seues germanes, en tant que odi cap als tios materns.<ref>{{cita llibre |apellidos=Barnouw |nombre=Victor |título=Cultura i personalitat |url= |fechaacceso=18 de febrer de 2011 |año=1967 |editorial=Troquel |ubicación=Buenos Aires |isbn= |capítulo=Crítica a la teoria freudiana per Malinowski |páginas=84-102 }}</ref> La critica de Malinowski no nega l'existència del complex com conflicte nuclear del subjecte, sino l'universalitat de la disposició del Complex d'Edipo al que se referia Freud (en el que la mare era objecte de desig sexual i el pare d'odi per part del chiquet), model este que associava en la societat austríaca. Per la seua part, Malinowski sostenia que poden existir multiples variants en dependencia de les relacions de parentesc que imperen en cada societat particular.<ref>{{cita llibre|apellidos= Roudinesco|apellidos2= Plon|nombre= Elisabet|nombre2= Michel|enlaceautor=Elisabeth Roudinesco|título=Diccionario de Psicoanálisis|otros= Traduccio: Jordi Piatigorsky i Gabriela Villalba|año=2008|any-original= Primera publicacio (''Dictionnaire de la Psychanalyse''), 1997|editorial=Paidós|ubicación= Bons Aires|isbn= 978-950-12-7399-1|capítulo= Articul: Malinowski, Bronislaw (1884-1942)|páginas= 679-682}}</ref> La controversia més conflictiva no fon directament en Freud, sino que se desenrollà entre Malinowski i [[Ernest Jones]]. El llibre en el que Malinowski expon els seus resultats de camp i la seua critica a l'universalitat de l'Edipo se titula ''Sexe i repressió en la societat primitiva''.

== Alguns pacients de Freud ==

Llínea 100: Llínea 111:

== Obres completes ==

−

<div style="font-size:91%;">'''[[Obres completes de Sigmund Freud]] ''' {Bons Aires: [[Amorrortu Editors]]. ISBN 978-950-518-575-7}<ref>Existixen dos traduccions en castella de les Obres completes de Sigmund Freud: [[Josep Lluïs Etcheverry]] en [[Amorrortu Editors]] i [[Lluïs López Ballesters i de Torres|Josep Lluïs López-Ballesters i de Torres]] en [[Biblioteca Nova]] i [[Aliança Editorial]].</ref><ref>Obres completes. Sigmund Freud. Bons Aires: [[Amorrortu Editors]]. Ordenament, comentaris i notes de [[James Strachey]] en la colaboracio de [[Anna Freud]], assistits per Alix Strachey, Alan Tyson i Angela Richards. Traducció directa de l'alema de Josep Lluïs Etcheverry, cotejada en l'edicio anglesa baix la direccio de James Strachey -[[The Standard Edition of the Complete Psychological Works of Sigmund Freud]]- cuyo ordenament, comentaris i notes se reproduïxen en la present versio.</ref><ref>La [[Associacio Psicoanalítica Internacional|IPA]] anúncia que baix la llei europea tots les obres passen a domini public 70 anys despuix de la mort del seu autor - com es el cas de Sigmund Freud des ~~de el~~ 1/1/2010. A excepcio d'Espanya fins 2019: {{cita web |url=http://www.elpais.com/articule/cultura/Nova/era/divan/Freud/elpepucul/20100203elpepicul7/Tes |título=Nueva era en el divà de Freud |fechaacceso=19 de febrer de 2010 }}</ref>

+

<div style="font-size:91%;">'''[[Obres completes de Sigmund Freud]] ''' {Bons Aires: [[Amorrortu Editors]]. ISBN 978-950-518-575-7}<ref>Existixen dos traduccions en castella de les Obres completes de Sigmund Freud: [[Josep Lluïs Etcheverry]] en [[Amorrortu Editors]] i [[Lluïs López Ballesters i de Torres|Josep Lluïs López-Ballesters i de Torres]] en [[Biblioteca Nova]] i [[Aliança Editorial]].</ref><ref>Obres completes. Sigmund Freud. Bons Aires: [[Amorrortu Editors]]. Ordenament, comentaris i notes de [[James Strachey]] en la colaboracio de [[Anna Freud]], assistits per Alix Strachey, Alan Tyson i Angela Richards. Traducció directa de l'alema de Josep Lluïs Etcheverry, cotejada en l'edicio anglesa baix la direccio de James Strachey -[[The Standard Edition of the Complete Psychological Works of Sigmund Freud]]- cuyo ordenament, comentaris i notes se reproduïxen en la present versio.</ref><ref>La [[Associacio Psicoanalítica Internacional|IPA]] anúncia que baix la llei europea tots les obres passen a domini public 70 anys despuix de la mort del seu autor - com es el cas de Sigmund Freud des del 1/1/2010. A excepcio d'Espanya fins 2019: {{cita web |url=http://www.elpais.com/articule/cultura/Nova/era/divan/Freud/elpepucul/20100203elpepicul7/Tes |título=Nueva era en el divà de Freud |fechaacceso=19 de febrer de 2010 }}</ref>

{|| valign="top" width="50%" |Volum I - ''Publicacions prepsicoanalíticas i manuscrits inedits en vida de Freud'' (1886-1899) {ISBN 978-950-518-577-1}

# Informe sobre els meus estudis en París i [[Berlin]] (1956 [1886])

Llínea 346: Llínea 357:

José Luis Etcheverry. ''Sobre la versión castellana'' {ISBN 978-950-518-576-4}|}</div>

+

== Cites ==

+

{{Cita|Ans que et diagnostiques en depressió o baixa autoestima, primer assegura't de no estar rodejat d'idiotes.|Sigmund Freud}}

+

{{Cita|Si dos individus estan sempre d'acort en tot, puc assegurar que un dels dos pensa per abdós.|Sigmund Freud}}

+

== Referències ==

== Bibliografia ==

−

* {{cita llibre| autor = '''Freud, Sigmund'''| titul = [[Obres completes de Sigmund Freud|Obres Completes]]| editorial = Amorrortu Editors / Biblioteca Nova}}* {{cita llibre| autor = –| titul = [[Correspondencia Sigmund Freud & Carl Gustav Jung]]| any = 2012| editorial = Traduccio Alfret Guéra Miralles. Madrit: [[Editorial Trotta]]; Anex [[Obra completa de Carl Gustav Jung]]. D. Epistolari| aneu = ISBN 978-84-9879-331-4}}* {{cita llibre| autor = –| titul = [[Daniel Paul Schreber|Schreber, Daniel Paul]]. Memories d'un malalt de nervis| any = 2008| editorial = Roberto Calasso: ''Nota sobre els llectors de Schreber''. Sigmund Freud: ''Observacions psicoanalíticas d'un cas de paranoya''. Elias Canetti: ''El cas Schreber''. Coleccio: Noesis. Categoria: Ensaig. México/Madrit: Sext Pis Editorial| aneu = ISBN 978-84-96867-16-1}}* {{cita llibre| autor = –| titul = [[Cartes completes de Sigmund Freud a Wilhelm Fliess (1887-1904)]]| any = 2008| editorial = Nova edicio completa. Bons Aires & Madrit: Amorrortu Editors| aneu = ISBN 978-950-518-128-5}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Cartes de viage: 1895-1923| any = 2006| editorial = Madrit: Sigle XXI d'Espanya Editors, S. A| aneu = ISBN 84-323-1247-9}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Correspondencia de Sigmund Freud| any = 1997-2002| editorial = Obra completa en cinc toms. Madrit: Biblioteca Nova| aneu = ISBN 978-84-7030-450-7}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Sigmund Freud & [[Ernest Jones]]: correspondencia completa 1908-1939| any = 2001| editorial = Madrit: Editorial Síntesis| aneu = ISBN 84-7738-839-3}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Sigmund Freud & [[Sándor Ferenczi]]: correspondencia completa 1908-1911| any = 2001| editorial = Madrit: Editorial Síntesis| aneu = ISBN 84-7738-840-7}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Sigmund Freud & Sandor Ferenczi: correspondencia completa 1912-1914| any = 2001| editorial = Madrit: Editorial Síntesis| aneu = ISBN 84-7738-871-7}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Sigmund Freud & [[Arnold Zweig]]: correspondencia 1927-1939| any = 2000| editorial = Barcelona: Editorial Gedisa| aneu = ISBN 84-7432-772-5}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Cartes de joventut en correspondencia en espanyol inedita| any = 1992| editorial = Barcelona: Editorial Gedisa| aneu = ISBN 84-7432-427-0}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Oeuvres Complètes de Freud / Psychanalyse — OCF.P. Édition historico-critique| any = 1988| editorial = Editat per [[André Bourguignon]] i atres. Pariu: P.U.F| aneu = ISBN 84-7432-427-0}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Escrits sobre la [[cocaïna]]| any = 1980| editorial = Traduit per [[Enric Hegewicz]]. Coleccio Arguments A58. Barcelona: Editorial Anagrama| aneu = ISBN 978-84-339-0058-6}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Correspondencia Freud & [[Karl Abraham]]| any = 1979| editorial = Barcelona: Editorial Gedisa| aneu = ISBN 978-84-7432-073-2 }}* {{cita llibre| autor = –| titul = Problemes de la practica psicoanalítica. Correspondencia Freud & [[Edoardo Weiss]]| any = 1979| editorial = Barcelona: Editorial Gedisa| aneu = ISBN 978-84-7432-068-8}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Sigmund Freud & [[Georg Groddeck]]: correspondencia| any = 1977| editorial = Traduit per Eduart Subirats. Coleccio Arguments A51. Barcelona: Editorial Anagrama| aneu = ISBN 978-84-339-0051-7}}

+

* {{cita llibre| autor = '''Freud, Sigmund'''| titul = [[Obres completes de Sigmund Freud|Obres Completes]]| editorial = Amorrortu Editors / Biblioteca Nova}}

−

;Sobre Freud* {{cita llibre| autor = [[Peter Gay|Gay, Peter]]| titul = Freud| any = 2010| editorial = Barcelona: Paidós| aneu = ISBN 978-84-493-2427-7}}* {{cita llibre| autor = [[Adolf Grünbaum|Grünbaum, Adolf]]| titul = The Foundations of Psychoanalysis: A Philosophical Critique| any = 1984| aneu = ISBN 0-520-05016-9}}* {{cita llibre| autor = [[Davit S. Holmes|Holmes, Davit S.]]| titul = The evidence for repression: Vagen examination of sixty years of research| any = 1990| editorial = Publicat en Repression and Dissociation}}* {{cita llibre| autor = [[Ernest Jones|Jones, Ernest]]| titul = Vida i Obra de Sigmund Freud| any = 2003| editorial = Barcelona: Editorial Anagrama| aneu = ISBN 84-339-0786-7}}* {{cita llibre| autor = [[Carl Gustav Jung|Jung, Carl Gustav]] | titul = Freud i el Psicoanálisis | any = 2000| editorial = Obres completes volum 4. Madrit: [[Editorial Trotta]]| aneu = ISBN 978-84-8164-394-7}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Sobre el fenomen de l'esperit en l'art i en la ciència | any = 1999 [2ª edicio 2002]| editorial = Obres completes volum 15. Madrit: Editorial Trotta| aneu = ISBN 978-84-8164-342-8}}* {{cita llibre| autor = [[Jerome Neu|Neu, Jerome]]| titul = Guia de Freud| any = 2003| editorial = Traduccio Mario Santana. Madrit: Akal Cambridge| aneu = ISBN 978-0-521-47838-0 }}* {{cita llibre| isbn = 978-84-321-3497-5| titul = La qüestio de Deu: C. S. Lewis i Sigmund Freud debaten al voltant de Deu, l'amor, el sexe i el sentit de la vida | any = 2004| autor = Nicholi, Armand M.| editorial = Rialp}}* {{cita llibre| autor = [[Karin Obholzer|Obholzer, Karin]]| titul = The Wolf-Man: conversations with Freud's patient sixty years later| any = 1982| aneu = ISBN 0-8264-0190-2}}* {{cita llibre| autor = [[Marthe Robert|Robert, Marthe]]| titul = La révolution psychanalitique| any = 2002| editorial = Payot| aneu = ISBN 2-228-89670-5}}* {{cita llibre| autor = —| titul = Freud i la consciencia judeu| any = 1976| editorial = Peninsula}}* {{cita llibre| autor = [[Stefan Zweig|Zweig, Stefan]]| titul = La curacio per l'esperit: Mesmer, Baker-Eddy, Freud| any = 2006| editorial = Barcelona: L'Acantilado| aneu = ISBN 978-84-96489-53-0}}

+

* {{cita llibre| autor = –| titul = [[Correspondencia Sigmund Freud & Carl Gustav Jung]]| any = 2012| editorial = Traduccio Alfret Guéra Miralles. Madrit: [[Editorial Trotta]]; Anex [[Obra completa de Carl Gustav Jung]]. D. Epistolari| aneu = ISBN 978-84-9879-331-4}}

+

* {{cita llibre| autor = –| titul = [[Daniel Paul Schreber|Schreber, Daniel Paul]]. Memories d'un malalt de nervis| any = 2008| editorial = Roberto Calasso: ''Nota sobre els llectors de Schreber''. Sigmund Freud: ''Observacions psicoanalíticas d'un cas de paranoya''. Elias Canetti: ''El cas Schreber''. Coleccio: Noesis. Categoria: Ensaig. México/Madrit: Sext Pis Editorial| aneu = ISBN 978-84-96867-16-1}}

+

* {{cita llibre| autor = –| titul = [[Cartes completes de Sigmund Freud a Wilhelm Fliess (1887-1904)]]| any = 2008| editorial = Nova edicio completa. Bons Aires & Madrit: Amorrortu Editors| aneu = ISBN 978-950-518-128-5}}

+

* {{cita llibre| autor = –| titul = Cartes de viage: 1895-1923| any = 2006| editorial = Madrit: Sigle XXI d'Espanya Editors, S. A| aneu = ISBN 84-323-1247-9}}

+

* {{cita llibre| autor = –| titul = Correspondencia de Sigmund Freud| any = 1997-2002| editorial = Obra completa en cinc toms. Madrit: Biblioteca Nova| aneu = ISBN 978-84-7030-450-7}}

+

* {{cita llibre| autor = –| titul = Sigmund Freud & [[Ernest Jones]]: correspondencia completa 1908-1939| any = 2001| editorial = Madrit: Editorial Síntesis| aneu = ISBN 84-7738-839-3}}

+

* {{cita llibre| autor = –| titul = Sigmund Freud & [[Sándor Ferenczi]]: correspondencia completa 1908-1911| any = 2001| editorial = Madrit: Editorial Síntesis| aneu = ISBN 84-7738-840-7}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Sigmund Freud & Sandor Ferenczi: correspondencia completa 1912-1914| any = 2001| editorial = Madrit: Editorial Síntesis| aneu = ISBN 84-7738-871-7}}

+

* {{cita llibre| autor = –| titul = Sigmund Freud & [[Arnold Zweig]]: correspondencia 1927-1939| any = 2000| editorial = Barcelona: Editorial Gedisa| aneu = ISBN 84-7432-772-5}}

+

* {{cita llibre| autor = –| titul = Cartes de joventut en correspondencia en espanyol inedita| any = 1992| editorial = Barcelona: Editorial Gedisa| aneu = ISBN 84-7432-427-0}}* {{cita llibre| autor = –| titul = Oeuvres Complètes de Freud / Psychanalyse — OCF.P. Édition historico-critique| any = 1988| editorial = Editat per [[André Bourguignon]] i atres. Pariu: P.U.F| aneu = ISBN 84-7432-427-0}}

+

* {{cita llibre| autor = –| titul = Escrits sobre la [[cocaïna]]| any = 1980| editorial = Traduit per [[Enric Hegewicz]]. Coleccio Arguments A58. Barcelona: Editorial Anagrama| aneu = ISBN 978-84-339-0058-6}}

+

* {{cita llibre| autor = –| titul = Correspondencia Freud & [[Karl Abraham]]| any = 1979| editorial = Barcelona: Editorial Gedisa| aneu = ISBN 978-84-7432-073-2 }}

+

* {{cita llibre| autor = –| titul = Problemes de la practica psicoanalítica. Correspondencia Freud & [[Edoardo Weiss]]| any = 1979| editorial = Barcelona: Editorial Gedisa| aneu = ISBN 978-84-7432-068-8}}

+

* {{cita llibre| autor = –| titul = Sigmund Freud & [[Georg Groddeck]]: correspondencia| any = 1977| editorial = Traduit per Eduart Subirats. Coleccio Arguments A51. Barcelona: Editorial Anagrama| aneu = ISBN 978-84-339-0051-7}}

+

;Sobre Freud

+

* {{cita llibre| autor = [[Peter Gay|Gay, Peter]]| titul = Freud| any = 2010| editorial = Barcelona: Paidós| aneu = ISBN 978-84-493-2427-7}}

+

* {{cita llibre| autor = [[Adolf Grünbaum|Grünbaum, Adolf]]| titul = The Foundations of Psychoanalysis: A Philosophical Critique| any = 1984| aneu = ISBN 0-520-05016-9}}

+

* {{cita llibre| autor = [[Davit S. Holmes|Holmes, Davit S.]]| titul = The evidence for repression: Vagen examination of sixty years of research| any = 1990| editorial = Publicat en Repression and Dissociation}}

+

* {{cita llibre| autor = [[Ernest Jones|Jones, Ernest]]| titul = Vida i Obra de Sigmund Freud| any = 2003| editorial = Barcelona: Editorial Anagrama| aneu = ISBN 84-339-0786-7}}

+

* {{cita llibre| autor = [[Carl Gustav Jung|Jung, Carl Gustav]] | titul = Freud i el Psicoanálisis | any = 2000| editorial = Obres completes volum 4. Madrit: [[Editorial Trotta]]| aneu = ISBN 978-84-8164-394-7}}

+

* {{cita llibre| autor = –| titul = Sobre el fenomen de l'esperit en l'art i en la ciència | any = 1999 [2ª edicio 2002]| editorial = Obres completes volum 15. Madrit: Editorial Trotta| aneu = ISBN 978-84-8164-342-8}}

+

* {{cita llibre| autor = [[Jerome Neu|Neu, Jerome]]| titul = Guia de Freud| any = 2003| editorial = Traduccio Mario Santana. Madrit: Akal Cambridge| aneu = ISBN 978-0-521-47838-0 }}* {{cita llibre| isbn = 978-84-321-3497-5| titul = La qüestio de Deu: C. S. Lewis i Sigmund Freud debaten al voltant de Deu, l'amor, el sexe i el sentit de la vida | any = 2004| autor = Nicholi, Armand M.| editorial = Rialp}}

+

* {{cita llibre| autor = [[Karin Obholzer|Obholzer, Karin]]| titul = The Wolf-Man: conversations with Freud's patient sixty years later| any = 1982| aneu = ISBN 0-8264-0190-2}}

+

* {{cita llibre| autor = [[Marthe Robert|Robert, Marthe]]| titul = La révolution psychanalitique| any = 2002| editorial = Payot| aneu = ISBN 2-228-89670-5}}

+

* {{cita llibre| autor = —| titul = Freud i la consciencia judeu| any = 1976| editorial = Peninsula}}

+

* {{cita llibre| autor = [[Stefan Zweig|Zweig, Stefan]]| titul = La curacio per l'esperit: Mesmer, Baker-Eddy, Freud| any = 2006| editorial = Barcelona: L'Acantilado| aneu = ISBN 978-84-96489-53-0}}

== Enllaços externs ==

Llínea 362: Llínea 403:

* [http://www.esnips.com/web/obrascompletasfreud Alguns toms de ''Les Obres Completes de Sigmund Freud'']{{Normdaten|TYP=p|GND=118535315|LCCN=n/79/43849|NDL=00440156|VIAF=34456780}}{{NF|1856|1939|Freud, Sigmund}}

−

[[Categoria:~~Sicologia~~]]

+

[[Categoria:Biografies]]

+

[[Categoria:Meges]]

+

[[Categoria:Sicòlecs]]

+

[[Categoria:Escritors]]

+

[[Categoria:Austríacs]]

+

[[Categoria:Sigle XIX]]

+

[[Categoria:Sigle XX]]

Reval

Administradors

22 123

edicions

Canvis

Sigmund Freud (edita)

Revisió de 17:07 12 set 2024

Menú de navegació

Buscar