Llínea 2: |
Llínea 2: |
| [[Image:ts.jpg|300px|right]]Ilicità, ilicitaniste, valencià, valencianiste, republicà i socialiste. Poeta, escritor, cantor, periodiste, folcloriste, autor teatral, actor, mecenes, músic, empresari espardenyer i exiliat. De qui el Grup Cultural Ilicità és sent orgullós i honrat de portar el seu nom en la denominació oficial. Fill de l'ex-alcalde Sansanet -Vicent Sansano Fenoll. | | [[Image:ts.jpg|300px|right]]Ilicità, ilicitaniste, valencià, valencianiste, republicà i socialiste. Poeta, escritor, cantor, periodiste, folcloriste, autor teatral, actor, mecenes, músic, empresari espardenyer i exiliat. De qui el Grup Cultural Ilicità és sent orgullós i honrat de portar el seu nom en la denominació oficial. Fill de l'ex-alcalde Sansanet -Vicent Sansano Fenoll. |
| | | |
− | Antoni Sansano Mora -popularment conegut com Tonico en tota la comarca del Baix Vinalopó- té el premi PALMA DORADA del Grup Cultural Ilicità per la seua defensa i promoció de la cultura i identitat local i valenciana des de diversos sectors. | + | Antoni Sansano Mora -popularment conegut com Tonico en tota la comarca del [[Baix Vinalopó]], té el premi PALMA DORADA del Grup Cultural Ilicità per la seua defensa i promoció de la cultura i identitat local i valenciana des de diversos sectors. |
| | | |
− | Naixqué en [[Elig]], en lo carrer llavors Ramon i Cajal hui Racó de Sant Jordi, creuament al carrer Àngel, entre els barris del Raval, i la Pobla de Sant Jordi, en una casa vella que ya no existix, el '''1 de juny de 1899'''. Fill de l'alcalde, i empresari ilicità Vicent Sansano Fenoll (quines industries arribaren a produir més ganàncies i beneficis que la pròpia banca establida llavors en Elig, arribant a ser president provincial i regional d'empresaris d'espardenyers competint en els burguesos industrials d'Elig, els Ripoll). | + | Naixqué en [[Elig]], en lo carrer llavors [[Ramon i Cajal]] hui Racó de Sant Jordi, creuament al carrer Àngel, entre els barris del Raval, i la Pobla de Sant Jordi, en una casa vella que ya no existix, el 1 de juny de [[1899]]. Fill de l'alcalde, i empresari ilicità Vicent Sansano Fenoll (quines industries arribaren a produir més ganàncies i beneficis que la pròpia banca establida llavors en [[Elig]], arribant a ser president provincial i regional d'empresaris d'espardenyers competint en els burguesos industrials d'[[Elig]], els Ripoll). |
| | | |
| El seu nom ocupà un lloc en el folclor local en unes copletes que el poble inventà i cantà (Hui encara és canten i conserven)... Com la famosa: | | El seu nom ocupà un lloc en el folclor local en unes copletes que el poble inventà i cantà (Hui encara és canten i conserven)... Com la famosa: |
Llínea 12: |
Llínea 12: |
| Es casà en Josefina Castaño. | | Es casà en Josefina Castaño. |
| | | |
− | Quan tenia 12 anys d'edat, escrigué la seua primera comedia en valencià local: Els dos marits de ma filla, que arribà a representar-se en acceptació popular. Ya adolescent fundà el semanari local escrit a mà, El Árbol de la Verdad, del que se encarregava de la secció periodística en valencià. En 1910 son pare Vicent -l'alcalde i industrial Sansanet- fundà el periòdic comarcal La Libertad en el que colaborà Tonico i del que després és feu càrrec en 1916. | + | Quan tenia 12 anys d'edat, escrigué la seua primera comedia en valencià local: Els dos marits de ma filla, que arribà a representar-se en acceptació popular. Ya adolescent fundà el semanari local escrit a mà, El Árbol de la Verdad, del que se encarregava de la secció periodística en valencià. En [[1910]] son pare Vicent -l'alcalde i industrial Sansanet- fundà el periòdic comarcal La Libertad en el que colaborà Tonico i del que després és feu càrrec en [[1916]]. |
| | | |
| Tonico posà en peu un elenc teatral en l'exclusiu objecte d'oferir obres en valencià escrites pels propis membres de l'agrupació teatral. | | Tonico posà en peu un elenc teatral en l'exclusiu objecte d'oferir obres en valencià escrites pels propis membres de l'agrupació teatral. |
Llínea 20: |
Llínea 20: |
| En Coral Ilicitana, impartí classes de música, cant i guitarra-bandúrria per a folclor tradicional. | | En Coral Ilicitana, impartí classes de música, cant i guitarra-bandúrria per a folclor tradicional. |
| | | |
− | Dedicà la mitat de sa vida a recopilar gravant en cassette i escrivint-les, les coples, havaneres, tant locals com a comarcals que no estaven la majoria d'elles escrites, cançons autòctones en valencià local, i que pervivien en la tradició oral de Santa Pola, Crevillent i Elig; cabal valiós de cultura que s'hauria perdut sense la seua intervenció. Gravà de forma artesanal un disc-cassette en moltes d'aquelles cançons en la seua veu i instruments. | + | Dedicà la mitat de sa vida a recopilar gravant en cassette i escrivint-les, les coples, havaneres, tant locals com a comarcals que no estaven la majoria d'elles escrites, cançons autòctones en valencià local, i que pervivien en la tradició oral de [[Santa Pola]], [[Crevillent]] i [[Elig]]; cabal valiós de cultura que s'hauria perdut sense la seua intervenció. Gravà de forma artesanal un disc-cassette en moltes d'aquelles cançons en la seua veu i instruments. |
| | | |
− | En 1970 creà el Grup ilicità de Folc (guitarres, bandúrries) per a resucitar i impulsar el nostre folclor local i comarcal en valencià. En el seu assessorament i intervenció, s'editaren varis discs i cassettes de cançons populars a càrrec del grup local Cadafal i tambe pel cantant ilicità Pep Marcos i el seu grup Alcudia. | + | En [[1970]] creà el Grup ilicità de Folc (guitarres, bandúrries) per a resucitar i impulsar el nostre folclor local i comarcal en [[valencià]]. En el seu assessorament i intervenció, s'editaren varis discs i cassettes de cançons populars a càrrec del grup local Cadafal i tambe pel cantant ilicità Pep Marcos i el seu grup Alcudia. |
| | | |
| Fon President, fundador i honorífic president de la Hermandad de Poetas de Elche. | | Fon President, fundador i honorífic president de la Hermandad de Poetas de Elche. |
| | | |
− | Tingué que eixir a l'exili a Argèlia, en Oran, s'integra en la colónia d'ilicitans exiliats allí residents. Torna a casa gràcies a les intercessions de son pare. | + | Tingué que eixir a l'exili a [[Argèlia]], en [[Oran]], s'integra en la colónia d'ilicitans exiliats allí residents. Torna a casa gràcies a les intercessions de son pare. |
| | | |
| Quan és restaura la democràcia i durant tota la transició, Tonico treballa junt a periodistes ilicitans com l'actual decà Gómez Orts en el periòdic Canfali. Tingué varies seccions, pero la més llegida fon Tonico y sus Elchadas. La seua ploma era irònica i mordaç. | | Quan és restaura la democràcia i durant tota la transició, Tonico treballa junt a periodistes ilicitans com l'actual decà Gómez Orts en el periòdic Canfali. Tingué varies seccions, pero la més llegida fon Tonico y sus Elchadas. La seua ploma era irònica i mordaç. |
| | | |
− | Participa en Ràdio Elig EAJ 45 AM. com tertulià en el Raconet de la llengua que realisà el Grup Cultural Ilicità. | + | Participa en Ràdio [[Elig]] EAJ 45 AM. com tertulià en el Raconet de la llengua que realisà el Grup Cultural Ilicità. |
| | | |
− | Organisà els primers concursos de poesia i Jocs Florals de la Germanor de Poetes. | + | Organisà els primers concursos de poesia i [[Jocs Florals]] de la Germanor de Poetes. |
| | | |
| Ramón Pastor Castell, alcalde, li concedí el Ram d'Or i els informadors, el seu Dàtil d'Or. | | Ramón Pastor Castell, alcalde, li concedí el Ram d'Or i els informadors, el seu Dàtil d'Or. |
| | | |
− | Fallí en braços del seu nebot José María Castaño Peral, el dia 19 de juny de 1990. | + | Fallí en braços del seu nebot José María Castaño Peral, el dia 19 de juny de [[1990]]. |
| | | |
| Biografía de Josep Esteve Rico Sogorb i Vicent Pastor i Chilar | | Biografía de Josep Esteve Rico Sogorb i Vicent Pastor i Chilar |