Canvis

{{destacat}}

{{destacat}}

[[Image:La terra.jpg|thumb|right|300px|[[Planeta Terra]].]]

[[Image:La terra.jpg|thumb|right|300px|<center>'''Planeta''' [[Terra]].</center>]]

Un '''planeta''' és, segons la [[Redefinició de planeta de 2006|definició adoptada]] per l'[[Unió Astronòmica Internacional]] el [[24 d'agost]] de [[2006]], un [[cos celest]] que:<ref>[http://www.iau2006.Org/mirror/www.iau.org/iau0603/index.html Resolucions de l'Assamblea de la IAU, 24 d'agost del 2006]</ref>  

Un '''planeta''' és, segons la [[Redefinició de planeta de 2006|definició adoptada]] per l'[[Unió Astronòmica Internacional]] el [[24 d'agost]] de [[2006]], un [[cos celest]] que:<ref>[http://www.iau2006.Org/mirror/www.iau.org/iau0603/index.html Resolucions de l'Assamblea de la IAU, 24 d'agost del 2006]</ref>  

* Orbita al voltant d'una [[estrela]].

* Orbita al voltant d'una [[estrela]].

* Ha netejat el veïnat del seu [[òrbita]] de [[planetesimal]]s.

* Ha netejat el veïnat del seu [[òrbita]] de [[planetesimal]]s.

Segons esta definició, el [[Sistema Solar]] consta de huit planetes: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. [[Plutó (planeta nano)|Plutó]], que fins al [[2006]] es considerava un '''planeta''', ha passat a classificar-se com [[planeta nano]], junt en [[Ceres]], també considerat '''planeta''' durant algun temps, ya que era un referent en la [[llei de Titius-Bode]], i més recentment considerat com [[asteroide]], i [[Eris]], un objecte transneptunià semblant a [[Plutó]]. Certament des dels [[anys 1970|anys 70]] existia un ampli debat sobre el concepte de planeta a la llum de les noves senyes referents a la grandària de Plutó (menor d'allò que s'ha calculat en un principi), un debat que va aumentar en els anys següents al descobrir-se nous objectes que podien tindre grandàries semblants. D'esta manera, esta nova definició de planeta introduïx el concepte de [[planeta nano]], que inclou [[Plutó]], [[(1) Ceres|Ceres]],  i [[(136199) Eris|Eris]] i té la diferència de definició en (c), ya que no ha aclarit la zona local de la seua òrbita i no és un [[satèlit natural|satèlit]] d'un atre cos.

Segons esta definició, el [[Sistema Solar]] consta de huit planetes: [[Mercuri]], [[Venus]], [[Terra]], [[Mart]], [[Júpiter]], [[Saturn]], [[Urà]] i [[Neptú]]. [[Plutó (planeta nano)|Plutó]], que fins al [[2006]] es considerava un '''planeta''', ha passat a classificar-se com [[planeta nano]], junt en [[Ceres]], també considerat '''planeta''' durant algun temps, ya que era un referent en la [[llei de Titius-Bode]], i més recentment considerat com [[asteroide]], i [[Eris]], un objecte transneptunià semblant a [[Plutó]]. Certament des dels [[anys 1970|anys 70]] existia un ampli debat sobre el concepte de planeta a la llum de les noves senyes referents a la grandària de [[Plutó]] (menor d'allò que s'ha calculat en un principi), un debat que va aumentar en els anys següents al descobrir-se nous objectes que podien tindre grandàries semblants. D'esta manera, esta nova definició de planeta introduïx el concepte de [[planeta nano]], que inclou [[Plutó]], [[(1) Ceres|Ceres]],  i [[(136199) Eris|Eris]] i té la diferència de definició en (c), ya que no ha aclarit la zona local de la seua òrbita i no és un [[satèlit natural|satèlit]] d'un atre cos.

Els cossos que giren entorn d'atres estreles es denominen generalment planetes extrasolars o [[exoplaneta|exoplanetes]]. Les condicions que han de complir per a ser considerats com a tals són les mateixes que senyala la definició de planeta per al Sistema Solar, si be giren entorn de les seues respectives estreles. Inclouen ademés una condició més quant al límit superior del seu grandària, que no ha d'excedir les 13 masses jovianes i que constituïx el llindar de [[massa]] que impedix la [[fusió nuclear]] de [[deuteri]].<ref>[http://www.dtm.ciw.edu/boss/definition.html Definició de planeta extrasolar del Grup de Treball de Planetes Extrasolars de la IAU, 28 de febrer del 2003]</ref>

Els cossos que giren entorn d'atres estreles es denominen generalment planetes extrasolars o [[exoplaneta|exoplanetes]]. Les condicions que han de complir per a ser considerats com a tals són les mateixes que senyala la definició de '''planeta''' per al [[Sistema Solar]], si be giren entorn de les seues respectives estreles. Inclouen ademés una condició més quant al límit superior del seu grandària, que no ha d'excedir les 13 masses jovianes i que constituïx el llindar de [[massa]] que impedix la [[fusió nuclear]] de [[deuteri]].<ref>[http://www.dtm.ciw.edu/boss/definition.html Definició de planeta extrasolar del Grup de Treball de Planetes Extrasolars de la IAU, 28 de febrer del 2003]</ref>

Etimològicament, la paraula '''planeta''' prové del [[llatí]] que la va prendre del [[idioma grec|grec]] p?A??t?? ''planetes'' ("vagabunt, errant"), i de ''planaö'' ("jo vagabundege"). L'orige d'este terme prové del moviment aparent dels planetes respecte al fons fix de les estreles que, a pesar de moure's pel firmament segons les diferents estacions, mantenen les seues posicions relatives.

Etimològicament, la paraula '''planeta''' prové del [[llatí]] que la va prendre del [[idioma grec|grec]] p?A??t?? ''planetes'' ("vagabunt, errant"), i de ''planaö'' ("jo vagabundege"). L'orige d'este terme prové del moviment aparent dels planetes respecte al fons fix de les estreles que, a pesar de moure's pel firmament segons les diferents estacions, mantenen les seues posicions relatives.

*'''Planetes terrestres o telúrics''': chicotets, de superfície rocosa i sòlida, [[densitat]] alta. Són [[Mercuri (planeta)|Mercuri]], [[Venus (planeta)|Venus]], la [[Terra]] i [[Mart (planeta)|Mart]].

*'''Planetes terrestres o telúrics''': chicotets, de superfície rocosa i sòlida, [[densitat]] alta. Són [[Mercuri (planeta)|Mercuri]], [[Venus (planeta)|Venus]], la [[Terra]] i [[Mart (planeta)|Mart]].

*'''Planetes jovians''' (semblants a Júpiter): grans diàmetros, essencialment gaseosos ([[hidrogen]] i [[heli]]), densitat baixa. Són [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], [[Saturn (planeta)|Saturn]], [[Urà (planeta)|Urà]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]], els planetes jagant del Sistema Solar.

*'''Planetes jovians''' (semblants a Júpiter): grans diàmetros, essencialment gaseosos ([[hidrogen]] i [[heli]]), densitat baixa. Són [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], [[Saturn (planeta)|Saturn]], [[Urà (planeta)|Urà]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]], els planetes jagant del [[Sistema Solar]].

Respecte a [[Plutó (planeta nano)|Plutó]], segons l'acort pres el dia 24 d'agost del [[2006]] per la [[Unió Astronòmica Internacional]] sobre una nova definició de planeta, se li considera dins de la categoria de [[planeta nano]]. Els primers asteroides descoberts van ser també denominats temporalment com a planetes, com [[(1) Ceres|Ceres]], que igual que atres asteroides van arribar inclús a tindre el seu símbol planetari, fins que va ser evident que formaven part de tota una família d'objectes: el [[cinturó d'asteroides]].  

Respecte a [[Plutó (planeta nano)|Plutó]], segons l'acort pres el dia 24 d'agost del [[2006]] per la [[Unió Astronòmica Internacional]] sobre una nova definició de planeta, se li considera dins de la categoria de [[planeta nano]]. Els primers asteroides descoberts van ser també denominats temporalment com a planetes, com [[(1) Ceres|Ceres]], que igual que atres asteroides van arribar inclús a tindre el seu símbol planetari, fins que va ser evident que formaven part de tota una família d'objectes: el [[cinturó d'asteroides]].  

La [[teoria geocèntrica]] classificava als planetes segons el seu [[elongació (astronomia)|elongació]]:

La [[teoria geocèntrica]] classificava als planetes segons el seu [[elongació (astronomia)|elongació]]:

* Els '''planetes inferiors''' eren aquells que no s'alluntaven molt del Sol (àngul d'elongació llimitat per un valor màxim) i que, per tant, no podien estar en [[oposició (astronomia)|oposició]], com a [[Mercuri]] i [[Venus]].

* Els '''planetes inferiors''' eren aquells que no s'alluntaven molt del [[Sol]] (àngul d'elongació llimitat per un valor màxim) i que, per tant, no podien estar en [[oposició (astronomia)|oposició]], com a [[Mercuri]] i [[Venus]].

* Els '''planetes superiors''' eren aquells l'elongació dels quals no està llimitada i poden, per tant, estar en oposició.

* Els '''planetes superiors''' eren aquells l'elongació dels quals no està llimitada i poden, per tant, estar en oposició.

L'any [[1781]] [[William Herschel|Herschel]] va descobrir [[Urà (planeta)|Urà]], i en [[1846]] [[Johann Gottfried Galle]] i [[Urbain Li Verrier]] van descobrir [[Neptú (planeta)|Neptuno]] basant-se en les pertorbacions gravitacionals exercides sobre Urà. Finalment, l'any [[1930]] [[Clyde Tombaugh]] va descobrir [[Plutó (planeta nano)|Plutón]], classificat a partir d'agost del 2006 com [[planeta nano]]. En els anys [[1970]] es va poder descobrir un satèlit orbitant [[Plutó]], de nom [[Caronte (lluna)|Caronte]].

L'any [[1781]] [[William Herschel|Herschel]] va descobrir [[Urà (planeta)|Urà]], i en [[1846]] [[Johann Gottfried Galle]] i [[Urbain Li Verrier]] van descobrir [[Neptú (planeta)|Neptuno]] basant-se en les pertorbacions gravitacionals exercides sobre Urà. Finalment, l'any [[1930]] [[Clyde Tombaugh]] va descobrir [[Plutó (planeta nano)|Plutón]], classificat a partir d'agost del 2006 com [[planeta nano]]. En els anys [[1970]] es va poder descobrir un satèlit orbitant [[Plutó]], de nom [[Caronte (lluna)|Caronte]].

Actualment es considera planeta qualsevol cos que tinga una massa entre 13 masses de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i la massa de [[Plutó]], encara que esta definició és molt vaga. En el descobriment de cosos cada vegada majors en el [[cinturó de Kuiper]] es va posar en dubte la catalogació de Plutó com a planeta.

Actualment es considera planeta qualsevol cos que tinga una massa entre 13 masses de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i la massa de [[Plutó]], encara que esta definició és molt vaga. En el descobriment de cosos cada vegada majors en el [[cinturó de Kuiper]] es va posar en dubte la catalogació de [[Plutó]] com a planeta.

== Planetes externs al Sistema Solar ==

== Planetes externs al Sistema Solar ==

=== Planetes extrasolars ===

=== Planetes extrasolars ===

   

   

Des de [[1988]] el descobriment de [[Gamma Cephei Ab]], va confirmar una sèrie de descobriments que s'han fet de planetes en òrbita al voltant d'estreles distintes del Sol.  Dels 267 planetes extrasolars descoberts en data novembre del [[2007]], la majoria d'ells tenen masses que són comparables o majors que Júpiter. Entre les excepcions s'inclouen una série de planetes descoberts en òrbita al voltant de les restes cremades d'estreles nomenades púlsars, com [[PSR B1257 +12]], els planetes en òrbita al voltant de les estreles: [[Mu Arae]], [[55 Cancri]] i [[GJ 436]], que són aproximadament de la grandària de [[Neptú]], i un sistema planetari que conté almenys dos planetes en òrbita al voltant de [[Gliese 876]].  

Des de [[1988]] el descobriment de [[Gamma Cephei Ab]], va confirmar una sèrie de descobriments que s'han fet de planetes en òrbita al voltant d'estreles distintes del Sol.  Dels 267 planetes extrasolars descoberts en data novembre del [[2007]], la majoria d'ells tenen masses que són comparables o majors que [[Júpiter]]. Entre les excepcions s'inclouen una série de planetes descoberts en òrbita al voltant de les restes cremades d'estreles nomenades púlsars, com [[PSR B1257 +12]], els planetes en òrbita al voltant de les estreles: [[Mu Arae]], [[55 Cancri]] i [[GJ 436]], que són aproximadament de la grandària de [[Neptú]], i un sistema planetari que conté almenys dos planetes en òrbita al voltant de [[Gliese 876]].  

No està gens clar si els grans planetes acabats de descobrir se pareixen als jagants gaseosos en el [[Sistema Solar]] o si són d'un tipos de gas distint encara no confirmat, com l'amoníac o el carboneu. En particular, alguns dels planetes acabats de descobrir, coneguts com Jupiters calents, orbiten molt prop de les seues estreles pare, en òrbites quasi circulars, per la qual cosa reben molt més la radiació estelar que els jagants de gas en el [[Sistema Solar]], la qual cosa fa preguntar-se si són absolutament el mateix tipos de planeta. També hi ha una classe de Jupiters calents que orbiten tan prop de la seua estrela que les seues atmòsferes són llentament arrancades: els planetes Chthonianos.

No està gens clar si els grans planetes acabats de descobrir se pareixen als jagants gaseosos en el [[Sistema Solar]] o si són d'un tipos de gas distint encara no confirmat, com l'amoníac o el carboneu. En particular, alguns dels planetes acabats de descobrir, coneguts com Jupiters calents, orbiten molt prop de les seues estreles pare, en òrbites quasi circulars, per la qual cosa reben molt més la radiació estelar que els jagants de gas en el [[Sistema Solar]], la qual cosa fa preguntar-se si són absolutament el mateix tipos de planeta. També hi ha una classe de Jupiters calents que orbiten tan prop de la seua estrela que les seues atmòsferes són llentament arrancades: els planetes Chthonianos.

Per a una observació més detallada de planetes extrasolars serà requerida una nova generació d'instruments, inclosos els telescopis espacials. En l'actualitat, la nau espacial CoRoT està a la busca de variacions de lluminositat estelar a causa del trànsit de planetes. Diversos proyectes han propost també la creació d'un conjunt de telescopis espacials per a la busca de planetes extrasolars en masses comparables a la  de la [[Terra]]. Estos inclouen el proyecte de la NASA Kepler Mission, Terrestrial Planet Finder, i programes de la Misió Espacial d'Interferometría, el Darwin de l'EIXA, el CNES i l'APEGARA. The New Worlds Misió és un dispositiu ocult que pot treballar en conjunt en el telescopi espacial James Webb. No obstant, el finançament d'alguns d'estos proyectes continua sent incert. La freqüència d'idea de tals planetes terrestres és una de les variables en l'equació de Drake, que estima el número de planetes en sers inteligents, en civilisacions en que comunicar-nos la nostra galàxia. [41]

Per a una observació més detallada de planetes extrasolars serà requerida una nova generació d'instruments, inclosos els telescopis espacials. En l'actualitat, la nau espacial CoRoT està a la busca de variacions de lluminositat estelar a causa del trànsit de planetes. Diversos proyectes han propost també la creació d'un conjunt de telescopis espacials per a la busca de planetes extrasolars en masses comparables a la  de la [[Terra]]. Estos inclouen el proyecte de la [[NASA]] Kepler Mission, Terrestrial Planet Finder, i programes de la Misió Espacial d'Interferometría, el Darwin de l'EIXA, el CNES i l'APEGARA. The New Worlds Misió és un dispositiu ocult que pot treballar en conjunt en el telescopi espacial James Webb. No obstant, el finançament d'alguns d'estos proyectes continua sent incert. La freqüència d'idea de tals planetes terrestres és una de les variables en l'equació de Drake, que estima el número de planetes en sers inteligents, en civilisacions en que comunicar-nos la nostra galàxia. [41]

=== Planetes interestelars ===

=== Planetes interestelars ===

{{cita|Cos sòlit celest que gira al voltant d'una [[estrela]] i que es fa visible per la llum que reflexa (no té llum pròpia). En particular els que giren al voltant del [[Sol]].}}

{{cita|Cos sòlit celest que gira al voltant d'una [[estrela]] i que es fa visible per la llum que reflexa (no té llum pròpia). En particular els que giren al voltant del [[Sol]].}}

No obstant, des de fa temps esta definició és inadequada per a molta gent. Els huit planetes més grans són reconeguts com a tals, pero hi havia controvèrsia sobre [[Plutó]] i atres objectes més chicotets. També val la pena recordar que, abans de la invenció del telescopi, els "planetes" clàssics eren set: des de Mercuri a Saturn, excloent a la [[Terra]], i incloent el [[Sol]] i la [[Lluna]].

No obstant, des de fa temps esta definició és inadequada per a molta gent. Els huit planetes més grans són reconeguts com a tals, pero hi havia controvèrsia sobre [[Plutó]] i atres objectes més chicotets. També val la pena recordar que, abans de la invenció del telescopi, els "planetes" clàssics eren set: des de [[Mercuri]] a [[Saturn]], excloent a la [[Terra]], i incloent el [[Sol]] i la [[Lluna]].

El problema d'una definició correcta va arribar a un punt crític en [[2005]] en el descobriment de l'objecte transneptunià [[(136199) Eris|Eris]], un cos més gran que el més chicotet dels planetes acceptats llavors, [[Plutó]].  

El problema d'una definició correcta va arribar a un punt crític en [[2005]] en el descobriment de l'objecte transneptunià [[(136199) Eris|Eris]], un cos més gran que el més chicotet dels planetes acceptats llavors, [[Plutó]].  

No obstant, esta no és la primera vegada que s'identifica un sistema d'este tipos. En el [[2004]], Gael Chauvin va descobrir un objecte d'unes 5 vegades la massa de Júpiter orbitant al voltant de la nana marró [[2M1207]]. La distància proyectada és d'unes 55 unitats astronòmiques.

No obstant, esta no és la primera vegada que s'identifica un sistema d'este tipos. En el [[2004]], Gael Chauvin va descobrir un objecte d'unes 5 vegades la massa de Júpiter orbitant al voltant de la nana marró [[2M1207]]. La distància proyectada és d'unes 55 unitats astronòmiques.

L'Unió Astronòmica Internacional, organisme responsable de resoldre els assunts de la nomenclatura astronòmica, es va reunir a l'agost del 2006 dins de la seua XXVI Assemblea General a Praga. Ací, després de llargues discussions i diverses propostes, es va adoptar finalment que un '''planeta''' és:

L'Unió Astronòmica Internacional, organisme responsable de resoldre els assunts de la nomenclatura astronòmica, es va reunir a l'agost del [[2006]] dins de la seua XXVI Assemblea General a Praga. Ací, després de llargues discussions i diverses propostes, es va adoptar finalment que un '''planeta''' és:

{{cita|Un cos celest que (a) gira al voltant del [[Sol]], (b) té suficient massa per a que la seua gravetat supere les forces del cos rígit, de manera que assumixca una forma d'equilibri hidrostàtic (forma pràcticament esfèrica), i (c) que haja aclarit la zona de la seua òrbita.}}

{{cita|Un cos celest que (a) gira al voltant del [[Sol]], (b) té suficient massa per a que la seua gravetat supere les forces del cos rígit, de manera que assumixca una forma d'equilibri hidrostàtic (forma pràcticament esfèrica), i (c) que haja aclarit la zona de la seua òrbita.}}