Llínea 3: |
Llínea 3: |
| | image = | | | image = |
| | peu = | | | peu = |
− | | nacionalitat = [[Estats Units|Estadounidenc]] | + | | nacionalitat = [[Estats Units|Estatunidenca]] |
| | ocupació = Llingüiste, filòsof i politòlec. | | | ocupació = Llingüiste, filòsof i politòlec. |
| | data_naix = [[1928]] | | | data_naix = [[1928]] |
− | | lloc_naix = [[Filadèlfia]], [[Pensilvània]], [[Estats Units]] | + | | lloc_naix = [[Filadèlfia]], [[Pennsilvània]], [[Estats Units]] |
| | data_mort = | | | data_mort = |
| | lloc_mort = | | | lloc_mort = |
| }} | | }} |
− | '''Avram Noam Chomsky''' ([[Filadèlfia]], [[Estats Units]], 7 de decembre de [[1928]]) és un llingüiste, filòsof, politòlec i activiste nortamericà. És professor emèrit de [[Llingüística|llingüística]] en l'Institut Tecnològic de [[Massachusetts]] (MIT) i una de les figures més destacades de la llingüística del [[sigle XX]], gràcies als seus treballs en teoria llingüística i ciència cognitiva. També és reconegut pel seu activisme polític, caracterisat per una forta crítica del capitalisme contemporàneu i de la política exterior dels Estats Units. S'ha definit políticament com un anarquiste o socialiste llibertari. El ''[[New York Times]]'' l'ha senyalat com «el més important dels pensadors contemporàneus». | + | '''Avram Noam Chomsky''' ([[Filadèlfia]], [[Estats Units]], [[7 de decembre]] de [[1928]]) és un llingüiste, filòsof, politòlec i activiste nortamericà. És professor emèrit de [[Llingüística|llingüística]] en l'Institut Tecnològic de [[Massachusetts]] (MIT) i una de les figures més destacades de la llingüística del [[sigle XX]], gràcies als seus treballs en teoria llingüística i ciència cognitiva. També és reconegut pel seu activisme polític, caracterisat per una forta crítica del capitalisme contemporàneu i de la política exterior dels Estats Units. S'ha definit políticament com un anarquiste o socialiste llibertari. El ''[[New York Times]]'' l'ha senyalat com «el més important dels pensadors contemporàneus». |
| | | |
− | Propongué la gramàtica generativa, disciplina que va situar la sintaxis en el centre de l'investigació llingüística. En esta canvià la perspectiva, els programes i métodos d'investigació en l'estudi del llenguage. La seua llingüística és una teoria de l'adquisició individual del llenguage i intenta explicar les estructures i principis més profunts del [[Llenguaage|llenguage]]. Postulà un aspecte ben definit de innatismeo en l'adquisició del llenguage i l'autonomia de la gramàtica (sobre els atres sistemes cognitius), aixina com l'existència d'un «orgue del llenguage» i d'una gramàtica universal. S'opongué en durea a l'empirisme filosòfic i científic i al funcionalisme, en favor del racionalisme [[Cartesià|cartesià]]. Totes estes idees chocaven frontalment en les tradicionals de les ciències humanes, lo que provocà múltiples adheriments, crítiques i polèmiques que li han acabat convertint en un dels autors més citats. | + | Propongué la gramàtica generativa, disciplina que va situar la sintaxis en el centre de l'investigació llingüística. En esta canvià la perspectiva, els programes i métodos d'investigació en l'estudi del llenguage. La seua llingüística és una teoria de l'adquisició individual del llenguage i intenta explicar les estructures i principis més profunts del [[Llenguage|llenguage]]. Postulà un aspecte ben definit d'innatismeo en l'adquisició del llenguage i l'autonomia de la gramàtica (sobre els atres sistemes cognitius), aixina com l'existència d'un «orgue del llenguage» i d'una gramàtica universal. S'opongué en durea a l'empirisme filosòfic i científic i al funcionalisme, en favor del racionalisme [[Cartesià|cartesià]]. Totes estes idees chocaven frontalment en les tradicionals de les ciències humanes, lo que provocà múltiples adheriments, crítiques i polèmiques que li han acabat convertint en un dels autors més citats. |
| | | |
− | Destaca la seua contribució a l'establiment de les ciències cognitives a partir de la seua crítica del conductisme de Skinner i de les gramàtiques d'estats finits, que posà en dubte el método basat en el comportament de l'estudi de la ment i el llenguage que dominava en els anys cinquanta. El seu enfocament naturaliste en l'estudi del llenguage ha influït en la filosofia del llenguage i de la ment (vore a Harman i a Fodor). És el creador de la jerarquia de Chomsky, una classificació de llenguages formals de gran importància en teoria de la computació. | + | Destaca la seua contribució a l'establiment de les ciències cognitives a partir de la seua crítica del conductisme de [[Burrhus Frederic Skinner|Skinner]] i de les gramàtiques d'estats finits, que posà en dubte el método basat en el comportament de l'estudi de la ment i el llenguage que dominava en els anys cinquanta. El seu enfocament naturaliste en l'estudi del llenguage ha influït en la filosofia del llenguage i de la ment (vore a Harman i a Fodor). És el creador de la jerarquia de Chomsky, una classificació de llenguages formals de gran importància en teoria de la computació. |
| | | |
− | També és conegut pel seu activisme polític i per les seues crítiques a la política exterior d'Estats Units i d'atres paísos, com [[Israel]]. Chomsky, que desvincula completament la seua activitat científica del seu activisme polític, es descriu a sí mateixa com a simpatisant de l'anarcosindicalisme (és membre del sindicat IWW). Chomsky és considerat una figura influent en el seu país d'orige i en el món. | + | També és conegut pel seu activisme polític i per les seues crítiques a la política exterior d'Estats Units i d'atres països, com [[Israel]]. Chomsky, que desvincula completament la seua activitat científica del seu activisme polític, es descriu a sí mateixa com a simpatisant de l'anarcosindicalisme (és membre del sindicat IWW). Chomsky és considerat una figura influent en el seu país d'orige i en el món. |
| | | |
| == Cites == | | == Cites == |
| | | |
− | {{Cita|La llengua no depén ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'utilisa. Que els polítics i llingüistes es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat. La diferència entre llengua i dialecte està en que darrere d'una llengua hi ha un eixèrcit i darrere d'un dialecte no hi ha res.|¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX. Separata de les conferències impartides en l'[[Universitat de Valencia]]. 2005, per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]}} | + | {{Cita|La llengua la fa el poble i no els filòlecs. La diferència entre llengua i dialecte és que la primera té un eixèrcit i l'atra no.|Noam Chomsky}} |
| + | |
| + | {{Cita|La llengua no depén ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'utilisa. Que els polítics i llingüistes es llimiten a arreplegar la realitat llingüística de cada societat. La diferència entre llengua i dialecte està en que darrere d'una llengua hi ha un eixèrcit i darrere d'un dialecte no hi ha res.|'¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX'. Separata de les conferències impartides en l'[[Universitat de Valéncia]] ([[Valéncia]], [[2005]]), per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]}} |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | | |
| * [https://es.wikipedia.org/wiki/Noam_Chomsky Noam Chomsky en Wikipedia] | | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Noam_Chomsky Noam Chomsky en Wikipedia] |
| + | * [http://www.elclubdeloslibrosperdidos.org/2018/03/las-terribles-10-estrategias-de.html Las 10 terribles estrategias de manipulación masiva reveladas por Noam Chomsky - El club de los libros] |
| | | |
| [[Categoria:Biografies]] | | [[Categoria:Biografies]] |
| + | [[Categoria:Ciències socials]] |
| + | [[Categoria:Filologia]] |
| + | [[Categoria:Filòlecs]] |
| + | [[Categoria:Llingüística]] |
| [[Categoria:Llingüistes]] | | [[Categoria:Llingüistes]] |
| [[Categoria:Filòsofs]] | | [[Categoria:Filòsofs]] |
| [[Categoria:Escritors]] | | [[Categoria:Escritors]] |
| + | [[Categoria:Sigle XX]] |
| + | [[Categoria:Sigle XXI]] |