| L. R. Bailey (en 1968) i Jean Ouelette (en 1969) han sugerit que este Bêl Šadê podria ser el mateix que el bíblic El Shaddai que és el Deu de [[Abraham]], [[Isaac]] i [[Jacob]] en la tradició sacerdotal narrativa, d'acort en l'hipòtesis documentaria. Bêl Šadê podria haver segut el deu de la fertilitat Baal, possiblement adoptat pels canaanites i rival i enemic del Deu hebreu YHWH, i combatut pel profeta hebreu Elías. | | L. R. Bailey (en 1968) i Jean Ouelette (en 1969) han sugerit que este Bêl Šadê podria ser el mateix que el bíblic El Shaddai que és el Deu de [[Abraham]], [[Isaac]] i [[Jacob]] en la tradició sacerdotal narrativa, d'acort en l'hipòtesis documentaria. Bêl Šadê podria haver segut el deu de la fertilitat Baal, possiblement adoptat pels canaanites i rival i enemic del Deu hebreu YHWH, i combatut pel profeta hebreu Elías. |
− | Amurru també té les característiques de deu de les tormentes. De la mateixa manera que Adad, Amurru du l'epítet ramān, tronador, i se li crida inclús bāriqu, llançador del raig i Adad ša a-bu-be, Adad del diluvi. No obstant, la seua iconografia és distinta a la d'Adad, apareixent en ocasions junt a Adad en un bastó de poder, mentres que Adad du un raig convencional. | + | Amurru també té les característiques de deu de les tormentes. De la mateixa manera que Adad, Amurru du l'epítet ramān, tronador, i se li crida inclús bāriqu, llançador del raig i Adad ša a-bu-be, Adad del diluvi. No obstant, la seua iconografia és distinta a la d'Adad, apareixent en ocasions junt a Adad en un bastó de poder, mentres que Adad du un raig convencional. |