Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Image:Maps of all languages of Spain.png|300px|thumb|<center>Mapa dels idiomes d'Espanya</center>]] | + | [[Image:Lenguas cooficiales en España.png|300px|thumb|<center>Mapa dels idiomes cooficials d'Espanya</center>]] |
| En [[Espanya]] es parlen diverses [[vernàcul|llengües vernàcules]]. L'[[idioma espanyol|espanyol o castellà]], [[idioma oficial]] en tot el país, és la [[llengua materna]] predominant en quasi totes les [[Comunitat autònoma|comunitats autònomes]] d'Espanya. Sis de les dèsset comunitats autònomes d'Espanya tenen ademés, junt en el castellà, atres llengües com cooficials. El [[bilingüisme]] en distints graus i en distintes situacions comunicatives entre el castellà i una atra llengua és una pràctica habitual per part de molts dels espanyols que residixen en alguna d'estes comunitats autònomes. | | En [[Espanya]] es parlen diverses [[vernàcul|llengües vernàcules]]. L'[[idioma espanyol|espanyol o castellà]], [[idioma oficial]] en tot el país, és la [[llengua materna]] predominant en quasi totes les [[Comunitat autònoma|comunitats autònomes]] d'Espanya. Sis de les dèsset comunitats autònomes d'Espanya tenen ademés, junt en el castellà, atres llengües com cooficials. El [[bilingüisme]] en distints graus i en distintes situacions comunicatives entre el castellà i una atra llengua és una pràctica habitual per part de molts dels espanyols que residixen en alguna d'estes comunitats autònomes. |
| | | |
Llínea 5: |
Llínea 5: |
| === Castellà === | | === Castellà === |
| {{AP|Idioma castellà}} | | {{AP|Idioma castellà}} |
− | L'Espanyol o Castellà és una llengua romanç del grup ibèric. És u dels sis idiomes oficials de la [[ONU]] i, després del chinenc mandarí, es la llengua més parlada del mon per el número de parlants que la tenen com a llengua materna. És també idioma oficial en varies de les principals organisacions polític.econòmiques internacional (UE, UA, OEA, OEI, TLCAN, UNASUR, CARICOM, i el Tractat antàrtic, entre atres). Lo parlen com primera i segona llengua entre 450 i 500 millons de persones, poguent ser la segona llengua més parlada considerant els que lo parlen com a primera i segona llengua. Per atre costat, el castellà és el segon idioma més estudiat en el mon després de l'[[anglés]], en com a mínim 17,8 millons d'estudiants, si be atres fonts indiquen que se superen els 46 millons d'estudiants distribuïts en 90 països. | + | L'Espanyol o Castellà és una llengua romanç del grup ibèric. És u dels sis idiomes oficials de la [[ONU]] i, despuix del chinenc mandarí, es la llengua més parlada del món pel número de parlants que la tenen com a llengua materna. És també idioma oficial en vàries de les principals organisacions polític.econòmiques internacional (UE, UA, OEA, OEI, TLCAN, UNASUR, CARICOM, i el Tractat antàrtic, entre atres). Lo parlen com primera i segona llengua entre 450 i 500 millons de persones, poguent ser la segona llengua més parlada considerant els que lo parlen com a primera i segona llengua. Per atre costat, el castellà és el segon idioma més estudiat en el món despuix de l'[[anglés]], en com a mínim 17,8 millons d'estudiants, si be atres fonts indiquen que se superen els 46 millons d'estudiants distribuïts en 90 països. |
| | | |
| === Valencià === | | === Valencià === |
| {{AP|Idioma valencià}} | | {{AP|Idioma valencià}} |
− | [[Image:Extensio del valencia12.png|thumb|right|10|<center>Extensió del '''valencià'''</center>]] | + | [[Image:Extensió del valencià.png|thumb|right|10|<center>Extensió del '''valencià'''</center>]] |
| El valencià és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al castellà i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana[1]. | | El valencià és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al castellà i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana[1]. |
| | | |
| === Gallec === | | === Gallec === |
| {{AP|Idioma gallec}} | | {{AP|Idioma gallec}} |
− | [[Image:Percentage of Galician speakers (corrected).png|150|right|thumb|<center>Extensió del '''gallec'''</center>]]
| + | El gallec (galego en gallec) és la llengua pròpia de [[Galícia]], a on és oficial junt al castellà. Està molt emparentat en el Portugués, en el que formà unitat llingüística (galaicoportugués) durant l'Edat Mija. Diferents entitats culturals defenen el idioma gallec com a varietat diatòpica del diasistema llingüístic gallec-luso-africà-brasileny. |
− | El gallec (galego en gallec) és la llengua pròpia de [[Galícia]], a on és oficial junt al castellà. Està molt emparentat en el Portugués, en el que formà unitat llingüística (galaicoportugués) durant l'Edat Mija. Diferents entitats culturals defenen el idioma gallec com a varietat diatòpica del diasistema llingüístic gallec-luso-africà-brasileny. | |
| | | |
| === Català === | | === Català === |
| {{AP|Idioma català}} | | {{AP|Idioma català}} |
− | [[Image:Extensio del catala.png|thumb|right|150px|<center>Extensió del '''català'''</center>]]
| |
| El català (''català'' o ''llengua catalana'' en català) és una llengua romanç parlada per 4,4 millons de persones. | | El català (''català'' o ''llengua catalana'' en català) és una llengua romanç parlada per 4,4 millons de persones. |
− | És la segona més parlada de Catalunya, a on és superada pel castellà tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.[1] | + | És la segona més parlada de Catalunya, a on és superada pel castellà tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.[1] |
| | | |
| === Eusquera === | | === Eusquera === |
| {{AP|Idioma vasc}} | | {{AP|Idioma vasc}} |
− | [[Image:Dialectesdelvasc.png|thumb|right|150|<center>Extensió del '''eusquera'''</center>]] | + | [[Image:Dialectos euskera.png|thumb|right|150|<center>Extensió del '''eusquera'''</center>]] |
− | L'Eusquera, euskera, vascuence, vasc, èuscar, vascongat, lingua navarrorum o aquità (estos dos últims térmens antiquats) i euskara en eusquera ademés de varietats dialectals com eskuara o üskara és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera la única preindoeuropea supervivent en [[Europa]] occidental, i per tant, la de arrels més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees. | + | L'Eusquera, euskera, vascuence, vasc, èuscar, vascongat, lingua navarrorum o aquità (estos dos últims térmens antiquats) i euskara en eusquera ademés de varietats dialectals com eskuara o üskara és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera la única preindoeuropea supervivent en [[Europa]] occidental, i per tant, la d'arrels més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees. |
| | | |
| === Aranés === | | === Aranés === |
Llínea 35: |
Llínea 33: |
| === Aragonés === | | === Aragonés === |
| {{AP|Idioma aragonés}} | | {{AP|Idioma aragonés}} |
− | L'Aragonés és un idioma romànic de la [[Península Ibèrica]], parlat actualment per unes 75.000 persones; 15.000 en la zona nort d'Aragó (Jacetania, Alt Gàllego, el Sobrarbe i Ribagorça), en la província d'Osca i 60.000 en la zona oriental d'Aragó (Ribagorça, La Llitera, Baix Cinca, Baix Aragó-Casp i Matarranya). Es parla també, una miqueta mes castellanisat, en atres comarques del nort d'Aragó. | + | L'Aragonés és un idioma romànic de la [[Península Ibèrica]], parlat actualment per unes 75.000 persones; 15.000 en la zona nort d'Aragó (Jacetania, Alt Gàllego, el Sobrarbe i Ribagorça), en la província d'Osca i 60.000 en la zona oriental d'Aragó (Ribagorça, La Llitera, Baix Cinca, Baix Aragó-Casp i Matarranya). Es parla també, una miqueta més castellanisat, en atres comarques del nort d'Aragó. |
| | | |
| === Asturià === | | === Asturià === |
Llínea 48: |
Llínea 46: |
| {{AP|El Carche}} | | {{AP|El Carche}} |
| {{AP|Idioma valencià}} | | {{AP|Idioma valencià}} |
− | Encara que el valencià és oficial en [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] que és on més parlants té, en la comarca natural del Carche ([[Regió de Múrcia]]) on també se parla valencià encara no ha segut oficialisat. | + | Encara que el valencià és oficial en [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] que és a on més parlants té, en la comarca natural del Carche ([[Regió de Múrcia]]) on també se parla valencià encara no ha segut oficialisat. |
| | | |
| === Gallec en Lleó === | | === Gallec en Lleó === |
| {{AP|Província de Lleó}} | | {{AP|Província de Lleó}} |
| {{AP|Idioma gallec}} | | {{AP|Idioma gallec}} |
− | El gallec ademés de Galícia també és parlat en certes regions de la província de Lleó on encara que està reconegut, no és oficial. | + | El gallec ademés de Galícia també és parlat en certes regions de la província de Lleó a on encara que està reconegut, no és oficial. |
− | | |
| | | |
| + | |
| [[Categoria:Idiomes]] | | [[Categoria:Idiomes]] |