Diferència entre les revisions de "Efecte fotoelèctric"
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
L'efecte fotoelèctric va ser descobert i descrit per [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]], en [[1887]], en observar que l'arc que bota entre dos electrodos conectats a alta tensió alcança distàncies majors quan s'allumena en llum ultraviolat que quan es deixa en l'obscuritat. L'explicació teòrica va ser feta per [[Albert Einstein]], qui va publicar en [[1905]] el revolucionari artícul “Heurística de la generació i conversió de la llum”, basant la seua formulació de la fotoelectricitat en una extensió del treball sobre els [[quant]]s de [[Max Planck]]. Més tart [[Robert Andrews Millikan]] va passar dèu anys experimentant per a demostrar que la teoria d'Einstein no era correcta, per a finalment concloure que sí ho era. Això va permetre que Einstein i Millikan anaren condecorats en [[premi Nobel|premis Nobel]] en [[1921]] i [[1923]], respectivament. | L'efecte fotoelèctric va ser descobert i descrit per [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]], en [[1887]], en observar que l'arc que bota entre dos electrodos conectats a alta tensió alcança distàncies majors quan s'allumena en llum ultraviolat que quan es deixa en l'obscuritat. L'explicació teòrica va ser feta per [[Albert Einstein]], qui va publicar en [[1905]] el revolucionari artícul “Heurística de la generació i conversió de la llum”, basant la seua formulació de la fotoelectricitat en una extensió del treball sobre els [[quant]]s de [[Max Planck]]. Més tart [[Robert Andrews Millikan]] va passar dèu anys experimentant per a demostrar que la teoria d'Einstein no era correcta, per a finalment concloure que sí ho era. Això va permetre que Einstein i Millikan anaren condecorats en [[premi Nobel|premis Nobel]] en [[1921]] i [[1923]], respectivament. | ||
| − | Es podria dir que l'efecte fotoelèctric és lo opost als [[RAJOS X|rajos X]], ya que l'efecte fotoelèctric indica que els fotons poden transferir energia als electrons. Els rajos X (no se sabia la naturalea de la seua radiació, d'ahí l'incògnita "X") són la transformació en un fotó de tota o part de l'energia cinètica d'un electró en moviment. Açò es va descobrir casualment ans que es donaren a conéixer els treballs de Planck i Einstein (encara que no es va comprendre llavors). | + | Es podria dir que l'efecte fotoelèctric és lo opost als [[RAJOS X|rajos X]], ya que l'efecte fotoelèctric indica que els fotons poden transferir energia als electrons. Els rajos X (no se sabia la naturalea de la seua radiació, d'ahí l'incògnita "X") són la transformació en un fotó de tota o part de l'energia cinètica d'un electró en moviment. Açò es va descobrir casualment ans que es donaren a conéixer els treballs de Planck i Einstein (encara que no es va comprendre llavors). |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 17:14 4 set 2024
L'efecte fotoelèctric consistix en l'emissió d'electrons per un material en incidir sobre ell una radiació electromagnètica (llum visible o ultraviolat, en general).[1]
A voltes s'inclouen en el terme atres tipos d'interacció entre la llum i la matèria:
- Fotoconductivitat: És l'aument de la conductivitat elèctrica de la matèria o en diodos provocada per la llum. Descoberta per Willoughby Smith en el seleni cap a la mitat del sigle XIX.
- Efecte fotovoltaic: Transformació parcial de l'energia llumínica en energia elèctrica. La primera cèlula solar va ser fabricada per Charles Fritts en 1884. Estava formada per seleni recobert d'una fina capa d'or.
L'efecte fotoelèctric va ser descobert i descrit per Heinrich Hertz, en 1887, en observar que l'arc que bota entre dos electrodos conectats a alta tensió alcança distàncies majors quan s'allumena en llum ultraviolat que quan es deixa en l'obscuritat. L'explicació teòrica va ser feta per Albert Einstein, qui va publicar en 1905 el revolucionari artícul “Heurística de la generació i conversió de la llum”, basant la seua formulació de la fotoelectricitat en una extensió del treball sobre els quants de Max Planck. Més tart Robert Andrews Millikan va passar dèu anys experimentant per a demostrar que la teoria d'Einstein no era correcta, per a finalment concloure que sí ho era. Això va permetre que Einstein i Millikan anaren condecorats en premis Nobel en 1921 i 1923, respectivament.
Es podria dir que l'efecte fotoelèctric és lo opost als rajos X, ya que l'efecte fotoelèctric indica que els fotons poden transferir energia als electrons. Els rajos X (no se sabia la naturalea de la seua radiació, d'ahí l'incògnita "X") són la transformació en un fotó de tota o part de l'energia cinètica d'un electró en moviment. Açò es va descobrir casualment ans que es donaren a conéixer els treballs de Planck i Einstein (encara que no es va comprendre llavors).
Referències[editar | editar còdic]
- Astronomy Cast AstronomyCast
- Efecto fotoeléctrico, p. 145. Google Libros
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Delgado Avendaño, Jaime; Fisicanova. Google Libros
- Fowler, Michael, "The Photoelectric Effect". Physics 252, University of Virginia. (en anglés)
- Haberkern, Thomas, and N Deepak "Grains of Mystique: Quantum Physics for the Layman". Einstein Demystifies Photoelectric Effect, Chapter 3. (en anglés)