Llínea 58: |
Llínea 58: |
| === Aqüeductes === | | === Aqüeductes === |
| | | |
− | Els [[aqüeductes]] eren característics de l'ingenieria romana, per a solucionar el problema d'abastiment d'aigua, puix no disponien de manufactura de canonades resistent a la pressió i, per tant, no podien construir sifons d'una certa altura. Els aqüeductes consistien en ponts soportats per grossos pilars units per mig d'arcs de mig punt, coronats per un canal en una llaugera inclinació, per a permetre córrer l'aigua. L'aigua s'obtenia en brolladors o [[embassament]]s situats a major altura, fins a la ciutat on se [[Canalisació|canalisava]] i distribuïa per mig de canonades de plom. Un atre element arquitectònic, de la mateixa estructura que els aqüeductes, eren els ponts, fets a base d'arcs i voltes. | + | Els [[aqüeductes]] eren característics de l'ingenieria romana, per a solucionar el problema d'abastiment d'aigua, puix no disponien de manufactura de canonades resistent a la pressió i, per tant, no podien construir sifons d'una certa altura. Els aqüeductes consistien en ponts soportats per grossos pilars units per mig d'arcs de mig punt, coronats per un canal en una llaugera inclinació, per a permetre córrer l'aigua. L'aigua s'obtenia en brolladors o [[embassament]]s situats a major altura, fins a la ciutat a on se [[Canalisació|canalisava]] i distribuïa per mig de canonades de plom. Un atre element arquitectònic, de la mateixa estructura que els aqüeductes, eren els ponts, fets a base d'arcs i voltes. |
| | | |
| === Albellons === | | === Albellons === |
Llínea 66: |
Llínea 66: |
| === Muralles === | | === Muralles === |
| Les ciutats estaven defeses per muralles, en una via de circulació en la part superior que permetia la vigilància. Les muralles estaven protegides per marlets, i es prolongaven diversos metros baix terra. Les portes de la ciutat tenien tres [[volta|voltes]]: una central per la que passaven els carruages i dos laterals per als viandants. Es tancaven en portes grans de fusta i reixes llevadices. | | Les ciutats estaven defeses per muralles, en una via de circulació en la part superior que permetia la vigilància. Les muralles estaven protegides per marlets, i es prolongaven diversos metros baix terra. Les portes de la ciutat tenien tres [[volta|voltes]]: una central per la que passaven els carruages i dos laterals per als viandants. Es tancaven en portes grans de fusta i reixes llevadices. |
− | {{Traduït de|es|Edificación_pública_(Roma_Antigua)}}
| + | |
| + | == Referències == |
| + | * Grant, Michael. ''La historia de Roma'', p. 52 |
| + | * [https://www.jw.org/es/biblioteca/revistas/g201411/acueductos-romanos-ingenier%C3%ADa/ «Los acueductos romanos, maravillas de la ingeniería». JW.ORG] |
| + | * Tylecote, R.F. 1962. ''Metallurgy in Archaeology: A Prehistory of Metallurgy in the British Isles''. London: Edward Arnold (Publishers) Ltd |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * Craddock, Paul T. 1995. Early Metal Mining and Production. Edinburgh: Edinburgh University Press |
| + | * Davies, Oliver (1935). Mines romanes a Europa. Oxford |
| + | * Healy, A.F. (1999). Plini el Vell. Oxford: Clarendon |
| + | * Hodge, T. (2001). Roman aqueducts and Water supply (2nd edición). Duckworth |
| + | * Smith, Norman (1972). A History of Dams. Citadel Press |
| + | * Wilson, Andrew (2002): "Machines, Power and the Ancient Economy", The Journal of Roman Studies, Vol. 92, pp. 1–32 |
| | | |
| [[Categoria:Arquitectura romana]] | | [[Categoria:Arquitectura romana]] |