Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 8: Llínea 8:  
Els ingeniers romans realisaven les seues obres utilisant com [[matèria primera]] la [[pedra]], la [[argila]], el [[morter]] i la [[fusta]].  
 
Els ingeniers romans realisaven les seues obres utilisant com [[matèria primera]] la [[pedra]], la [[argila]], el [[morter]] i la [[fusta]].  
   −
* La '''pedra''' : de caràcter autòcton, en el sigle VI a. C. es va utilisar el tuf, en els fonaments dels temples. A partir del [[sigle II a. C.]] el [[travertí]] reemplaçarà al tuf i serà en época augustea quan es generalise l'us del [[marbre]] de [[Carrara]] i s'importa de [[Grècia]].  
+
* La '''pedra''' : de caràcter autòcton, en el [[sigle VI a. C.]] es va utilisar el tuf, en els fonaments dels temples. A partir del [[sigle II a. C.]] el [[travertí]] reemplaçarà al tuf i serà en época augustea quan es generalise l'us del [[marbre]] de [[Carrara]] i s'importa de [[Grècia]].  
    
L'extracció es realisava aprofitant els clavills que els blocs pétreus presentaven de manera natural per mig de falques i palanques. Si no existien fissures en la pedra s'utilisava el pic, realisant regates i forats, despuix posaven falques en els forats, que a l'amerar-les d'aigua trencaven la pedra. Posteriorment es dividia en blocs usant serres o en falques i maces. El transport es realisava per mig de rodells i cordes.
 
L'extracció es realisava aprofitant els clavills que els blocs pétreus presentaven de manera natural per mig de falques i palanques. Si no existien fissures en la pedra s'utilisava el pic, realisant regates i forats, despuix posaven falques en els forats, que a l'amerar-les d'aigua trencaven la pedra. Posteriorment es dividia en blocs usant serres o en falques i maces. El transport es realisava per mig de rodells i cordes.
Llínea 38: Llínea 38:  
=== Calçades ===
 
=== Calçades ===
   −
Les ciutats estaven interconectades per calçades que es construïen cavant una rasa i omplint-la de pedres de diferents grossors fins a nivellar el terreny, i recobrint en una última capes en de revestiment de material de gra fi. En cassos excepcionals i generalment en l'interior de les ciutats l'última capa de revestiment se substituïa per un empedrat de pedres planes, formant un enllosat.
+
Les ciutats estaven interconectades per calçades que es construïen cavant una rasa i omplint-la de pedres de diferents grossors fins a nivellar el terreny, i recobrint en una última capes en de revestiment de material de gra fi. En casos excepcionals i generalment en l'interior de les ciutats l'última capa de revestiment se substituïa per un empedrat de pedres planes, formant un enllosat.
    
Les ciutats també estaven travessades per calçades, en vores laterals llaugerament elevades. Estos carrers disponien d'uns blocs de pedra separats regularment entre si que permetien creuar d'una vora a una atra en dies de pluja, i impedien que els vehículs conseguiren velocitats perilloses. Per esta raó, poder passar entre les pedres, la separació entre les rodes dels carros era sempre la mateixa.
 
Les ciutats també estaven travessades per calçades, en vores laterals llaugerament elevades. Estos carrers disponien d'uns blocs de pedra separats regularment entre si que permetien creuar d'una vora a una atra en dies de pluja, i impedien que els vehículs conseguiren velocitats perilloses. Per esta raó, poder passar entre les pedres, la separació entre les rodes dels carros era sempre la mateixa.
Llínea 58: Llínea 58:  
=== Aqüeductes ===
 
=== Aqüeductes ===
   −
Els [[aqüeductes]] eren característics de l'ingenieria romana, per a solucionar el problema d'abastiment d'aigua, puix no disponien de manufactura de canonades resistent a la pressió i, per tant, no podien construir sifons d'una certa altura. Els aqüeductes consistien en ponts soportats per grossos pilars units per mig d'arcs de mig punt, coronats per un canal en una llaugera inclinació, per a permetre córrer l'aigua. L'aigua s'obtenia en brolladors o [[embassament]]s situats a major altura, fins a la ciutat on se [[Canalisació|canalisava]] i distribuïa per mig de canonades de plom. Un atre element arquitectònic, de la mateixa estructura que els aqüeductes, eren els ponts, fets a base d'arcs i voltes.
+
Els [[aqüeductes]] eren característics de l'ingenieria romana, per a solucionar el problema d'abastiment d'aigua, puix no disponien de manufactura de canonades resistent a la pressió i, per tant, no podien construir sifons d'una certa altura. Els aqüeductes consistien en ponts soportats per grossos pilars units per mig d'arcs de mig punt, coronats per un canal en una llaugera inclinació, per a permetre córrer l'aigua. L'aigua s'obtenia en brolladors o [[embassament]]s situats a major altura, fins a la ciutat a on se [[Canalisació|canalisava]] i distribuïa per mig de canonades de plom. Un atre element arquitectònic, de la mateixa estructura que els aqüeductes, eren els ponts, fets a base d'arcs i voltes.
    
=== Albellons ===
 
=== Albellons ===
Llínea 66: Llínea 66:  
=== Muralles ===
 
=== Muralles ===
 
Les ciutats estaven defeses per muralles, en una via de circulació en la part superior que permetia la vigilància. Les muralles estaven protegides per marlets, i es prolongaven diversos metros baix terra. Les portes de la ciutat tenien tres [[volta|voltes]]: una central per la que passaven els carruages i dos laterals per als viandants. Es tancaven en portes grans de fusta i reixes llevadices.
 
Les ciutats estaven defeses per muralles, en una via de circulació en la part superior que permetia la vigilància. Les muralles estaven protegides per marlets, i es prolongaven diversos metros baix terra. Les portes de la ciutat tenien tres [[volta|voltes]]: una central per la que passaven els carruages i dos laterals per als viandants. Es tancaven en portes grans de fusta i reixes llevadices.
{{Traduït de|es|Edificación_pública_(Roma_Antigua)}}
+
 
 +
== Referències ==
 +
* Grant, Michael. ''La historia de Roma'', p. 52
 +
* [https://www.jw.org/es/biblioteca/revistas/g201411/acueductos-romanos-ingenier%C3%ADa/ «Los acueductos romanos, maravillas de la ingeniería». JW.ORG]
 +
* Tylecote, R.F. 1962. ''Metallurgy in Archaeology: A Prehistory of Metallurgy in the British Isles''. London: Edward Arnold (Publishers) Ltd
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Craddock, Paul T. 1995. Early Metal Mining and Production. Edinburgh: Edinburgh University Press
 +
* Davies, Oliver (1935). Mines romanes a Europa. Oxford
 +
* Healy, A.F. (1999). Plini el Vell. Oxford: Clarendon
 +
* Hodge, T. (2001). Roman aqueducts and Water supply (2nd edición). Duckworth
 +
* Smith, Norman (1972). A History of Dams. Citadel Press
 +
* Wilson, Andrew (2002): "Machines, Power and the Ancient Economy", The Journal of Roman Studies, Vol. 92, pp. 1–32
    
[[Categoria:Arquitectura romana]]
 
[[Categoria:Arquitectura romana]]
124 964

edicions

Menú de navegació