Canvis

El territori chec fon unificat a finals del [[sigle IX]] per la dinastia dels ''premyslitas'' (tec ''Premyslovci'', este nom significa ''els que pensen molt''). El [[Monarquia|Regne]] de [[Bohèmia (República Teca)|Bohemia]] fon un poder regional significant, sent el rei de Bohèmia un dels set electors de l'emperador del [[Sacre Imperi Romà]], les mines d'or van convertir el regne en un poder que no tenia imposts, i podia reclutar mercenaris quasi sense llímit, puix la riquea de les mines mantenia el poder del regne fins al seu esgotament.  

El territori chec fon unificat a finals del [[sigle IX]] per la dinastia dels ''premyslitas'' (tec ''Premyslovci'', este nom significa ''els que pensen molt''). El [[Monarquia|Regne]] de [[Bohèmia (República Teca)|Bohemia]] fon un poder regional significant, sent el rei de Bohèmia un dels set electors de l'emperador del [[Sacre Imperi Romà]], les mines d'or van convertir el regne en un poder que no tenia imposts, i podia reclutar mercenaris quasi sense llímit, puix la riquea de les mines mantenia el poder del regne fins al seu esgotament.  

Durant els cinc-cents anys següents fon un regne estable, centre de cultura i educació en [[Europa central]]. Durant el regnat de [[Carles IV de Luxemburc]] (1344-1378), Bohèmia va viure la seua época d'or (sempre propiciat per les mines del mateix metal). Carles IV va convertir a esta monarquia en la capital del [[Sacre Imperi Romà Germànic]]. L'any 1348 va fundar la [[Universitat Carolina]] de Praga, el centre d'estudis superiors més antic d'Europa central.

Durant els cinc-cents anys següents fon un regne estable, centre de cultura i educació en [[Europa central]]. Durant el regnat de [[Carles IV de Luxemburc]] (1344-1378), Bohèmia va viure la seua época d'or (sempre propiciat per les mines del mateix metal). Carles IV va convertir a esta monarquia en la capital del [[Sacre Imperi Romà Germànic]]. L'any 1348 va fundar la [[Universitat Carolina]] de [[Praga]], el centre d'estudis superiors més antic d'Europa central.

Després de la mort de Carles IV, comença un periodo de decadència del regne i inestabilitat política. Un dels factors van ser els conflictes religiosos com les [[guerres husites]] provocades per la crema en la foguera del [[reformiste]] [[Jan Hus]] en [[1415]] en el [[Concili de Constanza]].

Després de la mort de Carles IV, comença un periodo de decadència del regne i inestabilitat política. Un dels factors van ser els conflictes religiosos com les [[guerres husites]] provocades per la crema en la foguera del [[reformiste]] [[Jan Hus]] en [[1415]] en el [[Concili de Constanza]].

Després de la dinastia dels reis polonesos [[Jagellón]], fon triat en 1526 al tro chec [[Ferrando I d'Habsburgo]]. En este acte, i per quasi quatre-cents anys, els [[Casa d'Habsburgo|Habsburgo]] van ocupar la corona checa, i per tant, va passar a formar part del [[Imperi Austríac]], posteriorment [[Imperi Austrohúngar|Austrohúngar]]. Davall el règim dels [[Habsburgo]], Bohèmia va patir guerres devastadores com la [[Guerra dels Trenta Anys]] en el [[sigle XVII]] i la [[Guerra dels Set Anys]] durant l'época de la reina [[Maria Teresa I d'Austria|Maria Teresa]] en 1756-1763, pero també es va beneficiar de l'impuls econòmic i social que va viure la monarquia durant els sigles XVIII i XIX que van convertir Bohèmia en el cor industrial de la monarquia.

Després de la dinastia dels reis polonesos [[Jagellón]], fon triat en [[1526]] al tro chec [[Ferrando I d'Habsburgo]]. En este acte, i per quasi quatre-cents anys, els [[Casa d'Habsburgo|Habsburgo]] van ocupar la corona checa, i per tant, va passar a formar part del [[Imperi Austríac]], posteriorment [[Imperi Austrohúngar|Austrohúngar]]. Davall el règim dels [[Habsburgo]], Bohèmia va patir guerres devastadores com la [[Guerra dels Trenta Anys]] en el [[sigle XVII]] i la [[Guerra dels Set Anys]] durant l'época de la reina [[Maria Teresa I d'Austria|Maria Teresa]] en [[1756]]-[[1763]], pero també es va beneficiar de l'impuls econòmic i social que va viure la monarquia durant els sigles XVIII i XIX que van convertir [[Bohèmia]] en el cor industrial de la monarquia.

Després del colapse del [[Imperi Austrohúngar]] després de la [[Primera Guerra Mundial]], els tecs junt en els seus veïns els [[Eslovàquia|eslovacs]] es van unir per a formar la república independent de [[Checoslovàquia]] en [[1918]]. Este nou país contenia a una gran minoria alemana, la qual cosa va portar a la dissolució de Checoslovàquia quan [[Alemanya]] va anexar a esta minoria en virtut dels [[Acorts de Múnich]] en [[1938]] i Eslovàquia va declarar la seua independència. L'Estat tec restant fon ocupat pels alemans en [[1939]].

Després del colapse del [[Imperi Austrohúngar]] després de la [[Primera Guerra Mundial]], els tecs junt en els seus veïns els [[Eslovàquia|eslovacs]] es van unir per a formar la república independent de [[Checoslovàquia]] en [[1918]]. Este nou país contenia a una gran minoria alemana, la qual cosa va portar a la dissolució de [[Checoslovàquia]] quan [[Alemanya]] va anexar a esta minoria en virtut dels [[Acorts de Múnich]] en [[1938]] i Eslovàquia va declarar la seua independència. L'Estat tec restant fon ocupat pels alemans en [[1939]].

Al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]], Checoslovàquia es va convertir en un [[Estat socialista]] alineat en la [[Unió Soviètica]]. En [[1968]], una intervenció armada de forces del [[Pacte de Varsòvia]] va acabar en una série de reformes impulsades pel llavors primer ministre [[Alexander Dubcek]], conegudes com la ''[[primavera de Praga]]'' (en tec "Pražské jaro"), tendents segons els seus partidaris a crear un "''[[socialisme]] en rostre humà''". En [[1989]], Checoslovàquia va adoptar el multipartidisme i va començar a abandonar progressivament l'economia socialiste, la qual cosa es coneix com ''[[Revolució de Vellut]]''. El [[1 de giner]] de [[1993]] Checoslovàquia es va dividir en dos per decisió parlamentària. Des de llavors, la República Checa, d'una banda, i la República Eslovaca (o Eslovàquia), d'un atre, són dos països independents.  

Al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]], [[Checoslovàquia]] es va convertir en un [[Estat socialista]] alineat en la [[Unió Soviètica]]. En [[1968]], una intervenció armada de forces del [[Pacte de Varsòvia]] va acabar en una série de reformes impulsades pel llavors primer ministre [[Alexander Dubcek]], conegudes com la ''[[primavera de Praga]]'' (en tec "Pražské jaro"), tendents segons els seus partidaris a crear un "''[[socialisme]] en rostre humà''". En [[1989]], Checoslovàquia va adoptar el multipartidisme i va començar a abandonar progressivament l'economia socialiste, la qual cosa es coneix com ''[[Revolució de Vellut]]''. El [[1 de giner]] de [[1993]] Checoslovàquia es va dividir en dos per decisió parlamentària. Des de llavors, la '''República Checa''', d'una banda, i la República Eslovaca (o Eslovàquia), d'un atre, són dos països independents.  

La República Checa es va adherir a la [[OTAN]] en [[1998]] i a la Unió Europea en [[2004]].

La '''República Checa''' es va adherir a la [[OTAN]] en [[1998]] i a la [[Unió Europea]] en [[2004]].

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==