Llínea 18: |
Llínea 18: |
| A Lao She li va influir de manera molt intensa el [[Moviment del Quatre de maig de 1919]]. De fet va aplegar a afirmar que "el 4 de maig em va donar un ànima nova i un llenguage lliterari nou. [...] Gràcies al 4 de maig em vaig convertir en escritor" (Cita de Lǎo Shě Wénjì (Shí Sì),Editorial Rénmín Wénxué Chūbǎnshè,1995). En l'any [[1921]] assistia a classes nocturnes d'anglés en una iglésia protestant, a on va començar a assistir a les cerimònies religioses. Es va fer cristià, sent batejat en [[1922]]. | | A Lao She li va influir de manera molt intensa el [[Moviment del Quatre de maig de 1919]]. De fet va aplegar a afirmar que "el 4 de maig em va donar un ànima nova i un llenguage lliterari nou. [...] Gràcies al 4 de maig em vaig convertir en escritor" (Cita de Lǎo Shě Wénjì (Shí Sì),Editorial Rénmín Wénxué Chūbǎnshè,1995). En l'any [[1921]] assistia a classes nocturnes d'anglés en una iglésia protestant, a on va començar a assistir a les cerimònies religioses. Es va fer cristià, sent batejat en [[1922]]. |
| | | |
− | Entre [[1924]] i [[1929]] fon professor de chinenc en l'Escola d'Estudis Orientals de l'[[Universitat de Londres]]. En la biblioteca de la prestigiosa escola londinenca escrigué les seues tres primeres noveles, ''La Filosofia del Vell Zhang'', ''Zhao Ziyue'' i ''Ma i Fill''. En l'estiu de [[1929]] se'n anà definitivament de [[Londres]], recalant en [[Singapur]], a on impartiria també classes de chinenc durant varis mesos. En la primavera de [[1930]] va retornar a la [[China]]. | + | Entre els anys [[1924]] i [[1929]] fon professor de chinenc en l'Escola d'Estudis Orientals de l'[[Universitat de Londres]]. En la biblioteca de la prestigiosa escola londinenca escrigué les seues tres primeres noveles, ''La Filosofia del Vell Zhang'', ''Zhao Ziyue'' i ''Ma i Fill''. En l'[[estiu]] de [[1929]] se'n anà definitivament de [[Londres]], recalant en [[Singapur]], a on impartiria també classes de chinenc durant varis mesos. En la primavera de [[1930]] va retornar a la [[China]]. |
| | | |
| Entre [[1930]] i [[1937]], residí en la ciutat nortenya de [[Jinan]], capital de la província de [[Shandong]], a on va impartir classes en l'Universitat de Jilu i en l'Universitat de Shandong. Durant esta época, escrigué l'ensaig satíric ''La Ciutat dels Gats'', aixina com les seues famoses noveles ''El gamell Xiangzi'' i ''Divorç''. | | Entre [[1930]] i [[1937]], residí en la ciutat nortenya de [[Jinan]], capital de la província de [[Shandong]], a on va impartir classes en l'Universitat de Jilu i en l'Universitat de Shandong. Durant esta época, escrigué l'ensaig satíric ''La Ciutat dels Gats'', aixina com les seues famoses noveles ''El gamell Xiangzi'' i ''Divorç''. |
| | | |
− | Despuix de l'invasió japonesa en [[1937]], Lao She va formar part d'associacions patriòtiques d'intelectuals que recolzaven des del món intelectual la lluita contra l'invasió japonesa. Durant l'ocupació japonesa, Lao She es va instalar en [[Chongqing]], la capital de guerra del govern nacionaliste del [[Kuomintang]], aliat en el [[Partit Comuniste Chinenc]] en un front comú contra l'invasió japonesa. | + | Despuix de l'invasió japonesa en l'any [[1937]], Lao She va formar part d'associacions patriòtiques d'intelectuals que recolzaven des del món intelectual la lluita contra l'invasió japonesa. Durant l'ocupació japonesa, Lao She es va instalar en [[Chongqing]], la capital de guerra del govern nacionaliste del [[Kuomintang]], aliat en el [[Partit Comuniste Chinenc]] en un front comú contra l'invasió japonesa. |
| | | |
− | El tema de la lluita contra els japonesos ho abordaria Lao She en la seua novela ''Quatre generacions baix un mateix sostre'', que va escomençar a escriure en esta época. Despuix del final de la [[Segona Guerra Mundial]] en la derrota del [[Japó]], Lao She decidix acceptar l'invitació per a ocupar un lloc de professor en els [[Estats Units]], a a on se'n anà en març de l'any [[1946]]. | + | El tema de la lluita contra els japonesos ho abordaria Lao She en la seua novela ''Quatre generacions baix un mateix sostre'', que va escomençar a escriure en esta época. Despuix del final de la [[Segona Guerra Mundial]] en la derrota del [[Japó]], Lao She decidix acceptar l'invitació per a ocupar un lloc de professor en els [[Estats Units]], a a on se'n anà en [[març]] de l'any [[1946]]. |
| | | |
| Despuix de la proclamació de la [[República Popular China]] en [[1949]], el primer ministre [[Zhou Enlai]] convida a Lao She a tornar al seu país. Lao She retorna a China, a on es va convertir en un dels escritors enaltits pel règim comuniste, que ho considerava un "artiste del poble". Vixqué cómodament en [[Pequín]] ocupant diversos càrrecs institucionals en el món cultural de la República Popular China fins a l'any [[1966]] en que, com molts uns atres intelectuals, serà blanc de les crítiques brutals dels [[guàrdies rojos]] de la [[Revolució Cultural]] maoista. | | Despuix de la proclamació de la [[República Popular China]] en [[1949]], el primer ministre [[Zhou Enlai]] convida a Lao She a tornar al seu país. Lao She retorna a China, a on es va convertir en un dels escritors enaltits pel règim comuniste, que ho considerava un "artiste del poble". Vixqué cómodament en [[Pequín]] ocupant diversos càrrecs institucionals en el món cultural de la República Popular China fins a l'any [[1966]] en que, com molts uns atres intelectuals, serà blanc de les crítiques brutals dels [[guàrdies rojos]] de la [[Revolució Cultural]] maoista. |