Diferència entre les revisions de "Israel"
m (Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut') |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
|Membre de: = | |Membre de: = | ||
}} | }} | ||
| − | '''Israel''' (en [[hebreu]]: יִשְרָאֵל, ''Yisrael'', en [[llengua àrap|àrap]]: إسرائيل, ''Isrā'īl''), oficialment l''''Estat d'Israel''' (en hebreu: מְדִינַת יִשְרָאֵל, ''Medinat Yisrael'', en àrap: دَوْلَةْ إِسْرَائِيل, ''Dawlat Isrā'īl''), és un [[Estat]] de l'[[Orient Mig]], localisat en la regió oriental | + | '''Israel''' (en [[hebreu]]: יִשְרָאֵל, ''Yisrael'', en [[llengua àrap|àrap]]: إسرائيل, ''Isrā'īl''), oficialment l''''Estat d'Israel''' (en hebreu: מְדִינַת יִשְרָאֵל, ''Medinat Yisrael'', en àrap: دَوْلَةْ إِسْرَائِيل, ''Dawlat Isrā'īl''), és un [[Estat]] de l'[[Orient Mig]], localisat en la regió oriental de la [[Mar Mediterrànea]]. Llimita en el [[Líban]] al nort, en [[Síria]] al nort-est, en [[Jordània]] a l'est i en [[Egipte]] al sur-est. [[Judea]], [[Samària]] i [[Gaza]] són territoris adjacents. Ademés, Israel controla una série de territoris en la ribera oest del [[riu Jordà]]. Té costes en la mar Mediterrànea, el [[golf d'Aqaba]] (o d'Elat), la [[mar Morta]] i el [[Llac de Tiberíades|mar de Galilea]]. |
| − | Anys despuix del naiximent del [[sionisme]] polític el [[1897]] i de la [[Declaració de Balfour de 1917]], la [[Lliga de Nacions]] va otorgar al [[Regne Unit]] el [[Mandat Britànic de Palestina]], despuix de la [[Primera Guerra Mundial]], i la responsabilitat d'establir "... aquelles condicions polítiques, administratives i econòmiques que puguen assegurar l'establiment de la llar nacional | + | Anys despuix del naiximent del [[sionisme]] polític el [[1897]] i de la [[Declaració de Balfour de 1917]], la [[Lliga de Nacions]] va otorgar al [[Regne Unit]] el [[Mandat Britànic de Palestina]], despuix de la [[Primera Guerra Mundial]], i la responsabilitat d'establir "... aquelles condicions polítiques, administratives i econòmiques que puguen assegurar l'establiment de la llar nacional judeua [...] i el desenroll d'institucions d'autogovern, aixina com per a salvaguardar els drets civils i religiosos de tots els habitants de Palestina, sense distinció de raça i religió..."<ref>Artícul 2 [http://avalon.law.yale.edu/20th_century/palmanda.asp The Palestine Mandate]. The Avalon Project. [Consulta: 27 de juny de 2009]</ref> En [[novembre]] de [[1947]], despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], les [[Nacions Unides]] acordaren la [[Partició de Palestina]], en un estat judeu, un estat àrap, i una [[Jerusalem]] administrada per l'[[ONU]].<ref>{{cite web |url=http://www.yale.edu/lawweb/avalon/un/res181.htm |publisher=Yale University |title=United Nations General Assembly Resolution 181 |accessdate=[[21 d'agost]] de [[2007]] |date=[[29 de novembre]] de [[1947]] |work=The Avalon Project}}</ref> |
| − | Els líders sionistes acceptaren la partició pero els líders àraps la rebujaren, donant inici a la [[Guerra Civil durant el Mandat Britànic de Palestina]]. Israel declarà la seua independència el [[14 de maig]] de [[1948]], i els estats àraps veïns | + | Els líders sionistes acceptaren la partició pero els líders àraps la rebujaren, donant inici a la [[Guerra Civil durant el Mandat Britànic de Palestina]]. Israel declarà la seua independència el [[14 de maig]] de [[1948]], i els estats àraps veïns l'atacaren el dia següent. Des de llavors, els països àraps i Israel han tengut diversos conflictes bèlics, i com a conseqüència, Israel controla més [[territoris ocupats per Israel|territoris]] dels que estan estipulats en els [[Acorts d'armistici àrap-israelites de 1949|Acorts d'Armistici de 1949]]. Algunes fronteres internacionals estan disputades, pero Israel ha firmat tractats de pau en [[Egipte]] i [[Jordània]], encara que que els esforços per a resoldre el conflicte entre els palestins i Israel no han reeixit. |
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
| − | Durant més de tres mils anys, el nom d'"Israel" s'ha utilisat tant per referir-se al territori com a la nació | + | Durant més de tres mils anys, el nom d'"Israel" s'ha utilisat tant per a referir-se al territori com a la nació judeua. L'objecte arqueològic més antic que menciona Israel en un sentit diferent al d'un nom propi, és l'[[Estela de Merneptah]], del [[sigle XIII a.C.]], que fa referència al poble que habitava aquell territori. El país actualment és oficialment conegut com a ''Medinat Yisrael'' o "Estat d'Israel", despuix d'haver-se rebujat atres denominacions com ara ''Érets Yisrael'' (la "[[Terra d'Israel]]"), [[Sió]] i [[Judea]]. Poques semanes despuix de l'independència, el govern va escollir el terme ''yisraelim'' (''yisraelí'' en plural) per a referir-se als ciutadans d'Israel, a través d'una declaració oficial del Ministeri d'Assunts Exteriors d'Israel, [[Moshe Sharett]], i que hem de distinguir del terme d'"israelites" en referència al poble històric. |
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Israel}} | ||
{{Països d'Àsia}} | {{Països d'Àsia}} | ||
Última revisió del 11:56 3 set 2024
| מדינת ישראל Medinat Yisra’el دولة إسرائيل Dawlat ’Isrā'īl Estat d'Israel | ||||
| ||||
| Capital: | ||||
| Ciutat més poblada: | ||||
| Forma de Govern: | ||||
| President: | ||||
| Llengües: | ||||
| Ubicació: | ||||
| Altitut: | ||||
| Superfície: | ||||
| Població: | ||||
| Densitat: | ||||
| Gentilici: | ||||
| Moneda: | ||||
| Prefix Telefònic: | ||||
| Us Horari: | ||||
| Domini de Internet: | ||||
| Membre de: | ||||
Israel (en hebreu: יִשְרָאֵל, Yisrael, en àrap: إسرائيل, Isrā'īl), oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu: מְדִינַת יִשְרָאֵל, Medinat Yisrael, en àrap: دَوْلَةْ إِسْرَائِيل, Dawlat Isrā'īl), és un Estat de l'Orient Mig, localisat en la regió oriental de la Mar Mediterrànea. Llimita en el Líban al nort, en Síria al nort-est, en Jordània a l'est i en Egipte al sur-est. Judea, Samària i Gaza són territoris adjacents. Ademés, Israel controla una série de territoris en la ribera oest del riu Jordà. Té costes en la mar Mediterrànea, el golf d'Aqaba (o d'Elat), la mar Morta i el mar de Galilea.
Anys despuix del naiximent del sionisme polític el 1897 i de la Declaració de Balfour de 1917, la Lliga de Nacions va otorgar al Regne Unit el Mandat Britànic de Palestina, despuix de la Primera Guerra Mundial, i la responsabilitat d'establir "... aquelles condicions polítiques, administratives i econòmiques que puguen assegurar l'establiment de la llar nacional judeua [...] i el desenroll d'institucions d'autogovern, aixina com per a salvaguardar els drets civils i religiosos de tots els habitants de Palestina, sense distinció de raça i religió..."[1] En novembre de 1947, despuix de la Segona Guerra Mundial, les Nacions Unides acordaren la Partició de Palestina, en un estat judeu, un estat àrap, i una Jerusalem administrada per l'ONU.[2]
Els líders sionistes acceptaren la partició pero els líders àraps la rebujaren, donant inici a la Guerra Civil durant el Mandat Britànic de Palestina. Israel declarà la seua independència el 14 de maig de 1948, i els estats àraps veïns l'atacaren el dia següent. Des de llavors, els països àraps i Israel han tengut diversos conflictes bèlics, i com a conseqüència, Israel controla més territoris dels que estan estipulats en els Acorts d'Armistici de 1949. Algunes fronteres internacionals estan disputades, pero Israel ha firmat tractats de pau en Egipte i Jordània, encara que que els esforços per a resoldre el conflicte entre els palestins i Israel no han reeixit.
Etimologia[editar | editar còdic]
Durant més de tres mils anys, el nom d'"Israel" s'ha utilisat tant per a referir-se al territori com a la nació judeua. L'objecte arqueològic més antic que menciona Israel en un sentit diferent al d'un nom propi, és l'Estela de Merneptah, del sigle XIII a.C., que fa referència al poble que habitava aquell territori. El país actualment és oficialment conegut com a Medinat Yisrael o "Estat d'Israel", despuix d'haver-se rebujat atres denominacions com ara Érets Yisrael (la "Terra d'Israel"), Sió i Judea. Poques semanes despuix de l'independència, el govern va escollir el terme yisraelim (yisraelí en plural) per a referir-se als ciutadans d'Israel, a través d'una declaració oficial del Ministeri d'Assunts Exteriors d'Israel, Moshe Sharett, i que hem de distinguir del terme d'"israelites" en referència al poble històric.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Artícul 2 The Palestine Mandate. The Avalon Project. [Consulta: 27 de juny de 2009]
- ↑ «United Nations General Assembly Resolution 181». The Avalon Project. Yale University (29 de novembre de 1947). Consultat el 21 d'agost de 2007.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Israel.
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Afganistan • Aràbia Saudita • Azerbaijan • Barein • Bangla Desh • Butan • Brunei • Camboja • Catar • China • Corea del Nort • Corea del Sur • Emirats Àraps Units • Filipines • Índia • Indonèsia • Iran • Irac • Israel • Japó • Jordània • Kazakstan • Kirguistan • Kuwait • Laos • Líban • Malàsia • Maldives • Mongòlia • Myanmar • Nepal • Oman • Pakistan • Singapur • Síria • Sri Lanka • Tajikistan • Tailàndia • Taiwan • Timor Oriental • Turcmenistan • Turquia • Uzbekistan • Vietnam • Yemen | |