Llínea 1: |
Llínea 1: |
| La '''lliteratura francòfona''' inclou totes les obres escrites en [[francés]], siga en el país que siga i en el [[sigle]] que siga. Inclou, per tant, la tradició lliterària de [[França]] i la de les antigues colònies franceses. | | La '''lliteratura francòfona''' inclou totes les obres escrites en [[francés]], siga en el país que siga i en el [[sigle]] que siga. Inclou, per tant, la tradició lliterària de [[França]] i la de les antigues colònies franceses. |
| | | |
− | ==La primera lliteratura francesa== | + | == La primera lliteratura francesa == |
| En l'[[edat mija]] el [[llatí]] es va anar transformant en les llengües romàniques corresponents en cada país. Es troba lliteratura pròpiament escrita en francés des del [[sigle XI]], abans els documents estaven en un [[llatí]] tardà o pertanyen a la lliteratura en [[occità]], de gran influència en l'época pel prestigi dels seus [[trobador]]s. | | En l'[[edat mija]] el [[llatí]] es va anar transformant en les llengües romàniques corresponents en cada país. Es troba lliteratura pròpiament escrita en francés des del [[sigle XI]], abans els documents estaven en un [[llatí]] tardà o pertanyen a la lliteratura en [[occità]], de gran influència en l'época pel prestigi dels seus [[trobador]]s. |
| | | |
Llínea 10: |
Llínea 10: |
| La prosa estava dedicada a les cròniques històriques i a les traduccions d'obres de la lliteratura clàssica en llatí, l'idioma de la cultura i la [[religió]]. Es conserven coleccions de sermons i vides de sants. Els chicotets ''[[fabliaux]]'' eren peces dramàtiques que barrejaven la temàtica sacra en un to de paròdia. | | La prosa estava dedicada a les cròniques històriques i a les traduccions d'obres de la lliteratura clàssica en llatí, l'idioma de la cultura i la [[religió]]. Es conserven coleccions de sermons i vides de sants. Els chicotets ''[[fabliaux]]'' eren peces dramàtiques que barrejaven la temàtica sacra en un to de paròdia. |
| | | |
− | ==El Renaiximent== | + | == El Renaiximent == |
| Un grup d'escritors, ''La Pléiade'' (d'a on ve el nom de la famosa colecció de llibres actual), va firmar un manifest per rellançar la lliteratura francesa. L'autor més important del grup va ser [[Pierre de Ronsard]]. | | Un grup d'escritors, ''La Pléiade'' (d'a on ve el nom de la famosa colecció de llibres actual), va firmar un manifest per rellançar la lliteratura francesa. L'autor més important del grup va ser [[Pierre de Ronsard]]. |
| | | |
| En el [[sigle XVI]] destaquen les figures de [[François Rabelais]], autor de prosa humorística i [[Michel de Montaigne]], l'"inventor" del gènero de l'[[ensaig]]. | | En el [[sigle XVI]] destaquen les figures de [[François Rabelais]], autor de prosa humorística i [[Michel de Montaigne]], l'"inventor" del gènero de l'[[ensaig]]. |
| | | |
− | ==L'academicisme== | + | == L'academicisme == |
| Des de mitat del [[sigle XVII]] França se convertí en el centre cultural i lliterari de tota Europa. El gust clàssic, l'obsessió per la perfecció formal i la llengua treballada són els trets que encara hui permaneixen en les lletres franceses. [[Nicolas Boileau-Despreaux]] va ser el teòric més important d'esta época, a on es varen desenrollar tots els gèneros. [[L'Astrée]] de l'autor [[Honoré d'Urfé]] fon l'obra francesa més traduïda al seu temps. | | Des de mitat del [[sigle XVII]] França se convertí en el centre cultural i lliterari de tota Europa. El gust clàssic, l'obsessió per la perfecció formal i la llengua treballada són els trets que encara hui permaneixen en les lletres franceses. [[Nicolas Boileau-Despreaux]] va ser el teòric més important d'esta época, a on es varen desenrollar tots els gèneros. [[L'Astrée]] de l'autor [[Honoré d'Urfé]] fon l'obra francesa més traduïda al seu temps. |
| | | |
| Els autors clàssics més importants són [[Jean Racine]], [[Molière]] i [[Jean de la Fontaine]]. Les aportacions al camp de la no ficció són també notables, en la filosofia de Voltaire, Diderot... Una figura fa de pont entre l'academicisme francés i els nous aires romàntics que varen estendre's per Europa des de finals del [[sigle XVIII]]: [[Jean-Jacques Rousseau]]. | | Els autors clàssics més importants són [[Jean Racine]], [[Molière]] i [[Jean de la Fontaine]]. Les aportacions al camp de la no ficció són també notables, en la filosofia de Voltaire, Diderot... Una figura fa de pont entre l'academicisme francés i els nous aires romàntics que varen estendre's per Europa des de finals del [[sigle XVIII]]: [[Jean-Jacques Rousseau]]. |
| | | |
− | ==El sigle XIX== | + | == El sigle XIX == |
| El [[sigle XIX]] francés servix de model per als periodos lliteraris d'atres països, en el conreu del [[Romanticisme]], el [[Realisme]] i la seua derivació: el [[Naturalisme]]. | | El [[sigle XIX]] francés servix de model per als periodos lliteraris d'atres països, en el conreu del [[Romanticisme]], el [[Realisme]] i la seua derivació: el [[Naturalisme]]. |
| | | |
Llínea 31: |
Llínea 31: |
| Les veus vingudes d'atres països francòfons comencen a fer-se un lloc en la lliteratura, aportant la descripció de costums locals i reflexions sobre la identitat molt fecundes. | | Les veus vingudes d'atres països francòfons comencen a fer-se un lloc en la lliteratura, aportant la descripció de costums locals i reflexions sobre la identitat molt fecundes. |
| | | |
− | ==La varietat== | + | == La varietat == |
| | | |
| Entre finals del [[sigle XIX]] i el [[sigle XX]] la lliteratura francesa adopta una gran varietat, que inclou des del [[simbolisme]] de [[Baudelaire]] fins a les [[avantguarda|avantguardes]] més experimentals. El [[surrealisme]] en especial, creat al voltant de la figura d'[[André Breton]], va ser un moviment fèrtil a les terres franceses. | | Entre finals del [[sigle XIX]] i el [[sigle XX]] la lliteratura francesa adopta una gran varietat, que inclou des del [[simbolisme]] de [[Baudelaire]] fins a les [[avantguarda|avantguardes]] més experimentals. El [[surrealisme]] en especial, creat al voltant de la figura d'[[André Breton]], va ser un moviment fèrtil a les terres franceses. |