Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Josep Alemany i Bolufer

| nom = Josep Alemany i Bolufer

| image = [[Archiu:Josepa3.jpg|thumb|250px]]

| image = [[Archiu:Josepa3.jpg|250px]]

| peu =  

| peu =  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]  

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]  

}}

}}

'''Josep Alemany i Bolufer''' ([[Cullera]], [[1 de juny]] de [[1866]] - [[Madrit]], [[26 d'octubre]] de [[1934]]). Fon un filòlec, heleniste, lexicógraf i traductor [[Comunitat Valenciana|valencià]].

'''Josep Alemany i Bolufer''' ([[Cullera]], [[1 de juny]] de [[1866]] - † [[Madrit]], [[26 d'octubre]] de [[1934]]). Fon un filòlec, heleniste, lexicógraf i traductor [[Comunitat Valenciana|valencià]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Va nàixer en una família de llauradors de Cullera, junt a la desembocadura del riu [[Xúquer]] en la [[mar Mediterràneu]] (a 38 km. de la capital [[Valéncia]]). Durant el servici militar ([[1886]]-[[1888]]) va estudiar tres anys de Filosofia i Lletres en l'Universitat de Barcelona, on en posterioritat va realisar varis cursos de doctorat. El [[12 de març]] de l'any [[1890]] va obtindre la revàlida d'eixe títul de grau en [[Madrit]], en una tesis titulada ''Les idees religioses, polítiques i morals de Jenofonte''. El [[23 de març]] de 1890 es va casar en Dolores Selfa Adán, en qui va tindre catorze fills, entre ells Bernardo, Miguel, Antonio i José.

Va nàixer en una família de llauradors de la població valenciana de Cullera, junt a la desembocadura del riu [[Xúquer]] en la [[mar Mediterràneu]] (a 38 km. de la capital [[Valéncia]]). Durant el servici militar ([[1886]]-[[1888]]) va estudiar tres anys de Filosofia i Lletres en l'Universitat de Barcelona, a on en posterioritat va realisar varis cursos de doctorat. El [[12 de març]] de l'any [[1890]] va obtindre la revàlida d'eixe títul de grau en [[Madrit]], en una tesis titulada ''Les idees religioses, polítiques i morals de Jenofonte''. El [[23 de març]] de 1890 es va casar en Dolores Selfa Adán, en qui va tindre catorze fills, entre ells Bernardo, Miguel, Antonio i José.

En l'any [[1891]] es va presentar a un concurs per a obtindre la càtedra d'idioma grec en l'Universitat de Granada. Va tindre com a opositors a Ángel Ganivet ([[1865]]-[[1898]]) i [[Miguel de Unamuno]] ([[1864]]-[[1936]]); abdós jóvens s'havien fet amics mentres varen passar tot l'hivern estudiant grec per a accedir a eixa càtedra. Unamuno conseguiria el mateix lloc en l'Universitat de Salamanca. I com Ganivet ya tenia una mereixcuda fama pels seus escrits polítics, i ademés era de la pròpia ciutat de [[Granada]], el tribunal li va concedir la càtedra ad ell, aduint que si be no sabia molt [[grec]], seria capaç de deprendre-ho. Alemany va declarar incompetent al tribunal i ho va recusar. El nou tribunal va estar presidit per Juan Valera ([[1824]]-[[1905]]), [[Marcelino Menéndez Pelayo]] ([[1856]]-[[1912]]), la reina María Cristina ([[1858]]-[[1929]]) i [[Ramón Menéndez Pidal]] ([[1869]]-[[1968]]).

En l'any [[1891]] es va presentar a un concurs per a obtindre la càtedra d'idioma grec en l'Universitat de Granada. Va tindre com a opositors a Ángel Ganivet ([[1865]]-[[1898]]) i [[Miguel de Unamuno]] ([[1864]]-[[1936]]); abdós jóvens s'havien fet amics mentres varen passar tot l'hivern estudiant grec per a accedir a eixa càtedra. Unamuno conseguiria el mateix lloc en l'Universitat de Salamanca. I com Ganivet ya tenia una mereixcuda fama pels seus escrits polítics, i ademés era de la pròpia ciutat de [[Granada]], el tribunal li va concedir la càtedra ad ell, aduint que si be no sabia molt [[grec]], seria capaç de deprendre-ho. Alemany va declarar incompetent al tribunal i ho va recusar. El nou tribunal va estar presidit per Juan Valera ([[1824]]-[[1905]]), [[Marcelino Menéndez Pelayo]] ([[1856]]-[[1912]]), la reina María Cristina ([[1858]]-[[1929]]) i [[Ramón Menéndez Pidal]] ([[1869]]-[[1968]]).

El 14 de març de l'any [[1909]], despuix de llegir el discurs titulat ''De l'orde de les paraules en la llengua indoeuropea'', va ingressar en la [[RAE|Real Acadèmia Espanyola de la Llengua]] ocupant la cadira S.

El 14 de març de l'any [[1909]], despuix de llegir el discurs titulat ''De l'orde de les paraules en la llengua indoeuropea'', va ingressar en la [[RAE|Real Acadèmia Espanyola de la Llengua]] ocupant la cadira S.

En [[1912]] va publicar la seua traducció (del francés i el sànscrit) de les Lleis de Manu.

En l'any [[1912]] va publicar la seua traducció (del francés i el sànscrit) de les Lleis de Manu.

En la RAE va formar part, de les Comissions de Gramàtica, d'Autoritats i del Diccionari Vulgar, entre unes atres. També va eixercir els càrrecs de vocal adicte a la Junta Administrativa i censor. Va ser un membre molt actiu en els vinticinc anys de vida acadèmica, durant els quals «va conseguir contar més de mil assistències». Sobre els treballs lexicogràfics allí desenrollats, cal mencionar la participació en l'elaboració de les edicions 14.ª, 15.ª i 16.ª del diccionari usual i de la primera del diccionari manual (1927).

En la RAE va formar part, de les Comissions de Gramàtica, d'Autoritats i del Diccionari Vulgar, entre unes atres. També va eixercir els càrrecs de vocal adicte a la Junta Administrativa i censor. Va ser un membre molt actiu en els vinticinc anys de vida acadèmica, durant els quals «va conseguir contar més de mil assistències». Sobre els treballs lexicogràfics allí desenrollats, cal mencionar la participació en l'elaboració de les edicions 14.ª, 15.ª i 16.ª del diccionari usual i de la primera del diccionari manual (1927).

Pòstumament, en l'any [[1941]], el seu fill Bernardo Alemany Selfa va revisar i va publicar la seua Gramàtica de la llengua grega.

Pòstumament, en l'any [[1941]], el seu fill Bernardo Alemany Selfa va revisar i va publicar la seua Gramàtica de la llengua grega.

En Madrit mai se li va fer cap reconeiximent perque era valencià, i en Valéncia tampoc perque va viure en Madrit i amava profundament a l'idioma espanyol i a [[Espanya]] com a nació pluricultural. Alemany va defendre la llengua valenciana degut a tots els seus coneiximents lexicogràfics recriminant al [[Pare Fullana]] que no declarara l'independència del valencià ''de la manera expressa i contundent que el cas requerix per a que tots s'enteren''. Sobre estos temes, el filòlec i escritor pancatalaniste [[Manuel Sanchis Guarner]] recrimina en el seu llibre ''La llengua dels valencians'' el que Alemany, ''a pesar d'haver dedicat tota la seua vida a l'estudi de numeroses llengües d'Europa, Àsia i Amèrica, jamai haguera dedicat cap atenció a la llengua pròpia''. No obstant, cal remarcar que durant tota la seua vida es va comunicar en la seua dòna utilisant la llengua valenciana.

En Madrit mai se li va fer cap reconeiximent perque era valencià, i en Valéncia tampoc perque va viure en Madrit i amava profundament a l'idioma espanyol i a [[Espanya]] com a nació pluricultural. Alemany va defendre la llengua valenciana degut a tots els seus coneiximents lexicogràfics recriminant al [[Pare Fullana]] que no declarara l'independència del valencià ''de la manera expressa i contundent que el cas requerix per a que tots s'enteren''. Sobre estos temes, el filòlec i escritor pancatalaniste [[Manuel Sanchis Guarner]] recrimina en el seu llibre ''La llengua dels valencians'' el que Alemany, ''a pesar d'haver dedicat tota la seua vida a l'estudi de numeroses llengües d'Europa, Àsia i Amèrica, jamai haguera dedicat cap atenció a la llengua pròpia''. No obstant, cal remarcar que durant tota la seua vida es va comunicar en la seua dòna utilisant la llengua valenciana.

== Cites sobre la llengua valenciana ==

== Cites sobre la llengua valenciana ==

{{Cita|... el valencià naixqué i es desenrollà en el [[Regne de Valéncia]]...}}

{{Cita|... el valencià naixqué i es desenrollà en el [[Regne de Valéncia]]...}}

{{Cita| Encara que açò és aixina i estiga hui reconegut per tots els que es dediquen a estos estudis, hi ha certa tendència patrocinada... per alguns que no volen reconéixer l'independència del valencià i ho inclouen en la mateixa denominació de la llengua pròpia d'ells}}

{{Cita| Encara que açò és aixina i estiga hui reconegut per tots els que es dediquen ad estos estudis, hi ha certa tendència patrocinada... per alguns que no volen reconéixer l'independència del valencià i ho inclouen en la mateixa denominació de la llengua pròpia d'ells}}

{{Cita|El valencià també en els seus orígens és diferència del català ... tot açò nos diu que el valencià és un romanç independent}}  

{{Cita|El valencià també en els seus orígens és diferència del català ... tot açò nos diu que el valencià és un romanç independent}}  

{{Cita|''Insisto en la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, una absorción del segundo por el primero.''}}

{{Cita|''Insisto en la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, una absorción del segundo por el primero.''}}

Traducció al valencià:

Traducció al valencià:

{{Cita|Insistixc en la confusió que en moltes persones existix sobre una suposta identitat entre els idiomes català i valencià, o millor dit, una absorció del segon pel primer.}}

{{Cita|Insistixc en la confusió que en moltes persones existix sobre una suposta identitat entre els idiomes català i valencià, o millor dit, una absorció del segon pel primer.}}

{{Cita|... l'existència del valencià com a llengua... no és com alguns diuen, una variant del català...}}

[[Archiu:Josepa2.jpg|thumb|250px|Portada de llibre]]

* 1895: ''Hitopadeza o Provechosa enseñanza'' (fábulas indias), traduït del sànscrit i el francés.

* 1896: ''Bhagavad-gita'', traduït del sànscrit i el francés.

* Alemany i Bolufer, Josep: Mánava dharma zástra, o libro de las leyes de Manu. Madrid: Librería Sucesores de Hernando (primera edición, 444 páginas), 1912

* «Notas sobre el “Diccionario de la lengua española” (1917) de José Alemany y Bolufer», escrit per David Prieto García-Seco, profesor del Departament de Llengua espanyola i Llingüística general de l'Universitat de Múrcia i publicat en la Revista de Lexicografía, 13 (2007), pp. 125-138

* 1908: ''Panchatantra'', basat en el ''Hitopadeza'', traduït del sànscrit i el francés.

* Zamora Vicente, 1999: 206 y 374; Seco, 1994

* 1912: ''Mánava dharma zástra, o libro de las leyes de Manu'' (traduït del sànscrit i el francés.). Madrit: Llibreria Sucesores de Hernando (primera edició, 444 pàgines).

 

* 1915: ''Calila y Dimna'', basat en el ''Panchatantra'', traduït del sànscrit i el francés.

* 1917: ''Diccionario de la lengua española. Madrit: Ramón Sopena.

 

* 1920: ''Tratado de la formación de palabras en la lengua castellana : la derivación y la composición estudio de los sufijos y prefijos empleados en una y otra'' (214 págs). Madrit: Llibreria General de Victoriano Suárez.

* Prieto García-Seco, David (2010): «José Alemany y Bolufer», en Diccionario biográfico español, Madrid, Real Academia de la Historia, vol. II, pp. 579-580.

* 1928: ''Estudio elemental de gramática histórica de la lengua castellana'' (381 pàgs.). Madrit: Tipografía de Archivos. Olózaga.

* Prieto García-Seco, David (2019): «José Alemany y Bolufer: trayectoria filológica e hitos fundamentales», en Josep L. Aparici Gayon (ed. y coord.), XIII Jornades d'Estudis de Cullera. Cullera, 24, 25 i 26 de novembre de 2017, Cullera, Ajuntament de Cullera, pp. 47-95

* 1941 (póstumo): ''Gramática de la lengua griega'', revisada i publicada pel seu fill [[Bernardo Alemany Selfa]].

* Sanchis Guarner, Manuel (1986). La llengua dels valencians (en catalán). Valencia: 3i4. p. 59. ISBN 8475020828

* 1942 (póstumo): ''Diccionario enciclopédico ilustrado de la lengua española''. Madrit: Ramón Sopena.

* 1943 (póstumo): ''Edipo rey'' y ''Antígona'', de [[Sófocles]], traduït del grec en data descongeguda.

** Sófocles (José Alemany Bolufer, traductor), [[Octavio Paz]] (prologuiste): ''Edipo rey'', ''Antígona''. Buenos Aires: Ciordia, 1964.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Alemany_y_Bolufer Josep Alemany en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Alemany_y_Bolufer Josep Alemany en Wikipedia]