Diferència entre les revisions de "Plutarco"
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Plutarch_head_only.jpg|thumb|250px|Plutarco]] | [[File:Plutarch_head_only.jpg|thumb|250px|Plutarco]] | ||
− | '''Plutarco''' (en [[grec]] antic: Πλούταρχος, Plútarjos, en [[llatí]]: Plutarchus), també conegut com Plutarco de Queronea o, despuix de ser-li concedida la ciutadania romana, com Lucio Mestrio Plutarco (Lucius Mestrius Plutarchus, en grec: Λούκιος Μέστριος Πλούταρχος) (Queronea, c. [[46]] o | + | '''Plutarco''' (en [[grec]] antic: Πλούταρχος, Plútarjos, en [[llatí]]: Plutarchus), també conegut com Plutarco de Queronea o, despuix de ser-li concedida la ciutadania romana, com Lucio Mestrio Plutarco (Lucius Mestrius Plutarchus, en grec: Λούκιος Μέστριος Πλούταρχος) (Queronea, c. [[46]] o [[50]] - † Delfos, c. [[120]]), va ser un historiador, biógraf i filòsof moraliste grec. |
Plutarco va nàixer en Queronea (Beòcia), durant el govern de l'[[Emperador (Títul)|emperador]] romà [[Claudi|Claudio]]. Va realisar molts viages pel món mediterràneu, incloent un a [[Egipte]] i varis a [[Antiga Roma|Roma]]. Gràcies a la capacitat econòmica dels seus pares, Plutarco va estudiar filosofia, retòrica i matemàtiques en l'Acadèmia d'Atenes sobre l'any [[67]]. Un dels seus mestres, citat a sovint en les seues obres, va ser Amonio. | Plutarco va nàixer en Queronea (Beòcia), durant el govern de l'[[Emperador (Títul)|emperador]] romà [[Claudi|Claudio]]. Va realisar molts viages pel món mediterràneu, incloent un a [[Egipte]] i varis a [[Antiga Roma|Roma]]. Gràcies a la capacitat econòmica dels seus pares, Plutarco va estudiar filosofia, retòrica i matemàtiques en l'Acadèmia d'Atenes sobre l'any [[67]]. Un dels seus mestres, citat a sovint en les seues obres, va ser Amonio. | ||
− | Més moraliste que filòsof i historiador, va ser un dels últims grans representants de l'helenisme durant la segona sofística, quan ya tocava al seu fi, i un dels grans de la lliteratura helènica de tots els temps. | + | Més moraliste que filòsof i historiador, va ser un dels últims grans representants de l'helenisme durant la segona sofística, quan ya tocava al seu fi, i un dels grans de la lliteratura helènica de tots els temps. |
== Obres == | == Obres == | ||
Llínea 14: | Llínea 14: | ||
* ''Cuestiones romanas'', obscurs detalls de les costums i el cult romà | * ''Cuestiones romanas'', obscurs detalls de les costums i el cult romà | ||
* ''Cuestiones griegas'', obscurs detalls de les costums i el cult grec | * ''Cuestiones griegas'', obscurs detalls de les costums i el cult grec | ||
− | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Carles Riba, prólogo a Plutarco, «Alejandro y César» (Vidas paralelas), Barcelona: Salvat Editores S. A., 1982, p. 10 | * Carles Riba, prólogo a Plutarco, «Alejandro y César» (Vidas paralelas), Barcelona: Salvat Editores S. A., 1982, p. 10 |
Última revisió del 10:13 27 ago 2024
Plutarco (en grec antic: Πλούταρχος, Plútarjos, en llatí: Plutarchus), també conegut com Plutarco de Queronea o, despuix de ser-li concedida la ciutadania romana, com Lucio Mestrio Plutarco (Lucius Mestrius Plutarchus, en grec: Λούκιος Μέστριος Πλούταρχος) (Queronea, c. 46 o 50 - † Delfos, c. 120), va ser un historiador, biógraf i filòsof moraliste grec.
Plutarco va nàixer en Queronea (Beòcia), durant el govern de l'emperador romà Claudio. Va realisar molts viages pel món mediterràneu, incloent un a Egipte i varis a Roma. Gràcies a la capacitat econòmica dels seus pares, Plutarco va estudiar filosofia, retòrica i matemàtiques en l'Acadèmia d'Atenes sobre l'any 67. Un dels seus mestres, citat a sovint en les seues obres, va ser Amonio.
Més moraliste que filòsof i historiador, va ser un dels últims grans representants de l'helenisme durant la segona sofística, quan ya tocava al seu fi, i un dels grans de la lliteratura helènica de tots els temps.
Obres[editar | editar còdic]
Entre les principals tenim:
- Vidas paralelas, una série de biografies de grecs i romans famosos
- Los Moralia, obres morals i de costums
- Cuestiones romanas, obscurs detalls de les costums i el cult romà
- Cuestiones griegas, obscurs detalls de les costums i el cult grec
Referències[editar | editar còdic]
- Carles Riba, prólogo a Plutarco, «Alejandro y César» (Vidas paralelas), Barcelona: Salvat Editores S. A., 1982, p. 10
- Lagos Aburto, Leslie (2010). «Plutarco y la construcción del conocimiento en las Vidas paralelas». Tiempo y Espacio (25)
- Millar, Fergus (1992). El Imperio Romano y sus pueblos limítrofes. Siglo Veintiuno Editores. p. 324
- «The Eleusinian Mysteries: The Rites of Demeter». Ancient History Encyclopedia
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Fernández Delgado, J. A. & Pordomingo Pardo, Fca. (eds.). Estudios sobre Plutarco. Aspectos formales de la obra de Plutarco. Ediciones Clásicas. ISBN 84-7882-240-2
- García Valdés, M. Estudios sobre Plutarco. Ideas religiosas. Ediciones Clásicas. ISBN 84-7882-135-X.
- Morales Ortiz, A. Plutarco en España: traducciones de Moralia en el siglo XVI. Editum: Ediciones de la Universidad de Murcia. ISBN 84-8371-180-X
- Vidas paralelas. Obra completa. Madrid: Editorial Gredos. ISBN 978-84-249-1477-3
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Plutarco.