Diferència entre les revisions de "Cecilia Payne"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Cecilia Helena Payne-Gaposchkin | | nom = Cecilia Helena Payne-Gaposchkin | ||
| − | | image = | + | | image = [[File:Cecilia Helena Payne-Gaposchkin (1900-1979) - Science Service.jpg|250px]] |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Estats Units|Nortamericana]] | | nacionalitat = [[Estats Units|Nortamericana]] | ||
Revisió de 10:42 26 ago 2024
| Cecilia Helena Payne-Gaposchkin | |||
|---|---|---|---|
_-_Science_Service.jpg)
| |||
| Nacionalitat: | Nortamericana | ||
| Ocupació: | Astrònoma i astrofísica. | ||
| Naiximent: | 10 de maig de 1900 | ||
| Lloc de naiximent: | Wendover, Buckinghamshire, Regne Unit | ||
| Defunció: | 7 de decembre de 1979 | ||
| Lloc de defunció: | Cambridge, Massachusetts, Estats Units | ||
Cecilia Helena Payne-Gaposchkin, coneguda com Cecilia Payne (Wendover, Buckinghamshire, Regne Unit, 10 de maig de 1900 - † Cambridge, Massachusetts, Estats Units, 7 de decembre de 1979), fon una astrònoma i astrofísica anglo-nortamericana. En l'any 1925, en la seua tesis de doctorat, va propondre que les estreles estan compostes principalment d'hidrogen. Este treball fon considerat en el seu moment com «la més brillant tesis doctoral escrita mai en astronomia».
Biografia
Cecilia Payne fon una de les tres filles d'Emma Leonora Helena i Edward John Payne, est últim un músic i historiador londinenc.
Estudià inicialment botànica, física i química en l'Universitat de Cambridge. Davant l'impossibilitat de conseguir un títul allí pel seu sexe, va abandonar Anglaterra en 1922 en l'intenció de viure en els Estats Units, a on va acabar obtenint la nacionalitat en l'any 1931.
En l'any 1925 es va convertir en la primera persona en conseguir un doctorat en l'àrea d'astronomia en el Radcliffe College, i ho va fer gràcies a la seua dissertació sobre "Atmòsferes estelars, una contribució a l'estudi d'observació de les altes temperatures en les capes inverses de les estreles" (Stellar Atmospheres, A Contribution to the Observational Study of High Temperature in the Reversing Layers of Stars). L'astrònom Otto Struve va caracterisar el treball de Cecilia com «indubtablement la tesis doctoral en astronomia més brillant de l'història». Va aplicar la teoria de l'ionisació, desenrollada pel físic Meghnad Saha per a poder relacionar exactament la classificació espectral de les estreles en les seues temperatures absolutes. La tesis va establir que l'hidrogen era el component principal de les estreles.
En un viage a través d'Europa en 1933 va conéixer a l'astrofísic rus Sergei I. Gaposchkin en Alemània. L'ajudà a conseguir un visat als Estats Units. Es varen casar en març de 1934 i varen tindre tres fills. Cecilia Payne fon una científica activa durant tota la seua vida i va passar tota la seua carrera acadèmica en Harvard. Durant més d'una década no va tindre un lloc oficial, fins que en 1938 se li va concedir el títul de «astrònoma». En l'any 1956 fon la primera dòna en alcançar el lloc de professora associada en Harvard, i més tart fon la primera dòna en dirigir un departament en eixa universitat.
Honors
Premis
- Premi Annie J. Cannon en Astronomia (1934)
- Llectura de Henry Norris Russell de la American Astronomical Society (1976)
Noms a objectes estelars en el seu honor
- Asteroide (2039) Payne-Gaposchkin