Canvis

| lloc_mort = [[Cambridge]], [[Massachusetts]], [[Estats Units]]

| lloc_mort = [[Cambridge]], [[Massachusetts]], [[Estats Units]]

}}

}}

'''Cecilia Helena Payne-Gaposchkin''', coneguda com '''Cecilia Payne''' ([[Wendover]], [[Buckinghamshire]], [[Regne Unit]], [[10 de maig]] de [[1900]] –[[Cambridge]], [[Massachusetts]], [[Estats Units]], [[7 de decembre]] de [[1979]]), fon una astrònoma i astrofísica anglo-nortamericana. En l'any [[1925]], en la seua tesis de doctorat, va propondre que les estreles estan compostes principalment d'[[hidrogen]]. Este treball fon considerat en el seu moment com «la més brillant tesis doctoral escrita mai en astronomia».

'''Cecilia Helena Payne-Gaposchkin''', coneguda com '''Cecilia Payne''' ([[Wendover]], [[Buckinghamshire]], [[Regne Unit]], [[10 de maig]] de [[1900]] - † [[Cambridge]], [[Massachusetts]], [[Estats Units]], [[7 de decembre]] de [[1979]]), fon una astrònoma i astrofísica anglo-nortamericana. En l'any [[1925]], en la seua tesis de doctorat, va propondre que les estreles estan compostes principalment d'[[hidrogen]]. Este treball fon considerat en el seu moment com «la més brillant tesis doctoral escrita mai en astronomia».

== Biografia ==

== Biografia ==

Cecilia Payne fon una de les tres filles d'Emma Leonora Helena i Edward John Payne, est últim un músic i historiador londinenc.  

Cecilia Payne fon una de les tres filles d'Emma Leonora Helena i Edward John Payne, est últim un músic i historiador londinenc.  

Estudià inicialment botànica, física i química en l'Universitat de Cambridge. Davant l'impossibilitat de conseguir un títul allí pel seu sexe, va abandonar [[Anglaterra]] en [[1922]] en l'intenció de viure en els [[Estats Units]], a on va acabar obtenint la nacionalitat en [[1931]].

Estudià inicialment botànica, física i química en l'Universitat de Cambridge. Davant l'impossibilitat de conseguir un títul allí pel seu sexe, va abandonar [[Anglaterra]] en [[1922]] en l'intenció de viure en els [[Estats Units]], a on va acabar obtenint la nacionalitat en l'any [[1931]].

En l'any [[1925]] es va convertir en la primera persona en conseguir un doctorat en l'àrea d'astronomia en el Radcliffe College, i ho va fer gràcies a la seua dissertació sobre "Atmòsferes estelars, una contribució a l'estudi d'observació de les altes temperatures en les capes inverses de les estreles" (''Stellar Atmospheres, A Contribution to the Observational Study of High Temperature in the Reversing Layers of Stars''). L'astrònom [[Otto Struve]] va caracterisar el treball de Cecilia com «indubtablement la tesis doctoral en astronomia més brillant de l'història». Va aplicar la teoria de l'ionisació, desenrollada pel físic [[Meghnad Saha]] per a poder relacionar exactament la classificació espectral de les estreles en les seues temperatures absolutes. La tesis va establir que l'hidrogen era el component principal de les estreles.  

En l'any [[1925]] es va convertir en la primera persona en conseguir un doctorat en l'àrea d'astronomia en el Radcliffe College, i ho va fer gràcies a la seua dissertació sobre "Atmòsferes estelars, una contribució a l'estudi d'observació de les altes temperatures en les capes inverses de les estreles" (''Stellar Atmospheres, A Contribution to the Observational Study of High Temperature in the Reversing Layers of Stars''). L'astrònom [[Otto Struve]] va caracterisar el treball de Cecilia com «indubtablement la tesis doctoral en astronomia més brillant de l'història». Va aplicar la teoria de l'ionisació, desenrollada pel físic [[Meghnad Saha]] per a poder relacionar exactament la classificació espectral de les estreles en les seues temperatures absolutes. La tesis va establir que l'hidrogen era el component principal de les estreles.  

En un viage a través d'[[Europa]] en [[1933]] va conéixer a l'astrofísic rus [[Sergei I. Gaposchkin]] en [[Alemània]]. L'ajudà a conseguir un visat als [[Estats Units]]. Es varen casar en març de [[1934]] i varen tindre tres fills. Cecilia Payne fon una científica activa durant tota la seua vida i va passar tota la seua carrera acadèmica en [[Harvard]]. Durant més d'una década no va tindre un lloc oficial, fins que en [[1938]] se li va concedir el títul de «astrònoma». En [[1956]] fon la primera dòna en alcançar el lloc de professora associada en Harvard, i més tart fon la primera dòna en dirigir un departament en eixa universitat.

En un viage a través d'[[Europa]] en [[1933]] va conéixer a l'astrofísic rus [[Sergei I. Gaposchkin]] en [[Alemània]]. L'ajudà a conseguir un visat als [[Estats Units]]. Es varen casar en [[març]] de [[1934]] i varen tindre tres fills. Cecilia Payne fon una científica activa durant tota la seua vida i va passar tota la seua carrera acadèmica en [[Harvard]]. Durant més d'una década no va tindre un lloc oficial, fins que en [[1938]] se li va concedir el títul de «astrònoma». En l'any  [[1956]] fon la primera dòna en alcançar el lloc de professora associada en Harvard, i més tart fon la primera dòna en dirigir un departament en eixa universitat.

== Honors ==

== Honors ==