26 199
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 23:
Llínea 23: + + + + − + Llínea 32:
Llínea 36: − + Llínea 95:
Llínea 99: − + + + + + Llínea 110:
Llínea 118: − + − − La filosofia politica dels [[Decrets de Nova Planta]] en el “Sigle de les Llums” o de “L'Ilustracio valenciana” va accelerar la marginacio i oblit de la nostra llengua autoctona. Carlos Ros va impulsar en els seus escrits un moviment reivindicatiu que desijava la preservacio del valencià. Ad esta propensio s'uniren els escritors [[Lluís Galiana|Luis Galiana]] (1740-1771), [[Juan Collado]] (1731-1813) i [[Marc Antoni d'Orellana|Marco Antonio d'Orellana]] (1731-1813) i, posteriorment, [[Juan Bautista Escorigüela]] (1757-1817) i [[Manuel Joaquim Sanelo|Manuel Joaquin Sanelo]] (1760-1827), entre atres, etc…; autors “pre-renaixentistes”, d'esperit romantic, les idees dels quals seran assumides pels “renaixentistes valencians”, en la segona mitat del [[Sigle XIX|XIX]]|Carlos Ros, un intelectual proscrit, per José Vicente Gómez Bayarri}} Llínea 120:
Llínea 126: − *[http://jvgomezbayarri.iespana.es Portal sobre Gomez Bayarri]
→Cites
Des de [[1994]], colabora en la [[Revista de Filologia Valenciana]] publicada per l'editorial [[Acció Bibliogràfica Valenciana]] i [[Lo Rat Penat]].<ref>[http://www.loratpenat.org/index.php?option=com_content&task=view&id=56&Itemid=115 Història del Rat Penat pàgina 289, 376, 385 i 417]</ref>
Des de [[1994]], colabora en la [[Revista de Filologia Valenciana]] publicada per l'editorial [[Acció Bibliogràfica Valenciana]] i [[Lo Rat Penat]].<ref>[http://www.loratpenat.org/index.php?option=com_content&task=view&id=56&Itemid=115 Història del Rat Penat pàgina 289, 376, 385 i 417]</ref>
{{Cita|''Desde 1238 a 1395, es decir, desde la conquista de la ciudad de Valencia por Jaime I hasta el final del reinado de Juan I, los textos jurídicos, notariales, administrativos, sólo registran los términos 'romanç', 'romantio', 'nostre llatí', 'romanç pla', 'lengua vulgar', 'lengua materna', etc... para referirse a la lengua vernácula de las tierras valencianas.''|José Vicente Gómez Bayarri}}
{{Cita|''Desde 1395 a 1474, es decir, desde el reinado de Martín el Humano, pasando por el compromiso de Caspe, Fernando I, Alfonso V el Magnánimo y Juan II (1458-1479), es el periodo de implantación bastante generalizado de la peculiar denominación de 'Lengua Valenciana'''.|José Vicente Gómez Bayarri}}
== Currículum ==
== Currículum ==
'''Josep Vicent Gómez Bayarri''' és Doctor en [[Història]], Catedràtic en l'Institut “[[Lluís Vives]]” de [[Valéncia]], professor en l'“Universitat de l'Experiència” del [[Universitat CEU-Cardenal Herrera|CEU-Cardenal Herrera]] i en l'“Universitat Senior” de l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]].
'''Josep Vicent Gómez Bayarri''' és Doctor en [[Història]], Catedràtic en l'Institut “[[Lluís Vives]]” de [[Valéncia]], professor en l'''Universitat de l'Experiència'' del [[Universitat CEU-Cardenal Herrera|CEU-Cardenal Herrera]] i en l'''Universitat Senior'' de l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]].
Impartix cursos sobre distints temes relacionats en la faceta docent i d'actualisació de coneiximents per a professors de [[Educació secundària|Secundària]] i [[Educació primària|Primària]], recolzats per la [[Conselleria]] d'Educació de la [[Generalitat Valenciana]].
Impartix cursos sobre distints temes relacionats en la faceta docent i d'actualisació de coneiximents per a professors de [[Educació secundària|Secundària]] i [[Educació primària|Primària]], recolzats per la [[Conselleria]] d'Educació de la [[Generalitat Valenciana]].
Actualment és [[Acadèmic de Número]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV).
Actualment és [[Acadèmic de Número]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV).
El professor Gómez Bayarri també va participar en la fundació i va dirigir l'[[Escola d'Estudis Valencians]] de la mateixa [[RACV]].
El professor Gómez Bayarri també va participar en la fundació i va dirigir l'[[Escola Superior d'Estudis Valencians]] de la mateixa [[RACV]].
==Premis==
==Premis==
{{Cita|''Los idiomas del Reino de Valencia no son consecuencia determinante de la repoblación. La parla romanç fue la base fundamental en el desarrollo y consolidación de la lengua valenciana. El habla románica valenciana es mayoritariamente latín, con aportaciones de elementos íberos, celtas, fenicios, griegos, germánicos y arábigos.''|''Gómez Bayarri leyó su tesis doctoral en Zaragoza'', per [[Baltasar Bueno]] (''[[Las Provincias]]'', 11.11.1988)}}
{{Cita|''Los idiomas del Reino de Valencia no son consecuencia determinante de la repoblación. La parla romanç fue la base fundamental en el desarrollo y consolidación de la lengua valenciana. El habla románica valenciana es mayoritariamente latín, con aportaciones de elementos íberos, celtas, fenicios, griegos, germánicos y arábigos.''|''Gómez Bayarri leyó su tesis doctoral en Zaragoza'', per [[Baltasar Bueno]] (''[[Las Provincias]]'', 11.11.1988)}}
{{Cita|Si s'afirma que la Llengua Valenciana naix del catala perque la dugueren els conquistadors, s'afirma necessariament -entre atres coses- que ningu en els antics Regnes moros de Valencia, Denia, Alpuente, etc..., parlava en Romanç Valencià. Demostrar aço es evidentment impossible, per lo que estem davant d'una d'estes hipotesis -mai lleis cientifiques, per incomprovables- a les que a soles els cal un bon «marketing cientifiste» per a impondre's en la societat. Bastaria, no obstant, que els investigadors donaren a coneixer els documents, proves i indicis de l'existencia d'eixe Romanç Valencià baix l'Islam, per a destruir una de les «condicions necessaries» per a mantindre l'hipotesis catalanista de l'orige de la Llengua Valenciana. Est es exactament el valor del llibre d'investigacio, «La lengua valenciana hasta Jaime I, particularidades del proceso histórico», de J. V. Gómez Bayarri.|'Les hipotesis catalanistes i l'investigacio' (2003 o anterior), per Juan Cano-Arribi Company, Alacant}}
{{Cita|En l'ultim terç del [[sigle XX]], l'apologiste de la llengua valenciana, [[Carles Ros i Hebrera|Carlos Ros i Hebrera]] (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del [[sigle XVIII]] que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula.
La filosofia politica dels [[Decrets de Nova Planta]] en el “Sigle de les Llums” o de “L'Ilustracio valenciana” va accelerar la marginacio i oblit de la nostra llengua autoctona. Carlos Ros va impulsar en els seus escrits un moviment reivindicatiu que desijava la preservacio del valencià. Ad esta propensio s'uniren els escritors [[Lluís Galiana|Luis Galiana]] (1740-1771), [[Juan Collado]] (1731-1813) i [[Marc Antoni d'Orellana|Marco Antonio d'Orellana]] (1731-1813) i, posteriorment, [[Juan Bautista Escorigüela]] (1757-1817) i [[Manuel Joaquim Sanelo|Manuel Joaquin Sanelo]] (1760-1827), entre atres, etc…; autors “pre-renaixentistes”, d'esperit romantic, les idees dels quals seran assumides pels “renaixentistes valencians”, en la segona mitat del [[Sigle XIX|XIX]]|Carlos Ros, un intelectual proscrit, per José Vicente Gómez Bayarri ([[Revista Renou]], nº 41, novembre 2001), editada per l'[[Cardona Vives|associació Cardona i Vives de Castelló]]}}
{{Cita|Si s'afirma que la Llengua Valenciana naix del catala perque la dugueren els conquistadors, s'afirma necessariament -entre atres coses- que ningu en els antics Regnes moros de Valencia, Denia, Alpuente, etc..., parlava en Romanç Valencià. Demostrar aço es evidentment impossible, per lo que estem davant d'una d'estes hipotesis -mai lleis cientifiques, per incomprovables- a les que a soles els cal un bon «marketing cientifiste» per a impondre's en la societat. Bastaria, no obstant, que els investigadors donaren a coneixer els documents, proves i indicis de l'existencia d'eixe Romanç Valencià baix l'Islam, per a destruir una de les «condicions necessaries» per a mantindre l'hipotesis catalanista de l'orige de la Llengua Valenciana. Est es exactament el valor del llibre d'investigacio, «La lengua valenciana hasta Jaime I, particularidades del proceso histórico», de [[José Vicente Gómez Bayarri|J. V. Gómez Bayarri]].|'Les hipotesis catalanistes i l'investigacio' (2003 o anterior), per Juan Cano-Arribi Company, Alacant}}
{{Cita|El [[Consell Valencià de Cultura]] presidit pel Dr. Grisolía, esquivant el ser i sentir d'una gran majoria de valencians que són els que sostenen econòmicament esta Institució, acull la presentació de les jornades que es denominen 'Trobades 2008' impulsades per la 'Federació d'Associacions per la Llengua', sense definir el seu nom.
{{Cita|El [[Consell Valencià de Cultura]] presidit pel Dr. Grisolía, esquivant el ser i sentir d'una gran majoria de valencians que són els que sostenen econòmicament esta Institució, acull la presentació de les jornades que es denominen 'Trobades 2008' impulsades per la 'Federació d'Associacions per la Llengua', sense definir el seu nom.
Els escritors valencians baix migevals s'expressen, i aixina ho fan constar, en múltiples ocasions, en 'llengua valenciana' particularisada i singularisada, perque constituïa un sistema llingüístic en alt grau de nivellació i capaç d'establir una forta tradició lliteraria.|''Identificació onomàstica valenciana'' (''[[Valéncia Hui]]'', 25.4.2008). José Vte. Gómez Bayarri.}}
Els escritors valencians baix migevals s'expressen, i aixina ho fan constar, en múltiples ocasions, en 'llengua valenciana' particularisada i singularisada, perque constituïa un sistema llingüístic en alt grau de nivellació i capaç d'establir una forta tradició lliteraria.|''Identificació onomàstica valenciana'' (''[[Valéncia Hui]]'', 25.4.2008). José Vte. Gómez Bayarri.}}
{{Cita|En l'ultim terç del [[sigle XX]], l'apologiste de la llengua valenciana, [[Carles Ros i Hebrera|Carlos Ros i Hebrera]] (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del [[sigle XVIII]] que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula.
{{Cita|La parla especificament valenciana reunix les premisses que otorguen a esta llengua el maxim nivell llingüistic i, que segons Stewart, son: 1. Estandarisacio, 2. Autonomia, 3. Historicitat, i 4. Vitalitat; condicions que determinen que se puga elevar una manera d´expressio a la categoria llingüistica d´idioma.|'Llengua i politica', per José Vicente Gómez Bayarri ([[Revista Renou]], nº 76, juliol 2013, editada per l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona Vives de Castelló]])}}
== Referències ==
== Referències ==
*[https://gomezbayarri.wordpress.com/ Pàgina personal de José Vicente Gómez Bayarri]
*[https://gomezbayarri.wordpress.com/ Pàgina personal de José Vicente Gómez Bayarri]
*[http://www.loratpenat.org/index.php?option=com_content&task=view&id=56&Itemid=115 Història del Rat Penat per a bibliografia i resenyes]
*[http://www.loratpenat.org/index.php?option=com_content&task=view&id=56&Itemid=115 Història del Rat Penat per a bibliografia i resenyes]
*[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)]
*[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)]