Diferència entre les revisions de "Canet d'En Berenguer"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 62: Llínea 62:
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
El sector immobiliari forma part del motor de Canet, conta en una inmobiliària de renom en la Comunitat Valenciana, Coral Casa Gestió Immobiliària. Líders en el sector. Les terres de cultiu són de regadiu i reben aigua del [[riu Palancia]] a través de la [[séquia]] major de Sagunt, regulades per una comunitat de regants. També s'utilisen aigües subterrànees. El cultiu més important és el [[taronger]]. Hi ha una fàbrica de conserves vegetals.
+
 
 +
El sector immobiliari forma part del motor de Canet, conta en una inmobiliària de renom en la Comunitat Valenciana, Coral Casa Gestió Immobiliària. Líders en el sector. Les terres de cultiu són de regadiu i reben aigua del [[riu Palància]] a través de la [[séquia]] major de Sagunt, regulades per una comunitat de regants. També s'utilisen aigües subterrànees. El cultiu més important és el [[taronger]]. Hi ha una fàbrica de conserves vegetals.
  
 
En l'actualitat la seua principal activitat se centra en el sector turístic que ha cobrat un fort impuls en contar en l'excelent plaja del Racó de la mar. Igualment, es va construir el primer Institut Valencià de la Paella, encara que du anys a l'espera de ser inaugurat.​
 
En l'actualitat la seua principal activitat se centra en el sector turístic que ha cobrat un fort impuls en contar en l'excelent plaja del Racó de la mar. Igualment, es va construir el primer Institut Valencià de la Paella, encara que du anys a l'espera de ser inaugurat.​
 +
 +
== Llocs d'interés ==
 +
 +
* [[Far de Canet d'En Berenguer]], coneguda com l'Iglésia fortificada.
 +
* [[Iglésia de Sant Pere Apòstol de Canet d'En Berenguer]]
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
+
 
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 79: Llínea 86:
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
 +
 
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit

Última revisió del 11:55 21 ago 2024

Far de Canet d'En Berenguer, construït en l'any 1904.
Plaja del Racó de Mar, en Canet d'En Berenguer.
Iglésia de Sant Pere Apòstol de Canet d'En Berenguer

Canet d'En Berenguer (en castellà Canet de Berenguer), és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca del Camp de Morvedre.

Geografia[editar | editar còdic]

Situat en el litoral del mar Mediterràneu junt a la desembocadura del riu Palància. La superfície del terme és completament plana. El riu Palància circula per tot el seu llímit sur. Un ixent d’arena, en la part esquerra de la desembocadura del riu, forma el nomenat cap de Canet, a on es va instalar en l'any 1904 un far sobre una torre de 30 m d’altura i una base octogonal, en llum blanca conseguix un ràdio de 25 milles. El clima és mediterràneu; els vents dominants són el llevant i el nort-est. En el seu terme municipal està el port Siles.

S’accedix a este poble des de Valéncia, prenent la V-21, la V-23 i la N-340 per a, d’esta manera, accedir a la CV-317.

Barris i pedanies[editar | editar còdic]

En el terme municipal de Canet d’en Berenguer es troba també el núcleu de població de Plaja de Canet , també nomenat Racó de Mar.

Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]

Canet d’en Berenguer està rodejat pel terme municipal de Sagunt, província de Valéncia i pel mar Mediterràneu

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Enrique Altabella PCE
1983 - 1987 Enrique Altabella EUPV
1987 - 1991 Enrique Altabella EUPV
1991 - 1995 Enrique Altabella EUPV
1995 - 1999 Enrique Altabella EUPV
1999 - 2003 Enrique Altabella EUPV
2003 - 2007 Amparo Maño Canet EUPV - L'Entesa
2007 - 2011 Amparo Maño Canet (2007-2009)

Octavio Herranz López (2009-2011)

EUPV-L'Entesa

PSPV-PSOE

2011 - 2015 Leandro Benito Antoni PP
2015 - 2019 Leandro Benito Antoni PP
2019 - 2023 Pere Joan Antoni Chordá PSPV-PSOE
2023 Pere Joan Antoni Chordà PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

Canet d'En Berenguer conta en una població de 6.942 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

La proximitat a Valéncia, les seues bones comunicacions en la capital i l'important desenroll del sector turístic han propiciat un espectacular creiximent demogràfic en els últims anys.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2018 2022
1.519 1.578 1.690 1.975 2.244 3.562 2.712 3.669 4.327 5.060 6.575 6.942

Economia[editar | editar còdic]

El sector immobiliari forma part del motor de Canet, conta en una inmobiliària de renom en la Comunitat Valenciana, Coral Casa Gestió Immobiliària. Líders en el sector. Les terres de cultiu són de regadiu i reben aigua del riu Palància a través de la séquia major de Sagunt, regulades per una comunitat de regants. També s'utilisen aigües subterrànees. El cultiu més important és el taronger. Hi ha una fàbrica de conserves vegetals.

En l'actualitat la seua principal activitat se centra en el sector turístic que ha cobrat un fort impuls en contar en l'excelent plaja del Racó de la mar. Igualment, es va construir el primer Institut Valencià de la Paella, encara que du anys a l'espera de ser inaugurat.​

Llocs d'interés[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de El Camp de Morvedre
Albalat dels Tarongers    Alfara de la Baronia    Algar    Algímia d'Alfara    Benavites    Benifairó de les Valls    Canet d'En Berenguer    Estivella    Faura    Gilet    Petrés    Quart de les Valls    Quartell    Segart    Sagunt    Torres Torres