Diferència entre les revisions de "Nepit"
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
El faraó [[Amenemhat I]] ([[Dinastia XII]]) és descrit en un text com el responsable de la maduració del gra i és nomenat 'amat de Neper'. No obstant, sent depenent de la rovina duta per l'inundació del [[Nil]], està subordinat a [[Hapy]], que és proclamat 'Senyor de Neper'. | El faraó [[Amenemhat I]] ([[Dinastia XII]]) és descrit en un text com el responsable de la maduració del gra i és nomenat 'amat de Neper'. No obstant, sent depenent de la rovina duta per l'inundació del [[Nil]], està subordinat a [[Hapy]], que és proclamat 'Senyor de Neper'. | ||
| − | En periodos posteriors, va ser incorporat al cult d'[[Osiris]], que també era un deu de la collita i el gra, i en els Texts dels Sarcòfecs se li reconeix com un deu 'que viu en acabant de que ha mort'. | + | En periodos posteriors, va ser incorporat al cult d'[[Osiris]], que també era un deu de la collita i el gra, i en els Texts dels Sarcòfecs se li reconeix com un deu 'que viu en acabant de que ha mort'. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 19:17 20 ago 2024
Neper, Nepret, Nepra o Nepri, en la mitologia de l'Antic Egipte, va ser un deu del gra, associat a les collites. La seua contrapart femenina era Nepit, deesa del gra.
Era fill de la deesa Renenutet i la seua esposa era Tait. Encara que no era una deitat major, se li representava com una figura humana en un cos fet de grans de blat o com una figura humana en dos mechons de blat en la mà o en el cap. A voltes se li representa com un chiquet alletat per Renenutet.
Era una deitat particularment antiga, sent adorat des de l'época predinástica de l'Antic Egipte. Representava la protecció i la prosperitat de l'ordi i el blat que els egipcíacs cultivaven.
El faraó Amenemhat I (Dinastia XII) és descrit en un text com el responsable de la maduració del gra i és nomenat 'amat de Neper'. No obstant, sent depenent de la rovina duta per l'inundació del Nil, està subordinat a Hapy, que és proclamat 'Senyor de Neper'.
En periodos posteriors, va ser incorporat al cult d'Osiris, que també era un deu de la collita i el gra, i en els Texts dels Sarcòfecs se li reconeix com un deu 'que viu en acabant de que ha mort'.
Referències[editar | editar còdic]
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241
- Erik Hornung, Conceptions of God In Ancient Egypt: The One and the Many, p. 276, Cornell University Press, 1996, ISBN 0-8014-8384-0
- George Hart (2005). Routledge, ed. Dictionary of Egyptian Gods and Goddesses (en inglés). Nueva York. pp. 102
- Jan Assmann (2008). Of God and Gods: Egypt, Israel, and the Rise of Monotheism. University of Wisconsin Press. p. 83–84. ISBN 978-0-299-22554-4
- Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
- Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
- Wörterbuch, II, p. 249
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Jason Urbanus (2018). Archaeology, ed. «Mummy Workshop» (en anglés)
- Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons, p. 231. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
- Tosi, Mario, Dizionario enciclopedico delle divinità dell'antico Egitto. Vol. 1, Ananke, Turín, 2004 - ISBN 88-7325-064-5