Canvis

Al acabar la coincidència de traçats del ferrocarril i la [[N-340]], torna a eixir a la superfície per a abandonar el casc urbà d'[[Elig]] i dirigir-se al nordest cap a la pedania de [[Torrellano]], on té atra estació i a continuació s'adinsa en el [[terme municipal]] d'[[Alacant]] colocant-se entre l'Avinguda d'Elig (traça comú de la [[N-340]] i la [[N-332]]) i la vora del mar fins aplegar al barri de Sant Gabriel, on té atra estació.

Al acabar la coincidència de traçats del ferrocarril i la [[N-340]], torna a eixir a la superfície per a abandonar el casc urbà d'[[Elig]] i dirigir-se al nordest cap a la pedania de [[Torrellano]], on té atra estació i a continuació s'adinsa en el [[terme municipal]] d'[[Alacant]] colocant-se entre l'Avinguda d'Elig (traça comú de la [[N-340]] i la [[N-332]]) i la vora del mar fins aplegar al barri de Sant Gabriel, on té atra estació.

Quant aplega ací, els trens invertixen el sentit de la marcha per agarrar el ramal que comunica la llínea ferroviària per on apleguen, que continuaria cap al [[Port d'Alacant]], en la llínea [[Madrit]]-[[Alacant]], per la que accedixen a l'[[estació Terminal d'Alacant]], on acaba esta llínea.

Quant aplega ací, els trens invertixen el sentit de la marcha per agarrar el ramal que comunica la llínea ferroviària per a on apleguen, que continuaria cap al [[Port d'Alacant]], en la llínea [[Madrit]]-[[Alacant]], per la que accedixen a l'[[estació Terminal d'Alacant]], on acaba esta llínea.

== Història ==

== Història ==

La llínea ferroviària que unix les ciutats d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] s'inaugurà en [[1867]] <ref>{{cita web |url=http://www.laverdad.es/murcia/20080810/region/fomento-concluye-variante-regueron-20080810.html |título=Foment conclou la variant del Reguerón, que evita el pas del tren per tres pedanies murcianes |fechaacceso=3 d'agost de 2009 |autor= La Verdad (laverdad.es) |fecha=10 d'agost de 2008}}</ref> unint-se a la ya existent llínea [[Chinchilla de Monte-Aragón|Chinchilla]]-[[Cartagena]] en [[Alquerías (Múrcia)|Alquerías]]. En el primer tram de la llínea, fins a [[Callosa de Segura]] la llínea passa a una distancia mínima del casc urbà de les poblacions, estant les estacions dins d'ells hui en dia, encara que, de [[Callosa de Segura]] cap [[Alacant]] no podia passar tan prop per l'existència d'un mig de transport públic en la localitat servida en aquella época ho impedia. Les disposicions de l'época  dictaven que el traçat ferroviari se tenia que separar al menys 4 quilómetros d'aquelles poblacions que contaran en un servici de transport. En el cas concret de [[Crevillent]] existia un tramvia de tracció animal que realisava el trayecte [[Crevillent]]-[[Alacant]] per [[Bacarot]], que curiosament se clausurà el mateix dia que començà a oferir-se el servici d'este traçat ferroviari.

La llínea ferroviària que unix les ciutats d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] s'inaugurà en [[1867]] <ref>{{cita web |url=http://www.laverdad.es/murcia/20080810/region/fomento-concluye-variante-regueron-20080810.html |título=Foment conclou la variant del Reguerón, que evita el pas del tren per tres pedanies murcianes |fechaacceso=3 d'agost de 2009 |autor= La Verdad (laverdad.es) |fecha=10 d'agost de 2008}}</ref> unint-se a la ya existent llínea [[Chinchilla de Monte-Aragón|Chinchilla]]-[[Cartagena]] en [[Alquerías (Múrcia)|Alquerías]]. En el primer tram de la llínea, fins a [[Callosa de Segura]] la llínea passa a una distancia mínima del casc urbà de les poblacions, estant les estacions dins d'ells hui en dia, encara que, de [[Callosa de Segura]] cap [[Alacant]] no podia passar tan prop per l'existència d'un mig de transport públic en la localitat servida en aquella época ho impedia. Les disposicions de l'época  dictaven que el traçat ferroviari se tenia que separar al menys 4 quilómetros d'aquelles poblacions que contaran en un servici de transport. En el cas concret de [[Crevillent]] existia un tramvia de tracció animal que realisava el trayecte [[Crevillent]]-[[Alacant]] per [[Bacarot]], que curiosament se clausurà el mateix dia que començà a oferir-se el servici d'este traçat ferroviari.

El que era en els seus començaments un ferrocarril principalment agrícola se convertí, amijanant dels [[anys 1940|anys 40]], en un servici articulador de les comarques que començaven un chicotet desenroll industrial: podem destacar la construcció de molins de farina en varies de les seues estacions, els filats per a la peixca en [[Callosa del Segura]], les plantacions de cànem d'[[Albatera]] i la florescent fabricació d'estores en [[Crevillent]]. Està llínea se convertí així en una llínea industrial que permetia dur les mercaderies produïdes en estos municipis cap a atres zones d'Espanya.

El que era en els seus començaments un ferrocarril principalment agrícola se convertí, amijanant dels [[anys 1940|anys 40]], en un servici articulador de les comarques que començaven un chicotet desenroll industrial: podem destacar la construcció de molins de farina en vàries de les seues estacions, els filats per a la peixca en [[Callosa del Segura]], les plantacions de cànem d'[[Albatera]] i la florescent fabricació d'estores en [[Crevillent]]. Està llínea se convertí aixina en una llínea industrial que permetia dur les mercaderies produïdes en estos municipis cap a atres zones d'Espanya.

En els [[anys 1960|anys 60]], degut al gran creiximent demogràfic i urbanístic d'[[Elig]], se soterra la llínea al seu pas per esta ciutat a través d'un túnel de 5,5 quilómetros on se troben actualment les estacions d'Elig-Parc i Elig-Carrús.<ref>[http://www.pspv-psoe.net/pspv/noticies/noticies_detall.php?recordID=144 Motivació de la ''Proposició No de Llei del Diputat Justo González sobre el desdoblament de la llínea Alacant-Múrcia''] ''PSPV-PSOE'' (consultat en giner de 2008)</ref> Encara que la llínea s'havia traçat a una certa distancia del casc urbà en els seus orígens, queda englobada pels barris septentrionals de la ciutat.

En els [[anys 1960|anys 60]], degut al gran creiximent demogràfic i urbanístic d'[[Elig]], se soterra la llínea al seu pas per esta ciutat a través d'un túnel de 5,5 quilómetros a on se troben actualment les estacions d'Elig-Parc i Elig-Carrús.<ref>[http://www.pspv-psoe.net/pspv/noticies/noticies_detall.php?recordID=144 Motivació de la ''Proposició No de Llei del Diputat Justo González sobre el desdoblament de la llínea Alacant-Múrcia''] ''PSPV-PSOE'' (consultat en giner de 2008)</ref> Encara que la llínea s'havia traçat a una certa distancia del casc urbà en els seus orígens, queda englobada pels barris septentrionals de la ciutat.

Després de clausurar en [[1984]] el ramal a [[Torrevella]] que partia de [[Catral]], la llínea s'incorpora a la ret de [[rodalies Múrcia/Alacant]], per a lo qual se gasten automotors de la [[serie 592 de Renfe]] ("gamells"). En eixe moment la llínea contava en les estacions actuals i tres més en el [[terme municipal]] de [[Múrcia]] donant servici a les pedanies de [[Alquerías (Múrcia)|Alquerías]], [[Los Ramos]], [[Torreagüera]] i [[Beniaján]].

Despuix de clausurar en [[1984]] el ramal a [[Torrevella]] que partia de [[Catral]], la llínea s'incorpora a la ret de [[rodalies Múrcia/Alacant]], per a lo qual se gasten automotors de la [[serie 592 de Renfe]] ("gamells"). En eixe moment la llínea contava en les estacions actuals i tres més en el [[terme municipal]] de [[Múrcia]] donant servici a les pedanies de [[Alquerías (Múrcia)|Alquerías]], [[Los Ramos]], [[Torreagüera]] i [[Beniaján]].

El [[15 de juny]] de [[2008]] se suprimí el servici de rodalies en les estacions de Beniaján, Torreagüera i Los Ramos-Alquerías al obrir-se al servici la variant del Reguerón entre [[Múrcia]] i [[Alquerías (Murcia)|Alquerías]], primer tram en servici de la llínea d'alta velocitat entre [[Monfort]] i [[Múrcia]] que es aprofitat pels trens de rodalies, de mija distancia i de llarc recorregut en substitució del tram [[Múrcia]]-[[Alquerías (Murcia)|Alquerías]] de la llínea [[Chinchilla de Monte-Aragón|Chinchilla]]-[[Cartagena]].

El [[15 de juny]] de [[2008]] se suprimí el servici de rodalies en les estacions de Beniaján, Torreagüera i Los Ramos-Alquerías al obrir-se al servici la variant del Reguerón entre [[Múrcia]] i [[Alquerías (Murcia)|Alquerías]], primer tram en servici de la llínea d'alta velocitat entre [[Monfort]] i [[Múrcia]] que es aprofitat pels trens de rodalies, de mija distancia i de llarc recorregut en substitució del tram [[Múrcia]]-[[Alquerías (Murcia)|Alquerías]] de la llínea [[Chinchilla de Monte-Aragón|Chinchilla]]-[[Cartagena]].

Entre estos servicis que compartixen recorregut se troben:

Entre estos servicis que compartixen recorregut se troben:

*'''[[Talgo]]''' Barcelona-Múrcia: efectua parada en Elig-Parc i Oriola.

* '''[[Talgo]] ''' Barcelona-Múrcia: efectua parada en Elig-Parc i Oriola.

*'''[[Talgo]]''' Barcelona-Llorca: efectua parada en Elig-Parc i Oriola.

* '''[[Talgo]] ''' Barcelona-Llorca: efectua parada en Elig-Parc i Oriola.

*'''[[Talgo]]''' Montpellier-Cartagena: efectua parada en Elig-Parc i Oriola.

* '''[[Talgo]] ''' Montpellier-Cartagena: efectua parada en Elig-Parc i Oriola.

*'''[[Regional Exprés]]''' Valéncia-Múrcia: efectua parada en Sant Gabriel, Elig-Parc, Elig-Carrús, Callosa de Segura i Oriola.

* '''[[Regional Exprés]] ''' Valéncia-Múrcia: efectua parada en Sant Gabriel, Elig-Parc, Elig-Carrús, Callosa de Segura i Oriola.

*'''[[Regional Exprés]]''' Valéncia-Cartagena: efectua parada en Sant Gabriel, Elig-Parc, Elig-Carrús, Callosa de Segura i Oriola.

* '''[[Regional Exprés]] ''' Valéncia-Cartagena: efectua parada en Sant Gabriel, Elig-Parc, Elig-Carrús, Callosa de Segura i Oriola.

=== CIVIS ===

=== CIVIS ===