Diferència entre les revisions de "El Miquelot"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
També es denominat cóm: el [[saginer]], [[greixer]], [[el Pare Llop|pare llop]], el Sangueta; encara que cada u d'estos personages podien tindre característiques pròpies i úniques. | També es denominat cóm: el [[saginer]], [[greixer]], [[el Pare Llop|pare llop]], el Sangueta; encara que cada u d'estos personages podien tindre característiques pròpies i úniques. | ||
És molt paregut a [[l'home del sac]], pero en nom propi. | És molt paregut a [[l'home del sac]], pero en nom propi. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* | * Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que resorgix a cada revolt", Revista El Temps núms.1.157-1.158-1.159 d'agost de l'any 2006. | ||
* Gisbert, Francesc. La Maria no té por. Ilustrador: Riccardo Maniscalchi. 2013. | * Canales, Carlos. Duendes. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Madrid: EDAF, 1994 (14a edició de 2003), p. 94. ISBN 84-7640-875-7 | ||
* Gisbert, Francesc. Màgia per a un poble. Picanya: Edicions del Bullent, p. 270. ISBN 978-84-96187-88-7 | |||
* Gisbert, Francesc. La Maria no té por. Ilustrador: Riccardo Maniscalchi. 2013. Valencià. ISBN 978-84-941544-3-0 | |||
== Bibliografia == | |||
* Calero Picó. ''Cuentos y Leyendas de los montes valencianos'' | |||
* Labrado, Víctor. ''Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral'' | |||
* Zabala, Fernanda. ''Leyendas y tradiciones valencianas'' | |||
[[Categoria:Mitologia]] | [[Categoria:Mitologia]] | ||
[[Categoria:Mitologia valenciana]] | [[Categoria:Mitologia valenciana]] | ||
Última revisió del 12:54 18 ago 2024
El Miquelot, és un dels personages ficticis, que pertanyen al bestiari popular valencià, amprat pels adults per a esglayar als chiquets i conseguir d'ells un determinat comportament.
Es tracta d'un individu de costums nómades, que va de poble en poble, i si veu un chiquet sol pel carrer, ho fica dins del sac i li'l du.
En este personage es conseguia que els chiquets no ixqueren al carrer sense supervisió, o que es comportaren de determinada manera en l'amenaça de fer vindre al Miquelot a per els chiquets.
També es denominat cóm: el saginer, greixer, pare llop, el Sangueta; encara que cada u d'estos personages podien tindre característiques pròpies i úniques.
És molt paregut a l'home del sac, pero en nom propi.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que resorgix a cada revolt", Revista El Temps núms.1.157-1.158-1.159 d'agost de l'any 2006.
- Canales, Carlos. Duendes. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Madrid: EDAF, 1994 (14a edició de 2003), p. 94. ISBN 84-7640-875-7
- Gisbert, Francesc. Màgia per a un poble. Picanya: Edicions del Bullent, p. 270. ISBN 978-84-96187-88-7
- Gisbert, Francesc. La Maria no té por. Ilustrador: Riccardo Maniscalchi. 2013. Valencià. ISBN 978-84-941544-3-0
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Calero Picó. Cuentos y Leyendas de los montes valencianos
- Labrado, Víctor. Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral
- Zabala, Fernanda. Leyendas y tradiciones valencianas