Diferència entre les revisions de "Boldo"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|300px|<center>Boldo</center> El '''boldo''' (Peumus boldus ) és un arbre originari de les zones costares de Chile. == Etim...».)
 
 
(No es mostren 12 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Boldo.jpg|thumb|right|300px|<center>Boldo</center>]]
+
[[File:Boldo leaf.jpg|thumb|right|300px|<center>Boldo</center>]]
  
 
El '''boldo''' (Peumus boldus ) és un arbre originari de les zones costares de [[Chile]].
 
El '''boldo''' (Peumus boldus ) és un arbre originari de les zones costares de [[Chile]].
 
  
 
== Etimologia ==
 
== Etimologia ==
El nom Peumus boldus prové de la llatínisació del seu nom tradicional a Chile i boldus està dedicat a D. Boldo, botànic [[Espanya|espanyol]].
+
El nom Peumus boldus prové de la llatínisació del seu nom tradicional en Chile i boldus està dedicat a D. Boldo, botànic [[Espanya|espanyol]].
  
 
== Descripció ==
 
== Descripció ==
El boldo, és un arbre dioic de 5-6m, que pot conseguir més de 30 m d’alçada. El tipo d’arrel és axomorfa, típica de les dicotiledònees. El tipo de brot és llenyos, d’un diàmetro superior a 1m.
+
El boldo, és un arbre dioic de 5-6m, que pot conseguir més de 30 m d’alçada. El tipo d’arrel és axomorfa, típica de les dicotiledònees. El tipo de brot és llenyos, d'un diàmetro superior a 1m.
  
 
Les fulles són simples, en el marge sancer, de disposició oposta, forma d’ovalada a elíptica, de color vert intens, sèssils o en un peciol curt, fan uns 4-6 cm de llarc i 3.4 d’ample. La seua textura a l’anvers és coriariàcea, presenta numeroses protuberàncies blanques acabades en un tricoma cònic, curt i fàcilment trencadiç; i el revers és glauc, presenta tricomes estrelats, i una nervadura notòria. El tipo de vellositat és pubescent.
 
Les fulles són simples, en el marge sancer, de disposició oposta, forma d’ovalada a elíptica, de color vert intens, sèssils o en un peciol curt, fan uns 4-6 cm de llarc i 3.4 d’ample. La seua textura a l’anvers és coriariàcea, presenta numeroses protuberàncies blanques acabades en un tricoma cònic, curt i fàcilment trencadiç; i el revers és glauc, presenta tricomes estrelats, i una nervadura notòria. El tipo de vellositat és pubescent.
Llínea 15: Llínea 14:
  
 
== Ecologia ==
 
== Ecologia ==
• Distribució mundial: creix espontàneament a zones seques i solejades de Chile, a les regions andines de Sur-[[Amèrica]], i també es cultiva a Itàlia i al nort d'[[Àfrica]] .  
+
Creix espontàneament en zones seques i solejades de [[Chile]], en les regions andines de Sur-[[Amèrica]], i també es cultiva en Itàlia i en el nort d'[[Àfrica]] .  
• Distribució al Principat: no es troba al nostre país; només n’arriba com a exportació de Chile o d'atres zones on es cultiva.
+
El boldo és una planta endèmica de Chile, creix entre els 5-1000 m d'altitut. En sols profunts, generalment pedregosos, i en clima en tendència mediterrànea.  
• Habitat: el boldo és una planta endèmica de Chile, creix entre els 5-1000 m d'altitut. En sols profunts, generalment pedregosos, i en clima en tendència mediterrànea.  
+
Recolecció: s´han de recolectar les fulles verdes i secar-les a l'ombra a una temperatura inferior a 40 º C.
Recolecció: s´han de recolectar les fulles verdes i secar-les a l´ombra a una temperatura inferior a 40 º C.
 
  
 
== Usos ==
 
== Usos ==
Les seues fulles que tenen un aroma fort es fan servir culinàriament principalment a Amèrica llatina.
+
Les seues fulles que tenen un aroma fort es fan servir culinàriament principalment en Amèrica llatina.
Les fulles es fan servir igualment en forma d'infusió principalment a l'[[Argentina]] i Chile. Les fulles de boldo contenen un alcaloide : la boldina. Són colagoguesi ajuden la digestió, hepatòniques i sedants.
+
Les fulles es fan servir igualment en forma d'infusió principalment a l'[[Argentina]] i Chile. Les fulles de boldo contenen un alcaloide : la boldina. Són colagogues i ajuden a la digestió, hepatòniques i sedants.
 
Estan contraindicades en cas de hipersensibilitat a la substància activa.
 
Estan contraindicades en cas de hipersensibilitat a la substància activa.
  
Llínea 32: Llínea 30:
  
 
== Toxicitat ==
 
== Toxicitat ==
A dosis elevades, o sense diluir, l’oli essencial del boldo és un dels més tòxics, presenta un potent efecte irritant, pot provocar convulsions, vòmits, diarrees, i síntomes d’[[epilèpsia]]. Es recomana utilisar-lo en tractaments discontinus.
+
A dosis elevades, o sense diluir, l’oli essencial del boldo és un dels més tòxics, presenta un potent efecte irritant, pot provocar convulsions, vòmits, diarrees, i síntomes d’[[epilèpsia]]. Es recomana utilisar-lo en tractaments discontinus.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* García, N., y C. Ormazábal (2008). Árboles Nativos de Chile. Santiago: Enersis S.A. p. 196
 +
* Haberkorn, Leonardo (4 de noviembre de 2009). «Boldo: la hierba buena que hace mal»
 +
* Molina, J. I. (1782). «Saggio sulla storia naturale de Chili». Disponible en Biblioteca Digital - Real Jardín Botánico - CSIC (en italiano). 367 pp. (Boloña: Stamperia di S. Tomaso d'Aquino). p. 350
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* OTC News.- 2 (4): diciembre de 1999.- pp. 33-35
 +
* «Plantas chilenas cultivadas en España». Plantas de la flora de Chile cultivadas en España
 +
* Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogo de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157
 +
* Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las Plantas Vasculares del Cono Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1)
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Peumus boldus}}
 +
 
 +
{{Wikispecies|Peumus boldus}}
 +
{{DGLV|Boldo}}
  
 
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Biologia]]
Llínea 38: Llínea 53:
 
[[Categoria:Plantes aromàtiques]]
 
[[Categoria:Plantes aromàtiques]]
 
[[Categoria:Plantes medicinals]]
 
[[Categoria:Plantes medicinals]]
 
== Referències ==
 
{{traduït de|ca|All}}
 

Última revisió del 17:35 17 ago 2024

Boldo

El boldo (Peumus boldus ) és un arbre originari de les zones costares de Chile.

Etimologia[editar | editar còdic]

El nom Peumus boldus prové de la llatínisació del seu nom tradicional en Chile i boldus està dedicat a D. Boldo, botànic espanyol.

Descripció[editar | editar còdic]

El boldo, és un arbre dioic de 5-6m, que pot conseguir més de 30 m d’alçada. El tipo d’arrel és axomorfa, típica de les dicotiledònees. El tipo de brot és llenyos, d'un diàmetro superior a 1m.

Les fulles són simples, en el marge sancer, de disposició oposta, forma d’ovalada a elíptica, de color vert intens, sèssils o en un peciol curt, fan uns 4-6 cm de llarc i 3.4 d’ample. La seua textura a l’anvers és coriariàcea, presenta numeroses protuberàncies blanques acabades en un tricoma cònic, curt i fàcilment trencadiç; i el revers és glauc, presenta tricomes estrelats, i una nervadura notòria. El tipo de vellositat és pubescent.

Al ser un arbre dioic presenta les flors masculines en un individu, i les femenines en un atre. Les flors es disponen en forma de cimes dioiques terminals i poc denses, en una agrupació que oscila fins a una dotzena. Són de color blanquinós o rosats, i naixen d'un pedúncul esvelts i vellosos. La corola presenta set pétals de color groc clar.

Ecologia[editar | editar còdic]

Creix espontàneament en zones seques i solejades de Chile, en les regions andines de Sur-Amèrica, i també es cultiva en Itàlia i en el nort d'Àfrica . El boldo és una planta endèmica de Chile, creix entre els 5-1000 m d'altitut. En sols profunts, generalment pedregosos, i en clima en tendència mediterrànea. Recolecció: s´han de recolectar les fulles verdes i secar-les a l'ombra a una temperatura inferior a 40 º C.

Usos[editar | editar còdic]

Les seues fulles que tenen un aroma fort es fan servir culinàriament principalment en Amèrica llatina. Les fulles es fan servir igualment en forma d'infusió principalment a l'Argentina i Chile. Les fulles de boldo contenen un alcaloide : la boldina. Són colagogues i ajuden a la digestió, hepatòniques i sedants. Estan contraindicades en cas de hipersensibilitat a la substància activa.

Farmacologia[editar | editar còdic]

La part utilisada com a droga són les fulles que contenen: Olis essencials, alcaloides com la boldina , boldoglucina , i atres 15 alcaloides més i Glicòsits flavonics com els tanins i atres substàncies aromàtiques.

Usos medicinals[editar | editar còdic]

Té propietats colagogues o colerètiques, i protectores hepàtiques, aperitiva, antihelmíntica, digestiva, fungicida, i diürètica. A dosis elevades, és anestèsic, sedant i hipnòtic.

Toxicitat[editar | editar còdic]

A dosis elevades, o sense diluir, l’oli essencial del boldo és un dels més tòxics, presenta un potent efecte irritant, pot provocar convulsions, vòmits, diarrees, i síntomes d’epilèpsia. Es recomana utilisar-lo en tractaments discontinus.

Referències[editar | editar còdic]

  • García, N., y C. Ormazábal (2008). Árboles Nativos de Chile. Santiago: Enersis S.A. p. 196
  • Haberkorn, Leonardo (4 de noviembre de 2009). «Boldo: la hierba buena que hace mal»
  • Molina, J. I. (1782). «Saggio sulla storia naturale de Chili». Disponible en Biblioteca Digital - Real Jardín Botánico - CSIC (en italiano). 367 pp. (Boloña: Stamperia di S. Tomaso d'Aquino). p. 350

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • OTC News.- 2 (4): diciembre de 1999.- pp. 33-35
  • «Plantas chilenas cultivadas en España». Plantas de la flora de Chile cultivadas en España
  • Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogo de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157
  • Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las Plantas Vasculares del Cono Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1)

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons