Llínea 4: |
Llínea 4: |
| El '''Sigle d'Or valencià''' o '''Sigle d'Or de les lletres valencianes''', se correspon en un periodo històric que comprén part del [[sigle XIV]] i casi tot el [[sigle XV]]. | | El '''Sigle d'Or valencià''' o '''Sigle d'Or de les lletres valencianes''', se correspon en un periodo històric que comprén part del [[sigle XIV]] i casi tot el [[sigle XV]]. |
| | | |
− | Considerant-se un gran moviment cultural, comprén totes les ciències de l'época i aporta les millors obres lliteràries en [[llengua valenciana]] escrites en el Regne de Valéncia. L'immensa majoria de grans escritors d'esta época són valencians o escriuen en llengua valenciana. Este gran resorgir del [[Regne de Valéncia]] es finalisarà poc despuix en el [[descobriment d'Amèrica]], la corona d'[[Aragó]] junt en la corona de [[Castella]] aplicarà tots els seus recursos en eixa gran empresa. | + | Considerant-se un gran moviment cultural, comprén totes les ciències de l'época i aporta les millors obres lliteràries en [[llengua valenciana]] escrites en el [[Regne de Valéncia]]. L'immensa majoria de grans escritors d'esta época són valencians o escriuen en llengua valenciana. Este gran resorgir del Regne de Valéncia es finalisarà poc despuix en el [[descobriment d'Amèrica]], la [[corona d'Aragó]] junt en la [[corona de Castella]] aplicarà tots els seus recursos en eixa gran empresa. |
| | | |
− | Un atre important factor serà l'[[inquisició]], que produïx la fugida d'un gran número d'intelectuals, aixina com de comerciants, i orfebres. | + | Un atre important factor serà l'[[inquisició]], que produïx la fugida d'un gran número d'intelectuals, aixina com de comerciants i orfebres. |
| | | |
| == Situació sociopolítica == | | == Situació sociopolítica == |
| + | |
| Per a comprendre realment este moviment és fonamental comprendre l'entorn, puix qualsevol moviment cultural si be pot nàixer d'un canvi, necessita certa estabilitat per al seu creiximent. | | Per a comprendre realment este moviment és fonamental comprendre l'entorn, puix qualsevol moviment cultural si be pot nàixer d'un canvi, necessita certa estabilitat per al seu creiximent. |
| | | |
− | Primer seria interessant saber que en estes terres ya estava sembrada la llavor, encara que esta venia des d'una atra cultura, [[l'àrap]]. Com la ''Taifa de Balànsiya'', va introduir per primera vegada en el món occidental el paper en la fàbrica de [[Xàtiva]], aixina com multitut de ciències. | + | Primer seria interessant saber que en estes terres ya estava sembrada la llavor, encara que esta venia des d'una atra cultura, [[l'àrap]]. Com la ''[[Taifa de Valéncia|Taifa de Balànsiya]]'', va introduir per primera vegada en el món occidental el paper en la fàbrica de [[Xàtiva]], aixina com multitut de ciències. |
| | | |
− | També es varen traduir multitut de texts, tant de la llengua [[Idioma àrap|àrap]], com dels [[idiomes romanços]], i de l'idioma [[Idioma hebreu|hebreu]]. | + | També es varen traduir multitut de texts, tant de la llengua [[Idioma àrap|àrap]], com dels [[Romanç|idiomes romanços]], i de l'idioma [[Idioma hebreu|hebreu]]. |
| | | |
− | Despuix de la mort de [[Martí l'Humà]] i l'absència d'un successor directe, seguixen [[Interregne aragonés|uns anys d'inestabilitat]]. [[Valéncia]] fins al moment havia gojat d'entitat pròpia i era administrada per autoritats públiques, juges i tribunals, anteponent-se estos al dret de senyors i nobles. | + | Despuix de la mort de [[Martí l'Humà]] i l'absència d'un successor directe, seguixen [[Interregne aragonés|uns anys d'inestabilitat]]. [[Valéncia]], fins al moment, havia gojat d'entitat pròpia i era administrada per autoritats públiques, juges i tribunals, anteponent-se estos al dret dels senyors i nobles. |
| | | |
| Les ambicions dels nobles aragonesos i senyors catalans, que de nou se veuen en possibilitats d'estendre els seus senyorius i ampliar els seus dominis personals, revocant els drets conseguits pel poble valencià establits des de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]]. En el [[Compromís de Casp]] ([[1412]]), se conseguixen frenar eixes ambicions, puix que és triat com a successor [[Ferrando I d'Aragó]], de la casa de [[Trastamara]]. Esta casa es distinguix per la seua vinculació a la burguesia, llimitant el poder dels nobles. En el regnat de [[Alfons el Magnànim]] ([[1416]]-[[1458]]), la [[Corona d'Aragó]], i la seua certa pacificació en Castella, comença una política exterior expansiva per la [[Mediterrànea]]. | | Les ambicions dels nobles aragonesos i senyors catalans, que de nou se veuen en possibilitats d'estendre els seus senyorius i ampliar els seus dominis personals, revocant els drets conseguits pel poble valencià establits des de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]]. En el [[Compromís de Casp]] ([[1412]]), se conseguixen frenar eixes ambicions, puix que és triat com a successor [[Ferrando I d'Aragó]], de la casa de [[Trastamara]]. Esta casa es distinguix per la seua vinculació a la burguesia, llimitant el poder dels nobles. En el regnat de [[Alfons el Magnànim]] ([[1416]]-[[1458]]), la [[Corona d'Aragó]], i la seua certa pacificació en Castella, comença una política exterior expansiva per la [[Mediterrànea]]. |