Diferència entre les revisions de "Ångström"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «[Archiu:U+212B.svg|50px|left|Símbolo ångström en unicode]] El '''ångström''' (Å) és una unitat de llongitut empleada principalment per a expressar [[l...».) |
(És recomanable gastar "Llargària" o "Grandària" en conte de "Llongitut" i "Tamany") |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | El '''ångström''' (Å) és una unitat de [[llargària]] empleada principalment per a expressar [[llongitut d'ona|llongituts d'ona]], distàncies moleculars i atòmiques, etc. Es representa per la lletra sueca [[Å]]. | |
| − | El '''ångström''' (Å) és una unitat de [[ | ||
El seu nom prové del nom del físic suec [[Anders Jonas Ångström]]. | El seu nom prové del nom del físic suec [[Anders Jonas Ångström]]. | ||
Última revisió del 11:46 6 feb 2010
El ångström (Å) és una unitat de llargària empleada principalment per a expressar llongituts d'ona, distàncies moleculars i atòmiques, etc. Es representa per la lletra sueca Å.
El seu nom prové del nom del físic suec Anders Jonas Ångström.
atres equivalències[editar | editar còdic]
- 1 nm = 10 Å
- 1 Å = 100 pm
El ångström i el sistema internacional de mesures[editar | editar còdic]
El ångström no és una unitat del sistema internacional de mesures. No obstant està considerada com una de les unitats útils per a respondre a necessitats específiques de certs camps científics o tècnics. La publicació El Sistema Internacional d'Unitats SI de l'Oficina Internacional de Pesos i Mides, editat pel Centre Espanyol de Metrologia, disponible electrònicament, la inclou en la Taula 8 - Atres unitats no pertanyents al SI, i diu:[1]
L'angstrom s'utilisa àmpliament en la cristelografia de rajos x i en química estructural perqué tots els enllaços químics es troben en el rang d'1 a 3 angstroms. No obstant, l'angstrom no ha segut sancionat oficialment pel CIPM ni per la CGPM.
I sobre el seu us advertix:[2]
No obstant, esta clar que certes unitats no pertanyents al SI encara apareixen en publicacions científiques, tècniques i comercials i que continuaran en us durant molts anys. ... D'atra banda, els científics han de tindre la llibertat d'utilisar a voltes unitats no pertanyents al SI, si ho consideren ventajós per al seu treball;...La inclusió d'unitats no pertanyents al SI en este text no implica que es recomane el seu us. Per les raons que ya s'han expost, en general és preferible l'ocupació de les unitats SI. També és desijable evitar l'us conjunt d'unitats no pertanyents al SI i d'unitats SI;
Referències[editar | editar còdic]
Vore també[editar | editar còdic]
- Llista completa dels prefixos del SI
Enllaç extern[editar | editar còdic]
- Calculadora per a convertir entre distintes unitats de llongitut
- Llista de factors de conversió a unitats SI del Comité Internacional de Pesos i Mides
- Centre Espanyol de Metrologia. «Sistema Internacional d'Unitats SI, 8a ed. (2006), 2a ed. En espanyol (2008)». Consultat el 25 de giner de 2009.