Diferència entre les revisions de "Nunbarsegunu"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «En la mitologia mesopotàmica o caldea, '''Nunbarsegunu''' era una deesa mare i deesa de l'antic Mig Orient,…») |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | En la [[Mitologia mesopotàmica|mitologia mesopotàmica o caldea]], '''Nunbarsegunu''' era una [[Deu|deesa]] mare i deesa de l'[[Mig Orient|antic Mig Orient]], mencionada en alguns texts com la vella dòna de Nippur. En alguns texts apareix com [[Nidaba]], Nisaba o Nanibgal, i a la volta com a mare de [[Ninlil]] i consorte de [[Haia]]. És mencionada en ''el mit de Enlil i Ninlil'', quan aconsella a la seua jove filla, per a que esta no vaja sola a passejar al riu, ya que el deu [[Enlil]] que tot ho vea, segurament anava a vore-la i a voler fer-li l'amor. | + | En la [[Mitologia mesopotàmica|mitologia mesopotàmica o caldea]], '''Nunbarsegunu''' era una [[Deu|deesa]] mare i deesa de l'[[Mig Orient|antic Mig Orient]], mencionada en alguns texts com la vella dòna de Nippur. En alguns texts apareix com [[Nidaba]], Nisaba o Nanibgal, i a la volta com a mare de [[Ninlil]] i consorte de [[Haia]]. És mencionada en ''el mit de Enlil i Ninlil'', quan aconsella a la seua jove filla, per a que esta no vaja sola a passejar al riu, ya que el deu [[Enlil]] que tot ho vea, segurament anava a vore-la i a voler fer-li l'amor. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 11:55 14 ago 2024
En la mitologia mesopotàmica o caldea, Nunbarsegunu era una deesa mare i deesa de l'antic Mig Orient, mencionada en alguns texts com la vella dòna de Nippur. En alguns texts apareix com Nidaba, Nisaba o Nanibgal, i a la volta com a mare de Ninlil i consorte de Haia. És mencionada en el mit de Enlil i Ninlil, quan aconsella a la seua jove filla, per a que esta no vaja sola a passejar al riu, ya que el deu Enlil que tot ho vea, segurament anava a vore-la i a voler fer-li l'amor.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- George A. Barton, Archaeology and The Bible
- Robert A. Guisepi, Ancient Sumeria
- Samuel Noah Kramer, "la historia empieza en Sumer"