22 123
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + − + − + − + − + − + Llínea 21:
Llínea 22: − + + + − + − L' [[illa d'Irlanda]] es pel seu tamany la tercera illa d'[[Europa]],<ref>[[Gran Bretanya]] es la primera, i [[Islàndia]] la segona.</ref> i la vigèsima del mon. Està situada al noroest d' [[Europa Continental]], en la vertent occidental del [[Mar d' Irlanda]], al oest de l' [[illa de Gran Bretanya]], i es troba rodejada per centenars de illes menors i illots. Dos països posseïxen sobirania sobre l'illa, la República d' Irlanda, un país independent, que ocupa aproximadament cinc sextes parts de l' illa, i [[Irlanda del Nort]], una regió administrativa del [[Regne Unit]], que ocupa la sexta part restant, en l'extrem nort-oriental de l' illa.+ − El seu territori abarca aproximadament cinc sexts de l' illa (la occidental de les nomenades [[Illes Britàniques]]), contra la costa del noroest d' [[Europa]]. El sext restant pertany a [[Irlanda del Nort]], una [[regió]] administrativa del [[Regne Unit]] i part de l' [[Invasió normanda d' Irlanda|província irlandesa històrica del Ulster]]. Està tradicionalment dividida en quatre regions o províncies: [[Leinster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Laighin''), [[Ulster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Cúige Uladh''), [[Connacht]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Connachta'') i [[Munster (Irlanda)|Munster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''An Mhumhain'').+ + + + + − === Idioma ===+ − Els idiomes oficials son l' [[idioma irlandés|irlandés]] (Gaeilge), [[idioma celta]] natiu, i l' [[idioma anglés|anglés]], el qual està descrit constitucionalment com un idioma oficial secundari.+ − Aprendre irlandés es obligatori en l' [[educació]], pero el anglés es amplement predominant. − Les senyals públiques son generalment bilingües i existixen també mijos nacionals en irlandés. − La població pertanyent a comunitats de parla predominantment irlandesa (els [[Gaeltacht]]) es troba llimitada a apenes unes decenes de mils de persones en bosses aïllades, principalment cap a la costa occidental.<ref>[http://www.idaireland.com/home/index.aspx?id=13#3.3 Espanyol], IDA Ireland, Consultat el [[24 de setembre]] de [[2008]]</ref> + − === Música ===+ − En Irlanda es cuida molt la [[Música d' Irlanda|música tradicional irlandesa]], pero a banda destaquen figures musicals de finals del [[segle XX]] com [[Christy Moore]], [[Pat Ingolsby]], [[Shane MacGowan]] i [[Sinéad O'Connor]]. També destaca la banda de rock [[U2 (grup musical)|U2]], [[The Corrs]], [[The Cranberries]], [[Bob Geldof]], [[Gary Moore]], [[Thin Lizzy]], [[Horslips]], [[Rory Gallagher]], [[Westlife]], [[Chris De Burgh]] i [[Van Morrison]]. En música mes tradicional destaquen [[Enya]], [[The Dubliners]], [[Tara Blaise]] i [[The Chieftains]] entre atres, a banda de [[James Galway]] (flautiste clàssic). + − === Mitologia ===+ − Part de la mitologia del poble irlandés en la [[Rei Artur|narració arturiana]] en la [[princesa]] irlandesa [[Isolda d' Irlanda]] (coneguda també com a ''Isolda la Justa'' i ''Isolda la Bella''), que es filla del rei [[Anguish]] i d' Isolda, la [[regina|regina mare]]. Es un dels personages principals dels poemes ''[[Tristán]]'' de [[Béroul]], [[Tomàs d' Anglaterra|Tomàs de Bretanya]] i [[Gottfried von Strassburg]]. − Atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic [[Leprechaun]], sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu or per a que ho deixes marchar.<ref>[http://www.hadasyleyendas.com/duendes.htm Leprechaun], Fades i llegendes, Consultat el [[20 de setembre]] de [[2008]]</ref>+ + + + + + + + + + + + + + + + + − + − + − + − + − + − + − + − + + + + +
sense resum d'edició
{{atresusos|Irlanda}}
{{Infobox països
{{Infobox països
|nom = Éire Ireland
|nom = Éire Ireland
''Republica d'Irlanda''
''República d'Irlanda''
|image_Senyera = [[Image:Irlanda.png|Senyera|Senyera]]
|image_Senyera = [[File:Ireland flag.gif|110px|Senyera]]
|image_escut = [[Image:Escut_d'Irlanda.png|Escut|Escut]]
|image_escut = [[File:Coat of Arms of Ireland.jpg|110px|Escut]]
|image_situacio = [[Image:Irlanda-Mapa.png]]
|image_situacio = [[File:EU-Ireland.svg|250px]]
|capital = Dublin
|capital = Dublin
|població = 4.062.235 hab.
|població = 4.062.235 hab.
|ciutat més poblada = Dublin
|ciutat més poblada = Dublin
|forma de Govern = Republica
|forma de Govern = República
|president = Mary McAleese
|president = Mary McAleese
|llengües = [[irlandés]] (oficial), [[Llengua anglesa|anglés]].
|llengües = [[irlandés]] (oficial), [[Llengua anglesa|anglés]].
|matrícula_avió=EI
|matrícula_avió=EI
|códic_ISO=372 / IRL / IE
|códic_ISO=372 / IRL / IE
|Us Horari = CET (([[UTC]]) *|horari_estiu=[[WEST]] ([[UTC]]+1)
|Us Horari = CET (([[UTC]])
|horari_estiu=[[WEST]] ([[UTC]]+1)
|Domini = .ie
|Domini = .ie
|Membre de: = [[ONU]], [[UE]], [[OSCE]], [[CIN]], [[OEI]], [[COE]].
|Membre de: = [[ONU]], [[UE]], [[OSCE]], [[CIN]], [[OEI]], [[COE]].
}}
}}
'''Irlanda''' (''Éire'' {{IPA|[ˈeːrʲə]}}, en [[idioma irlandés|irlandés]]; ''Ireland'', en [[idioma anglés|anglés]]), és un [[país]] del noroest d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea]] (UE). La seua capital és [[Dublin]] (en [[idioma irlandés|irlandés]]: ''Baile Átha Cliath'' i en [[idioma anglés|anglés]]: ''Dublin''). En l'any [[1949]] se declarà l'estat irlandés com a la [[República Irlandesa|República d'Irlanda]] (en [[idioma anglés|anglés]] Republic of Ireland, en [[idioma irlandés|irlandés]]: Poblacht na hÉireann). A voltes se li diu coloquialment «l'Illa Esmeralda», fent referencia a l'intens color vert dels [[Parc Fènix|camps irlandesos]].
''Irlanda''' (''Éire'' {{IPA|[ˈeːrʲə]}}, en [[idioma irlandés|irlandés]]; ''Ireland'', en [[idioma anglés|anglés]]), es un [[país]] del noroest d' [[Europa]] que forma part de l''[[Unió Europea]] (UE). La seua capital es [[Dublin]] (en [[idioma irlandés|irlandés]]: ''Baile Átha Cliath'' i en [[idioma anglés|anglés]]: ''Dublin''). En l'' any [[1949]] es declara l'estat irlandés com a la [[República Irlandesa|República d'Irlanda]] (en [[idioma anglés|anglés]] Republic of Ireland, en [[idioma irlandés|irlandés]]: Poblacht na hÉireann). A voltes se li diu coloquialment «l'Illa Esmeralda», fent referencia al intens color vert dels [[Parc Fènix|camps irlandesos]].
L'illa d'[[Irlanda]] és pel seu tamany la tercera illa d'[[Europa]],<ref>[[Gran Bretanya]] és la primera, i [[Islàndia]] la segona.</ref> i la vigèsima del mon. Està situada al noroest d'[[Europa Continental]], en la vertent occidental de la [[Mar d'Irlanda]], a l'oest de l'[[illa de Gran Bretanya]], i es troba rodejada per centenars d'illes menors i illots. Dos països posseïxen sobirania sobre l'illa, la República d' Irlanda, un país independent, que ocupa aproximadament cinc sextes parts de l'illa, i [[Irlanda del Nort]], una regió administrativa del [[Regne Unit]], que ocupa la sexta part restant, en l'extrem nort-oriental de l'illa.
El seu territori abarca aproximadament cinc sexts de l'illa (l'occidental de les nomenades [[Illes Britàniques]]), contra la costa del noroest d'[[Europa]]. El sext restant pertany a [[Irlanda del Nort]], una [[regió]] administrativa del [[Regne Unit]] i part de l'[[Invasió normanda d'Irlanda|província irlandesa històrica de l'Ulster]]. Està tradicionalment dividida en quatre regions o províncies: [[Leinster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Laighin''), [[Ulster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Cúige Uladh''), [[Connacht]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Connachta'') i [[Munster (Irlanda)|Munster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''An Mhumhain'').
== Història ==
{{AP|Historia d'Irlanda|Historia de la República d'Irlanda}}
=== Prehistòria i Edat Antiga ===
[[Archiu:Newgrange.JPG|thumb|[[Newgrange]], un dels [[passage funerari|passages funeraris]] del complex ''[[Brú na Bóinne]]''.]]
Els habitants originaris d'Irlanda eren [[Caça-recolecció|caçadors i recolectors]] durant el periodo [[Mesolític]] i usaven ferramentes de pedra. Al voltant de l'any [[sigle XXX a. C.|3000 a.C.]] varen evolucionar a la [[Edat de Bronze]], cultivant grans, criant [[animal]]s domèstics i fabricant [[arma|armes]], ferramentes i [[joyeria]] de [[bronze]]. Al començament del [[sigle XXI a. C.|2000 a.C.]], varen construir grans [[santuari]]s i [[tomba|tombes]] de [[pedra]] ([[megalits]]), encara observables en el païsage irlandés. En el [[sigle I a. C.]] estava baix el control dels [[pictos]], gent del [[Neolític]] descrita en el [[folclore]] irlandés com [[Fir Bolg]].
[[Escòcia]] pren el seu nom de "Scotus", terme [[Llatí|llatí]] que significa "irlandés" (la forma plural és "Scoti", "irlandesos")<ref name="Encyclopedia Americana">The Encyclopedia Americana: A Library of Universal Knowledge: Volume 15, (1919) Encyclopedia Americana Corp., University of Winsconsin – Madison</ref>. Açò fa referència als colonisadors gaèlics d'Irlanda, país que els romans inicialment varen cridar "Scotia" (forma femenina de "Scotus"). Els irlandesos que varen colonisar l'actual Escòcia eren coneguts com "Scoti"<ref name="Encyclopedia Americana" />. Els romans de la fase del baix imperi utilisaven el nom "Caledònia" per a referir-se a l'actual Escòcia<ref name="Encyclopedia Americana" />.
[[Archiu:Celtic round dogs.svg|thumb|upright|left|[[Beltane]].]]
Els primers [[celta|celtes]] varen aplegar al voltant de [[sigle XVII a.C.|1600 a.C.]] fundant l'[[Irlanda celta]]. Políticament els celtes varen dividir Irlanda en quatre províncies: [[Leinster]], [[Munster (Irlanda)|Munster]], [[Ulster]] i [[Connacht]]. Abans de la seua arribada, les unitats bàsiques de la societat irlandesa eren les [[Tuatha]], o chicotets regnes, cadascun dels quals era prou chicotet, aproximadament 150 tuatha per a una població de menys de 500.000 persones. El territori complet estava governat per un [[monarca]] denominat [[Gran Rei d'Irlanda|Gran Rei]].
La llista tradicional dels nomenats en el títul de «[[Gran rei d'Irlanda|Rei Suprem d'Irlanda]]» se remonta a mils d'anys, a mitan [[II mileni a. C.|II mileni a.C.]], encara que les primeres parts de la llista són prou [[Mit|mítiques]]. No es té certea d'en quín punt de la llista comença a referir-se a individus històrics i tampoc en quín punt se pot nomenar ad estos individus «Rei Suprem», en el posterior sentit de la paraula. Esta estructura social s'adaptava a l'[[Torre irlandesa|estil de vida dels celtes]], des de sempre predisposts a organisar-se en unitats tribals relativament menudes i autònomes.
Els ''[[Anals dels quatre mestres]]'' (en irlandés, ''Annala Rioghachta Éireann'') o els ''Anals del regne d'Irlanda pels quatre mestres'' són una [[crònica]] de l'història d'Irlanda. Les entrades comprenen les dates entre el [[sigle XXIII a. C.|2242 a.C.]] i el [[1616|1616 d. de C.]], encara que es creu que les primeres entrades se referixen a dates al voltant del [[sigle VI a. C.|550 a.C.]] Són una recopilació d'anals anteriors, encara que hi ha alguns treballs originals. Se varen recopilar entre els anys [[1632]] i [[1636]] en el [[monasteri]] [[franciscà]] del [[Comtat de Donegal]].
[[Beltane]] o [[Bealtaine]] (en irlandés ‘Bon Foc’) era un antic dia festiu irlandés que es celebrava l'[[1 de maig]]. Per als celtes, Beltane marcava el començament de la temporada d'[[estiu]] [[pastor]]al, quan les manades de [[ganado]] es portaven cap a les pastures d'estiu i a les terres de pastura de les [[montanya|montanyes]]. En irlandés modern ''Mi na Bealtaine'' (més de Bealtaine) és el nom del més de [[maig]]. A sovint, s'abrevia el nom del més com Bealtaine, coneixent al dia festiu com Lá Bealtaine. Una de les principals activitats de la festivitat consistia en encendre [[foguera|fogueres]] en les montanyes i [[tossal]]s en ritual i significat polític en ''Oidhche Bhealtaine'' (La vespra de Bealtaine). En gaèlic [[Escòcia|escocés]] modern, s'usa sol ''Lá Buidhe Bealtaine'' (el dia groc de Bealltain) per a descriure el primer dia de maig.
[[Patrici d'Irlanda|Sant Patrici]] ([[384]]-[[461]]), un [[arquebisbe]] i [[missioner]] vengut d'[[Escòcia]], va aplegar a Irlanda per a convertir als habitants al [[cristianisme]]. Va poder realisar importants conversions dins de les famílies reals i, a través de les escoles monacals, va introduir la paraula escrita (en [[llatí]]). A la mort de Sant Patrici, l'èlit irlandesa ya era lletrada i registrava la seua història per escrit. Irlanda es va transformar casi exclusivament en cristiana i en centre d'erudició i [[cultura]], pero la major part d'este llegat va ser destruït durant les incursions [[Viking|vikingues]] dels sigles [[Sigle IX|IX]] i [[Sigle X|X]].
== Idioma ==
Els idiomes oficials són l'[[idioma irlandés|irlandés]] (Gaeilge), [[idioma celta]] natiu, i l'[[idioma anglés|anglés]], el qual està descrit constitucionalment com un idioma oficial secundari.
Deprendre irlandés és obligatori en l'[[educació]], pero l'anglés és amplament predominant.
Les senyals públiques són generalment bilingües i existixen també mijos nacionals en irlandés.
La població pertanyent a comunitats de parla predominantment irlandesa (els [[Gaeltacht]]) se troba llimitada a apenes unes decenes de mils de persones en zones aïllades, principalment cap a la costa occidental.<ref>[http://www.idaireland.com/home/index.aspx?id=13#3.3 Espanyol], IDA Ireland, Consultat el [[24 de setembre]] de [[2008]]</ref>
== Música ==
En Irlanda es cuida molt la [[Música d'Irlanda|música tradicional irlandesa]], pero a banda destaquen figures musicals de finals del [[sigle XX]] com [[Christy Moore]], [[Pat Ingolsby]], [[Shane MacGowan]] i [[Sinéad O'Connor]]. També destaca la banda de rock [[U2 (grup musical)|U2]], [[The Corrs]], [[The Cranberries]], [[Bob Geldof]], [[Gary Moore]], [[Thin Lizzy]], [[Horslips]], [[Rory Gallagher]], [[Westlife]], [[Chris De Burgh]] i [[Van Morrison]]. En música més tradicional destaquen [[Enya]], [[The Dubliners]], [[Tara Blaise]] i [[The Chieftains]] entre atres, a banda de [[James Galway]] (flautiste clàssic).
== Mitologia ==
Part de la mitologia del poble irlandés en la [[Rei Artur|narració arturiana]] en la [[princesa]] irlandesa [[Isolda d'Irlanda]] (coneguda també com a ''Isolda la Justa'' i ''Isolda la Bella''), que és filla del rei [[Anguish]] i d'Isolda, la [[regina|regina mare]]. És un dels personages principals dels poemes ''[[Tristán]] '' de [[Béroul]], [[Tomàs d'Anglaterra|Tomàs de Bretanya]] i [[Gottfried von Strassburg]].
Una atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic [[Leprechaun]], sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu [[or]] per a que li deixes marchar.<ref>[http://www.hadasyleyendas.com/duendes.htm Leprechaun], Fades i llegendes, Consultat el [[20 de setembre]] de [[2008]]</ref>
== Referències==
<references/>
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[http://www.irlgov.ie Govern d' Irlanda]
{{commonscat|Republic of Ireland}}
*[http://foreignaffairs.gov.ie/ Ministeri d'Assunts Exteriors d' Irlanda]
* [http://www.irlgov.ie Govern d' Irlanda]
*[http://www.mae.es/Embajadas/Dublin/es/home Embaixada d'Espanya en Irlanda]
* [http://foreignaffairs.gov.ie/ Ministeri d'Assunts Exteriors d' Irlanda]
*[http://www.eu2004.ie/templates/homepage.asp?sNavlocator=1 Presidència irlandesa de l' Unió Europea en 2004]
* [http://www.mae.es/Embajadas/Dublin/es/home Embaixada d'Espanya en Irlanda]
*[http://www.who.int/countries/irl/es/ Informació de la OMS sobre Irlanda]
* [http://www.eu2004.ie/templates/homepage.asp?sNavlocator=1 Presidència irlandesa de l' Unió Europea en 2004]
*[http://www.irlanda-u2.com/ Un viage per Irlanda]
* [http://www.who.int/countries/irl/es/ Informació de la OMS sobre Irlanda]
*[http://www.browseireland.com Browse Ireland - Directori]
* [http://www.irlanda-u2.com/ Un viage per Irlanda]
*[http://www.traveldir.org/ireland/ Guia de viages d' Irlanda]
* [http://www.browseireland.com Browse Ireland - Directori]
* [http://www.traveldir.org/ireland/ Guia de viages d' Irlanda]
{{Països Europa}}
{{UE}}
{{UE}}
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Europa]]
[[Categoria:Irlanda]]
[[Categoria:Irlanda]]
[[Categoria:Unió Europea]]
[[Categoria:Unió Europea]]
[[Categoria:Membres de l'ONU]]
[[Categoria:Membres de l'ONU]]