Canvis

'''Canals''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el sur de la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Costera]]. Conta en 13.771 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).

'''Canals''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el sur de la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Costera]]. Conta en 13.187 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2022]]).

== Geografia ==

== Geografia ==

Situat en la vall de Montesa, entre la ''[[Serra Grossa]] '' i [[La Costera]]. La major part del municipi és plana, excepte un chicotet sector al sur per on penetren els contraforts de la ''Serra Grossa'', on s'alça l'Atalaya (556 [[msnm]]) i la ''Cruz'' (520 msnm), en el llímit en [[L'Olleria]], quedant entre abdós el port del mateix nom. El [[riu Canyoles]] travessa el terme en direcció O-NE; el riu '' dels Sants'', afluent del Canyoles, naix prop d'este terme i ya en ell es bifurca, formant dos séquies per als recs en els térmens de [[Xàtiva]] i atres municipis de [[La Costera]].

Situat en la vall de Montesa, entre la ''[[Serra Grossa]] '' i [[La Costera]]. La major part del municipi és plana, excepte un chicotet sector al sur per a on penetren els contraforts de la ''Serra Grossa'', a on s'alça l'Atalaya (556 [[msnm]]) i la ''Cruz'' (520 msnm), en el llímit en [[L'Olleria]], quedant entre abdós el port del mateix nom. El [[riu Canyoles]] travessa el terme en direcció O-NE; el riu '' dels Sants'', afluent del Canyoles, naix prop d'este terme i ya en ell es bifurca, formant dos séquies per als recs en els térmens de [[Xàtiva]] i atres municipis de [[La Costera]].

La vila es troba en la ribera esquerra del [[riu Canyoles]]. Per la seua proximitat a [[L'Alcúdia de Crespins]] forma una conurbació en dita localitat.

La vila es troba en la ribera esquerra del [[riu Canyoles]]. Per la seua proximitat a [[L'Alcúdia de Crespins]] forma una conurbació en dita localitat.

Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de l'[[A-7]].  

Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de l'[[A-7]].  

=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] ===

=== Barris i pedanies ===

En quant a les seues pedanies, inclou en el seu terme a [[Ayacor]], incorporat a finals del [[sigle XIX]] i que al seu torn comprenia [[Torre Cerdá]] (o Torre dels Frares) incorporada poc abans. L'actual barri de ''La Torre'' era molt antigament un poble diferent. Els barris més antics són el de ''La Torre'', el de ''Sant Vicent'' i la contornada de l'iglésia parroquial.

En quant a les seues pedanies, inclou en el seu terme a [[Ayacor]], incorporat a finals del [[sigle XIX]] i que al seu torn comprenia [[Torre Cerdá]] (o Torre dels Frares) incorporada poc abans. L'actual barri de ''La Torre'' era molt antigament un poble diferent. Els barris més antics són el de ''La Torre'', el de ''Sant Vicent'' i la contornada de l'iglésia parroquial.

== Història ==

== Història ==

Històricament, s'estima la seua fundació entre els anys [[1240]] i [[1250]], Canals fon molt important durant la dominació musulmana. La seua situació privilegiada junt en el [[riu Canyoles]] i el [[riu dels Sants]] li proporcionava terres fèrtils. Fon en aquella época quan es van construir els canals per a aprofitar l'[[aigua]]. D'ací el nom de Canals.

Històricament, s'estima la seua fundació entre els anys [[1240]] i [[1250]], Canals fon molt important durant la dominació musulmana. La seua situació privilegiada junt en el [[riu Canyoles]] i el [[riu dels Sants]] li proporcionava terres fèrtils. Fon en aquella época quan es varen construir els canals per a aprofitar l'[[aigua]]. D'ací el nom de Canals.

 

Conquistat i repoblat per la [[Corona d'Aragó]], Canals conserva, com el restant de la comunitat, la cultura e història que varen portar aquells repobladors.

Conquistat i repoblat per la [[Corona d'Aragó]], Canals conserva, com el restant de la comunitat, la cultura e història que varen portar aquells repobladors.

En ''La Torre'' de Canals (llavors un ''lloc'' i ara barri) va nàixer el [[Papa]] [[Calixt III]] en [[1378]].

En ''La Torre'' de Canals (llavors un ''lloc'' i ara barri) va nàixer el [[Papa]] [[Calixt III]] en [[1378]].

És en la [[pedania]] d'Ayacor on va nàixer, en [[1957]], el motoriste [[Ricardo Tormo]], bicampeó del món.

És en la [[pedania]] d'Ayacor a on va nàixer, en [[1957]], el motoriste [[Ricardo Tormo]], bicampeó del món.

== Demografia ==

== Demografia ==

Canals conta en 13.771 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).

Canals conta en 13.187 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2022]]).

{| {{tablabonita}}

 

!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolución demogràfica de Canals<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] En el cens de 1857 s'inclou la població del municipi de Canals (2.604 hab.) més la població del llavors municipi independent d'Ayora (475 hab.); en els censos següents Ayora es trobava ya absorbida pel municipi de Canals.</small></ref>

{| align="" {{tablabonita}}

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de Canals<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] En el cens de 1857 s'inclou la població del municipi de Canals (2.604 hab.) més la població del llavors municipi independent d'Ayora (475 hab.); en els censos següents Ayora es trobava ya absorbida pel municipi de Canals.</small></ref>

|-

|-

! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2002]] !! [[2006]] !! [[2007]]

! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2002]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2017]] !! [[2022]]

|-

|-

| align=center| 3.079|| align=center| 4.443||align=center| 4.695|| align=center| 4.857|| align=center|4.967||align=center| 5.261||align=center| 5821||align=center| 6.176|| align=center|7.350|| align=center|9.080|| align=center| 11.151|| align=center| 12.185|| align=center| 12.886|| align=center| 13.040||align=center| 13.150 || align=center| 13.771  

 

| align=center| 3.079|| align=center| 4.443|| align=center| 4.695|| align=center| 4.857|| align=center|4.967||align=center| 5.261||align=center| 5821|| align=center| 6.176|| align=center|7.350|| align=center|9.080|| align=center| 11.151|| align=center| 12.185|| align=center| 12.886|| align=center| 13.040||align=center| 13.150 || align=center| 13.771 || align=center| 13.631 || align=center| 13.187

|}

|}

== Economia ==

== Economia ==

== Monuments ==

== Monuments ==

* La Lloca, arbre monumental plantat en [[1914]].

* La Lloca, arbre monumental plantat en l'any [[1914]].

* Iglésia Parroquial de Sant Antoni Abat. Construïda en el [[sigle XVII]] i en decoració ''[[churrigueresc|churrigueresca]] '' en el seu interior.

* Iglésia Parroquial de Sant Antoni Abat. Construïda en el [[sigle XVII]] i en decoració ''[[churrigueresc|churrigueresca]] '' en el seu interior.

* Iglésia de la Torre / Oratori dels Borja. D'estil gòtic primitiu en orige, (provablement es va edificar en el [[sigle XIII]]), ha segut reformada diverses vegades.

* Iglésia de la Torre / Oratori dels Borja. D'estil gòtic primitiu en orige, (provablement es va edificar en el [[sigle XIII]]), ha segut reformada diverses vegades.

* Torrasa dels Borja. Antiga torre de vigilància musulmana que es va edificar provablement en el [[sigle XII]]. Posteriorment es va integrar en el palau dels Borja del qual és la principal resta en l'actualitat. Fon restaurada en els anys 90 del [[sigle XX]].

* Torrasa dels Borja. Antiga torre de vigilància musulmana que es va edificar provablement en el [[sigle XII]]. Posteriorment es va integrar en el palau dels Borja del qual és la principal resta en l'actualitat. Fon restaurada en els [[anys 90]] del [[sigle XX]].

== Festes locals ==

== Festes locals ==

[[File:Foguera de Canals (La Costera) 3.jpg|thumb|Foguera de Canals (La Costera)]]

[[File:Foguera de Canals (La Costera) 3.jpg|thumb|Foguera de Canals (La Costera)]]

* '''[[Antonio Abat|Sant Antoni Abat]] ''', els dies 16, 17 i 18 de [[giner]]. Destaquen per la cremà de la major foguera del món, cridada la ''foguera'', i pel dia dels ''parells'' a on els festers, sobre [[cavall|cavalls]] tot el dia 18, repartixen per tots els carrers del poble milers de joguets. Durant eixes festes, la gent del poble recita el que ells diuen un [[vitol]]. El vitol és esta frasse: ''Vitol i vitol al nostre patró del poble!!'', i la gent respon: ''Vitol!!''. Esta pràctica adquirix un major simbolisme durant la processó el dia 17 en la que la gent crida el vitol durant el recorregut. Els festers i les festeres també el criden constantment en tots el seu actes. Els festers poden ser de dos a què vullguen. Solen ser grups familiars o d'amics que es van apuntar anys arrere per a ser-ho. Hi ha un fester que assumix el paper de [[Bandera]] i un atre que és el [[Cuiro]].  

* '''[[Sant Antoni Abat]] ''', els dies 16, 17 i 18 de [[giner]]. Destaquen per la cremà de la major foguera del món, nomenada la ''foguera'', i pel dia dels ''parells'' a on els festers, sobre [[cavall|cavalls]] tot el dia 18, repartixen per tots els carrers del poble milers de joguets. Durant eixes festes, la gent del poble recita el que ells diuen un [[vitol]]. El vitol és esta frasse: ''Vitol i vitol al nostre patró del poble!!'', i la gent respon: ''Vitol!!''. Esta pràctica adquirix un major simbolisme durant la processó el dia 17 en la que la gent crida el vitol durant el recorregut. Els festers i les festeres també el criden constantment en tots el seu actes. Els festers poden ser de dos a qué vullguen. Solen ser grups familiars o d'amics que es varen apuntar anys arrere per a ser-ho. Hi ha un fester que assumix el paper de [[Bandera]] i un atre que és el [[Cuiro]].  

El Bandera és el més important i és l'encarregat de recitar el vitol final en els actes. La seua indumentària és un trage fosc i un barret que llança al final de la festa i el que ho agarra obté entrades per al sopar en la que se servix [[arròs al forn]]. Estes festes són molt interessants per als turistes perqué són molt intenses i per l'expectacularitat ''foguera'' i els ''parells''.  

El Bandera és el més important i és l'encarregat de recitar el vitol final en els actes. La seua indumentària és un trage fosc i un capell que llança al final de la festa i el que ho agarra obté entrades per al sopar en la que se servix [[arròs al forn]]. Estes festes són molt interessants per als turistes perqué són molt intenses i per l'expectacularitat ''foguera'' i els ''parells''.  

* '''Fira de setembre'''. El segon fi de semana de setembre se celebra la fira. En estes festes destaquen les [[paella|paelles]], les [[vaqueta|vaquetes]] i la festa de disfrassos.

* '''Fira de setembre'''. El segon fi de semana de setembre se celebra la fira. En estes festes destaquen les [[paella|paelles]], les [[vaqueta|vaquetes]] i la festa de disfrassos.

Són plats molt coneguts l'[[arròs al forn]], o les pastes que es repartixen el dia de [[Antoni Abat|Sant Antoni]].

Són plats molt coneguts l'[[arròs al forn]], o les pastes que es repartixen el dia de [[Antoni Abat|Sant Antoni]].

== Persones célebres naixcudes en esta localitat ==

== Persones célebres ==

* [[Ricardo Tormo]] gran pilot de motociclisme bicampeó del món, naixcut en la pedania d'Ayacor, fill predilecte del poble de Canals.

* [[Ricardo Tormo]] gran pilot de motociclisme bicampeó del món, naixcut en la pedania d'Ayacor, fill predilecte del poble de Canals.

* [[Calixt III]], el nom original de la qual és Alfons de Borja. Primer papa Borja, que va inaugurar la saga valenciana en Roma, aixina com va canonisar a [[Sant Vicent Ferrer]].

* [[Calixt III]], el nom original de la qual és Anfós de Borja. Primer papa Borja, que va inaugurar la saga valenciana en Roma, aixina com va canonisar a [[Sant Vicent Ferrer]].

* [[Ricardo Sanz García|Ricardo Sanz]], dirigent anarquiste durant la [[Guerra Civil Espanyola]] exiliat en [[França]] fins a [[1979]].

* [[Ricardo Sanz García|Ricardo Sanz]], dirigent anarquiste durant la [[Guerra Civil Espanyola]] exiliat en [[França]] fins a [[1979]].

   | Alcalde_6 = Vicent Felipe Conca

   | Alcalde_6 = Vicent Felipe Conca

   | Partit_6 = [[PPCV]]

   | Partit_6 = [[PPCV]]

   | Alcalde_7 = Pascual Durá B./Vicent Sancho F.

   | Alcalde_7 = Pascual Durá Barberá

   | Partit_7 = GdC (Gent de Canals)

Vicent Sancho Fombuena

   | Partit_7 = GdC ([[Gent de Canals]])

   | Alcalde_8 = Ricardo Cardona

   | Alcalde_8 = Ricardo Cardona

   | Partit_8 = [[PPCV]]

   | Partit_8 = [[PPCV]]

}}

}}

== Notes ==

== Vore també ==

== Referències ==

{{listaref}}

{{listaref}}

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{Municipis de La Costera}}

{{Municipis de La Costera}}