Diferència entre les revisions de "Montu"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Montu.svg|thumb|150px|Montu]]
+
[[Image:Montu.svg|thumb|250px|Montu]]
'''Montu''' és un deu solar i de la guerra de la [[mitologia]] [[Egipte|egípcia]], fill d'[[Amon]] i [[Mut]], i germà de [[Khonsu]].
 
  
Era representat en [[cos]] d'[[home]] i [[cap]] de falcó en un disc solar coronat en dos plomes.<ref>{{es}} Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref>
+
'''Montu''' és un [[deu]] solar i de la guerra de la [[mitologia egípcia]], fill d'[[Amon]] i [[Mut]], i germà de [[Khonsu]].
  
El seu cult principal fon en [[Hermontis]], estenent-se a vàries ciutats: Tebes ([[Karnak]]), [[Medamud]] o [[Tod]]. També fon venerat en [[Núbia]]. Fon desplaçat per Amon durant la [[dinastia XII]], revitalisant-se el seu cult en el [[tercer periodo Intermig]].
+
== Iconografia ==
 +
Va ser representat com a [[home]] en [[cap]] de [[falcó]], coronat en el disc solar, dos plomes i dos [[uraeus]]. Armat en un arc i un astral. A voltes, en cap de [[bou]], coronat pel disc solar i dos plomes.<ref>{{es}} Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref>
  
 +
== Mitologia ==
 +
Montu era una antiga deitat, considerat deu local d'Hermontis, ciutat situada al sur de Tebas, formant part de la Tríade tebana. Se li associava en el falcó, sent representat en el cap d'este ser. Inicialment era un deu solar, pero més tart, durant l'Imperi Mig, se li considerava deu de la guerra i era qui brindava protecció al [[faraó]] durant les batalles. Montu era considerat fill adoptiu d'Amón i Mut.
 +
 +
== Sincretisme ==
 +
Va ser identificat en [[Ra]], com Montu-Ra, sent el poder destructiu de la calor del Sol.
 +
 +
== Cult ==
 +
El seu cult principal va ser en Hermontis, estenent-se a vàries ciutats: Tebas (Karnak), Medamud, Tod. També va ser venerat en [[Nubia]]. Va ser desplaçat per Amón durant la [[dinastia XII]], revitalisant-se el seu cult en el tercer Periodo Intermig. La seua festa se celebrava el quint dia del segon més de l'estació d'Ajet.
 +
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
<references />
 
<references />
Llínea 14: Llínea 23:
 
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
 
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
  
==Bibliografia ==
+
== Bibliografia ==
 
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
 
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
 
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
 
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9

Última revisió del 14:09 6 ago 2024

Montu

Montu és un deu solar i de la guerra de la mitologia egípcia, fill d'Amon i Mut, i germà de Khonsu.

Iconografia[editar | editar còdic]

Va ser representat com a home en cap de falcó, coronat en el disc solar, dos plomes i dos uraeus. Armat en un arc i un astral. A voltes, en cap de bou, coronat pel disc solar i dos plomes.[1]

Mitologia[editar | editar còdic]

Montu era una antiga deitat, considerat deu local d'Hermontis, ciutat situada al sur de Tebas, formant part de la Tríade tebana. Se li associava en el falcó, sent representat en el cap d'este ser. Inicialment era un deu solar, pero més tart, durant l'Imperi Mig, se li considerava deu de la guerra i era qui brindava protecció al faraó durant les batalles. Montu era considerat fill adoptiu d'Amón i Mut.

Sincretisme[editar | editar còdic]

Va ser identificat en Ra, com Montu-Ra, sent el poder destructiu de la calor del Sol.

Cult[editar | editar còdic]

El seu cult principal va ser en Hermontis, estenent-se a vàries ciutats: Tebas (Karnak), Medamud, Tod. També va ser venerat en Nubia. Va ser desplaçat per Amón durant la dinastia XII, revitalisant-se el seu cult en el tercer Periodo Intermig. La seua festa se celebrava el quint dia del segon més de l'estació d'Ajet.

Referències[editar | editar còdic]

  1. (espanyol) Alberto Siliotti (2005). Egipto. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6
  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons