Diferència entre les revisions de "Fra Antoni Canals"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «Escritor, dominic i teòlec...va naixer en 1352 en la ciutat de Valencia i faltà l'any 1419 en la mateixa ciutat. De jove ingressà en l'orde dels dominics i f...».)
 
 
(No es mostren 30 edicions intermiges d'7 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
Escritor, dominic i teòlec...va naixer en 1352 en la ciutat de Valencia i faltà l'any 1419 en la mateixa ciutat.
+
{{Infobox escritor
+
| nom              = Fra Antoni Canals
De jove ingressà en l'orde dels dominics i fon discípul de sant Vicent Ferrer, se'l considera u dels primers escritors renaixentistes de la lliteratura valenciana per les seues traduccions d'obres clàssiques, de les que destaquen, De providentia, de Séneca, i d'una part del poema de Petrarca Àfrica i el seu, Raonament entre Escipió i Anival.
+
| image            = Factorum et dictorum memorabilium. Valerio Máximo.jpg
 +
| grandària        = 250px
 +
| descripció      = Dictorum factorumque memorabilium de Valeri Màxim
 +
| seudònim        =
 +
| naixcut          = [[1352]]
 +
| nascuda          =
 +
| lloc_de_naiximent = [[Canals]], [[Valéncia]]
 +
| mort              = [[1419]]
 +
| morta            =
 +
| lloc_de_mort      =
 +
| ocupació          = Escritor, religiós
 +
| país              = [[Espanya]]
 +
| periodo          = [[Sigle XIV]]-[[Sigle XV]] ([[Sigle d'Or Valencià]])
 +
| gènero            = Traducció d'obres al [[valencià]]
 +
| temàtica          =
 +
| moviment          =
 +
| primeres_obres    =
 +
| obres_magnes      = ''Traducció del Valeri Màxim''
 +
''
 +
| influències      =
 +
| influenciat      =
 +
| influenciada      =
 +
| premis            =
 +
| lloc web          =
 +
| firma        =
 +
| notes a peu      =
 +
}}
 +
'''Fra Antoni Canals''' ([[Valéncia]], [[1352]] - † [[1419]]), encara que es creu que va nàixer en [[Canals]] (Valéncia), teòlec, traductor, prosiste i flare dominic com [[Sant Vicent Ferrer]], del que fon discípul.
  
Fon el primer escritor que distinguí entre “llengua catalana” i “llengua valenciana”. Puix en el pròlec de la traducció que realisà del “Valeri Màxim”, en 1395 trobem una explicació de per qué ha traduït esta obra a la llengua valenciana, és la següent, "...tret del llati en nostra vulgada lenga materna Valenciana axi com he pogut jatssessia que altres l'agen tret en lenga cathalana empero com lur stil sia fort larch e quasi confus.."
+
Fra Antoni Canals en el pròlec de l'any [[1395]] de la seua traducció del “[[Valeri Màxim]]” aclarix que realisa una traducció de l'obra a la [[llengua valenciana]], sabent que atres ya l'han feta en [[llengua catalana]], lo que ya de per si és un testimoni indiscutible de que ya en aquell temps el valencià i el català eren considerades dos llengües diferents:
  
D'eta manera Antoni Canals, ratifica ya en 1395 el nom de la llengua valenciana, ya que afirma que parla una llengua pròpia, el valencià, diferenciada de qualsevol atra del seu entorn.
+
{{Cita|... perque yo, a manament del vostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l’agen tret en LENGA CATHALANA...}}
  
En 1395, el mateix any que traduí el “Valeri Màxim”, substituí a Sant Vicent en la càtedra de Teologia de la Sèu de Valéncia, matèria que ensenyà en Valéncia fins a l'any 1398. Anys més tart eixercí en càrrec de lloctinent de l'inquisidor del regne.
+
En l'any [[1395]] substituí a [[Sant Vicent Ferrer]] en la càtedra de Teologia de la [[Catedral]] de [[Valéncia]]. Anys més tart eixercí en càrrec de lloctinent de l'inquisidor del regne.
  
Des de l'any 1401 fins al 1419, any en que morí, residí en Valéncia.
+
Ademés de la seua inquietut per l'escritura va tindre molta fama com a orador.  
  
Tota l'obra de fra Antoni Canals té com a finalitat el seu apostolat, i encara no es conserva cap dels seus sermons, la seua fama com orador està fòra de tot dubte. El seu caràcter humaniste li fa buscar “raons naturals” que s'avinguen en la doctrina cristiana. Mostra d'allò és que traduïra, De Providentia, de Séneca, i pel pròlec sabem que la qüestió fon plantejada pel rei, “Car lo senyor rei que ara és, una vegada m’entrelligassà així ab una qüestió que em féu del temps de la mort de Jesucrist.”
+
==L'escritor==
  
Una atra obra de tall humaniste d'Antoni Canals és la traducció del, “ Dictorum factorum memorabilium de Valeri Màxim”. Esta traducció és coneguda en el nom de, “Valeri Màxim". La finalitat d'esta obra era de caràcter moralisador i el seu tall humanístic fa nàixer en ell el seu entusiasme per l'antic món romà.
+
Se'l considera u dels primers escritors renaixentistes de la lliteratura valenciana per les seues traduccions d'obres clàssiques, de les que destaquen, De providentia, de Séneca, i d'una part del poema de Petrarca Àfrica i el seu, Raonament entre Escipió i Anival.
  
Una atra obra de l'humanisme d'Antoni Canals és el Raonament fet entre Scipió i Anibal. És una traducció del llibre sèptim del Àfrica de Petrarca.
+
Fon el primer escritor que distinguí entre “[[llengua catalana]]” i “[[llengua valenciana]]”. En el pròlec de la traducció que realisà del “Valeri Màxim”, en [[1395]] trobem una explicació de per qué ha traduït esta obra a la [[llengua valenciana]]:
 +
 +
{{cita|"...tret del llati en nostra vulgada lenga materna Valenciana axi com he pogut jatssessia que altres l'agen tret en lenga cathalana empero com lur stil sia fort larch e quasi confus.."|Antoni Canals en el ''Valeri Màxim''. Pròlec-dedicatòria, fol. 4 del còdex de la Biblioteca de l'Universitat Lliterària de Valéncia}}
  
Obra
+
==Obra de Canals ==
  
La major part de la que ha perdurat és de tema religiós o traduccions de clàssics grec-llatins, uns atres s'han perdut.
+
La major part de l'obra de Canals té com a finalitat el seu apostolat, si be no se conserva cap dels seus sermons. El seu caràcter humaniste li fa buscar “raons naturals” que s'avinguen en la doctrina cristiana. Mostra d'allò és que traduïra, ''De Providentia'', de Séneca, i pel pròlec sabem que la qüestió fon plantejada pel rei.  
  
Aixina puix escrigué dos originals.
+
{{cita|“Car lo senyor rei que ara és, una vegada m’entrelligassà aixina ab una qüestió que em féu del temps de la mort de Jesucrist.”}}
  
Scala de contemplation
+
===Originals===
Tractat de confessió
 
  
Traduccions
+
* ''Scala de contemplació''
 +
* ''Tractat de confessió''
  
Valei Màxim
+
===Traduccions===
De Providentia
+
 
Pater Noster
+
* ''Valerio Maximo''
Salve Regina
+
* ''De providentia''
Exposició del Ave Maria
+
* ''Pater Noster''
Carta de Sant Bernat a la seua germana
+
* ''Salve Regina''
Tractat sobre el raonament fet entre Escipió i Anibal
+
* ''Exposició del Ave Maria''
De arrha animae.
+
* ''Carta de Sanct Bernat a sa germana''
 +
* ''Tractat sobre lo raonament fet entre Scipió i Anibal''
 +
* ''De arrha animae''
 +
 
 +
Atres títuls s'han perdut.
 +
 
 +
==Valeri Màxim ==
 +
{{AP|Valeri Màxim}}
 +
Se tracta d'una obra de tall humaniste d'Antoni Canals, “Dictorum factorum memorabilium de Valeri Màxim”. Esta traducció és coneguda en el nom de, “[[Valeri Màxim]]". La finalitat d'esta obra era de caràcter moralisador i el seu tall humanístic fa nàixer en ell el seu entusiasme per l'antic món romà.
 +
 
 +
En el pròlec diferència el [[valencià]] del [[català]]: ''"tret de latí en nostra vulgada lenga materna valenciana, aixi breu com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en llengua cathalana".'' Esta cita fon un abans i un despuix en l'evolució de la [[llengua valenciana]].
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Valeri Màxim]]
 +
* [[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
 +
* [[Ruta dels Clàssics]]
 +
 
 +
== Cites ==
 +
 
 +
{{Cita|No cap dubte. Si el mestre Antoni Canals oponia la [[llengua valenciana]] a la catalana en la seua obra [[Valeri Màxim|Valeri Maxim]] i el mestre [[Francesc Eiximenis|Eiximenis]] les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.|[[Revista Renou]] (nº 78, març 2014), editada per l'associacio [[Cardona Vives]] de Castello}}
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* [https://babel.hathitrust.org/cgi/pt?id=ucm.5323289915&view=1up&seq=425 «Carta de San Bernardo a su hermana traducida por fray Antonio Canals maestro de Sagrada Teología», en Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, t. XIII, Barcelona, 1857, p. 415]
 +
* [https://dbe.rah.es/biografias/33669/antoni-canals Hinojosa Montalvo, José. «Antoni Canals» (en [[castellà]]). Real Academia de la Historia]
 +
 
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Religiosos]]
 +
[[Categoria:Religiosos valencians]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Escritors valencians]]
 +
[[Categoria:Escritors en valencià]]
 +
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
 +
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]

Última revisió del 14:16 5 ago 2024

Fra Antoni Canals
Factorum et dictorum memorabilium. Valerio Máximo.jpg
Dictorum factorumque memorabilium de Valeri Màxim
Naiximent 1352
Canals, Valéncia
Mort 1419
Activitat Escritor, religiós
Nacionalitat Espanya
Periodo Sigle XIV-Sigle XV (Sigle d'Or Valencià)
Gèneros Traducció d'obres al valencià
Obres principals Traducció del Valeri Màxim

Fra Antoni Canals (Valéncia, 1352 - † 1419), encara que es creu que va nàixer en Canals (Valéncia), teòlec, traductor, prosiste i flare dominic com Sant Vicent Ferrer, del que fon discípul.

Fra Antoni Canals en el pròlec de l'any 1395 de la seua traducció del “Valeri Màxim” aclarix que realisa una traducció de l'obra a la llengua valenciana, sabent que atres ya l'han feta en llengua catalana, lo que ya de per si és un testimoni indiscutible de que ya en aquell temps el valencià i el català eren considerades dos llengües diferents:

... perque yo, a manament del vostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l’agen tret en LENGA CATHALANA...

En l'any 1395 substituí a Sant Vicent Ferrer en la càtedra de Teologia de la Catedral de Valéncia. Anys més tart eixercí en càrrec de lloctinent de l'inquisidor del regne.

Ademés de la seua inquietut per l'escritura va tindre molta fama com a orador.

L'escritor[editar | editar còdic]

Se'l considera u dels primers escritors renaixentistes de la lliteratura valenciana per les seues traduccions d'obres clàssiques, de les que destaquen, De providentia, de Séneca, i d'una part del poema de Petrarca Àfrica i el seu, Raonament entre Escipió i Anival.

Fon el primer escritor que distinguí entre “llengua catalana” i “llengua valenciana”. En el pròlec de la traducció que realisà del “Valeri Màxim”, en 1395 trobem una explicació de per qué ha traduït esta obra a la llengua valenciana:

"...tret del llati en nostra vulgada lenga materna Valenciana axi com he pogut jatssessia que altres l'agen tret en lenga cathalana empero com lur stil sia fort larch e quasi confus.."
Antoni Canals en el Valeri Màxim. Pròlec-dedicatòria, fol. 4 del còdex de la Biblioteca de l'Universitat Lliterària de Valéncia

Obra de Canals[editar | editar còdic]

La major part de l'obra de Canals té com a finalitat el seu apostolat, si be no se conserva cap dels seus sermons. El seu caràcter humaniste li fa buscar “raons naturals” que s'avinguen en la doctrina cristiana. Mostra d'allò és que traduïra, De Providentia, de Séneca, i pel pròlec sabem que la qüestió fon plantejada pel rei.

“Car lo senyor rei que ara és, una vegada m’entrelligassà aixina ab una qüestió que em féu del temps de la mort de Jesucrist.”

Originals[editar | editar còdic]

  • Scala de contemplació
  • Tractat de confessió

Traduccions[editar | editar còdic]

  • Valerio Maximo
  • De providentia
  • Pater Noster
  • Salve Regina
  • Exposició del Ave Maria
  • Carta de Sanct Bernat a sa germana
  • Tractat sobre lo raonament fet entre Scipió i Anibal
  • De arrha animae

Atres títuls s'han perdut.

Valeri Màxim[editar | editar còdic]

Artícul principal → Valeri Màxim.

Se tracta d'una obra de tall humaniste d'Antoni Canals, “Dictorum factorum memorabilium de Valeri Màxim”. Esta traducció és coneguda en el nom de, “Valeri Màxim". La finalitat d'esta obra era de caràcter moralisador i el seu tall humanístic fa nàixer en ell el seu entusiasme per l'antic món romà.

En el pròlec diferència el valencià del català: "tret de latí en nostra vulgada lenga materna valenciana, aixi breu com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en llengua cathalana". Esta cita fon un abans i un despuix en l'evolució de la llengua valenciana.

Vore també[editar | editar còdic]

Cites[editar | editar còdic]

No cap dubte. Si el mestre Antoni Canals oponia la llengua valenciana a la catalana en la seua obra Valeri Maxim i el mestre Eiximenis les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.
Revista Renou (nº 78, març 2014), editada per l'associacio Cardona Vives de Castello

Referències[editar | editar còdic]