Canvis

[[Image:Gil-Albert.jpg|thumb|300px|'''Joan Gil-Albert''', poeta i escritor valencià]]

| image = [[Archiu:Gil albert.gif|200px|'''Joan Gil-Albert''', poeta i escritor valencià]]

| ocupació = Escritor i poeta.

| data_naix = [[1 d'abril]] de [[1904]] 

| lloc_naix = [[Alcoy]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| data_mort = [[3 de juliol]] de [[1994]]

'''Joan Gil-Albert''' ([[Alcoy]], [[1 d'abril]] de [[1904]] - † [[Valéncia]], [[3 de juliol]] de [[1994]]), fon un escritor i poeta [[Comunitat Valenciana|valencià]] de la [[Generació del 27]].

 

La casa era propietat de sos pares i en la planta baixa s’obria un taller de ferreteria com a negoci familiar.

La casa era propietat de sos pares i en la planta baixa s’obria un taller de ferreteria com a negoci familiar.

En [[1912]] es trasllada en la seua família a [[Valéncia]] ciutat, a on son pare monta un almagasén de ferreteria. Ingresa com a intern en el colege d’[[Escolapis]]. Realisa l’examen d'ingrés al bachillerat en l’[[Institut Lluís Vives]] de [[Valéncia]].

En l'any [[1912]] es trasllada en la seua família a [[Valéncia]] ciutat, a on son pare monta un almagasén de ferreteria. Ingresa com a intern en el colege d'[[Escolapis]]. Realisa l’examen d'ingrés al bachillerat en l’[[Institut Lluís Vives]] de [[Valéncia]].

En l’any del trasllat a [[Valéncia]] son pare acabà la construccio d’una casa en [[El Salt]], a uns kilometros d’[[Alcoy]], parage fabulos, en el que havia segut un vell moli i a on Gil-Albert escriuria gran part de la seua obra que està plena de referencies -directes o indirectes- al Salt. Tot l’estusiasme de Gil-Albert per [[Azorín]] i [[Miro]] te les seues fonts en esta devocio compartida per la terra de les montanyes de les [[comarques alacantines]].

En l'any del trasllat a [[Valéncia]] son pare acabà la construcció d'una casa en [[El Salt]], a uns quilómetros d'[[Alcoy]], parage fabulos, en el que havia segut un vell moli i a on Gil-Albert escriuria gran part de la seua obra que està plena de referencies -directes o indirectes- al Salt. Tot l’estusiasme de Gil-Albert per [[Azorín]] i [[Miro]] te les seues fonts en esta devocio compartida per la terra de les montanyes de les [[comarques alacantines]].

Acaba el bachillerat en [[1920]] i es matricula en les facultats de Dret i Filosofia i Lletres. Poc despres, en [[1922]], decidix abandonar els seus estudis i dedicar-se a escriure, lo que no agrada als seus pares.

Acaba el bachillerat en l'any [[1920]] i es matricula en les facultats de Dret i Filosofia i Lletres. Poc despuix, en [[1922]], decidix abandonar els seus estudis i dedicar-se a escriure, lo que no agrada als seus pares.

==Primers escrits==

== Primers escrits ==

En l'any [[1927]] publica dos obres en prosa, “La fascinación de lo irreal” i "Vibración del estío". La publicacio de “La fascinación de lo irreal” fon costejada per ell mateix i posseix influencies notables de [[Wilde]] i [[Miro]]. La critica va saludar-ho en entusiasme, sobretot [[Las Provincias]] de [[Valencia]] i [[El Noticiero Regional]] d’[[Alcoy]]. Provablement va ser l’unic llibre que li dona diners.

En l'any [[1927]] publica dos obres en prosa, “La fascinación de lo irreal” i "Vibración del estío". La publicacio de “La fascinación de lo irreal” fon costejada per ell mateix i posseïx influencies notables de [[Wilde]] i [[Miro]]. La critica va saludar-ho en entusiasme, sobretot [[Las Provincias]] de [[Valencia]] i [[El Noticiero Regional]] d'[[Alcoy]]. Provablement va ser l’unic llibre que li dona diners.

   

   

==Ideologia politica==

== Ideologia politica ==

A partir de [[1929]] escomença a interessar-se per la política. Més tart se sent molt d’esquerres, sobretot al conéixer a [[José Bueno]], [[Juan Miguel Romá]] i [[Juan Renau]]. L’actitut política de Gil-Albert va ser sempre lliure i independent, recordem que no va pertànyer mai a cap partit, negant-se a retirar el carnet que el [[Partit Comuniste]] li havia preparat.

A partir de l'any [[1929]] escomença a interessar-se per la política. Més tart se sent molt d'esquerres, sobretot al conéixer a [[José Bueno]], [[Juan Miguel Romá]] i [[Juan Renau]]. L’actitut política de Gil-Albert va ser sempre lliure i independent, recordem que no va pertànyer mai a cap partit, negant-se a retirar el carnet que el [[Partit Comuniste]] li havia preparat.

Posteriorment coneix a [[Max Aub]] que com era adinerat, rebia revistes internacionals i estava al dia de tots els “ismes” i vanguardes.

Posteriorment coneix a [[Max Aub]] que com era adinerat, rebia revistes internacionals i estava al dia de tots els “ismes” i vanguardes.

==La Generació del 27 i la II República==

== La Generació del 27 i la II República ==

En [[1934]] trava amistat en [[Federico Garcia Lorca]] i atres intelectuals que residixen en [[Valéncia]]. En [[1936]] coneix en [[Madrit]] a [[Juan Ramón Jiménez]], [[Cernuda]], [[Manuel Altolaguirre]], [[Neruda]], [[María Zambrano]], [[Rosa Chacel]], [[Miguel Hernandez]] i [[Vicente Aleixandre]], etc. A molts d’ells els retrobaria en motiu del trasllat de la capital de la República a [[Valéncia]].

En l'any [[1934]] trava amistat en [[Federico Garcia Lorca]] i atres intelectuals que residixen en [[Valéncia]]. En [[1936]] coneix en [[Madrit]] a [[Juan Ramón Jiménez]], [[Cernuda]], [[Manuel Altolaguirre]], [[Neruda]], [[María Zambrano]], [[Rosa Chacel]], [[Miguel Hernandez]] i [[Vicente Aleixandre]], etc. A molts d'ells els retrobaria en motiu del trasllat de la capital de la República a [[Valéncia]].

   

   

La casa de Gil-Albert es convertix en centre de reunió dels intelectuals republicans. Allí fundaren la revista “[[Hora de España]]” a on colabora Gil-Albert junt en la publicació [[Nueva Cultura]]. Fon secretari de la Secció de Lliteratura de l’[[Aliança d’Intelectuals Antifascistes]].

La casa de Gil-Albert es convertix en centre de reunió dels intelectuals republicans. Allí fundaren la revista “[[Hora de España]]” a on colabora Gil-Albert junt en la publicació [[Nueva Cultura]]. Fon secretari de la Secció de Lliteratura de l’[[Aliança d'Intelectuals Antifascistes]].

El seu primer llibre de versos aparegué publicat en [[1936]], per [[Manuel Altolaguirre]], en el títul de “Misteriosa presencia”, seguit de “Candente horror”, en el mateix any i "Son nombres ignorados" ([[1938]]).

El seu primer llibre de versos aparegué publicat en l'any [[1936]], per [[Manuel Altolaguirre]], en el títul de “Misteriosa presencia”, seguit de “Candente horror”, en el mateix any i "Son nombres ignorados" ([[1938]]).

En [[1938]] s’incorpora Gil-Albert al XI Cuerpo del Ejército. En [[febrer]] de [[1939]] passen la frontera en [[França]] el [[XI Cuerpo del Ejercito republicà]], els últims en fer-ho. Ya en [[França]] foren conduits al [[camp de concentracio de Saint Ciprien]], del que Gil-Albert guardava un pesim recort. Als quinze dies al grup de “Hora de España” els reclama l’Aliança d’Intelectuals Antifascistes, transladant-los a [[Perpinya]]. Alli residixen uns messos, després representants del [[Govern de la Republica]] negociaren el seu exili a [[Mexic]].

En l'any [[1938]] s’incorpora Gil-Albert al XI Cuerpo del Ejército. En [[febrer]] de [[1939]] passen la frontera en [[França]] el [[XI Cuerpo del Ejercito republicà]], els últims en fer-ho. Ya en [[França]] foren conduïts al [[camp de concentracio de Saint Ciprien]], del que Gil-Albert guardava un pesim recort. Als quinze dies al grup de “Hora de España” els reclama l’Aliança d'Intelectuals Antifascistes, transladant-los a [[Perpinya]]. Alli residixen uns mesos, despuix representants del [[Govern de la Republica]] negociaren el seu exili a [[Mexic]].

==L'exili==

== L'exili ==

En [[Mexic ciutat]] treballà Gil-Albert com a secretari de [[Taller]], revista que dirigia [[Octavio Paz]] i feya la critica de cine en la revista [[Romance]]. Colabora també en les publicacions [[Letras de Méjico]] i [[El hijo Pródigo]]. En estes i atres publicacions mexicanes continua publicant poemes i obra diversa.

En [[Mexic ciutat]] treballà Gil-Albert com a secretari de [[Taller]], revista que dirigia [[Octavio Paz]] i feya la critica de cine en la revista [[Romance]]. Colabora també en les publicacions [[Letras de Méjico]] i [[El hijo Pródigo]]. En estes i atres publicacions mexicanes contínua publicant poemes i obra diversa.

A finals de [[1942]] viaja a [[Buenos Aires]], a on residix una temporada colaborant en els diaris argentins [[Sur]] i en la pàgina lliteraria de [[La Nación]]. Alli coneix entre atres escritors a [[Jose Luis Borges]]. Despres torna a [[Mexic]] de nou a on va residir dos anys més fins a tornar a [[Valencia]].

A finals de [[1942]] viaja a [[Buenos Aires]], a on residix una temporada colaborant en els diaris argentins [[Sur]] i en la pàgina lliterària de [[La Nación]]. Alli coneix entre atres escritors a [[Jose Luis Borges]]. Despuix torna a [[Mexic]] de nou a on va residir dos anys més fins a tornar a [[Valencia]].

En [[Mexic]] s’obri una oficina per a resoldre assunts relacionats en [[Espanya]]. Gil-Albert s’interessa per les gestions precises per a tornar, des de [[Valencia]] la seua família ajuda a la seua tornada en els passos oportuns.

En [[Mexic]] s’obri una oficina per a resoldre assunts relacionats en [[Espanya]]. Gil-Albert s’interessa per les gestions precises per a tornar, des de [[Valencia]] la seua família ajuda a la seua tornada en els passos oportuns.

== Un atra vegada en Valencia==

== Un atra vegada en Valéncia==

La seua tornada te lloc a finals d’[[agost]] de [[1947]] retrobant-se a la seua família en sa casa d’[[El Salt]], en [[Alcoy]].

El seu regrés te lloc a finals d'[[agost]] de l'any [[1947]] retrobant-se a la seua família en sa casa d'[[El Salt]], en [[Alcoy]].

Aixina transcorrerien alguns anys en els que Gil-Albert, marginat per la critica, alterna el seu temps entre la seua tasca lliteraria, inedita en sa major part, i les ocupacions com a cap de familia. La seua situació econòmica es desfa i algunes propietats familiars son venudes, per eixemple la casa d’[[El Salt]].

Aixina transcorrerien alguns anys en els que Gil-Albert, marginat per la critica, alterna el seu temps entre la seua tasca lliteraria, inedita en sa major part, i les ocupacions com a cap de familia. La seua situació econòmica es desfa i algunes propietats familiars són venudes, per eixemple la casa d'[[El Salt]].

Després de tornar del seu exili publica "El existir medita su corriente" ([[1949]]) i "Concertar es amor" ([[1951]]), "Crónica general" ([[1974]]) i els llibres de memories "Heraclés" ([[1975]]) i "Breviarium Vitae" ([[1979]]). Ell mateix presenta la seua obra dividida en tres parts: la prosa, la poesia i la critica.

Despuix de tornar del seu exili publica "El existir medita su corriente" ([[1949]]) i "Concertar es amor" ([[1951]]), "Crónica general" ([[1974]]) i els llibres de memories "Heraclés" ([[1975]]) i "Breviarium Vitae" ([[1979]]). Ell mateix presenta la seua obra dividida en tres parts: la prosa, la poesia i la critica.

   

   

Com a contrast de la seua situació econòmica, lliterariament, en estos últims anys, la figura de Gil-Albert escomença a ser considerada com mereix, tant per la critica com pels grups d’escritors mes jovens. En [[Valencia]] Ciutat es constituïx en amic i confident de molts d’ells, atrets per l’honestitat i calitat de la seua persona.

Com a contrast de la seua situació econòmica, lliterariament, en estos últims anys, la figura de Gil-Albert escomença a ser considerada com mereix, tant per la critica com pels grups d'escritors més jovens. En [[Valencia]] Ciutat es constituïx en amic i confident de molts d'ells, atrets per l’honestitat i calitat de la seua persona.

Trobà, a partir de [[1970]], el major reconeiximent de la seua poesia de gran sensualitat, bellea i poder reflexiu, en llibres com les ilusions en els poemes de “El convaleciente” ([[1944]]), “Concertar es amor” ([[1951]]), “la Meta-Física” ([[1974]]), “Homenajes e in promptus” ([[1976]]) i “el Ocioso y las profesiones” ([[1979]]), etc.

Trobà, a partir de l'any [[1970]], el major reconeiximent de la seua poesia de gran sensualitat, bellea i poder reflexiu, en llibres com les ilusions en els poemes de “El convaleciente” ([[1944]]), “Concertar es amor” ([[1951]]), “la Meta-Física” ([[1974]]), “Homenajes e in promptus” ([[1976]]) i “el Ocioso y las profesiones” ([[1979]]), etc.

Aixina es reconeix a un poeta tarda, que deuria d’anar lligat als seus coetàneus de la [[generació del 27]], pero que permaneix en un original aïllament. Este fet s’accentuà després de la [[Guerra Civil]], vivint un exili interior creatiu que va produir llibres en regularitat fora de les corrents dominants.

Aixina es reconeix a un poeta tarda, que deuria d'anar lligat als seus coetàneus de la [[generació del 27]], pero que permaneix en un original aïllament. Este fet s’accentuà despuix de la [[Guerra Civil]], vivint un exili interior creatiu que va produir llibres en regularitat fora de les corrents dominants.

Escrits tots els seus llibres abans de [[1972]], en el que apareix l’antologia Fuentes de la Constancia, el treball de creació de Gil-Albert es va llimitar a redactar els texts de les seues llectures i presentacions.

Escrits tots els seus llibres abans de [[1972]], en el que apareix l’antologia Fuentes de la Constancia, el treball de creació de Gil-Albert es va llimitar a redactar els texts de les seues llectures i presentacions.

Tota la seua producció està arreplegada en “Obra poética completa” editada per l’[[Institució Alfons el Magnànim]] de la [[Diputació de Valéncia]].

Tota la seua producció està arreplegada en “Obra poética completa” editada per l’[[Institució Alfons el Magnànim]] de la [[Diputació de Valéncia]].

Va faltar el [[3 de Juliol]] de [[1994]], als 90 anys d'edat, en [[Valéncia]] Ciutat.

Va faltar el [[3 de juliol]] de [[1994]], als 90 anys d'edat, en [[Valéncia]] Ciutat.

== Reconeiximents ==

== Reconeiximents ==

* A finals dels 70 i a lo llarc dels 80 tot son reconeiximents i premis lliteraris per a Gil-Albert:  

* A finals dels 70 i a lo llarc dels 80 tot són reconeiximents i premis lliteraris per a Gil-Albert:  

* En [[1978]] la ciutat d’[[Alcoy]], a on es rotula una avinguda en el seu nom, li  otorga la [[Peladilla d’Or]].

* En [[1978]] la ciutat d'[[Alcoy]], a on es rotula una avinguda en el seu nom, li  otorga la [[Peladilla d'Or]].

* En [[1982]] rep el [[Premi de les Lletres Valencianes]] concedit per la ciutat de [[Valéncia]] que ho declara Fill Adoptiu.

* En [[1982]] rep el [[Premi de les Lletres Valencianes]] concedit per la ciutat de [[Valéncia]] que ho declara Fill Adoptiu.

* En [[Abril]] de [[1983 Alcoy]] li concedix la Medalla d’Or de la ciutat i el nomena Fill Adoptiu.

* En [[Abril]] de [[1983 Alcoy]] li concedix la Medalla d'Or de la ciutat i el nomena Fill Adoptiu.

* L’[[Universitat d’Alacant]] el nomena Doctor Honoris Causa en [[1985]].

* L’[[Universitat d'Alacant]] el nomena Doctor Honoris Causa en [[1985]].

 

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

*"Juan Gil-Albert. De su vida y obra”. Autor: Cesar Simón. Edita: Institut d’Estudis Alacantins. Alacant, 1983.

 

* Carnero, Guillermo, ed. (2007). Juan Gil-Albert. La memoria y el mito. Alicante: Instituto Alicantino de Cultura “Juan Gil-Albert”. ISBN 978-84-7784-521-8.

* Simón, Cesar. ''Juan Gil-Albert. De su vida y obra''. Edita: Institut d'Estudis Alacantins. Alacant, 1983

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

*[http://www.colectiuaitana.com/galeria/gil-albert.htm Biografia de Joan Gil-Albert]

* [http://www.colectiuaitana.com/galeria/gil-albert.htm Biografia en valencià de Joan Gil-Albert en Colectiuaitana.com]

*[http://www.ua.es/va/presentacion/doctores/gilalbert/index.html Universitat d'Alacant]

* [http://amediavoz.com/gilalbert.htm Selecció de poemes]

*[http://amediavoz.com/gilalbert.htm Selecció de poemes]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Naturals de la província d'Alacant]]

[[Categoria:Naturals de la província d'Alacant]]

[[Categoria:Alcoyans]]

[[Categoria:Alcoyans]]