Diferència entre les revisions de "Uttu"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Uttu''', en la [[mitologia mesopotàmica]], fon una [[Deu|deesa]] dels teixits i la roba, pero abans, va ser deesa de les plantes. És filla d'[[Enki]] i de [[Ninkurra]]. | '''Uttu''', en la [[mitologia mesopotàmica]], fon una [[Deu|deesa]] dels teixits i la roba, pero abans, va ser deesa de les plantes. És filla d'[[Enki]] i de [[Ninkurra]]. | ||
| − | És mencionada en el ''Mit d'Enki i Ninhursag'', trobat en tablilles d'[[argila]] en la ciutat d'Ur III, que daten de l'era paleo-babilonia, segons la qual el seu pare Enki, per mig d'enganys, la viola. [[Ninhursag]], en escoltar els crits d'Uttu la salva i retira el semen d'Enki del cos d'Uttu i ho planta en la terra fent créixer huit noves plantes. Enki les menja i li provoquen malalties. | + | És mencionada en el ''Mit d'Enki i Ninhursag'', trobat en tablilles d'[[argila]] en la ciutat d'Ur III, que daten de l'era paleo-babilonia, segons la qual el seu pare Enki, per mig d'enganys, la viola. [[Ninhursag]], en escoltar els crits d'Uttu la salva i retira el semen d'Enki del cos d'Uttu i ho planta en la terra fent créixer huit noves plantes. Enki les menja i li provoquen malalties. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 18:58 30 jul 2024
Uttu, en la mitologia mesopotàmica, fon una deesa dels teixits i la roba, pero abans, va ser deesa de les plantes. És filla d'Enki i de Ninkurra.
És mencionada en el Mit d'Enki i Ninhursag, trobat en tablilles d'argila en la ciutat d'Ur III, que daten de l'era paleo-babilonia, segons la qual el seu pare Enki, per mig d'enganys, la viola. Ninhursag, en escoltar els crits d'Uttu la salva i retira el semen d'Enki del cos d'Uttu i ho planta en la terra fent créixer huit noves plantes. Enki les menja i li provoquen malalties.
Referències
- Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia, Oxford World's Classics, 1989
- George A. Barton, Archaeology and The Bible
Bibliografia
- Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Kramer, Samuel Noah: La historia empieza en Súmer
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8