Canvis

=== Causes socials ===  

=== Causes socials ===  

Les causes socials de la Revolució tenen l'orige en sigles d'opressió del règim sarista sobre les classes baixes, ademés dels excessos de Nicolau en la I Guerra Mundial. Aproximadament un 85% del poble rus formava part dels llauradors, oprimit per les classes superiors i el mateix règim. El vassallage, associat comunament en l'edat mijana, descriu en precisió la situació social de la Rússia de Nicolau: Una chicoteta classe de nobles terratinents controlaven una vasta cantitat de serfs. En l'any [[1861]], el sar Aleixandre II de Rússia va emancipar a estos llauradors no per raons morals sino perqué impedia l'avanç social de Rússia. No obstant això, esta nova llibertat va ser de caràcter llimitat, ya que no tenien cap terra per conrear. Com a resultat, el govern elaborà noves lleis que els otorgaven chicotetes parceles de treball. Pero la cantitat de terra que se'ls cedí fon insuficient, de manera que es  desencadenaren enormes revoltes. La Primera Guerra Mundial soles va aumentar el caos. La ingent demanda de producció industrial d'artículs de guerra i obrers va causar moltes més insurreccions i folgues. Ademés, com que es necessitaven a molts treballadors en les fàbriques, els llanuradors emigraren a les ciutats, que pronte es veren superpoblades, vivint baix condicions que ràpidament empijoraren mentres que la cantitat d'aliments requerida per l'eixèrcit era cada volta major, l'abastiment enacabant del front s'empobria més i més. En l'any [[1917]], la fam amenaçava a la majoria de les grans ciutats. La suma de tots els factors anteriors contribuí a un creixent descontentament entre els ciutadans russos, que posteriorment desembocaria en la Revolució.

Les causes socials de la Revolució tenen l'orige en sigles d'opressió del règim sarista sobre les classes baixes, ademés dels excessos de Nicolau en la I Guerra Mundial. Aproximadament un 85% del poble rus formava part dels llauradors, oprimit per les classes superiors i el mateix règim. El vassallage, associat comunament en l'edat mija, descriu en precisió la situació social de la Rússia de Nicolau: Una chicoteta classe de nobles terratinents controlaven una vasta cantitat de serfs. En l'any [[1861]], el sar Aleixandre II de Rússia va emancipar a estos llauradors no per raons morals sino perqué impedia l'avanç social de Rússia. No obstant això, esta nova llibertat va ser de caràcter llimitat, ya que no tenien cap terra per conrear. Com a resultat, el govern elaborà noves lleis que els otorgaven chicotetes parceles de treball. Pero la cantitat de terra que se'ls cedí fon insuficient, de manera que es  desencadenaren enormes revoltes. La Primera Guerra Mundial soles va aumentar el caos. La ingent demanda de producció industrial d'artículs de guerra i obrers va causar moltes més insurreccions i folgues. Ademés, com que es necessitaven a molts treballadors en les fàbriques, els llanuradors emigraren a les ciutats, que pronte es veren superpoblades, vivint baix condicions que ràpidament empijoraren mentres que la cantitat d'aliments requerida per l'eixèrcit era cada volta major, l'abastiment enacabant del front s'empobria més i més. En l'any [[1917]], la fam amenaçava a la majoria de les grans ciutats. La suma de tots els factors anteriors contribuí a un creixent descontentament entre els ciutadans russos, que posteriorment desembocaria en la Revolució.

== Revolució de 1905 ==

== Revolució de 1905 ==

[[Archiu:Anarkistimatruuseja.jpg|thumb|left|180px|right|Mariners [[anarquisme|anarquistes]] en [[Hèlsinki]], en l'[[estiu]] de [[1917]].]]

[[Archiu:Anarkistimatruuseja.jpg|thumb|left|180px|right|Mariners [[anarquisme|anarquistes]] en [[Hèlsinki]], en l'[[estiu]] de [[1917]].]]

El més d'[[agost]], es desenrollà basant-se en dos fets que es varen succeir; en primer lloc, acabà el segon govern de coalició, en este cas de caràcter [[socialista]], el dia 26, i l'endemà, hi ha un intent de cop d'estat fracassat pel general [[Lavr Kornilov]], que va anar en tropes de soldats retirats. Kornilov decidí enviar l'eixèrcit contra el govern provisional en Petrograd per a instaurar una dictadura militar el 27 d'agost. Paradoxalment foren els [[bolchevic]]s (majoritàriament) els que salvaren la situació, conseguint armes del mateix govern i frenant l'avanç de Kornilov a pocs quilómetros de la capital. D'esta manera el govern provisional quedà encara més desacreditat i els bolchevics enfortits, i gràcies sobretot a les armes conseguides formaren la seua pròpia milícia revolucionària: la Guàrdia Roja, núcleu originari del futur Eixèrcit Roig. Este fon arrestat i empresonat. Aixina s'arriba al més previ a la [[Revolució d'Octubre de 1917]]: setembre. El mateix [[1 de setembre]], [[Rússia]] serà declarada una [[República]]. Tres dies despuix, Trotski, en el seu ascens meteòric dins el bloc [[bolchevic]], en temps récort, és lliberat juntament en el restant, de la presó, i se convertí en cap del [[Sòviet]] de [[Petrograt]]. Finalment, el [[25 de setembre]] es forma un tercer govern de coalició.

El més d'[[agost]], es desenrollà basant-se en dos fets que es varen succeir; en primer lloc, acabà el segon govern de coalició, en este cas de caràcter [[socialista]], el dia 26, i l'endemà, hi ha un intent de cop d'estat fracassat pel general [[Lavr Kornilov]], que va anar en tropes de soldats retirats. Kornilov decidí enviar l'eixèrcit contra el govern provisional en Petrograd per a instaurar una dictadura militar el 27 d'agost. Paradoxalment foren els [[bolchevic]]s (majoritàriament) els que salvaren la situació, conseguint armes del mateix govern i frenant l'avanç de Kornilov a pocs quilómetros de la capital. D'esta manera el govern provisional quedà encara més desacreditat i els bolchevics enfortits, i gràcies sobretot a les armes conseguides formaren la seua pròpia milícia revolucionària: la Guàrdia Roja, núcleu originari del futur Eixèrcit Roig. Este fon arrestat i empresonat. Aixina s'arriba al més previ a la [[Revolució d'Octubre de 1917]]: setembre. El mateix [[1 de setembre]], [[Rússia]] serà declarada una [[República]]. Tres dies despuix, Trotski, en el seu ascens meteòric dins el bloc [[bolchevic]], en temps récort, és lliberat juntament en el restant, de la presó, i se convertí en cap del [[Sòviet]] de [[Petrograt]]. Finalment, el [[25 de setembre]] es forma un tercer govern de coalició.

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Revolució russa| ]]

[[Categoria:Revolució russa| ]]