Diferència entre les revisions de "Moros i Cristians"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 29 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{Esbos}}
+
[[File:Cristians Alcoi 2014 - 56.jpeg|thumb|200px|Festes de Moros i Cristians d'[[Alcoy]], Cristianos]]
Festa en arrails molt fortes a la comunitat Valenciana,en especial a les [[Comarques centrals Valencianes.]] per trobar els orígens de la Festa de Moros i Cristians, hem de remuntar finsl'Edat Mitja i la tradició dels autosacramentals aon el bé contra el mal es representava en forma de dansa: Aixína, després la guerra de Reconquesta, el bé i el mal es representa en els cristians i els moros.
+
[[File:Capita cristia cavallers.jpg|thumb|200px|Capita cristia cavallers]]
Pero sense cap dubte es a finals del S.XVIIIè i principis del XIXè, quan la tradició de Moros i Cristians adaptar la forma que hui coneguem. 
+
[[File:Capita moro capita.jpg|thumb|200px|Capità moro]]
==Festa==
+
Festa en raïls molt fortes en la [[Comunitat Valenciana]], en especial en les comarques centrals valencianes de [[L'Alcoya]], [[El Comtat]], [[La Vall d'Albaida]] i [[L'Alt Vinalopó]], pero també en moltes atres comarques i poblacions repartides per tota la geografia valenciana.  
Les festes es composen de diferents actes, pero sempre es cona en:
 
Entrades, Ambaixades i dia del Sant o Patró. Tot i que algunes ciutat com el cas d'[[Ontinyent]] este esquema es ampliat i la trilogia pasa a tindrer cuatres dies de festa consequitius.
 
El participants es dividixen en dos bands moros i cristians(en toledo per eixemple apareix tambe el bans Jueu, tot i que moltes vegades este es considera band moro)vestits en recreacio d'indumentaria de l'edat mitja, en molta fantasia, y epcoques posteriors (es posible vorer comparse ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfiles els mariners de [[Fontanars dels Alforins]])
 
==Musica== 
 
  
Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ja que fins el moment eren peces de "militars" les que sonaben. En l'any 1882 l'autor d'[[alcoy]] [[Juan CANTÓ FRANCÉS]] (1856-1908) escriu [[Mahomet]], un pasdoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que pot ser el pasdoble [[Moro Guerrer]] de l'autor de [[Cocentaina]] [[Manuel FERRANDO GONZÁLEZ ]](1840-1908) fóra escrit en anterioritat.
+
== Orígens ==
 +
Per a trobar els orígens de la Festa de '''Moros i Cristians''', hem de remontar-nos  fins a l'[[Edat Mija]] i la tradició dels auto-sacramentals, a on el be contra el mal se representava en forma de dansa. Aixina, despuix de la guerra de [[Reconquista]], el be i el mal se representa en els cristians i els moros.
 +
Pero sense cap dubte és a finals del [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]], quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem. 
 +
 
 +
== Festa ==
 +
Les festes se componen de diferents actes, pero sempre conten en:
 +
* Entrades dels dos bandos. Solen fer-se per separat, per eixemple, el bando cristià pel matí i el moro per la vesprada.
 +
* Embaixades
 +
* Dia del Sant o Patró. Encara que en algunes ciutats, com és el cas d'[[Ontinyent]], este esquema és ampliat i la trilogia passa a tindre quatre dies de festa consecutius.
 +
 
 +
El participants se dividixen en dos bandos: moros i cristians (en [[Toledo]], per eixemple, apareix també el bando Judeu, encara que moltes vegades este es considera bando moro) vestits en recreació d'indumentària de l'Edat Mija, en molta fantasia, i époques posteriors (és possible vore comparses ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfilen els mariners de [[Fontanars]]).
 +
 
 +
== Música == 
 +
Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ya que fins al moment eren peces de "militars" les que sonaven.
 +
En l'[[any]] [[1882]] l'autor d'[[Alcoy]] [[Juan Cantó Francés]] ([[1856]]-[[1908]]) escriu [[Mahomet]], un passodoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que potser el passodoble [[Moro Guerrer]] de l'autor de [[Cocentaina]] [[Manuel Ferrando Gonzàlez ]]([[1840]]-1908) fora escrit en anterioritat.
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Moors and Christians Festival}}
 +
* [https://www.asjordi.org/ Associació de Sant Jordi d'Alcoy]
 +
 
 +
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
 +
[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:Alcoy]]

Última revisió del 16:31 21 jul 2024

Festes de Moros i Cristians d'Alcoy, Cristianos
Capita cristia cavallers
Capità moro

Festa en raïls molt fortes en la Comunitat Valenciana, en especial en les comarques centrals valencianes de L'Alcoya, El Comtat, La Vall d'Albaida i L'Alt Vinalopó, pero també en moltes atres comarques i poblacions repartides per tota la geografia valenciana.

Orígens[editar | editar còdic]

Per a trobar els orígens de la Festa de Moros i Cristians, hem de remontar-nos fins a l'Edat Mija i la tradició dels auto-sacramentals, a on el be contra el mal se representava en forma de dansa. Aixina, despuix de la guerra de Reconquista, el be i el mal se representa en els cristians i els moros. Pero sense cap dubte és a finals del sigle XVIII i principis del sigle XIX, quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem.

Festa[editar | editar còdic]

Les festes se componen de diferents actes, pero sempre conten en:

  • Entrades dels dos bandos. Solen fer-se per separat, per eixemple, el bando cristià pel matí i el moro per la vesprada.
  • Embaixades
  • Dia del Sant o Patró. Encara que en algunes ciutats, com és el cas d'Ontinyent, este esquema és ampliat i la trilogia passa a tindre quatre dies de festa consecutius.

El participants se dividixen en dos bandos: moros i cristians (en Toledo, per eixemple, apareix també el bando Judeu, encara que moltes vegades este es considera bando moro) vestits en recreació d'indumentària de l'Edat Mija, en molta fantasia, i époques posteriors (és possible vore comparses ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfilen els mariners de Fontanars).

Música[editar | editar còdic]

Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ya que fins al moment eren peces de "militars" les que sonaven. En l'any 1882 l'autor d'Alcoy Juan Cantó Francés (1856-1908) escriu Mahomet, un passodoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que potser el passodoble Moro Guerrer de l'autor de Cocentaina Manuel Ferrando Gonzàlez (1840-1908) fora escrit en anterioritat.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons