Diferència entre les revisions de "Pedra de Rosetta"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
D'una dimensió de 112 [[centímetro|centímetros]] per 76 centimetros (per 28 centimetros de grossària), la pedra és de [[gradiorita]], un material freqüentment assimilat erròneament al [[basalt]] o [[granit]]. Es va descobrir en el poble de [[Rachïd]] (Rosetta) el [[15 de juliol]] de [[1799]] durant la campanya d'[[Egipte]] de [[Napoleó Bonaparte]]. | D'una dimensió de 112 [[centímetro|centímetros]] per 76 centimetros (per 28 centimetros de grossària), la pedra és de [[gradiorita]], un material freqüentment assimilat erròneament al [[basalt]] o [[granit]]. Es va descobrir en el poble de [[Rachïd]] (Rosetta) el [[15 de juliol]] de [[1799]] durant la campanya d'[[Egipte]] de [[Napoleó Bonaparte]]. | ||
| − | Des de l'any [[1802]], esta exposta en el [[Museu Britànic]]. No obstant fon prestada al [[Museu del Louvre]] en els anys huitanta. | + | Des de l'any [[1802]], esta exposta en el [[Museu Britànic]]. No obstant fon prestada al [[Museu del Louvre]] en els anys huitanta. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 12:03 21 jul 2024
La pedra de Rosetta és un fragment d'estela d'orige egipci que te tres versions d'un mateix text, en dos llengües (egipci antic i grec antic) i tres sistemes d'escritures (jeroglific, demòtic i grec). Fon la part clau en el dessiframent del jeroglífic egipci per Jean François Champollion en l'any 1822.
D'una dimensió de 112 centímetros per 76 centimetros (per 28 centimetros de grossària), la pedra és de gradiorita, un material freqüentment assimilat erròneament al basalt o granit. Es va descobrir en el poble de Rachïd (Rosetta) el 15 de juliol de 1799 durant la campanya d'Egipte de Napoleó Bonaparte.
Des de l'any 1802, esta exposta en el Museu Britànic. No obstant fon prestada al Museu del Louvre en els anys huitanta.
Referències[editar | editar còdic]
- Allen, Don Cameron (1960). «The predecessors of Champollion». Proceedings of the American Philosophical Society 144 (5): 527-547
- Brown, V. M.; Harrell, J. A. (1998). «Aswan granite and granodiorite». Göttinger Miszellen 164: 133-137
- Walker, Susan; Higgs, Peter (editors) (2001). Cleopatra of Egypt. British Museum Press. ISBN 0-7141-1943-1
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Clayton, Peter A. (2006). Chronicles of the Pharaohs: the reign-by-reign record of the rulers and dynasties of Ancient Egypt. Thames & Hudson. ISBN 0-500-28628-0.
- Kitchen, Kenneth A. (1970). «Two donation stelae in the Brooklyn Museum». Journal of the American Research Center in Egypt 8
- Middleton, A.; Klemm, D. (2003). «The geology of the Rosetta Stone». Journal of Egyptian Archaeology 89: 207-216
- Nicholson, P. T.; Shaw, I. (2000). Ancient Egyptian materials and technology. Cambridge University Press
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pedra de Rosetta.