Canvis

13 bytes eliminats ,  10:16 21 jul 2024
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
Una '''constitució''' (del llatí ''constitutio'')​ és un text jurídic-polític, sorgit d'un [[poder constituent]], que té el propòsit de constituir la [[separació de poders]], definint i creant els poders constituïts (llegislatiu, eixecutiu i judicial),​ que abans de la constitució estaven units o entremesclats, definix els seus respectius controls i equilibris (''checks and balances''),​ ademés és la llei fonamental d'un [[Estat]], en ranc superior al restant de les normes jurídiques, fonamentant (segons el normativisme) tot l'[[ordenament jurídic]], inclou el règim dels [[drets i llibertats]] dels ciutadans, també delimitant els poders i institucions de l'organisació política.  
+
[[Image:Constitución Española de 1978.JPG|thumb|250px|Constitució Espanyola de l'any [[1978]]]]
 +
Una '''constitució''' (del [[llatí]] ''constitutio'')​ és un text jurídic-polític, sorgit d'un poder constituent o [[poder constitucional]], que té el propòsit de constituir la [[separació de poders]], definint i creant els poders constituïts (llegislatiu, eixecutiu i judicial),​ que abans de la constitució estaven units o entremesclats, definix els seus respectius controls i equilibris (''checks and balances''),​ ademés és la llei fonamental d'un [[Estat]], en ranc superior al restant de les normes jurídiques, fonamentant (segons el normativisme) tot l'[[ordenament jurídic]], inclou el règim dels [[drets i llibertats]] dels ciutadans, també delimitant els poders i institucions de l'organisació política.  
    
En l'actualitat també es té com a costum adicionar normes alienes a la regulació del poder polític, depenent de l'ideologia, tals com els fonaments del sistema econòmic. La constitució no constituïx a l'estat o la [[nació]], degut a que abdós ya són fets anteriors constituïts. En ciència política els estats que tenen separació de poders sel's afig el terme «constitucional» a la seua forma d'estat (com és el cas de la [[monarquia constitucional]] o la [[república constitucional]]). En l'us quotidià del terme, se li crida constitució a totes les lleis supremes dels Estats encara que no conten en separació de poders.
 
En l'actualitat també es té com a costum adicionar normes alienes a la regulació del poder polític, depenent de l'ideologia, tals com els fonaments del sistema econòmic. La constitució no constituïx a l'estat o la [[nació]], degut a que abdós ya són fets anteriors constituïts. En ciència política els estats que tenen separació de poders sel's afig el terme «constitucional» a la seua forma d'estat (com és el cas de la [[monarquia constitucional]] o la [[república constitucional]]). En l'us quotidià del terme, se li crida constitució a totes les lleis supremes dels Estats encara que no conten en separació de poders.
Llínea 20: Llínea 21:  
* [[Constitució de 1812|Constitució espanyola de 1812]]
 
* [[Constitució de 1812|Constitució espanyola de 1812]]
 
* [[Constitució espanyola de 1978]]  
 
* [[Constitució espanyola de 1978]]  
* [[Constitució Europea]]
+
* [[Constitució Europea]]  
 
+
 
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
+
{{commonscat|Constitutions}}
* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=constituci%C3%B3 Constitució - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]
+
{{DGLV|Constitució}}
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3n Constitució en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3n Constitució en Wikipedia]
  
26 706

edicions