Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
301 bytes afegits ,  17:38 2 feb 2010
sense resum d'edició
Llínea 2: Llínea 2:     
== Carrera ==
 
== Carrera ==
Fill del cantant [[Francisco Javier Martín]] i de Magdalena Soler, fon chiquet de cor de la catedral de Valéncia. Després d'estudiar música a Bolonya en [[Giovanni Battista Martini]] es va instalar en 1775 a Madrit, on va estrenar en 22 anys la seua primera òpera ''I due avari'' i en 1777 la seua sarsuela ''Iltre tutore burlato'', lligada a l'espirit de la [[tonadeta]], que vint anys més tart va traduir i va adaptar a l'espanyol segons el patró de la [[sarsuela]] com ''La madrilenya''. En la capital espanyola va obtindre numerosos èxits, protegit pel rei [[Carles IV]].
+
Fill del cantant [[Francisco Javier Martín]] i de Magdalena Soler, fon chiquet de cor de la catedral de [[Valéncia]]. Després d'estudiar música a Bolonya en [[Giovanni Battista Martini]] es va instalar en [[1775]] a [[Madrit]], on va estrenar en 22 anys la seua primera òpera ''I due avari'' i en [[1777]] la seua sarsuela ''Iltre tutore burlato'', lligada a l'espirit de la [[tonadeta]], que vint anys més tart va traduir i va adaptar a l'espanyol segons el patró de la [[sarsuela]] com ''La madrilenya''. En la capital espanyola va obtindre numerosos èxits, protegit pel rei [[Carles IV]].
   −
En 1777 es va mudar al [[regne de Nàpols]], com a Mestre de Capella del també Borbó [[Ferran IV de Nàpols|Ferran IV]]. Allí va permanéixer fins a 1785 consolidant la seua reputació com a compositor: en [[1779]] va donar la primera representació del seu ''Ifigènia in Aulide'' en el grandiós marc del [[Teatre Sant Carles]]. En anys successius va representar atres treballs teatrals en diverses ciutats italianes (''Andròmaca'', ''l'amore geloso'', ''In amor ci vuol destrezza'' i ''Li burle per amore'').  
+
En [[1777]] es va mudar al [[regne de Nàpols]], com a Mestre de Capella del també Borbó [[Ferran IV de Nàpols|Ferran IV]]. Allí va permanéixer fins a [[1785]] consolidant la seua reputació com a compositor: en [[1779]] va donar la primera representació del seu ''Ifigènia in Aulide'' en el grandiós marc del [[Teatre Sant Carles]]. En anys successius va representar atres treballs teatrals en diverses ciutats italianes (''Andròmaca'', ''l'amore geloso'', ''In amor ci vuol destrezza'' i ''Li burle per amore'').  
   −
Pero l'esposa de l'embaixador espanyol a Viena ho va invitar a traslladar-se a esta ciutat, i per a la cort vienesa va representar una òpera còmica en 1785. En Viena va conseguir un gran èxit, aixina que es va establir allí i va compondre òperes sobre texts de [[Lorenzo da Ponte]], en qui va entaular una gran amistat, com ''Una cosa rara, ossia Bellezza ed onestà'', ''l'arbore doní Diana'' o ''Iltre Burbero doní buon cuore''. A Viena va conéixer ademés l'obra de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i [[Antonio Salieri|Salieri]]. La seua òpera ''Una cosa rara'' va arribar a reposar-se 55 vegades en pocs anys i fon un dels seus majors èxits; de fet, una melodia del final del primer acte fon usada per Mozart en el segon acte del seu ''El senyor Giovanni'', precisament en l'escena del banquet. L'any següent va tornar a collir grans aplaudiments en el seu ''l'arbore doní Diana'', que entre [[1787]] i [[1792]] va rebre de 65 a 70 representacions en el [[Burgtheater]] de Viena, de manera que fon una de les òperes en italià més representades de l'época.
+
Pero l'esposa de l'embaixador espanyol a [[Viena]] ho va invitar a traslladar-se a esta ciutat, i per a la cort vienesa va representar una òpera còmica en [[1785]]. En [[Viena]] va conseguir un gran èxit, aixina que es va establir allí i va compondre òperes sobre texts de [[Lorenzo da Ponte]], en qui va entaular una gran amistat, com ''Una cosa rara, ossia Bellezza ed onestà'', ''l'arbore doní Diana'' o ''Iltre Burbero doní buon cuore''. A [[Viena]] va conéixer ademés l'obra de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i [[Antonio Salieri|Salieri]]. La seua òpera ''Una cosa rara'' va arribar a reposar-se 55 vegades en pocs anys i fon un dels seus majors èxits; de fet, una melodia del final del primer acte fon usada per Mozart en el segon acte del seu ''El senyor Giovanni'', precisament en l'escena del banquet. L'any següent va tornar a collir grans aplaudiments en el seu ''l'arbore doní Diana'', que entre [[1787]] i [[1792]] va rebre de 65 a 70 representacions en el [[Burgtheater]] de [[Viena]], de manera que fon una de les òperes en italià més representades de l'época.
   −
Més avant, en [[1788]], va acceptar l'oferta de [[Caterina II de Rusia|Catalina II]] per a ser compositor de la cort en [[Rusia|San Petersburg]], on va compondre noves òperes, algunes d'elles en rus i de tema cervantí com ''El desgraciat heroi Kosmetovich'' (1789, llibret escrit en part per Catalina la Gran i de certes connotacions polítiques, ya que tractava de ridiculisar a [[Gustau III]] de Suècia), i, després d'un breu intent d'instalar-se en [[Londres]], on va estar entre [[1793]] i [[1796]] i va representar en èxit ''La capricciosa corretta'', sempre en llibret del seu amic Da Ponte. Com vullga que les següents no van tindre èxit, va tornar a Sant Petersburg, on es va dedicar en exclusiva a l'ensenyança i va abandonar la composició; allí va morir.  
+
Més avant, en [[1788]], va acceptar l'oferta de [[Caterina II de Rusia|Catalina II]] per a ser compositor de la cort en [[Rusia|San Petersburg]], on va compondre noves òperes, algunes d'elles en rus i de tema cervantí com ''El desgraciat heroi Kosmetovich'' ([[1789]], llibret escrit en part per Catalina la Gran i de certes connotacions polítiques, ya que tractava de ridiculisar a [[Gustau III]] de [[Suècia]]), i, després d'un breu intent d'instalar-se en [[Londres]], on va estar entre [[1793]] i [[1796]] i va representar en èxit ''La capricciosa corretta'', sempre en llibret del seu amic Da Ponte. Com vullga que les següents no van tindre èxit, va tornar a [[Sant Petersburg]], on es va dedicar en exclusiva a l'ensenyança i va abandonar la composició; allí va morir.  
    
== Obra ==
 
== Obra ==
La seua música fon molt apreciada pels seus contemporàneus; va compondre més de trenta òperes i una vintena de ballets per a teatres del major ranc: el Sant Carlo de Nàpols, el Burgtheater de Viena, el [[Ermitage]] de Sant Petersburg, el King'S Theatre de Londres... Les seues obres van ser interpretades pels majors cantants del moment, com el castrato [[Luigi Marchesi]], els tenors [[Giovanni Ansani]] i [[Michael Kelly]], les sopranos [[Maria Balducci]], [[Luisa Todi]] o [[Nancy Storace]], i els seus ballets van meréixer la coreografia de [[Charles Lepicq]] o [[Domenico Rossi]]. Va tindre a la seua disposició als millors llibretistes del seu temps, com Pietro Metastasio o Da Ponte, i fon el músic predilecte de la major part dels sobirans del seu temps: [[Carles IV]], [[Josep II]], [[Caterina II de Rúsia]].
+
La seua música fon molt apreciada pels seus contemporàneus; va compondre més de trenta òperes i una vintena de ballets per a teatres del major ranc: el Sant Carlo de Nàpols, el Burgtheater de [[Viena]], el [[Ermitage]] de Sant Petersburg, el King'S Theatre de Londres... Les seues obres van ser interpretades pels majors cantants del moment, com el castrato [[Luigi Marchesi]], els tenors [[Giovanni Ansani]] i [[Michael Kelly]], les sopranos [[Maria Balducci]], [[Luisa Todi]] o [[Nancy Storace]], i els seus ballets van meréixer la coreografia de [[Charles Lepicq]] o [[Domenico Rossi]]. Va tindre a la seua disposició als millors llibretistes del seu temps, com Pietro Metastasio o Da Ponte, i fon el músic predilecte de la major part dels sobirans del seu temps: [[Carles IV]], [[Josep II]], [[Caterina II de Rúsia]].
   −
Quant a estil, la seua música correspon al classicisme vienés: dolç i plena de gràcia mercé al predomini de la [[melodia]], l'estructura a tres veus i la periodicitat del [[frasegeu]] i de la forma. Moltes de les seues melodies tenen un caràcter pastoral en quant que presentaven un metro de [[contradansa]] (en 6/8). Durant la seua carrera va compondre principalment òperes líriques, moltes de les quals van conseguir en el seu temps èxits resonants. La culminació de la seua carrera la va conseguir a Viena en tres drames jocosos en llibret de Da Ponte: ''Iltre burbero doní buon cuore'' (1786), ''Una cosa rara'' (1786) i ''l'arbore doní Diana'' (1787), que hui en dia són rarament representades, encara que se solen citar ''Il tutore burlato'', ''Una cosa rara'' i ''La scuola dei maritati''.
+
Quant a estil, la seua música correspon al classicisme vienés: dolç i plena de gràcia mercé al predomini de la [[melodia]], l'estructura a tres veus i la periodicitat del [[frasegeu]] i de la forma. Moltes de les seues melodies tenen un caràcter pastoral en quant que presentaven un metro de [[contradansa]] (en 6/8). Durant la seua carrera va compondre principalment òperes líriques, moltes de les quals van conseguir en el seu temps èxits resonants. La culminació de la seua carrera la va conseguir a Viena en tres drames jocosos en llibret de Da Ponte: ''Iltre burbero doní buon cuore'' ([[1786]]), ''Una cosa rara'' ([[1786]]) i ''l'arbore doní Diana'' ([[1787]]), que hui en dia són rarament representades, encara que se solen citar ''Il tutore burlato'', ''Una cosa rara'' i ''La scuola dei maritati''.
    
=== Operes ===
 
=== Operes ===
 
Es conserven 21 òperes de Martín i Soler. L'any i la ciutat es referixen a la primera representació:
 
Es conserven 21 òperes de Martín i Soler. L'any i la ciutat es referixen a la primera representació:
   −
*''Il tutore burlato (La Madrilenya)'' (opera bufa, basat en ''La finta semplice'' de [[Pasquale Mililotti]], 1778, Madrit)
+
*''Il tutore burlato (La Madrilenya)'' (opera bufa, basat en ''La finta semplice'' de [[Pasquale Mililotti]], [[1778]], [[Madrit]])
*''Ifigènia in Aulide'' (drama per musica, llibret de Luigi Serio, 1779, Nàpols)
+
*''Ifigènia in Aulide'' (drama per musica, llibret de Luigi Serio, [[1779]], [[Nàpols]])
*''Ipermestra'' (drama per musica, llibret de [[Pietro Metastasio]], 1780, Nàpols)
+
*''Ipermestra'' (drama per musica, llibret de [[Pietro Metastasio]], [[1780]], [[Nàpols]])
*''Andròmaca'' (drama per musica, llibret de [[Apostolo Zeno]], 1780, Lucca)
+
*''Andròmaca'' (drama per musica, llibret de [[Apostolo Zeno]], [[1780]], Lucca)
*''Partenope'' (componimento dramatico, llibret de [[Pietro Metastasio]], 1782, Nàpols)
+
*''Partenope'' (componimento dramatico, llibret de [[Pietro Metastasio]], [[1782]], [[Nàpols]])
*''l'amor geloso'' (acció teatral còmica, 1782, Nàpols)
+
*''l'amor geloso'' (acció teatral còmica, [[1782]], [[Nàpols]])
*''In amor ci vuol destrezza'' (òpera bufa, llibret de Carlo Giuseppe Lanfranchi-Rossi, 1782, Venezia)
+
*''In amor ci vuol destrezza'' (òpera bufa, llibret de Carlo Giuseppe Lanfranchi-Rossi, [[1782]], [[Venècia]])
*''Vologeso'' (dramma per musica, llibret de [[Apostolo Zeno]], revisat per [[Vittorio Amedeo Cigna-Santi]], 1783, Torí)
+
*''Vologeso'' (dramma per musica, llibret de [[Apostolo Zeno]], revisat per [[Vittorio Amedeo Cigna-Santi]], [[1783]], [[Torí]])
*''Li burle per amore'' (drama jocós, llibret de [[Marcello Bernardini]], 1784, Venècia)
+
*''Li burle per amore'' (drama jocós, llibret de [[Marcello Bernardini]], [[1784]], [[Venècia]])
*''La Vedova spiritosa'' (drama jocós, 1785, Parma)
+
*''La Vedova spiritosa'' (drama jocós, [[1785]], [[Parma]])
*''Iltre burbero doní buon cuore'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo Dóna Posa't]] sobre una obra de [[Carlo Goldoni]], 1786, Viena)
+
*''Iltre burbero doní buon cuore'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo Dóna Posa't]] sobre una obra de [[Carlo Goldoni]], [[1786]], [[Viena]])
*''[[Una cosa rara|Una cosa rara, ossia bellezza ed onestà]]'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo dóna Posa't]], 1786, Viena)
+
*''[[Una cosa rara|Una cosa rara, ossia bellezza ed onestà]]'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo dóna Posa't]], [[1786]], [[Viena]])
*''l'arbore doní Diana'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], 1787, Viena)
+
*''l'arbore doní Diana'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1787]], [[Viena]])
*''Gorebogatïr' Kosometovich'' (drama en música, 1789, Sant Petersburg)
+
*''Gorebogatïr' Kosometovich'' (drama en música, [[1789]], [[Sant Petersburg]])
*''Pesnolyubiye'' (drama en música, 1790, Sant Petersburg)
+
*''Pesnolyubiye'' (drama en música, [[1790]], [[Sant Petersburg]])
 
*''Fedul' s det'mi'' (drama en música, 1791, Sant Petersburg)
 
*''Fedul' s det'mi'' (drama en música, 1791, Sant Petersburg)
*''La scuola dei maritati (La capricciosa corretta; Gli sposi in contraste; La moglie corretta)'' (òpera còmica, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], 1795, Londres)
+
*''La scuola dei maritati (La capricciosa corretta; Gli sposi in contraste; La moglie corretta)'' (òpera còmica, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1795]], [[Londres]])
*''l'isola del piacere (l'isola piacevole)'' (òpera còmica, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], basat en ''l'isola della fortuna'' de [[Giovanni Bertati]], 1795, Londres)
+
*''l'isola del piacere (l'isola piacevole)'' (òpera còmica, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], basat en ''l'isola della fortuna'' de [[Giovanni Bertati]], [[1795]], [[Londres]])
*''Li nozze de' contadini spagnuoli'' (intermezzo, 1795, Londres)
+
*''Li nozze de' contadini spagnuoli'' (intermezzo, [[1795]], [[Londres]])
*''Camille ou Li souterrain'' (comèdia en intermedis musicals, llibret de [[Benoît-Joseph Marsollier des Vivetières]], 1796, Sant Petersburg)
+
*''Camille ou Li souterrain'' (comèdia en intermedis musicals, llibret de [[Benoît-Joseph Marsollier des Vivetières]], [[1796]], [[Sant Petersburg]])
*''La festa in villaggio'' (òpera còmica, llibret de [[Ferdinando Moretti]], 1798, Sant Petersburg)
+
*''La festa in villaggio'' (òpera còmica, llibret de [[Ferdinando Moretti]], [[1798]], [[Sant Petersburg]])
    
=== atres treballs ===
 
=== atres treballs ===
*Cantata a tres veus (1779, Nàpols)
+
*Cantata a tres veus ([[1779]], [[Nàpols]])
*''Philistaei a Jonatha Dispersi'' (actio sacra, 1784, Venècia)
+
*''Philistaei a Jonatha Dispersi'' (actio sacra, [[1784]], [[Venècia]])
*''Iltre sogno'' (cantata per a tres sopranos i orquestra, text de [[Lorenzo Da Ponte]], 1787, Viena)
+
*''Iltre sogno'' (cantata per a tres sopranos i orquestra, text de [[Lorenzo Da Ponte]], [[1787]], [[Viena]])
*''La Deità benèfica'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, 1790, Sant Petersburg)
+
*''La Deità benèfica'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, [[1790]], [[Sant Petersburg]])
*''Strofe'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, 1791-6)
+
*''Strofe'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, [[1791]]-6)
*''Cantata per la consacrazione della Chiesa Malte's'' (cantata, 1800, Sant Petersburg)
+
*''Cantata per la consacrazione della Chiesa Malte's'' (cantata, [[1800]], [[Sant Petersburg]])
 
*Diverses composicions de música sacra.
 
*Diverses composicions de música sacra.
 
*Numeroses [[simfonia]]s, divertiments, [[octaveta de vent|octavetes de vent]], arietes, cànons, [[cançó|cançons]] i [[duet]]s.
 
*Numeroses [[simfonia]]s, divertiments, [[octaveta de vent|octavetes de vent]], arietes, cànons, [[cançó|cançons]] i [[duet]]s.
*''Concert per a violí'' (1795, Londres)
+
*''Concert per a violí'' ([[1795]], [[Londres]])
    
== Cinematografia ==
 
== Cinematografia ==
* Se ha rodat fa poc temps '''Una cosa rara''' de Miguel Perelló, un film pera televisió, protagonisat per [[Toni Cantó]] i rodat a cavall entre la Comunitat Valenciana i Sant Petersburg. Es tracta d'una 'biopic' que enllaça les diverses etapes de la vida del compositor utilisant una història d'amor com a fil que les encadena. La seua estrena fon a principis de 2009.
+
* Se ha rodat fa poc temps '''Una cosa rara''' de Miguel Perelló, un film pera televisió, protagonisat per [[Toni Cantó]] i rodat a cavall entre la [[Comunitat Valenciana]] i [[Sant Petersburg]]. Es tracta d'una 'biopic' que enllaça les diverses etapes de la vida del compositor utilisant una història d'amor com a fil que les encadena. La seua estrena fon a principis de [[2009]].
    
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
* '''Vicente Martín i Soler''' / Giuseppe de Matteis, Gianni Marata.- Institució Alfons el Magnànim, Diputació de Valéncia; 2001.- (Colecció Biografia ; 32).[7-G:593]
+
* '''Vicente Martín i Soler''' / Giuseppe de Matteis, Gianni Marata.- Institució Alfons el Magnànim, [[Diputació de Valéncia]]; [[2001]].- (Colecció Biografia ; 32).[7-G:593]
     
124 431

edicions

Menú de navegació