Canvis

[[Image:Luis Santangel.jpg|300px|right|thumb|Bust de Santángel en l'Alameda de Valéncia]]

[[Image:Luis Santangel.jpg|300px|right|thumb|Bust de Santángel en l'Alameda de Valéncia]]

'''Luis de Santángel''' ([[Valéncia]] - [[1498]]), cortesà de [[Ferrando el Catòlic]] i protector de [[Cristóbal Colón]]; fill de [[Luis de Santángel el Vell]] i Na Brianda. Membre d'una família de [[convers]]s d'orige judeu-aragonés procedent de [[Calatayud]] (atres fonts citen que va nàixer en [[Daroca]]), una de les més pròsperes comunitats hebraiques de [[Aragó]] en el [[sigle XIV]], fundada pel seu yayo Azaries Ginillo, fundador d'esta comunitat i posteriorment conegut com ''Luis de Santángel''. Azaries, mercader, va haver de traslladar-se a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el ''Llibre dels Aveïnaments'', es va instalar en el carrer nomenat "dels Castellvins" o " a Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en [[1444]].

'''Luis de Santángel''' ([[Valéncia]] - [[1498]]), cortesà de [[Ferrando el Catòlic]] i protector de [[Cristóbal Colón]]; fill de [[Luis de Santángel el Vell]] i Na Brianda. Membre d'una família de [[convers]]s d'orige judeu-aragonés procedent de [[Calatayud]] (atres fonts citen que va nàixer en [[Daroca]]), una de les més pròsperes comunitats hebraiques de [[Aragó]] en el [[sigle XIV]], fundada pel seu yayo Azaries Ginillo, fundador d'esta comunitat i posteriorment conegut com ''Luis de Santángel''. Azaries, mercader, va haver de traslladar-se a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el ''Llibre dels Aveïnaments'', es va instalar en el carrer nomenat "dels Castellvins" o " a Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en [[1444]].

{{cita|...van prendre prestats els reis al cavaller valencià lluís Santangel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.<ref>Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737</ref>}}

{{cita|...van prendre prestats els reis al cavaller valencià lluís Santangel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.<ref>Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737</ref>}}

Colon va guardar molt d'apreci al valencià, sent Santángel dels primers a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colom el 15 de febrer en les Illes Terceres i va concloure en el port de Lisboa el 4 de març de 1493, conservada en Simancas.

Colon va guardar molt d'apreci al valencià, sent Santángel dels primers a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colom el 15 de febrer en les Illes Terceres i va concloure en el port de [[Lisboa]] el 4 de març de [[1493]], conservada en Simancas.

Esta operació fon un préstam que es va cancelar en rendes castellanes, seguint la llínea marcada pels Monarques d'excloure en gran part a la Corona aragonesa de la participació en els assuntes relatius al Nou món.

Esta operació fon un préstam que es va cancelar en rendes castellanes, seguint la llínea marcada pels Monarques d'excloure en gran part a la Corona aragonesa de la participació en els assuntes relatius al Nou món.

{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses van manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}

{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses van manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}

No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu, ho va fer blanc de molts intents per desfer-se d'ell. El Rei li considerava fonamental i va assumir la seua protecció enfront de la [[Inquisició]]. Aixina, el 30 de maig de 1497 va obtindre de [[Isabel la Catòlica|Isabel]] i Ferrando un privilegi excepcional: [[estatuts de neteja de sanc]]. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del [[Inquisició|Santo Ofici]].

No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu, ho va fer blanc de molts intents per desfer-se d'ell. El Rei li considerava fonamental i va assumir la seua protecció enfront de la [[Inquisició]]. Aixina, el 30 de maig de [[1497]] va obtindre de [[Isabel la Catòlica|Isabel]] i Ferrando un privilegi excepcional: [[estatuts de neteja de sanc]]. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del [[Inquisició|Santo Ofici]].

== Notes ==

== Notes ==