Diferència entre les revisions de "Mitologia egípcia"
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
Cap poble ha tingut més cerimònies religioses que els antics egipcíacs, puix no solament varen triar com a objectes de cult tota classe d'animals, sino fins als llegums dels jardins. Aixina com els egipcíacs varen ser els primers en inventar la major part de les divinitats paganes conegudes dels grecs, també varen ser els primers que varen establir les festes celebrades en el seu honor, la pompa del seu cult, les cerimònies, els oràculs, etc. | Cap poble ha tingut més cerimònies religioses que els antics egipcíacs, puix no solament varen triar com a objectes de cult tota classe d'animals, sino fins als llegums dels jardins. Aixina com els egipcíacs varen ser els primers en inventar la major part de les divinitats paganes conegudes dels grecs, també varen ser els primers que varen establir les festes celebrades en el seu honor, la pompa del seu cult, les cerimònies, els oràculs, etc. | ||
| − | Molts temples encara permaneixen en peu, uns atres estan en ruïnes per erosió i vandalisme; prou han desaparegut, llamentablement, en ser utilisats com a pedrera de materials per a atres construccions. El faraó [[Ramsés II]] va ser un gran promotor, restaurador i, llamentablement, també un usurpador de temples de faraons precedents. | + | Molts temples encara permaneixen en peu, uns atres estan en ruïnes per erosió i vandalisme; prou han desaparegut, llamentablement, en ser utilisats com a pedrera de materials per a atres construccions. El faraó [[Ramsés II]] va ser un gran promotor, restaurador i, llamentablement, també un usurpador de temples de faraons precedents. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 13:24 15 jul 2024
_(Mus%C3%A9e_du_Caire)_(2076972086).jpg)
La mitologia egípcia o egipcíaca comprén l'estudi de creències sustentades en la religió de l'Antic Egipte des de l'época predinàstica fins a l'imposició del cristianisme, quan les seues pràctiques varen ser prohibides en temps de Justiniano I, en l'any 535.
El seu desenroll i influència varen perdurar més de tres mil anys, variant llògicament a través del temps; per lo tant, un artícul o inclús un llibre, solament pot resumir la multitut d'entitats i temes d'este sistema complex de creències. La variada iconografia egipcíaca és molt diferent de la grega o romana: en la mitologia egipcíaca moltes deitats són representades en cos humà, i caps d'atres animals
La creència inicial en l'immortalitat de deus i faraons, posteriorment estesa al restant dels egipcíacs, va significar que es practicara el embalsamament i la momificació, per a poder preservar l'integritat de l'individu en la vida futura, segons els texts de la mitologia egipcíaca. Ademés ells creïen que si a alguna persona li faltava alguna part del seu cos no aniria a l'atra vida.
Cap poble ha tingut més cerimònies religioses que els antics egipcíacs, puix no solament varen triar com a objectes de cult tota classe d'animals, sino fins als llegums dels jardins. Aixina com els egipcíacs varen ser els primers en inventar la major part de les divinitats paganes conegudes dels grecs, també varen ser els primers que varen establir les festes celebrades en el seu honor, la pompa del seu cult, les cerimònies, els oràculs, etc.
Molts temples encara permaneixen en peu, uns atres estan en ruïnes per erosió i vandalisme; prou han desaparegut, llamentablement, en ser utilisats com a pedrera de materials per a atres construccions. El faraó Ramsés II va ser un gran promotor, restaurador i, llamentablement, també un usurpador de temples de faraons precedents.
Referències[editar | editar còdic]
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- Hornung, Erik (1999). El uno y los múltiples: concepciones egipcias de la divinidad (Julia García Lenberg, trad.). Biblioteca de ciencias bíblicas y orientales 4. Trotta. pp. 262 páginas. ISBN 9788481642421
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
- Naydler, Jeremy: El templo del cosmos. Madrid: Siruela, 2003. ISBN 978-84-7844-726-8
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mitologia egípcia.