Diferència entre les revisions de "Pancatalanisme"
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | El '''pancatalanisme''' és un moviment polític que busca la pervivença de la [[Llengua Catalana]] i | + | El '''pancatalanisme''' és un moviment polític que busca la pervivença de la [[Llengua Catalana]] i la unió del [[País Valencià]], les [[Illes Balears]], la Franja de Ponent del llevant d'[[Aragó]], la Catalunya nord, territori sota administració francesa, d'[[Andorra]], [[el Carxe]] i la ciutat de [[L'Alger]] al proyecte comú d'independència nacional de tota Catalunya, no només el Principat[[Catalunya]], conegut també com a [[Països catalans]]. |
Es fonamenta en la unió política d'aquests territoris basant-se en la llengua, sigui quin sigui el dialecte. | Es fonamenta en la unió política d'aquests territoris basant-se en la llengua, sigui quin sigui el dialecte. |
Revisió de 00:51 21 oct 2008
El pancatalanisme és un moviment polític que busca la pervivença de la Llengua Catalana i la unió del País Valencià, les Illes Balears, la Franja de Ponent del llevant d'Aragó, la Catalunya nord, territori sota administració francesa, d'Andorra, el Carxe i la ciutat de L'Alger al proyecte comú d'independència nacional de tota Catalunya, no només el PrincipatCatalunya, conegut també com a Països catalans.
Es fonamenta en la unió política d'aquests territoris basant-se en la llengua, sigui quin sigui el dialecte.
El pancatalanisme en Catalunya està representat per Esquerra Republicana de Catalunya, partit que va conseguir un màxim d'un 16% dels vots en Catalunya, i per atres molt més minoritàries com Estat Català, Candidatures d'Unitat Popular, i el Partit Socialista d'Alliberament Nacional.
L'iniciador del pancatalanisme valencià fou Joan Fuster, el qual afirmava que el valencià mai podria sobreviure per si mateix i que convindria, estar englobat dins de la llengua comuna. Com a seguidors d'aquest corrent, sorgiren partits polítics pancatalanistes com Unitat del Poble Valencià, actualment dins del Bloc Nacionalista Valencià.
Van aparèixer, organitzacions armades pancatalanistes com l'Eixèrcit Popular Català i Terra Lliure, van lluitar per l'alliberament del jou estranger, però el seny es va imposar i ara només s'actua políticament.