Diferència entre les revisions de "Acadèmia dels Sols"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 54: Llínea 54:
 
* [[Vicente Ximenez de Cisneros]]
 
* [[Vicente Ximenez de Cisneros]]
 
* [[Pedro Narváez]]
 
* [[Pedro Narváez]]
 
+
 
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
 
* Mas i Usó, Pasqual (1999). Edition Reichenberger, 1999 (ed.). Academias valencianas del barroco: descripción y diccionario de poetas, pp. 587. ISBN 3931887642.
 
* Mas i Usó, Pasqual (1999). Edition Reichenberger, 1999 (ed.). Academias valencianas del barroco: descripción y diccionario de poetas, pp. 587. ISBN 3931887642.

Última revisió del 10:54 6 jul 2024

La Acadèmia dels Sols o sol de les acadèmies, fon una de les reunions d'intelectuals i poetes que varen sorgir en Valéncia a lo llarc del sigle XVII. Els Sols és l'hereua de l'Acadèmia dels Montanyesos del Parnàs o Acadèmia del Parnaso.

Se varen reunir en Valéncia de manera ordinària entre els anys 1658 i 1659. En dos reunions extraordinàries dedicades únicament a la poesia. També podria considerar com dos acadèmies, pero la continuïtat dels membres i la temàtica invita a pensar en una.

Història[editar | editar còdic]

Esta acadèmia ya en l'any 1658 va invitar a representants de l'antiga Corona d'Aragó a participar en les seues sessions, d'això tenim constància gràcies a un escrit de Antoni de Cardona:

“sabent açò alguns poetes valencians, descendents per llínea directa d'aquelles Acadèmies antigues, han resolt posar-se a esta instrucció, oferint premis grans a qualsevol de la Corona d'Aragó que per eixarm o empíricament s'atrevira a donar nova vida a les Acadèmies Valencianes”.[1]

El guant ho va arreplegar Francisco de la Torre Sevil, qui havia participat en acadèmies d'Aragó.

El públic assistent a les reunions estaria integrat per senyores.

“Atenció demane, encara que veig,/que és pretensió excusada,/perqué el tindre-la és necessari A on assistixen les Dames”.[2]

Estructura i temàtica[editar | editar còdic]

Varen ocupar el càrrec de president, Juan Andrés Coloma Pérez Calvillo, Comte d'Elda i Felipe Folch de Cardona i Borja, comte de Buñol, eixercint de mecenes, Basilio de Castellví i Ponce.

Principalment tenim referència dels temes lliteraris d'assunts variats, entre ells algunes imitacions de poemes de Luis de Góngora.

“al peu d'un àlber blanc,/ i més que blanc neutral,/ supòsit que a part alguna/ mai se va saber inclinar,/ alguna cosa apartat del Túria,/ perqué el pobre Túria és tal/ que fins als àlbers juguen/ que no els poden caçar/…Açò, puix, patix Fabio,/ mes despuix s'acabarà,/ perqué fent-se més flac/ menys serà el seu pesar”; i una atra: “Cançó, puix, divagant/ del Dipsio elimina l'Anatoli bla,/ i de l'Arcto al Mesémbriuco parage,/ del Cedmoneo valent en flèbil trompa/ vas entretancar l'ultrage,/ díptica el plec a la teua volant pompa,/ del teu fúnebre cant,/ que eclipsaràs al sol si busques tant”.[3]

Components ordinaris o extraordinaris[editar | editar còdic]

1658[editar | editar còdic]

1659[editar | editar còdic]

A la majoria dels anteriors cal afegir.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Mas i Usó, Pasqual (1999). Edition Reichenberger, 1999 (ed.). Academias valencianas del barroco: descripción y diccionario de poetas, pp. 587. ISBN 3931887642.

Referències[editar | editar còdic]