Diferència entre les revisions de "Jaume Roig"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval')
 
(No es mostren 21 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{Infobox persona
+
{{Infobox escritor
| nom = Jaume Roig i Perez
+
| nom             = Jaume Roig
| image =  
+
| image           =  
| peu =  
+
| grandària        =
| data_naix = principis del [[sigle XV]]
+
| descripció      =
| lloc_naix = Valéncia
+
| seudònim        =  
| data_mort = [[1478]]
+
| naixcut          = Principis del [[sigle XX]]
| lloc_mort = [[Benimàmet]]
+
| nascuda          =  
| títul =  
+
| lloc_de_naiximent = [[Valéncia]]
| mandat =  
+
| mort              = [[1478]]
| partit =
+
| morta            =
| nacionalitat =  
+
| lloc_de_mort      = [[Benimàmet]]
| atres_noms =  
+
| ocupació          = Mege i escritor
| conegut_per = [[L'Espill]]
+
| país              =  
| ocupació = Mege
+
| periodo          = [[Sigle XV]] ([[Sigle d'Or Valencià]])
 +
| gènero            = Poesia
 +
| temàtica          =  
 +
| moviment          =  
 +
| primeres_obres    =
 +
| obres_magnes      = ''L'Espill''
 +
| influències      =
 +
| influenciat      =
 +
| influenciada      =
 +
| premis            =
 +
| lloc web          =
 +
| firma        =
 +
| notes a peu      =  
 
}}
 
}}
'''Jaume Roig i Perez''' (principis del [[sigle XV]] — †[[Benimàmet]], [[1478]])  naixqué en la ciutat de [[Valéncia]] a principis del [[sigle XV]], fill de [[Jaume Roig el Vell]], mege i doctor en lleis i de [[Francesca Perez]]. Va ser conegut com a gran mege i poeta palati, escritor valencià del [[Sigle d'Or Valencià]]. Es autor d'una de les grans obres de la lliteratura valenciana migeval, titulada ''L'Espill''.
+
'''Jaume Roig i Perez''' o '''Jacme Roig''' ([[Valéncia]], principis del [[sigle XV]] - † [[Benimàmet]], [[1478]]). Fon conegut com a gran mege i poeta palatí, escritor [[Valencians|valencià]] del [[Sigle d'Or Valencià]]. És autor d'una de les grans obres de la lliteratura valenciana migeval, titulada ''[[L'Espill]]''.
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
 
[[File:Manuscrit de l'Espill de Jaume Roig (4806).jpg|thumb|Manuscrit de l'Espill de Jaume Roig]]
 
[[File:Manuscrit de l'Espill de Jaume Roig (4806).jpg|thumb|Manuscrit de l'Espill de Jaume Roig]]
 +
 +
Jaume Roig naixqué en la ciutat de [[Valéncia]] a principis del [[sigle XV]], fill de [[Jaume Roig el Vell]], mege i doctor en lleis i de [[Francesca Perez]].
  
 
Completà els seus estudis en [[Paris]] i [[Lleida]], obtenint els títuls de Mege i Mestre en Arts. Va ser cridat pel arquebisbe [[Dalmacio de Mur]], qui el va introduir en la cort de [[Joan II]].
 
Completà els seus estudis en [[Paris]] i [[Lleida]], obtenint els títuls de Mege i Mestre en Arts. Va ser cridat pel arquebisbe [[Dalmacio de Mur]], qui el va introduir en la cort de [[Joan II]].
  
Estigue casat en N’[[Isabel Pellicer]] i del seu matrimoni naixqueren els fills Gaspar, Jeronim, Jaume Honorato (que fon vicari general de Valencia), Batiste, Joan, Leonor i Violant (que es feren monges).
+
Estigue casat en Na [[Isabel Pellicer]] i del seu matrimoni naixqueren els fills Gaspar, Jeronim, Jaume Honorato (que fon vicari general de Valencia), Batiste, Joan, Leonor i Violant (que es feren monges).
  
Dels anys [[1450]] a [[1462]] fon administrador de l'[[hospital d’En Clapers]]. En [[1455]] començà el llibre de “Fabrica de l’obra de [[Sant Nicolau]] i [[Sant Pere Martir]]", per lo que en l’[[iglesia de Sant Nicolau]] es conserva un manuscrit firmat per ell baix l'epigrafe: “Llibre de l’obra de la glòria i arcada de l'iglesia de [[Sant Nicolau]]”
+
Dels anys [[1450]] a [[1462]] fon administrador de l'[[hospital d'En Clapers]]. En l'any [[1455]] començà el llibre de “Fabrica de l’obra de [[Sant Nicolau]] i [[Sant Pere Màrtir]]", per lo que en l’[[iglesia de Sant Nicolau]] es conserva un manuscrit firmat per ell baix l'epigrafe: “Llibre de l’obra de la glòria i arcada de l'iglesia de [[Sant Nicolau]]”
  
Jaume Roig era benefactor del [[monasteri de la Trinitat]] i de Sant Nicolau i en [[1456]] fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de [[Sant Nicolau]] de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l’escola de la Companyia.
+
Jaume Roig era benefactor del [[monasteri de la Trinitat]] i de Sant Nicolau i en l'any [[1456]] fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de [[Sant Nicolau]] de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l’escola de la Companyia.
  
 
Als seus germans els dien: Pere, que fon eclesiastic, Joana i Maria i ad ell se li coneixia com a Jaume Roig el jove, per a no confondre-lo en son pare.
 
Als seus germans els dien: Pere, que fon eclesiastic, Joana i Maria i ad ell se li coneixia com a Jaume Roig el jove, per a no confondre-lo en son pare.
  
Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina [[María de Castella]], dona d’[[Alfons el magnanim]] en [[1458]].
+
Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina [[María de Castella]], dona d'[[Alfons el Magnànim]] en l'any [[1458]].
  
Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a [[Callosa d'En Sarria]], a casa del seu nebot [[Baltasar Bou]], a on escrigue la seua millor obra: “[[L'Espill]]” ([[1459]]-[[1460]]), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics l’han catalogat com obra satirica.
+
Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a [[Callosa d'En Sarrià]], a casa del seu nebot [[Baltasar Bou]], a on escrigue la seua millor obra: “[[L'Espill]]” ([[1459]]-[[1460]]), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics l’han catalogat com obra satirica.
  
Va ser un llibre d’ampla difussio, en successives edicions: [[1531]]-[[1532]]-[[1561]]-[[1562]]-[[1563]]-[[1573]]. Mes modernament s’han fet atres edicions, fins arribar als dies actuals.
+
Fon un llibre d'ampla difusio, en successives edicions: [[1531]]-[[1532]]-[[1561]]-[[1562]]-[[1563]]-[[1573]]. Mes modernament s’han fet atres edicions, fins arribar als dies actuals.
  
'''Jaume Roig''' també es autor de “Noves rimades” I en [[1474]] participà en un certamen lliterari que donà lloc, junt ad atres treballs d’atres autors, a la consecucio del llibre “Les trobes en lahors de la Verge Maria”.
+
'''Jaume Roig''' també es autor de “Noves rimades” I en l'any [[1474]] participà en un certamen lliterari que donà lloc, junt ad atres treballs d'atres autors, a la consecucio del llibre “Les trobes en lahors de la Verge Maria”.
  
La caiguda des d’una mula va empijorar el seu estat de salut i el [[dissabte]] [[4 d'abril]] de [[1478]] mori en sa casa de [[Valéncia]].
+
La caiguda des d'una mula en la pedania valenciana de Benimamet, va empijorar el seu estat de salut i el [[dissabte]], [[4 d'abril]] de [[1478]], mori en sa casa de [[Valéncia]].
  
 
== L'Espill ==
 
== L'Espill ==
Ha passat a la posteritat per ser autor de ''L'Espill'', novela també coneguda com ''El Llibre de les Dones'', integrament escrita en versos de quatre sílabes. Solament se conserva un manuscrit, a pesar de que durant el [[sigle XVI]] fon imprés tres vegades, prova del seu notable éxit.
+
Ha passat a la posteritat per ser autor de ''[[L'Espill]]'', novela també coneguda com ''El Llibre de les Dones'', integrament escrita en versos de quatre sílabes. Solament se conserva un manuscrit, a pesar de que durant el [[sigle XVI]] fon imprés tres vegades, prova del seu notable éxit.
  
 
''L'Espill'' o ''Llibre de les dones'', obra de 16.359 versos. En els versos 686-690 diu:  
 
''L'Espill'' o ''Llibre de les dones'', obra de 16.359 versos. En els versos 686-690 diu:  
  
{{Cita|''... sera en romanç, noves rimades, comediades (...) al pla teixides de l´algemia e parleria de Paterna, Torrent, Soterna..''}}  
+
{{Cita|''... sera en romanç, noves rimades, comediades (...) al pla teixides de l'algemia e parleria de Paterna, Torrent, Soterna..''}}  
  
 
Esta obra fon denunciada a l'Inquisició en [[1792]], el llibre passà de mà a mà dels religiosos del Tribunal, en el llibre apareix lo següent:  
 
Esta obra fon denunciada a l'Inquisició en [[1792]], el llibre passà de mà a mà dels religiosos del Tribunal, en el llibre apareix lo següent:  
Llínea 52: Llínea 66:
 
{{Cita|''adjunto libro impreso en Idioma Valenciano, intitulado Libre...''}}, fins a onze voltes en quinze folis.
 
{{Cita|''adjunto libro impreso en Idioma Valenciano, intitulado Libre...''}}, fins a onze voltes en quinze folis.
  
==Vore també==
+
== Vore també ==
*[[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
+
* [[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
*[[Ruta dels Clàssics]]
+
* [[Ruta dels Clàssics]]
*[[L'Espill]]
+
* [[L'Espill]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* A. Morel-Fatio, “Rapport adressé à M. le Ministre de l’Instruction publique sur une mission philologique à Valence, suivi d’une étude sur le Livre des femmes, poème valencien du XVè siècle, de maître Jaume Roig”, en Bibliothèque de l’Ecole de Chartes, 45 (1884), págs. 630-654; 46 (1885), págs. 108- 129 (en [[francés]])
 +
* Bruno De Den "Darrere L'Espill. Apuntes sobre Jaume Roig y su entorno familiar". 427 páginas. València, 2019. ISBN 978-84-09-14916-2
 +
* [https://dbe.rah.es/biografias/4843/jaume-roig Real Academia de la Historia. Jaume Roig]
 +
* [https://www.proquest.com/docview/1874869537?pq-origsite=gscholar&fromopenview=true Macías Cotano, Raúl (2017). «1». L'Espill de Jaume Roig]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Bruno De Den "Darrere L'Espill. Apuntes sobre Jaume Roig y su entorno familiar". 427 páginas. València, 2019. ISBN 978-84-09-14916-2. Depóstio Legal V-2929-2019
 +
* Badia, Lola. "El saber i les lletres fins a 1500", en Història de la cultura catalana. L’esplendor medieval (segles XI–XV). Barcelona: Edicions 62, 1999, vol. 1: 71-124.
 +
* Cantavella, Rosanna. Els cards i el llir: Una lectura de l'Espill de Jaume Roig. Barcelona: Quaderns Crema, 1992.
 +
* Carré, Antònia. "La biblioteca del metge Jaume Roig". Anuari de Filologia, Universitat de Barcelona, vol. XVI, any 1993, secció C, número 4: 23–36.
 +
* Peirats Navarro, Anna I. Una aproximació a l’Espill de Jaume Roig. Valéncia: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Edicions Bromera, 2004.
  
 
==Enllaços externs==
 
==Enllaços externs==
Llínea 66: Llínea 93:
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
 
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
 +
[[Categoria:Meges]]
 
[[Categoria:Meges valencians]]
 
[[Categoria:Meges valencians]]

Última revisió del 10:42 6 jul 2024

Jaume Roig
Naiximent Principis del sigle XX
Valéncia
Mort 1478
Benimàmet
Activitat Mege i escritor
Periodo Sigle XV (Sigle d'Or Valencià)
Gèneros Poesia
Obres principals L'Espill

Jaume Roig i Perez o Jacme Roig (Valéncia, principis del sigle XV - † Benimàmet, 1478). Fon conegut com a gran mege i poeta palatí, escritor valencià del Sigle d'Or Valencià. És autor d'una de les grans obres de la lliteratura valenciana migeval, titulada L'Espill.

Biografia[editar | editar còdic]

Manuscrit de l'Espill de Jaume Roig

Jaume Roig naixqué en la ciutat de Valéncia a principis del sigle XV, fill de Jaume Roig el Vell, mege i doctor en lleis i de Francesca Perez.

Completà els seus estudis en Paris i Lleida, obtenint els títuls de Mege i Mestre en Arts. Va ser cridat pel arquebisbe Dalmacio de Mur, qui el va introduir en la cort de Joan II.

Estigue casat en Na Isabel Pellicer i del seu matrimoni naixqueren els fills Gaspar, Jeronim, Jaume Honorato (que fon vicari general de Valencia), Batiste, Joan, Leonor i Violant (que es feren monges).

Dels anys 1450 a 1462 fon administrador de l'hospital d'En Clapers. En l'any 1455 començà el llibre de “Fabrica de l’obra de Sant Nicolau i Sant Pere Màrtir", per lo que en l’iglesia de Sant Nicolau es conserva un manuscrit firmat per ell baix l'epigrafe: “Llibre de l’obra de la glòria i arcada de l'iglesia de Sant Nicolau

Jaume Roig era benefactor del monasteri de la Trinitat i de Sant Nicolau i en l'any 1456 fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de Sant Nicolau de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l’escola de la Companyia.

Als seus germans els dien: Pere, que fon eclesiastic, Joana i Maria i ad ell se li coneixia com a Jaume Roig el jove, per a no confondre-lo en son pare.

Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina María de Castella, dona d'Alfons el Magnànim en l'any 1458.

Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a Callosa d'En Sarrià, a casa del seu nebot Baltasar Bou, a on escrigue la seua millor obra: “L'Espill” (1459-1460), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics l’han catalogat com obra satirica.

Fon un llibre d'ampla difusio, en successives edicions: 1531-1532-1561-1562-1563-1573. Mes modernament s’han fet atres edicions, fins arribar als dies actuals.

Jaume Roig també es autor de “Noves rimades” I en l'any 1474 participà en un certamen lliterari que donà lloc, junt ad atres treballs d'atres autors, a la consecucio del llibre “Les trobes en lahors de la Verge Maria”.

La caiguda des d'una mula en la pedania valenciana de Benimamet, va empijorar el seu estat de salut i el dissabte, 4 d'abril de 1478, mori en sa casa de Valéncia.

L'Espill[editar | editar còdic]

Ha passat a la posteritat per ser autor de L'Espill, novela també coneguda com El Llibre de les Dones, integrament escrita en versos de quatre sílabes. Solament se conserva un manuscrit, a pesar de que durant el sigle XVI fon imprés tres vegades, prova del seu notable éxit.

L'Espill o Llibre de les dones, obra de 16.359 versos. En els versos 686-690 diu:

... sera en romanç, noves rimades, comediades (...) al pla teixides de l'algemia e parleria de Paterna, Torrent, Soterna..

Esta obra fon denunciada a l'Inquisició en 1792, el llibre passà de mà a mà dels religiosos del Tribunal, en el llibre apareix lo següent:

adjunto libro impreso en Idioma Valenciano, intitulado Libre...

, fins a onze voltes en quinze folis.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • A. Morel-Fatio, “Rapport adressé à M. le Ministre de l’Instruction publique sur une mission philologique à Valence, suivi d’une étude sur le Livre des femmes, poème valencien du XVè siècle, de maître Jaume Roig”, en Bibliothèque de l’Ecole de Chartes, 45 (1884), págs. 630-654; 46 (1885), págs. 108- 129 (en francés)
  • Bruno De Den "Darrere L'Espill. Apuntes sobre Jaume Roig y su entorno familiar". 427 páginas. València, 2019. ISBN 978-84-09-14916-2
  • Real Academia de la Historia. Jaume Roig
  • Macías Cotano, Raúl (2017). «1». L'Espill de Jaume Roig

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Bruno De Den "Darrere L'Espill. Apuntes sobre Jaume Roig y su entorno familiar". 427 páginas. València, 2019. ISBN 978-84-09-14916-2. Depóstio Legal V-2929-2019
  • Badia, Lola. "El saber i les lletres fins a 1500", en Història de la cultura catalana. L’esplendor medieval (segles XI–XV). Barcelona: Edicions 62, 1999, vol. 1: 71-124.
  • Cantavella, Rosanna. Els cards i el llir: Una lectura de l'Espill de Jaume Roig. Barcelona: Quaderns Crema, 1992.
  • Carré, Antònia. "La biblioteca del metge Jaume Roig". Anuari de Filologia, Universitat de Barcelona, vol. XVI, any 1993, secció C, número 4: 23–36.
  • Peirats Navarro, Anna I. Una aproximació a l’Espill de Jaume Roig. Valéncia: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Edicions Bromera, 2004.

Enllaços externs[editar | editar còdic]