17 002
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + + + + + + + + + + + − + Llínea 9:
Llínea 20: − + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
{{Biografia|
| nom = Agustí Cerdà i Argent
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| ocupació = Polític.
| data_naix = [[8 de decembre]] de [[1965]]
| lloc_naix = [[Canals]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Agustí Cerdà i Argent''' ([[Canals]], [[8 de decembre]] de [[1965]]), és un polític [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].
'''Agustí Cerdà i Argent''' ([[Canals]], [[8 de decembre]] de [[1965]]), és un polític [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].
Fon diputat entre els anys [[2004]] i [[2008]] per la circumscripció de Barcelona i president d'[[Esquerra Republicana del País Valencià]] (ERPV) des de la seua fundació en setembre de l'any [[2000]] fins a [[2016]].
Fon diputat entre els anys [[2004]] i [[2008]] per la circumscripció de Barcelona i president d'[[Esquerra Republicana del País Valencià]] (ERPV) des de la seua fundació en [[setembre]] de l'any [[2000]] fins a l'any [[2016]].
== Biografia ==
== Biografia ==
En la seua joventut fon membre del secretariat permanent del sindicat pancatalaniste [[Bloc d'Estudiants Agermanats]] (BEA) de [[1983]] a [[1988]] i membre fundador de la [[Assemblea d'Estudiants Nacionalistes]] (AEN), en valencià, Assamblea d'Estudiants Nacionalistes. En [[1985]] ingressa en el [[Moviment de Defensa de la Terra]] (MDT) i posteriorment ingressa en el [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional]] (PSAN) en [[1985]] permaneixent en ell fins a [[1993]] i aplegant a formar part de la seua eixecutiva. Durant este periodo és un dels fundadors de l'organisació independentiste jovenil ''[[Maulets]]''.
En la seua joventut fon membre del secretariat permanent del sindicat pancatalaniste [[Bloc d'Estudiants Agermanats]] (BEA) de [[1983]] a [[1988]] i membre fundador de la [[Assemblea d'Estudiants Nacionalistes]] (AEN), en valencià, Assamblea d'Estudiants Nacionalistes. En [[1985]] ingressa en el [[Moviment de Defensa de la Terra]] (MDT) i posteriorment ingressa en el [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional]] (PSAN) en [[1985]] permaneixent en ell fins a [[1993]] i aplegant a formar part de la seua eixecutiva. Durant este periodo és un dels fundadors de l'organisació independentiste jovenil ''[[Maulets]]''.
(Secció per completar)
En l'any [[1987]] fon contractat per la [[Fundació Ausiàs March]], entitat organisadora dels [[Premis Octubre]], per a ocupar-se de la classificació de 10.000 documents que conformen l'archiu actual dels Moviments Socials i Obrers, un fondo documental sobre els moviments socials i polítics valencians.
És membre d'[[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV) des de [[1984]], associació de la que va aplegar a ser gerent entre [[1992]] i [[1996]] i del Bolletí de la qual es feu càrrec com a director en octubre de [[1989]]. També ha segut coordinador del [[Casal Jaume I|Casal Jaume I de Valéncia]]. És membre de la Societat Catalana de Geografia, de Ca Revolta i de la [[Societat Coral El Micalet]] de Valéncia.
En l'any [[1992]] fon detingut per orde del juge de l'Audiència Nacional [[Carlos Bueren]] per presuntes vinculacions en la banda terrorista [[Terra Lliure]]. Cerdà militava i era membre de l'eixecutiva de [[Catalunya Lliure]], partit polític contrari a la dissolució de la banda. Es trobava en Canals, el seu poble natal, quan fon arrestat. Fon posat en llibertat sense càrrecs poc despuix per falta d'acusacions.
El [[5 de maig]] de [[1995]] fon un dels encarregats de l'organisació d'una manifestació en Valéncia entorn a la plataforma cívica Bloc de Progrés Jaume I. En [[1997]] inaugura el que seria el primer dels vinticinc [[Casals Jaume I]], el d'[[Alacant]]. En l'any [[1999]] funda, junt en atres personalitats provinents del Bloc de Progrés Jaume I, el Front pel País Valencià, organisació que concorrerà a les Eleccions Generals de [[2000]] coaligada en Esquerra Republicana, llista en la qual se presentà en el número un per la circumscripció de Valéncia.
En [[juliol]] de l'any [[2000]] el Front pel País Valencià s'integra en Esquerra Republicana. En setembre del mateix any es crea [[Esquerra Republicana del País Valencià]] (ERPV) frut de l'unificació del Front en ERC. En aquell Congrés Fundacional, fon elegit president de ERPV i com a tal és també membre de les eixecutives nacional i permanent del partit. També fon cap de llista per [[Valéncia]] en les autonòmiques de [[2003]]. En les eleccions generals de [[2004]] va concórrer en el quint lloc de la candidatura d'[[ERC]] en la circumscripció de [[Barcelona]]. Va conseguir l'acta de diputat despuix de la renúncia de [[Josep Lluís Carod Rovira]] degut l'escàndal de les reunions en membres de la banda terrorista [[ETA]] en [[Perpinyà]].
En la Llegislatura [[2004]]-[[2008]] fon president de la Comissió Mixta de Relacions en el Defensor del Poble i portaveu en la Comissió de Justícia i en la Comissió d'Interior.
En [[març]] de [[2016]] va deixar de ser president d'ERPV, sent substituït per Josep Barberà despuix del VII congrés de la formació.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==