26 285
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 5:
Llínea 5: − Situat en el carrer de les Barques, nº 15, en el districte de Ciutat Vella, fon un proyecte inicial de l'arquitecte italià [[Filippo Fontana]] en l'any [[1774]], pero més tart foren modificats els plans originals. La seua construcció no va començar fins a uns anys més tart, i encara que es va inaugurar en l'any [[1832]] no estigué totalment finalisada l'obra fins a l'any [[1854]]. L'interior es va decorar inicialment al més pur estil rococó.+ + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
El '''Teatre Principal de Valéncia''' fon el primer teatre construït en la [[ciutat de Valéncia]] tal i com concebem hui en dia el [[teatre]]. La programació en el teatre Principal és variada, en ell s'oferixen espectàculs de música, dansa i teatre.
El '''Teatre Principal de Valéncia''' fon el primer teatre construït en la [[ciutat de Valéncia]] tal i com concebem hui en dia el [[teatre]]. La programació en el teatre Principal és variada, en ell s'oferixen espectàculs de música, dansa i teatre. L'edifici està situat en el carrer de les Barques, nº 15, en el districte de Ciutat Vella.
== Història ==
== Història ==
=== Sigles XVIII i XIX ===
=== Sigles XVIII i XIX ===
El Teatre Principal de Valéncia fon un proyecte inicial de l'arquitecte italià [[Filippo Fontana]] en l'any [[1774]], pero més tart foren modificats els plans originals. La seua construcció no va començar fins a uns anys més tart, i encara que es va inaugurar en l'any [[1832]] no estigué totalment finalisada l'obra fins a l'any [[1854]]. L'interior es va decorar inicialment al més pur estil rococó.
L'actuació més important dels primers anys de vida del teatre és la del compositor i virtuós pianiste austríac [[Franz Liszt]], en el marc de la seua gira per [[Espanya]] i [[Portugal]] entre octubre de [[1844]] i abril de [[1845]]. En la ciutat de Valéncia realisà tres actuacions entre els dies 27 i 31 de març de 1845, totes en el teatre principal. En l'última va oferir al públic tocar “lo que se li demane” improvisant sobre temes d'òpera populars de l'época. Els concerts varen ser un autèntic èxit de públic i crítica.
L'actuació més important dels primers anys de vida del teatre és la del compositor i virtuós pianiste austríac [[Franz Liszt]], en el marc de la seua gira per [[Espanya]] i [[Portugal]] entre octubre de [[1844]] i abril de [[1845]]. En la ciutat de Valéncia realisà tres actuacions entre els dies 27 i 31 de març de 1845, totes en el teatre principal. En l'última va oferir al públic tocar “lo que se li demane” improvisant sobre temes d'òpera populars de l'época. Els concerts varen ser un autèntic èxit de públic i crítica.
=== Sigle XX ===
Com a acontenyiment artístic, va anunciar la prensa valenciana, l'actuació dels Ballets Russos «procedents dels teatres Metropolitan Opera House de Nova York, Real de Madrit, Liceu de Barcelona, Gran Opera de París i Sant Carlo de Lisboa, dirigida per [[Sergei Diaghilev]]», per als dies 25, 27, 28 i 30 d'abril de [[1918]].
Entre les estrenes operístiques celebrades en el teatre Principal destaquen els de ''El gat montés'' del mestre [[Manuel Penella]], el 23 de febrer de [[1916]]; [[La Venda dels Gats]], òpera pòstuma del mestre [[José Serrano]] (en l'apany, l'orquestació i la direcció orquestal del mestre Enrique Estela), el 24 d'abril de [[1943]]; i ''El triumfo de Tirant'' del mestre [[Amant Blanquer]], el 7 d'octubre de [[1992]].
El 16 de març de l'any [[1969]] va acollir la presentació oficial al públic del popular cantant valencià [[Nino Bravo]] i el seu conjunt, ''Los Superson'', una gala que encara hui recorden centenars d'aficionats a la música pop.
Des de [[1943]] i fins a l'inauguració del [[Palau de la Música de Valéncia|Palau de la Música]] en [[1987]], va servir com a sèu intermitent de l'Orquesta de Valéncia.
Una de les representacions que més expectació va alçar fon la del ballarí rus [[Rudolf Nuréjev]] en novembre de [[1985]].
En la década dels noranta el teatre va sofrir reformes per a adaptar-ho a les normatives i fer-ho més cómodo, modern i accessible.
Durant tres anys consecutius ([[1992]], [[1993]] i [[1994]]) va albergar el [[Festival de la OTI]].
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==