Diferència entre les revisions de "Uiquilliteratura:Poemes de Josep Maria Bayarri"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 9 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 11: Llínea 11:
 
La Senyera valenciana
 
La Senyera valenciana
 
Alta, bella i soberana,
 
Alta, bella i soberana,
Nostra gloria, nostra força i nostra fe;
+
Nostra glòria, nostra força i nostra fe;
 
En l'ampla armonia humana
 
En l'ampla armonia humana
 
Dia a dia; Deu donarmosla vullgue.
 
Dia a dia; Deu donarmosla vullgue.
Llínea 25: Llínea 25:
 
== El Raig de Sol ==
 
== El Raig de Sol ==
 
<pre>
 
<pre>
Sobre la taula en què escrivia  
+
Sobre la taula en qué escrivia  
 
ara ha vingut un raig de sol  
 
ara ha vingut un raig de sol  
 
i han saludat la llum del dia  
 
i han saludat la llum del dia  
Llínea 36: Llínea 36:
 
quan jo triava la paraula  
 
quan jo triava la paraula  
 
a tot esment i sentiment  
 
a tot esment i sentiment  
i s’ha daurat tota ma taula  
+
i s’ha dorat tota ma taula  
 
d’un íntim or deliqüescent.  
 
d’un íntim or deliqüescent.  
  
 
La realitat me secundava  
 
La realitat me secundava  
i arran de terra fea el vol  
+
i a raïl de terra fea el vol  
 
el de mos versos que em voltava  
 
el de mos versos que em voltava  
 
suggestionificant estol,  
 
suggestionificant estol,  
Llínea 58: Llínea 58:
 
fent de son raig líric joiell.  
 
fent de son raig líric joiell.  
  
Gran del Cel en la demiúrgica  
+
Gran be del Cel en la demiúrgica  
 
hora d’inicis del matí  
 
hora d’inicis del matí  
 
quan, oficiant al món litúrgica,  
 
quan, oficiant al món litúrgica,  
Llínea 81: Llínea 81:
 
i múltiples. Alhora  
 
i múltiples. Alhora  
 
unes emocions inductives  
 
unes emocions inductives  
projectaven la supervivència.  
+
proyectaven la supervivència.  
  
 
A l’espai blau, de llautó  
 
A l’espai blau, de llautó  
Llínea 92: Llínea 92:
 
Allí jo, i tu!  
 
Allí jo, i tu!  
 
</pre>
 
</pre>
*Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, (Valéncia, 1954).
+
* Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, (Valéncia, 1954).
  
  
Llínea 151: Llínea 151:
 
Recordaràs l’encant de l’auri  
 
Recordaràs l’encant de l’auri  
 
quasi terrós. Alhora persistent  
 
quasi terrós. Alhora persistent  
vindrà al teu cristal·lí la papallona
+
vindrà al teu cristal·lí la palometa
 
i pel finestral bru de tes pupil·les  
 
i pel finestral bru de tes pupil·les  
 
la meravella de lo que no és.  
 
la meravella de lo que no és.  
Llínea 171: Llínea 171:
  
 
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
 
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
 +
[[Categoria:Totes les obres]]

Última revisió del 15:10 1 jul 2024

Selecció de poemes del poeta valencià Josep Maria Bayarri.


Baix ella som germans[editar | editar còdic]

Esta es la nostra Bandera.
Contemplemla, valencians;
De la Patria Valenciana la Senyera:
Baix ella tots som germans.

La Senyera valenciana
Alta, bella i soberana,
Nostra glòria, nostra força i nostra fe;
En l'ampla armonia humana
Dia a dia; Deu donarmosla vullgue.

Roig de sanc i groc d'espiga
Blau de cel;
Tricolor bandera amiga,
Grat recort i viu anhel.
  • Josep Maria BAYARRI, (Valéncia, 1932).


El Raig de Sol[editar | editar còdic]

Sobre la taula en qué escrivia 
ara ha vingut un raig de sol 
i han saludat la llum del dia 
mos lírics versos en revol 
i ara la meua poesia 
ol a clarors i a vida ol. 

El raig de sol sobre ma taula 
ha dut un alt encantament 
quan jo triava la paraula 
a tot esment i sentiment 
i s’ha dorat tota ma taula 
d’un íntim or deliqüescent. 

La realitat me secundava 
i a raïl de terra fea el vol 
el de mos versos que em voltava 
suggestionificant estol, 
i ara d’altura s’enyorava 
pel convit d’este raig de sol. 

I ha vingut tota l’alegria 
al sentiment des de l’astral 
i en estos versos que escrivia 
reconfortanta se’m prenia 
esta alegria sideral. 

I se dauraven els meus versos 
a to d’or clar del sol novell, 
i en lo seu raig, àtoms dispersos, 
suraven vius mos rims diversos 
fent de son raig líric joiell. 

Gran be del Cel en la demiúrgica 
hora d’inicis del matí 
quan, oficiant al món litúrgica, 
la mà del sol féu, taumatúrgica, 
este milacre per a mi! 
  • Josep Maria BAYARRI, Foc i flama, (Valéncia, 1928).


Ocre[editar | editar còdic]

Si el vers venia, ella 
pernoctava deliquial en l’esme 
de la benaurança. 

I encara la cuca mínima 
corsecava l’afany intrascendent. 

Al regust de les hores de pedra 
podríem jugar llunàtics 
per les esferes esfereïdores 
i múltiples. Alhora 
unes emocions inductives 
proyectaven la supervivència. 

A l’espai blau, de llautó 
era l’heliotrop i la sargantana 
una heràldica de presagis roents. 

Aquella sinèresi tremolava vives 
punxes grogues de silencis. 

Allí jo, i tu! 
  • Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, (Valéncia, 1954).


Astral[editar | editar còdic]

Versos? 

Tu vols poligonar tendrament 
ritmes. Afins les emocions, 
perdura la rima. O llança-la 
al quart hemisferi —dos a dos sempre. 
Versos? 

Els versos van per dreceres de purnes. 

L’idioma capta entrebancs. 
La gènesi del vers branda. 

Tu eres poeta? Allà d’allà mira, 
guaita blaus i visatges de silenci. 

I t’afinques a sobre 
i quan tornes pels adverbis 
en escala d’electrons de suro 
tindràs la mida de l’ésser asfàltic. 

I mig riuràs per demés 
i l’esfínter dels estels encara. 

Un jorn oiràs la llum dels poliedres. 

Els astres faran l’ullet 
i en deshauci intermitent la comba 
te pastarà versos de nou aigües. 

Versos encara? 
Estàs en l’angúnia de les piràmides. 
Tu eres un esperit d’arquitectura. 

Conforme. 
Per a totes les menyspreables 
síl·labes, acosta hipopòtams. 
  • Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, (Valéncia, 1954).


Ansia de Color Safrà[editar | editar còdic]

Tens uns ulls de record. 
A bones hores, ara, 
el sentit de l’esguard se m’esparvera. 

Tu sentiràs al centre de la còrnia 
una deshumanització de l’iris 
i me voràs com sure en la igniscència 
precisa. 

Recordaràs l’encant de l’auri 
quasi terrós. Alhora persistent 
vindrà al teu cristal·lí la palometa 
i pel finestral bru de tes pupil·les 
la meravella de lo que no és. 

Tens uns ulls de record. 
Adés les hores de la infància 
d’arbres i de flors de paper de seda; 
despuix les pomes de la joventut 
que tenia sucoses somniacions; 
més despuix l’ànsia de color de safrà 
i suculenta de les arquivoltes 
del sentiment. 

Mira jo me sé estar grunsant-me 
en les cordes dels àpexs evocadors 
dels teus ulls. 
  • Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, (Valéncia, 1954).