Canvis

[[Archiu:Enchidos_portugueses2.jpg|thumb|250px|Embotits de Portugal]]

[[Archiu:Enchidos_portugueses2.jpg|thumb|250px|Embotits de [[Portugal]]]]

Un '''embotit''' és la peça de [[carn]], generalment de [[porc]], picada, condimentada i introduïda (embotida) dins de les [[Tripa|tripes]] de l'animal. La carn pot ser de diferents parts, des de carn magra fins a [[fege]], [[Llengua (orgue)|llengua]] o [[sanc]]. Ademés de la carn també s'hi poden embotir atres aliments com [[ou|ous]], [[farina]], [[pebre]] i [[Oliva|olives]], entre atres.  

Un '''embotit''' és la peça de [[carn]], generalment de [[porc]], picada, condimentada i introduïda (embotida) dins de les [[Tripa|tripes]] de l'animal. La carn pot ser de diferents parts, des de carn magra fins a [[fege]], [[Llengua (orgue)|llengua]] o [[sanc]]. Ademés de la carn també s'hi poden embotir atres aliments com [[ou|ous]], [[farina]], [[pebre]] i [[Oliva|olives]], entre atres.  

Hi ha llocs a on es fan [[fira|fires]] per a exhibir els embotits de millor qualitat i otorgar premis, com la "Mostra de l'Embotit Artesa i de Qualitat de Requena" que se celebra anualment en este lloc.<ref>[http://www.cth.gva.es/estadisticas_acceso/estadisticas.aspx?nodo=58864&idioma=V Mostra de l'Embotit Artesa i de Qualitat de Requena]</ref>

Hi ha llocs a on es fan [[fira|fires]] per a exhibir els embotits de millor qualitat i otorgar premis, com la "Mostra de l'Embotit Artesa i de Qualitat de Requena" que se celebra anualment en este lloc.<ref>[http://www.cth.gva.es/estadisticas_acceso/estadisticas.aspx?nodo=58864&idioma=V Mostra de l'Embotit Artesà i de Qualitat de Requena]</ref>

== Història ==

== Història ==

== Tipologia ==

== Tipologia ==

La primera divisió possible dels embotits es pot fer segons si la carn que els forma hi és sincera –d'una peça– o be s'ha trinchat i adobat. Pertanyen al primer grup el pernil i el llom embotit, i el segon, el dels embotits de carn trinchada, l'integren tres subgrups segons el procés que s'hi aplica: els crus, els curats i els cuits. Són embotits crus la botifarra crua i la [[salchicha]], en denominacions diverses en funció de la comarca; un dels més curiosos és la botifarra dolça, en sucre, llimó, sal i canella i també pot ser seca. Els més valorats són els curats, elaborats en carn selecta i greix més o menys trinchats, embotits en budells gruixuts o prims i, finalment, fermentats gràcies a l'acció controlada de llevats i bactèries i dels foncs que sorgixen a la part exterior del budell: llonganiça, fuet, espetec o petador i secallona o somalla.

La primera divisió possible dels embotits es pot fer segons si la carn que els forma hi és sincera –d'una peça– o be s'ha trinchat i adobat. Pertanyen al primer grup el pernil i el llom embotit, i el segon, el dels embotits de carn trinchada, l'integren tres subgrups segons el procés que s'hi aplica: els crus, els curats i els cuits. Són embotits crus la botifarra crua i la [[llonganiça]], en denominacions diverses en funció de la comarca; un dels més curiosos és la botifarra dolça, en sucre, llimó, sal i canella i també pot ser seca. Els més valorats són els curats, elaborats en carn selecta i greix més o menys trinchats, embotits en budells gruixuts o prims i, finalment, fermentats gràcies a l'acció controlada de llevats i bactèries i dels foncs que sorgixen a la part exterior del budell: llonganiça, fuet, espetec o petador i secallona o somalla.

Els embotits del tercer subgrup, els cuits, poden ser, a la volta, de dos menes segons si contenen sanc de l'animal. Molts embotits cuits de sanc, els fets en budell prim, afegixen a la carn –poca– diverses espècies i condiments, ingredients vegetals com la ceba o els pinyons i elements com el [[pa]] o l'[[arròs]], i constituïxen, de fet, una de les poques excepcions a la regla de la sal i el pebre com a únic amaniment dels embotits. Juntament en les llonganices, els embotits cuits sense sanc –els blancs– són els més diversos i refinats, si be, excepte la botifarra d'ou, a soles contenen carn, sal i pebre. Són embotits cuits de sanc la botifarra negra i atres; en són de blancs la botifarra d'ou, blanca o de perol, llengua o fege i la catalana. Blancs o negres, el bisbe, el bull i el paltruc són els embotits cuits fets en el budell sec o en el gruixut i, també, els més apreciats.

Els embotits del tercer subgrup, els cuits, poden ser, a la volta, de dos menes segons si contenen sanc de l'animal. Molts embotits cuits de sanc, els fets en budell prim, afegixen a la carn –poca– diverses espècies i condiments, ingredients vegetals com la ceba o els pinyons i elements com el [[pa]] o l'[[arròs]], i constituïxen, de fet, una de les poques excepcions a la regla de la sal i el pebre com a únic amaniment dels embotits. Juntament en les llonganices, els embotits cuits sense sanc –els blancs– són els més diversos i refinats, si be, excepte la botifarra d'ou, a soles contenen carn, sal i pebre. Són embotits cuits de sanc la botifarra negra i atres; en són de blancs la botifarra d'ou, blanca o de perol, llengua o fege i la catalana. Blancs o negres, el bisbe, el bull i el paltruc són els embotits cuits fets en el budell sec o en el gruixut i, també, els més apreciats.

Els embotits es dividixen en tres grans grups:

Els embotits es dividixen en tres grans grups:

* '''Embotits curats''': Són els embotits que es deixen secar, penjats de [[canyes]] i es mengen crus. Per eixemple: el [[fuet]] o l'[[espetec]] o petador, la [[secallona]], la somalla, la [[llonganiça]], el [[choriço]], el [[llom empapussat]] o llom embotit, la chistorra navarra, etc.<ref name="www20">[http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=79c0ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=79c0ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=9b67ef7fb89d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD "Embotits"], Generalitat de Catalunya, secció "CulturCat", accedit l'11 d'octubre del 2012.</ref>

* '''Embotits curats''': Són els embotits que es deixen secar, penjats de [[canyes]] i es mengen crus. Per eixemple: el [[fuet]] o l'[[espetec]], la [[secallona]], la somalla, la [[llonganiça]], el [[choriço]], el [[llom empapussat]] o llom embotit, la chistorra navarra, etc.

 

**També hi ha embotits '''fumats''', com el csabai hongarés, el kazy d'Àsia Central (carn de cavall, també pot ser curat a l'aire i sol)

**També hi ha embotits '''fumats''', com el csabai hongarés, el kazy d'Àsia Central (carn de cavall, també pot ser curat a l'aire i sol)

** o '''semi-fumats''', com la [[mortadela]], que és curada en salmorra i despuix fumada, el [[salami]] italià o el sudjuk o sucuk (pronunciat "sudjuk") de Turquia, els Balcans, Armènia, l'Orient Mig i Àsia Central.

** o '''semi-fumats''', com la [[mortadela]], que és curada en salmorra i despuix fumada, el [[salami]] italià o el sudjuk o sucuk (pronunciat "sudjuk") de Turquia, els Balcans, Armènia, l'Orient Mig i Àsia Central.

**La [[sobrassada]] és un embotit '''curat i fermentat'''.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0124892 Entrada per "mortadela"] a l'[[Enciclopèdia Catalana]]</ref>

**La [[sobrassada]] és un embotit '''curat i fermentat'''.

* '''Embotits cuits''': Són els embotits que es couen prèviament (ya siguen bollits o fregits). Eixemples en són: les [[llonganiceta|llonganicetes]], el [[botifarró negre]], el [[botifarró blanc|blanc]], el [[camallot]], la [[salchicha de frankfurt]], la [[carn-i-chulla]], el blanquet i el blanc valencians, les [[botifarra |botifarres]] blanques i negres, els [[paltruc]]s (o poltruc, poltrú, bull o bisbe) blanc o negre, la botifarra d'arròs o baldana, la baldana de sanc, la botifarra de mondongo o de corder,<ref name="www20"/> el [[haggis]] escocès, etc.

* '''Embotits cuits''': Són els embotits que es couen prèviament (ya siguen bollits o fregits). Eixemples en són: les [[llonganiceta|llonganicetes]], el [[botifarró negre]], el [[botifarró blanc|blanc]], el [[camallot]], la [[salchicha de frankfurt]], la [[carn-i-chulla]], el blanquet i el blanc valencians, les [[botifarra |botifarres]] blanques i negres, els [[paltruc]]s (o poltruc, poltrú, bull o bisbe) blanc o negre, la botifarra d'arròs o baldana, la baldana de sanc, la botifarra de mondongo o de corder, el [[haggis]] escocés, etc.

* '''Embotits crus''' o '''frescs''': Són els embotits que es venen crus i que s'han de cuinar abans de menjar-los, com ara la [[botifarra]] roja, fresca o crua, la [[salchicha]] (roiga o blanca),<ref name="www20"/> el [[bratwurst]] alemà, el [[merguez]] magrebí, l'andouillet francesa, el boerewors surafricà, etc.

* '''Embotits crus''' o '''frescs''': Són els embotits que es venen crus i que s'han de cuinar abans de menjar-los, com ara la [[botifarra]] d'arròs, de ceba o mixta, la [[llonganiça]] roja, fresca o crua, el [[frankfurt]] (roig o blanc) o [[bratwurst]] alemà, el [[merguez]] magrebí, l'andouillette francés, el boerewors surafricà, etc...

El [[pernil]], tant dolç (cuit) com salat (curat), normalment es considera un producte de charcuteria i es ven junt en els embotits, encara que no és pròpiament un embotit per no estar embotit en cap pell, budell o atre embolcall.<ref>{{GEC|0177917}}</ref>

El [[pernil]], tant dolç (cuit) com salat (curat), normalment es considera un producte de charcuteria i es ven junt en els embotits, encara que no és pròpiament un embotit per no estar embotit en cap pell, budell o atre envoltori.

==Regulacions d'orige==

== Regulacions d'orige ==

En la Comunitat Valenciana disposta d'[[indicació geogràfica protegida]] (IGP) l'[[embotit de Requena]]; la IGP designa un aliment procedent d'un lloc concret i en garantisa la qualitat i el prestigi característics.

En la Comunitat Valenciana disposta d'[[indicació geogràfica protegida]] (IGP) l'[[embotit de Requena]]; la IGP designa un aliment procedent d'un lloc concret i en garantisa la qualitat i el prestigi característics.