Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
El [[Castell de Marinyén]] o Marinyent (també conegut com Castell de la Reina Mora o Castell de Benifairó) és una antiga fortificació musulmana situada en el municipi de [[Benifairó de la Valldigna]] de la comarca de [[La Safor]] en la [[província de Valéncia]]. Està protegit com [[Be d'interés cultural|be d'interés cultural]] per la [[Generalitat Valenciana]], en anotació ministerial R-I-51-0010910 de data [[24 d'octubre]] de [[2002]].
+
[[File:CtlloMarinyen TavernesVall.jpg|thumb|250px|Castell de Marinyén]]
 +
 
 +
El [[Castell de Marinyén]] o Marinyent (també conegut com Castell de la Reina Mora o Castell de Benifairó) és una antiga fortificació musulmana situada en el municipi de [[Benifairó de la Valldigna]] de la comarca de [[La Safor]] en la [[província de Valéncia]]. Està protegit com [[Be d'Interés Cultural]] per la [[Generalitat Valenciana]], en anotació ministerial R-I-51-0010910 de data [[24 d'octubre]] de [[2002]].
    
El Castell de Marinyén se troba a uns 240 metros d'altitut, sobre un escarpat penyó i a escassos quilómetros (2,5 Km.) de l'actual Benifairó de la Valldigna.
 
El Castell de Marinyén se troba a uns 240 metros d'altitut, sobre un escarpat penyó i a escassos quilómetros (2,5 Km.) de l'actual Benifairó de la Valldigna.
Llínea 9: Llínea 11:  
== Descripció ==
 
== Descripció ==
   −
Es tracta d'una fortalea d'orige àrap construïda a finals del [[sigle XI]], en posteriors reformes cristianes realisades pels monges de l'orde del [[Císter]]. Conta en dos recints amurallats que es conserven en part a els que s'accedix per la porta d'albacara, construïda en arc rebaixat de pinyonat.
+
Es tracta d'una fortalea d'orige àrap construïda a finals del [[sigle XI]], en posteriors reformes cristianes realisades pels monges de l'orde del [[Císter]]. Conta en dos recints amurallats que es conserven en part als que s'accedix per la porta d'albacara, construïda en arc rebaixat de pinyonat.
    
En el primer recint, adaptat a la topografia se situaven les vivendes del poblat, construïdes en tapiador.
 
En el primer recint, adaptat a la topografia se situaven les vivendes del poblat, construïdes en tapiador.
Llínea 19: Llínea 21:  
Inicialment este castell va tindre la funció de refugi de la població que habitava en les [[alqueria|alqueries]] pròximes. En el [[Llibre del repartiment|llibre del Repartiment]], este castell pren el nom de ''Marignen'' o ''Marynen'' i el nom de Reina Mora derivat d'una llegenda.
 
Inicialment este castell va tindre la funció de refugi de la població que habitava en les [[alqueria|alqueries]] pròximes. En el [[Llibre del repartiment|llibre del Repartiment]], este castell pren el nom de ''Marignen'' o ''Marynen'' i el nom de Reina Mora derivat d'una llegenda.
   −
[[Jaume II]] otorga en [[1287]] el senyoriu als monjos cistercencs, construint-se diferents estructures en la part més alta.
+
[[Jaume II]] otorga en l'any [[1287]] el senyoriu als monjos cistercencs, construint-se diferents estructures en la part més alta.
 +
 
 +
Este castell va participar en l'any [[1364]] en la Guerra de l'Unió entre [[Corona de Castella|Castella]] i [[Corona d'Aragó|Aragó]]♧ com a refugi dels monjos en ser invadides estes terres per les tropes castellanes.
   −
Este castell va participar en [[1364]] en la Guerra de l'Unió entre [[Corona de Castella|Castella]] i [[Corona d'Aragó|Aragó]]♧ com a refugi dels monjos en ser invadides estes terres per les tropes castellanes.
+
A partir del [[sigle XVII]] en l'expulsió dels moriscs, el castell pert el seu interés defensiu.
   −
A partir del [[sigle XVII]] en l'expulsió dels moriscs, el castell pert el seu interés.
+
== Referències ==
 +
* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=2679 Inventario General del Patrimoni Cultural Valencià]
 +
* Monumenta Comunitat Valenciana : anuario de patrimonio cultural.-- N. 1 (dic. 2008), p. 335, Paterna (Valencia) : Anuarios Culturales, D.L. 2008. ISSN 1889-1853
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
113 303

edicions

Menú de navegació