| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | [[File:Aten.svg|thumb|250px|Representació d'Aton]] | | [[File:Aten.svg|thumb|250px|Representació d'Aton]] |
| | | | |
| − | '''Atón''' (el nom del qual significa ‘tot’ o ‘completʼ en egipcíac) es creu que era una [[Deu|deitat]] solar de l'[[Antic Egipte]] que representava al disc solar en el firmament. Es considerava, en la [[mitologia egipcíaca]], l'esperit que encorajava la vida en la Terra. El rei Akenatón, en el decurs del seu regnat, va venerar a Atón pretenent-ho com a divinitat única i exclusiva. | + | '''Atón''' (el nom del qual significa ‘tot’ o ‘completʼ en egipcíac) es creu que era una [[Deu|deitat]] solar de l'[[Antic Egipte]] que representava al disc solar en el firmament. Es considerava, en la [[mitologia egipcíaca]], l'esperit que encorajava la vida en la Terra. El [[faraó]] [[Akenatón]], en el decurs del seu regnat, va venerar a Atón pretenent-ho com a divinitat única i exclusiva. |
| | | | |
| | En els primers mits sobre la creació d'Egipte s'afirma que ell és el creador suprem. | | En els primers mits sobre la creació d'Egipte s'afirma que ell és el creador suprem. |
| Llínea 18: |
Llínea 18: |
| | Va ser identificat en [[Tot]], en la seua forma nocturna, cridant-li Atón d'Argent. | | Va ser identificat en [[Tot]], en la seua forma nocturna, cridant-li Atón d'Argent. |
| | | | |
| − | En els nou primers anys del periodo amarniense, Atón és identificat en Ra-Horajti i Shu com a símbol de llum, sent [[Ra]], Sobirà d'Ajti, actiu en Ajet. Ra va poder ser l'essència del Disc Solar, a la que es fusionarà el rei, que és cridat Ua-en-Ra, U''n en Ra'' o ''El seu cos és Atón''. | + | En els nou primers anys del periodo amarniense, Atón és identificat en Ra-Horajti i Shu com a símbol de llum, sent [[Ra]], Sobirà d'Ajti, actiu en Ajet. Ra va poder ser l'essència del Disc Solar, a la que es fusionarà el rei, que és nomenat Ua-en-Ra, U''n en Ra'' o ''El seu cos és Atón''. |
| | | | |
| | == El cult a Atón == | | == El cult a Atón == |
| − | [[File:La salle dAkhenaton (1356-1340 av J.C.) (Musée du Caire) (2076972086).jp|thumb|250px|Ajenaton i la seua família adorant a Aton]] | + | [[File:La salle dAkhenaton (1356-1340 av J.C.) (Musée du Caire) (2076972086).jpg|thumb|250px|Ajenaton i la seua família adorant a Aton]] |
| | | | |
| − | El cult a Atón data de l'Imperi Nou d'Egipte. [[Tutmosis IV]] i [[Amenhotep III]] li havien rendit veneració, convertint-se en cult monoteiste, o preferentment henoteísta, durant la reforma religiosa del faraó [[Amenhotep IV]], qui va canviar el seu nom pel de [[Ajenatón]] Resplandor d'Atón o Útil a Atón, en el [[sigle XIV a. C.]] | + | El cult a Atón data de l'Imperi Nou d'Egipte. [[Tutmosis IV]] i [[Amenhotep III]] li havien rendit veneració, convertint-se en cult monoteiste, o preferentment henoteísta, durant la reforma religiosa del faraó [[Amenhotep IV]], qui va canviar el seu nom pel d'[Ajenatón, ''Resplandor d'Atón'' o ''Útil a Atón'', en el [[sigle XIV a. C.]] |
| | | | |
| | El seu principal temple estava en la ciutat d'Ajetatón, en l'actual Amarna. L'Himne a Atón, gravat en un mur de la tomba d'[[Ai]], i escrit per Ajenatón, és un de les més bells exponents lliteraris de la cultura egipcíaca. | | El seu principal temple estava en la ciutat d'Ajetatón, en l'actual Amarna. L'Himne a Atón, gravat en un mur de la tomba d'[[Ai]], i escrit per Ajenatón, és un de les més bells exponents lliteraris de la cultura egipcíaca. |
| | | | |
| − | Quan s'estudia profundament la nova religió d'Ajenatón, lo primer que s'observa és una lluita obstinada per no deixar-la exclusivament en mans dels sacerdots. Solament existix un màxim representant de la mateixa: el [[faraó]] en fer-se cridar sum sacerdot de Ra-harajti, “Aquell que es regocija en l'horisó”. | + | Quan s'estudia profundament la nova religió d'Ajenatón, lo primer que s'observa és una lluita obstinada per no deixar-la exclusivament en mans dels sacerdots. Solament existix un màxim representant de la mateixa: el faraó en fer-se cridar sum sacerdot de Ra-harajti, “Aquell que es regocija en l'horisó”. |
| | | | |
| | Gran part del clero, en perdre els seus privilegis, es va opondre al cult preferent a Atón i els egipcíacs varen seguir venerant als seus antics deus per a demanar-los protecció de les malalties o la resolució de les seues necessitats més apressants. Es va tractar de crear un nou cult més senzill a Atón, pero no va deixar de ser més abstracte i intelectual. | | Gran part del clero, en perdre els seus privilegis, es va opondre al cult preferent a Atón i els egipcíacs varen seguir venerant als seus antics deus per a demanar-los protecció de les malalties o la resolució de les seues necessitats més apressants. Es va tractar de crear un nou cult més senzill a Atón, pero no va deixar de ser més abstracte i intelectual. |
| | | | |
| | Despuix de la mort de Ajenatón es va tornar paulatinament a la situació anterior i, posteriorment, es va abandonar Ajetatón (Amarna) i, a l'ascensió de la [[Dinastia XIX]], es va pretendre borrar tot vestigi de l'aventura teocràtica d'Amarna. | | Despuix de la mort de Ajenatón es va tornar paulatinament a la situació anterior i, posteriorment, es va abandonar Ajetatón (Amarna) i, a l'ascensió de la [[Dinastia XIX]], es va pretendre borrar tot vestigi de l'aventura teocràtica d'Amarna. |
| − | | + | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | * Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9 | | * Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9 |
| Llínea 43: |
Llínea 43: |
| | * Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson | | * Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson |
| | | | |
| − | ==Bibliografia == | + | == Bibliografia == |
| | | | |
| | * Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | | * Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 |